Aquesta setmana en Roald Dahl ens presenta la diversitat de funcionaments mentals pel que fa a la solució de problemes de càlcul. Tot i que el llibre va ser escrit l’any 1988 socialment hi ha qui segueix debatent sobre la importància de respectar, o no, la diversitat d’estils en el funcionament del cervell per resoldre problemes de caire matemàtic. Per sort, a l’escola ja fa anys que ho tenim ben clar i les matemàtiques i els càlculs formen part de la vida quotidiana i són una oportunitat per posar sobre la taula la gran riquesa que ens ofereix la diversitat. Cervells neurotípics i cervells neurodivergents remen a favor. Tots i totes tenim formes diferents de pensar i quan treballem plegats i compartim les mirades de cadascú/na se’ns possibilita un univers sencer de camins per explorar.
El senyor Wormwood arriba tot satisfet, al vespre, pels enormes beneficis de les seves vendes i vol ensenyar al seu fill els guanys aconseguits. Mentre l’un i l’altre fan llistes amb els números calculant la diferència entre el cost del cotxe i el benefici obtingut de la venta, la Matilda, és capaç en pocs segons d’expressar el resultat dels guanys, obtingut a partir del seu càlcul mental. Mentidera i tramposa li diu el pare. Una vegada més, no pot entendre com pensa la seva filla.
I com ho fem nosaltres? Conèixer els camins que hem fet servir per calcular no és senzill. A vegades sabem que ho sabem, però no el com ho sabem. Hi ha qui pensa en els nombres com elements abstractes que floten en l’univers; d’altres necessiten veure la quantitat d’objectes que els representen, hi ha qui els agrupa i desagrupa aplicant la mecànica sense saber el perquè, i també hi ha qui necessita esperar què expliquen els companys per adonar-se del com pensa.
La Matilda aquesta setmana ens ha ofert aquesta gran oportunitat i nosaltres ens hi hem llençat.
Comentaris recents