“Tot allò que viu, canvia. I en aquest canvi hi ha la meravella de la vida.”
Jane Goodall
Fa uns dies, a les Alícies, érem tres éssers vius més!
Un matí, en arribar a l’aula, ens vam trobar una sorpresa: tres petits invertebrats que l’Eva havia trobat en unes plantes. Davant del nostre interès, va decidir portar-los, juntament amb una part de la planta, per poder-los observar i investigar plegats.
En mirar-los de ben a prop, vam començar a compartir idees i hipòtesis sobre aquests animals. Els pensaments i sabers d’uns s’anaven sumant als dels altres, millorant-los i complementant-los. També van aparèixer punts de vista diferents: alguns recordaven el cuc de seda i comentaven que “els cucs es transformen en papallones o arnes”, tot i que aquests conceptes encara no els teníem del tot clars.
De la conversa en van sorgir paraules clau que anem confegint al mig de la rotllana i que ens acompanyaran durant bona part del projecte: cicle · metamorfosi · crisàlide.
L’endemà, una de les Alícies ens va mostrar una imatge de la nostra eruga i vam descobrir que es podia convertir en una papallona reina. Aquest descobriment ens va portar a parlar sobre els canvis, les etapes i el cicle vital d’aquest petit animaló.
Amb el microscopi digital vam poder observar-la de molt a prop, i gràcies als llibres de l’aula i altres materials manipulatius, vam aprendre a ordenar les fases del seu cicle. També vam dedicar un temps a diferenciar entre capoll i crisàlide, i a identificar què caracteritza una papallona i què una arna.
A partir d’aquí, vam iniciar un petit diari d’observació, on cadascú anotava els canvis i descobriments en diferents moments del procés.
CANVIS INESPERATS
Uns dies més tard, en tornar de dinar, vam quedar sorpresos amb nous esdeveniments: vam trobar una substància verda a terra i vam veure que l’eruga gran es movia molt de pressa, d’una manera inusual. La vam deixar dins la capsa per continuar observant-la, i de seguida van sorgir noves preguntes i hipòtesis:
“Potser està buscant un lloc per començar la seva transformació?”
“Pot ser que la substància verda sigui la seva pell?”
L’endemà al matí ens vam trobar amb una gran sorpresa: havia començat una nova fase! L’eruga s’havia convertit en crisàlide. Tots i totes estàvem emocionats i expectants per veure quan sortiria la papallona. Sabíem que caldria tenir paciència i esperar uns quants dies.
Els canvis van continuar els dies següents, i amb ells, noves descobertes i nous aprenentatges. En observar el procés, vam entendre que, a la natura, vida i mort conviuen, recordant-nos que tot es transforma.
Dues de les erugues van morir, però vam comprendre que també això forma part del cicle vital. Per això, les vam enterrar al jardí, amb la idea que poguessin contribuir al creixement d’altres éssers vius.
Així, les Alícies hem après que la vida és canvi constant, i que la mort també acompanya la vida, ajudant-nos a mirar-la amb respecte, curiositat i tendresa.
Comentaris recents