Frohes Neues! Esperem que hàgiu tingut tots i totes una bona entrada d’any!
A l’optativa d’alemany de 3r ESO l’hem començat amb una sortida al Teatre Nacional de Catalunya per gaudir de l’art en majúscules.
L’obra escollida ha estat Andorra, de l’escriptor suís Max Frisch (Zürich, 1911-1991); una co-producció entre el TNC i l’Escena Nacional d’Andorra.
Andorra vista des de Suïssa? Els Pirineus i els Alps emmirallant-se en la puresa eixordadora del blanc? Potser sí. Potser no… Potser que llegim l’obra i fem cas a l’autor!
Aquesta “Andorra suïssa” que ara podem veure en català gràcies a l’excel.lent traducció de’n Xavier Torruella i la increïble feina que ha dut a terme tot l’equip artístic i tècnic sota la direcció de l’Ester Nadal no té res a veure amb el microestat del mateix nom que tenim tan a prop i tampoc fa referència a cap altre microestat real: “Das Andorra dieses Stück hat nichts zu tun mit dem wirklichen Kleinstaat dieses Namens, gemeint ist auch nicht ein andrer wirklicher Kleinstaat; Andorra ist der Name für ein Modell.” (Max Frisch, Tagebuch 1946-49)
En el cànon actual de la literatura alemanya es considera que “Andorra” pertany a l’anomenada Nachkriegsliteratur (literatura de la postguerra) o Trümmerliteratur (
És en aquest sentit que hem d’entendre “el deixeble” suís de Bertolt Brecht quan ens avisa d’entrada que la seva Andorra és un “model”.
Andorra és el nom per un experiment teatral atemporal en què, efectivament, res no és el que sembla i on la veritat de la condició humana acaba caient pel seu propi pes.
Teatre d’idees. Teatre compromès. Teatre catàrtic malgrat (o potser gràcies a) la tècnica brechtiana del Verfremdungseffekt (“efecte d’estranyament o distanciament”).
“Andorra”: un “concepte” tan sospitosament “blanc” com els pilars emblanquinats d’aquesta gran “Casa Nostra” anomenada “Primer Món” on tant ens agrada anar el teatre mentre no ens molestin “els Altres”.
Us deixem una presentació “molt conceptual” de l’activitat!!
No us la perdeu!
 |
 |
