MISSIÓ PANELLETS: QUAN ELS NOMBRES ES PODEN TASTAR

“Les matemàtiques són la poesia de la raó.”
— Albert Einstein

Amb el total trobat de persones que poden menjar panellets tradicionals a l’escola, hem seguit fent-nos preguntes importants. La més important de totes elles ha estat: “quants panellets podria menjar cada persona?“. La resposta no queda clara, no ens posem d’acord fàcilment, ens adonem que en funció del que ens agrada aquest dolç volem menjar-ne més o menys… Reflexionem argumentant les respostes, deixem clar que és un tastet de tardor i no pas un àpat, així que acordem que la xifra de 3 panellets és suficient.

“I ara què hem de fer?”, deixem anar.

Moltes Tanits saben que hem de fer més de 218 panellets, i el Sergi i el Leo Ruiz ens ho argumenten molt bé.

“Si fem 218 panellets només ens podrem menjar 1, si fem el doble de 218 en podrem menjar 2…”, “Hem de fer el triple!”.

A la pissarra l’Axel ens planteja la suma, hem de sumar el 218, 3 vegades. Amb l’ajuda de diversos Tanits anem resolent aquesta operació matemàtica fins a arribar a 654. Hem de fer 654 panellets!

A simple vista ens sembla un número supergran, i ens emocionem molt en imaginar aquesta quantitat de dolços! Però arribats a aquest punt, parem per tornar a parlar de l’algoritme que tenim escrit a la pissarra: 218 + 218 + 218, i preguntem de quina altra manera podria representar-se. Els més valents s’atreveixen a dir la seva, finalment escrivim a la pissarra: 3 x 218.

“És una multiplicació!”, criden.

És cert, és una multiplicació, “i què vol dir això?”, preguntem. Fem memòria i recordem el curs passat quan comptàvem el preu de les tanques i el sumàvem moltes vegades. Alguns ens expliquen que a casa s’estan aprenent les taules de multiplicar, però no saben com aplicar-ho aquí. Definim el símbol “x” i l’anomenem “vegada”, i tornem a llegir l’ultima representació que tenim a la pissarra: “3 vegades 218”. I tant que sabem multiplicar! Si sabem sumar, sabem multiplicar. Aquest fet ens tranquil·litza a uns i ens empodera a uns altres a seguir provant això de multiplicar, i juguem una estona.

L’endemà reprenem el tema. Ara sabem que haurem de fer 654 panellets, però…

“Quina quantitat d’ingredients necessitarem per poder fer-ne tants?”, preguntem.

Recordem la recepta de la Fatima, en sortien 25 unitats.

“Si fem dues vegades la recepta, en sortiran 50”, “I si la fem 3 vegades… (calcula en veu baixa) en sortiran 75!”… , diuen algunes Tanits.

Amb l’objectiu que sigui més comprensible aquest raonament, preparem la recepta amb referents visuals que ens ho faciliten. Al terra de la classe posem la imatge dels ingredients i el seu pes, i just a sota els 25 panellets que sortiran. Anem col·locant al costat una altra vegada la recepta i anem sumant panellets. Ens adonem que ens falta espai a la classe, i decidim sortir al passadís. Anem comptant de 25 en 25, algú es fixa que cada 4 vegades el 25 ens suma 100, i així anirem més de pressa calculant. Finalment, arribem al 650 col·locant 26 vegades la recepta de panellets. “Ens falten 4 panellets…”, és cert. Acordem que 4 panellets menys no serà gaire important, segurament els petits no menjaran 3 panellets i en sobrarien, així que decidim que 650 serà el número final. I amb tota la representació visual estirada a terra, en petit grup, ens atrevim a calcular la quantitat final d’ametlla mòlta, de sucre i de patata i moniato. Anem sumant de 200 en 200, de 100 en 100, i de mig en mig… però altres tenen altres estratègies que no dubten en compartir.

“Nosaltres hem sumat tota l’ametlla mòlta i ens ha sortit 5.200 grams”, diu l’Axel, “i hem buscat la meitat per saber la quantitat de sucre”, afegeix la Carla.

Els altres se sorprenen alhora que afirmen amb el cap, un cop més, compartint estratègies i altres maneres de fer, seguim aprenent a pensar i raonar.

Sens dubte, les matemàtiques es poden olorar i tastar!