“La fantasia és un ingredient necessari per viure.”
— Dr. Seuss

A finals del segon trimestre, uns representants de les aules de 3r del Pompeu Fabra van venir a la nostra classe per fer-nos arribar el conte col·laboratiu. Venien preparats per llegir-nos la introducció i el nus, realitzats pel Joan Maragall i el Pompeu Fabra, respectivament, i ho van fer amb entonació i emoció.

Nosaltres vam estar ben atents i atentes per descobrir el tema central, quins eren els personatges, on passava la història i quin era l’argument del conte. A mesura que anaven llegint, ens anàvem emocionant amb ells i elles: ens agradava el que escoltàvem!

Van llegir fins que, de cop, la història quedava a mitges. “Ara us toca a vosaltres!”, ens va dir el Joan, mestre del Pompeu. Alguns de nosaltres ja barrinàvem possibilitats i idees…

Abans de marxar, també ens van ensenyar els elements creats per fer les il·lustracions. Ens van presentar els personatges principals, així com l’escenari: el circ Mafamà! En acabar la seva exposició, ens vam fer una foto plegats i es van acomiadar després de passar-nos el relleu.

Ja al tercer trimestre, les Tanits hem recuperat la primera part del conte per començar a pensar com volem continuar-la i acabar-la, ja que ens ha tocat aquesta responsabilitat. Ens anem escoltant, però necessitem temps per pensar, així que decidim proposar-ho com una tasca per fer a casa.

Dies després, hem compartit les idees més elaborades i hem anat anotant a la pissarra aquelles que més ens han agradat. Sense adonar-nos-en, hem anat perfilant el final!

En aquest final hem fet aparèixer dos personatges nous: el senyor Morera i el Baldufot. Com que encara no els tenim creats plàsticament, proposem un concurs: cada Tanit proposarà, a través del dibuix, com podrien ser aquests personatges. Quan els tinguem tots acabats, votarem quins són els que més ens agraden.

Paral·lelament a aquest treball, hem començat a redactar amb els Chromebooks la continuació del conte seguint les idees que havíem acordat. Se’ns gira feina i no és fàcil…

“Ningú educa ningú, ningú s’educa sol: les persones s’eduquen entre si, mediatitzats pel món.”
— Paulo Freire

Fa uns dies, les Tanits vam retrobar-nos amb els nostres companys i companyes de l’Escola Àuria. Aquesta vegada la trobada va ser a la seva escola, a Igualada, on ens van ensenyar les seves aules i el pati.

A les aules vam poder veure com s’organitzen cada matí, conèixer les seves rutines i observar el material que utilitzen, així com les eines que els ajuden a comunicar-se o a desplaçar-se i col·locar-se correctament a l’hora de treballar. Durant la visita també vam conèixer altres figures de referència molt importants per als nostres companys, com la logopeda i el fisioterapeuta. Els mestres de l’escola ens van explicar la importància de treballar la comunicació i el llenguatge, així com el valor de l’activitat corporal i de la correcció de les postures.

Després vam esmorzar junts al pati, asseguts en rotllana, compartint somriures i mirades, alguna petita conversa i fins i tot escoltant alguna cançó. Tot seguit vam compartir l’espai de pati per jugar. La zona d’equilibris, la roda-gronxador i el sorral van ser escenaris on vam poder continuar creant vincles entre nosaltres.

Més tard ens van convidar a pujar al pati de dalt, on tenen un petit camp de futbol, per jugar plegats a tres jocs cooperatius. Aquests jocs ens van ajudar a entendre millor el tarannà dels nostres companys i a aprendre a apropar-nos-hi deixant-los fer a la seva manera, ajustant la nostra ajuda sense frenar la seva autonomia ni envair la seva independència.

Després de jugar una bona estona junts, ens vam acomiadar fins al maig, quan ens tornarem a veure a Vilanova per ballar.

Abans de tornar cap a la nostra escola, a Vilanova, vam parar a dinar en un parc d’Igualada, on encara vam tenir temps de jugar una estona més.

“L’objectiu principal de l’educació no és saber coses, sinó saber pensar.”
— Maria Montessori

Aquests dies a l’aula hem estat compartint i posant en pràctica diferents estratègies de càlcul per resoldre restes. Hem començat recordant la resta per descomposició, una estratègia que ja havíem treballat prèviament amb el repte “Missió panellets”. A partir d’aquí, alguns altres infants també han compartit amb el grup la resta tradicional en vertical, una altra estratègia vàlida. Hem visionat dos vídeos per comprendre millor els diferents passos:

Després d’explicar pas a pas tots dos procediments, hem dedicat temps a la pràctica individual. Ens hem adonat que practicar ens ajuda a interioritzar millor els passos de cada estratègia i, alhora, a descobrir quina d’elles ens resulta més comprensible i còmoda. Durant el procés, també hem compartit quins aspectes cal tenir en compte en cada tipus de resta i quins errors o perills poden aparèixer si no estem prou concentrats.

Observant com alguns infants s’enfronten a la resolució d’aquests algoritmes, ens adonem que sovint fan servir el càlcul mental per trobar la resposta numèrica. A l’aula insistim amb què és igualment important saber representar sobre el paper el camí que seguim per arribar al resultat. Per aquest motiu, caldrà treballar de manera especial com explicar, justificar i deixar constància escrita del procés de la resta, fent visible el pensament matemàtic.

“La biblioteca és un jardí per endur-se a casa”, Jean-Paul Sartre.

Fa uns dies vam tenir l’oportunitat de visitar la Biblioteca de Vilanova. Uns dies abans, gràcies a la gestió telefònica de la Naia i la Fàtima, vam concertar la data i l’hora de la sortida.

El dia acordat vam desplaçar-nos fins a la biblioteca, on ens esperava la Tamara, una de les bibliotecàries. Amb calma i mantenint el silenci —dues actituds imprescindibles per a qualsevol persona que vol fer ús d’aquest servei— vam pujar al pis superior, lloc on ella ens va acollir.

La Tamara ens va explicar dades molt interessants sobre el funcionament i l’organització de la biblioteca, i va respondre amb molta paciència totes les preguntes que li vam plantejar. Abans de marxar, també ens va ensenyar com podem fer-nos el carnet de la biblioteca, com funciona el servei d’autopréstec i quins deures tenim com a usuaris i usuàries responsables.

Agraïts i agraïdes, ens vam acomiadar de la Tamara i vam tornar cap a l’escola. De camí, vam continuar reflexionant sobre tot el que havíem après i sobre la nostra responsabilitat envers la biblioteca de l’escola. Tenim clar que volem un espai endreçat i amb llibres ben cuidats; però també sabem que hem d’estar al dia del que tenim i on es troba, per poder assessorar correctament els nostres companys i companyes.

A més, haurem de pensar en activitats per dinamitzar la biblioteca i ajudar a fer entendre a tothom que la lectura és un vehicle essencial per seguir creixent com a persones crítiques, curioses i cultes. D’aquesta manera, continuem desenvolupant competències claus del currículum, com ara la competència lectora, el tractament de la informació, la responsabilitat personal i ciutadana, i la capacitat d’aprendre a aprendre mentre fem un ús actiu i conscient dels recursos culturals que tenim al nostre abast.

“L’amistat és una ànima que habita en dos cossos; un cor que habita en dues ànimes.”
Aristòtil

El dilluns 3 de novembre vam viure un matí molt especial: la primera trobada amb els nens i nenes de l’escola Àuria. En aquesta ocasió, vam ser nosaltres els amfitrions, ja que la trobada es va celebrar a la nostra escola i les Tanits ens vam encarregar de preparar l’activitat.

Pensant en els nostres companys i en com fer-los sentir còmodes, vam organitzar dues zones de joc: una amb pilotes de diferents mides i textures, i una altra amb estructures toves del gimnàs, ideals per explorar, moure’ns i divertir-nos plegats.

Al començament tots i totes estàvem una mica nerviosos i emocionats, ja que encara no ens coneixíem. Però, a poc a poc, el joc, les mirades, les paraules i els gestos van anar trencant el gel i creant vincles nous. Va ser una trobada plena de tendresa, respecte i ganes de compartir.

Després d’acomiadar-nos, les Tanits vam fer una conversa a l’aula per explicar com ens havíem sentit. Cadascú ho va viure d’una manera diferent: alguns vam connectar més ràpidament, d’altres potser necessitarem una mica més de temps… però tots coincidim que l’experiència va ser preciosa i que ja tenim moltes ganes de retrobar-nos a la seva escola per continuar compartint moments junts.

A l’escola també aprenem a entendre i valorar la neurodivergència, és a dir, les diferents maneres que tenim de pensar, sentir i aprendre. Treballem per reconèixer la riquesa que hi ha en aquesta diversitat, i per crear espais on tothom se senti acceptat i escoltat. Naturalitzar la diferència vol dir veure-la com una part més del que som, i aprendre a conviure des del respecte, la curiositat i l’empatia. Junts descobrim que no hi ha una única manera de ser o d’aprendre, i que en aquesta varietat hi ha la nostra força com a comunitat.

“La felicitat només és real quan és compartida.”
Christopher McCandless

El passat dilluns 27 era la data acordada per passar a buscar tots els ingredients que les famílies havien de portar a l’escola. Ens tornem a organitzar en petits grups i anem a les diferents aules. Després, a la nostra classe, reclassifiquem els ingredients i posem ordre.

Aquests mateixos grups se centren en un ingredient i en calculen el pes total per saber si hem arribat a la quantitat que necessitem. Per poder-ho fer, busquem bàscules i calculadores. De mica en mica, uns anem pesant i llegint nombres, mentre els altres anoten a la calculadora i van fent la suma.

És un treball de concentració; ens adonem que, si no estem prou atents, un petit error teclejant pot fer que haguem de tornar a començar. I, evidentment, ens passa… i tornem a començar. I, és clar, alguns ens enfadem, però no val la pena; perdem el temps, un temps necessari per poder preparar els diferents kits que han d’anar a cada classe.

Quan tots els grups tenen el pes dels ingredients calculat, preparem dues caixes per aula: una serà la caixa dels ingredients per fer la massa, i l’altra, pels ingredients de decoració. Junts, recordem la recepta que vam decidir per poder fer 75 panellets i anem distribuint els ingredients de la massa dins de cada caixa. Com que algunes famílies han portat més quantitat de la que vam demanar, ens sobra una mica. Però aquí no es llença res, així que decidim posar-ne una mica més a cada classe!

Quan tenim els ingredients de la massa preparats, passem a fer el mateix amb els de la decoració. Finalment, aconseguim preparar els nou kits per fer panellets el 29 d’octubre a l’escola!

I arriba el dia 29: fem panellets a l’escola!

Arribem a l’escola al matí un xic nerviosos i nervioses. Ens posem bates, repartim medalles i recordem la informació important, sobretot la dada dels 75 panellets per grup. I abans de marxar cadascú cap a la seva aula, el crit de guerra: missió panellets!

A la tornada a la tarda compartim impressions i anècdotes, en tenim tantes… però sobretot tenim ganes de compartir el nombre de panellets que cada grup ha aconseguit fer. Anem compartint en veu alta i anem anotant en una llista, per cada 75 panellets aconseguits se’ns escapa un crit, és inevitable, estem emocionats i emocionades. Finalment, sumem 826 panellets i cridem d’alegria, hem superat els 650 panellets inicials!

La nostra missió ha estat un èxit! No només hem aconseguit organitzar tot el treball per fer els panellets i que tothom en pogués menjar —i fins i tot repetir!—, sinó que, al llarg del procés, hem après molt més del que imaginàvem. Hem posat en joc càlculs, mesures i noves estratègies matemàtiques, descobrint maneres de multiplicar, maneres de “treure” i de “repartir” que ens han ajudat a entendre millor el significat dels nombres i les seves relacions. Alhora, hem treballat la comunicació i l’expressió oral: preparar les nostres exposicions per explicar a cada classe què havia de portar i com fer-ho ens ha fet pensar en el llenguatge, adaptar el discurs i trobar la millor manera d’arribar als altres. Tot aquest camí compartit ens ha ensenyat que, quan treballem junts, aprenem més i millor, i que el vincle que ens uneix com a grup i com a equip és, sens dubte, l’ingredient més important de tots.