Els millors mestres? Quan un company o companya de classe té la responsabilitat d’ensenyar-nos, d’explicar-nos i de compartir una informació amb nosaltres que no coneixem, l’aprenentatge esdevé molt significatiu. Significatiu per qui l’explica, perquè té una missió molt concreta i per tant ha de comprendre molt bé allò que haurà d’explicar, i significatiu per a qui escolta perquè és un igual, un amic, una persona molt propera qui ens ho explica amb les seves paraules. Sí, els nostres companys i companyes de classe poden ser els nostres millors mestres. I els nens i nenes de tercer, una vegada més ho hem pogut comprovar a l’aula d’anglès.
En aquesta ocasió l’aventura comença a partir del treball que estem fent a classe sobre el conte What’s the time Mr Wolf…
Fa uns dies els nens i nenes de tercer ens vam posar els headphones i mentre escoltàvem música de grups que hem conegut a l’aula d’anglès com The Beatles, Boney M, Jon Bon Jovi… un membre de cada parella havia d’escoltar atentament les explicacions de la mestra sobre com es diuen les hores en llengua anglesa: What time is it? Sabien que després ho haurien de compartir amb els que estaven escoltant música i que més tard, després que la seva parella compartís amb ells una altra explicació diferent de la seva, haurien de resoldre junts una tasca. Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre molt. La prova està en els bons resultats a l’hora de resoldre la tasca final. Molt bona feina students!! Congratulations!
En una situació com aquesta la comunicació és real, significativa i memorable. És per aquest motiu que el treball per parelles i en petits grups és sovint la forma d’organitzar-nos a l’aula. Tenir un motiu per a comunicar-se i tenir un receptor de la comunicació són clau en el procés d’aprenentatge, junt amb les emocions que se’n deriven quan amb qui ens comuniquem hi ha un bon clima de confiança.
En altres ocasions, com a bons mestres, també avaluem el treball i progrés dels nostres companys i companyes, com en l’experiència de Camera, action! que hem fet vàries vegades durant el curs. En grups de quatre (dos fan d’actors/actrius, un càmera i un apuntador/a, tot i que els papers s’intercanvien), representen un diàleg estudiat i en fan una filmació.
Tots i cada un d’ells són una peça important de l’actuació. Tots s’esforcen a fer el millor paper, saben que un dia els seus companys i companyes els miraran a través d’aquests vídeos penjats al bloc d’anglès, i en faran una valoració. Totes les gravacions resultants contenen “outtakes” o preses falses que ens divertiran i que formen una part molt important del procés d’aprenentatge, perquè tenim clar que tots aprenem a partir dels errors.
