L’Ikigai hem descobert que és una paraula japonesa, i com moltes vegades passa, no té una traducció exacta en la nostra llengua. Aquests dies ho hem estat investigant i seria alguna cosa així com camí de vida, propòsit de vida, objectiu, repte… Per aquest curs, les mestres ens han proposat que escollim el nostre Ikigai d’escola, a nivell de treball i de relacions.
Ens hem apropat a la descoberta de la cultura Japonesa, i hem llegit que totes les persones es comprometen, al llarg de la vida, a millorar-se, superar-se, prenent compromisos importants, fent passets dia a dia per aconseguir els seus Ikigais. L’Ikigai pot ser més fàcil o menys d’aconseguir i els Japonesos, mentre visquin, sempre en tenen algun de nou per treballar-hi. Tot plegat ho expliquen en Francesc Miralles i l’Héctor García, als llibres diversos que han escrit sobre el tema, sent pioners per donar a conèixer aquest concepte oriental a la resta del món.
La tasca no està sent gens fàcil! Aquesta mirada personal cap endins, introspectiva, ja té una complexitat important, però estem prenent molta consciència de com som i què volem millorar al llarg del curs, aspectes vitals que hauríem d’aprendre a fer tots, siguem en el punt que siguem de la vida.
Després d’aquest primer temps de reflexió i tria, volem concretar els passos que seguirem per aconseguir cada propòsit. Aquest és un moment clau, ja que d’aquests passos que han de ser reals, visibles i demostrables dependrà que arribem al final del camí.
A la classe es respira ambient de paciència, tranquil.litat, confiança i moltes ganes per aconseguir els nostres propòsits.
“Sense esforç, no hi ha creixement”. Francesc Miralles i Héctor García
Comentaris recents