“Demasiadas personas piensan que el césped es más verde en otro lugar, pero el césped es más verde donde lo riegas”, Neil Barringham
Després de les primeres converses al voltant del nostre projecte, expliquem un conte especial, “El jardí curiós” de Peter Brown. Un conte que resulta ser el primer brot del repte que tenim entre mans. A través de la història del Liam establim similituds, també nosaltres volem provocar canvis, i ens empoderem amb força, estem preparats i preparades!
Trobem al diccionari català:
"JARDINER O JARDINERA - Persona que es dedica a conrear jardins i tenir-ne cura".
Però la tasca del jardiner/a va molt més enllà de la dedicació, i el filòsof i jardiner Santiago Beruete ens ho explica molt bé: “La jardinería cultiva muchas de las virtudes asociadas desde tiempo inmemorial a la buena vida, tales como la constancia, la paciencia, la humildad y la gratitud. No cabe duda de que la experiencia del jardín puede contribuir “al florecimiento personal”. Los jardines están asociados en la mente de las personas a vivencias como la calma, el silencio, la serenidad y otros ingredientes imprescindibles en la receta del bienESTAR y del bienSER. Pero además de proporcionar placer sensorial y relajación mental, deparan recompensas espirituales y morales. Es cosa sabida que el contacto con la naturaleza produce un efecto benéfico, apaciguador y regenerador. Una de las más importantes lecciones que se pueden aprender del jardín es precisamente esta: hay que sembrar para cosechar; germinar para florecer; esperar para retoñar”.
I precisament aquest mateix missatge de Beruete el veiem reflectit en la història del Liam, el protagonsita del “Jardí curiós”. Un infant que, sense saber gaire cosa sobre jardineria, treballa de valent per poder aconseguir un petit canvi. Els contratemps i la inexperència no aturen la seva il·lusió d’aconseguir més espais verds a la seva ciutat. Al final no només aconsegueix el seu repte, la resta de ciutadans se sumen al seu treball, en Liam sense adonar-se regala grans dosis de qualitat de vida i nous projectes s’inicien a la ciutat.
I després del conte es generen noves converses, idees, reflexions… comencem a dibuixar la nostra xarxa de coneixements a la pissarra. Un mapa d’idees que ens ajuda a endreçar i organitzar el que tenim, però també el que pretenem.
Comentaris recents