“L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres; és l’única”, Albert Schweitzer.
Aquests primers dies de curs les Tanits hem estat preparant l’aula i els materials que necessitem en el nostre dia a dia, també hem posat en comú les propostes i projectes que sabem que viurem aquest any. Ha estat inevitable posar al centre de les nostres converses que som els grans de la comunitat de mitjans, una realitat que és repte i oportunitat alhora, i no pas un motiu de pressió, sinó d’orgull i encoratjament per ser bons referents per als nostres companys i companyes.
Com deia Albert Schweitzer en la cita que obre aquest escrit, “L’exemple no és la principal manera d’influir en els altres; és l’única”, i amb aquest esperit acollim una de les responsabilitats més importants que tindrem enguany: cuidar i gestionar la biblioteca de l’escola, un espai essencial que compartim tots els martamatins i martamatines. Algunes de les tasques les intuïm, però creiem que els Tintins, antigues Tanits, ens podem assessorar i decidim fer una visita a la seva aula. En aquesta trobada ens enumeren les tasques i també ens comparteixen com era la seva organització, els escoltem i recollim els consells per tal de començar a decidir com ho volem fer nosaltres.
Dies després dediquem una estona a mirar l’espai de la biblioteca amb una mirada diferent, posant especial atenció en l’organització i distribució de mobles i llibres. A la rotllana compartim impressions i detalls trobats: els gomets de colors, la mida dels llibres, el gruix,… i en aquesta conversa apareixen paraules importants com llom, portada i contraportada, però també nivell de dificultat. El curs passat ja vam parlar dels colors dels gomets, sabíem que el color ens ajudava a triar llibres i prendre consciència del nostre nivell lector a l’hora d’escollir un llibre per llegir, així que de mica en mica anem ressituant informació que ja teníem. Però, “i el gomet platejat en forma d’estrella?”, algú ha vist que fa referència a “coneixements” i obrim així un nou tema important a conèixer si volem ser uns bons bibliotecaris i bibliotecàries.
Al mig de la rotllana posem 4 models diferents de llibres que podem trobar a la nostra biblioteca i compartim què veiem. Ràpidament, veiem la revista, un recurs que trobem endreçat en els calaixos amb rodes, a més a més, en tenim de diferents, i per això estan classificades. Els altres llibres costen més de diferenciar, però insistim a afinar la vista i llegir! Alguns comenten que hi ha un llibre especialment gran amb dibuixos en totes les pàgines mentre que l’altre és més petit i té moltíssima lletra amb algun dibuix de tant en tant. Davant nostre tenim l’àlbum o conte il·lustrat, on predomina la il·lustració al text, i la novel·la que destaca per la quantitat de text escrit. Per últim, el 4t llibre no destaca per la quantitat de text o d’il·lustracions, sinó per la temàtica que tracta on tant text com dibuix van de bracet; són els llibres de coneixement i els marquem amb un gomet platejat en forma d’estrella. Encara ens queden altres tipologies de llibres per descobrir, però ho anirem fent més endavant.
Les Matildes venen a demanar-nos ajuda a la nostra classe. Volen anar a la biblioteca del poble i, com som els responsables, ens pregunten si podríem posar-nos en contacte amb ells per saber quin dia podrien desplaçar-se-hi. Nosaltres diem que sí, això d’ajudar ens agrada, però necessitem el telèfon. Recordem que tenim una companya a l’aula de Petits Prínceps que pot facilitar-nos aquest número, ja que la seva mare hi treballa, no ens ho pensem gaire i li demanem ajuda. La Valeria de 5è de seguida ens porta una targeta amb tota la informació necessària per poder posar-nos en contacte amb la biblioteca de Vilanova. Abans de trucar ens plantegem si algun grup més hi voldria anar, i preguntem a Tintins i Petits Prínceps. Llavors ens sorgeix un gran dilema, si nosaltres volem portar a terme aquesta responsabilitat potser seria important visitar també nosaltres la biblioteca del poble i que les professionals ens assessorin i orientin!
Abans de trucar a la biblioteca parem per pensar què és el que volem dir i demanar, planificar aquesta trucada és important per no deixar-nos res del que volem compartir i entre tots anem fent llista a la pissarra imaginant aquesta possible conversa telefònica. Un cop ho tenim clar, decidim qui trucarà, i no, no serà la Cristina. En aquest moment sorgeixen algunes inseguretats, algunes Tanits manifesten no sentir-se segures i prefereixen que siguin altres els que parlin. D’altres volen trucar tant si com no, sense pensar reflexivament si realment estem preparats o preparades, no podem ser tan impulsius. Parem un instant per prendre consciència, cal saber escoltar què ens diuen i respondre amb calma, cal estar atents i vocalitzar bé perquè ens entenguin, inclús cal saber llegir amb certa fluïdesa el que hem anotat a la pissarra per no deixar-nos cap demanda. Aquesta aturada per reflexionar ens serveix per ressituar voluntaris per trucar, finalment ho fem a sorts i l’Amàlia i el Sergi seran els interlocutors.
Amb la targeta que ens va portar la Valeria, les anotacions a la pissarra i el telèfon en mà… ens disposem a trucar. Però, “com es truca?” ens diuen el Sergi i l’Amàlia. Les mestres somriuen per un moment, estem tan acostumats als telèfons intel·ligents i a trobar escrit el nom de la persona que volem trucar, que hem d’aprendre a marcar número a número. Cap problema, això ho aprenem ben de pressa, i ràpidament comencem a escoltar el to. La Tamara, bibliotecària del poble, ens agafa la trucada, i l’Amàlia i el Sergi li fan saber tot el que necessitem. Hem acordat tornar-nos a trucar, ja que haurem de fer alguns tràmits i després comunicar-li. Ha estat un moment molt especial, divertit i emocionant, i ja esperem amb ganes la següent trucada!
Comentaris recents