Projectes de medi a primària

Des del curs 19-20, les àrees de medi social i natural a l’etapa d’educació primària, a l’Escola La Vitxeta es treballaran per projectes.

El claustre de mestres gràcies a la formació rebuda, i a les dinàmiques dutes a terme pel grup impulsor de l’escola, ha acordat i dissenyat aquesta nova opció metodològica a l’escola, diferent del treball que es duia a terme fa uns cursos on es feia un projecte anual.

El treball per projectes ajuda als infants a aprendre a aprendre, els motiva a descobrir i, el més important, afavoreix un aprenentatge significatiu.

Metodologia educativa que promou la indagació a partir d’una pregunta, problema, necessitat o interès que neix dels alumnes i/o dels mestres, relacionada amb el currículum de la vida. Aquesta inquietud es resoldrà amb un producte final que sigui significatiu.

El mestre/a és un creador d’inquietuds, problematitzant a través de reptes i bones preguntes, acompanyant, orientant, motivant…

Els alumnes són els protagonistes i tenen un paper actiu en la presa de decisions durant tot el projecte. El treball per projecte permet que cada infant potenciï les seves capacitats individuals i desenvolupi habilitats per ser competent i resoldre els reptes que se li plantegin. Hem de concebre l’infant com un ésser capaç de pensar, de ser crític i reflexiu. El procés és flexible, fomentant el sentit de grup, l’autonomia, l’experimentació, la diversificació de materials, la interacció i la inclusió.

L’avaluació de tot el projecte és contínua, global i compartida entre els alumnes i els mestres, encaminada a l’aprenentatge de l’alumne.

Definició elaborada i compartida pel claustre de mestres

Juliol 2019

 

 

Tot projecte s’inicia a partir d’un repte real, i a través del procés d’investigació s’elaborarà un producte final que es compartirà amb altres companys/es de l’aula, amb altres cursos o companys de l’escola, amb les famílies, etc.

Els objectius del producte final seran:

    • Mostrar el què s’ha après
    • Donar importància a les habilitats d’aplicar, analitzar, avaluar i crear
    • Informar, sensibilitzar, conscienciar la comunitat (companys d’escola, famílies, entorn proper, web…)
    • Tenir un motiu per a fer un treball de recerca. L’aprenentatge té un motiu de ser. Demostració d’un aprenentatge autèntic.

Al treball a l’aula es combinen diferents agrupacions d’alumnes: individual, parelles, petit grup, gran grup, grups flexibles… i es tenen en compte criteris d’heterogeneïtat.

També es dona importància a les activitats d’experimentació si el tema proposat així ho demana, i sempre que es pugui, també es farà un treball de mapes i d’orientació relacionat amb el tema.

Per tal d’extreure i analitzar la informació recollida a l’aula de diverses fonts, es faciliten guions o pautes a seguir. Les activitats es dissenyen de més guiades a més flexibles i obertes, on l’alumne és més autònom.

És important també que hi hagi moments de compartir el treball de cada grup i de posada en comú (el procés, els dubtes, intercanviar idees i coneixements).

  • 7 principis de l’aprenentatge: La recerca sobre “La naturalesa de l’aprenentatge” ha sintetitzat els principis que haurien de fonamentar els entorns d’aprenentatge del segle 21. Aquests 7 principis que es veuen a la imatge estan recollits a partir “La Naturalesa de l’aprenentatge” (The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice), publicat per Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE Publications, 2010.).  La concreció d’aquests set pilars s’ha basat en les experiències cognitives, emocionals i biològiques dels alumnes.

1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. En aquest sentit, els entorns d’aprenentatge han d’atorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del propi coneixement. La pràctica pedagògica disposa de metodologies diverses orientades a aquesta finalitat.

2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social. L’organització dels entorns d’aprenentatge no ho pot passar per alt i ha de treure partit de la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu. Aquesta metodologia, quan s’utilitza adequadament, permet posar en joc capacitats de naturalesa diversa i obtenir resultats en l’àmbit conductual i afectiu. D’altra banda, l’aprenentatge autònom i la recerca personal també han de disposar del seu espai en l’activitat quotidiana de l’alumne i han d’anar guanyant pes en la seva trajectòria.

3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L’assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.

4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. L’organització dels entorns d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions.

5. L’esforç és clau per a l’aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge han d’estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la ineficàcia de la pressió excessiva per a la qualitat dels resultats.

6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge. Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives en relació a l’activitat de cadascun d’ells. L’avaluació formativa és indispensable per retroalimentar el procés d’aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.

7. Aprendre consisteix a construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement i matèries que promoguin la translació de les estructures de coneixement a situacions noves. Aquesta connectivitat horitzontal també s’ha de poder desenvolupar per a la connexió entre l’entorn d’aprenentatge formal, la comunitat en el seu sentit més extens i la societat en general. Les situacions d’aprenentatge autèntic que promouen aquest tipus de connexions permeten obtenir nivells de comprensió més profunds.

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Habilitats per un futur immediat: El treball per projectes ajuda a desenvolupar les habilitats necessàries d’un futur immediat.

Aquest és el llistat d’habilitats que recull el Forum Economic Mundial sobre quines seran les habilitats necessàries per als ciutadans del futur, habilitats que es poden treballar i desenvolupar a través del treball per projectes:

 

Es treballa el medi per projectes a tota l’educació primària, tres per cada curs escolar i la temàtica és la mateixa per a tots els nivells.

Tots els nivells tenen una carpeta verda com a eina per a planificar els projectes i poder-los compartir amb la resta de mestres. Així mateix tots els nivells tenen un Diari Curricular on es recullen els continguts i projectes treballats per cada promoció.

S’han escollit 6 temes donant resposta als Blocs de Continguts del Currículum de primària. Una avantatge d’aquesta proposta és que tota la primària treballa el mateix bloc i promou el treball conjunt de mestres i alumnes.

Per altra banda, amb la unificació de les àrees de medi es dediquen més hores a aquest treball per projectes.

A continuació podeu veure tota la presentació sobre el treball per projectes presentat a les reunions de tutoria:


Articles d’interès:

Entrades relacionades a la nostra pàgina web: