La importància de ser qui som, el respecte per la nostra identitat. Fa dies que en parlem d’això… i és que els funcionaments de les persones són diversos, perquè els cervells encara que no es vegin, també ho són.
Aquesta setmana hem anat un pas més enllà i hem parlat molt del concepte neurodivergència. Teníem una activitat central que requeria aquestes converses, el teatre: Dins el cor del món. Parlant i escoltant-nos, hem anat veient el matís de moltes paraules que no coneixíem. Certament ja no posarem en el mateix sac les malalties/enfermetats amb el complex món de la neurodivergència. I és clar, si hi ha persones neurodivergents, també cal parlar dels neurotípics… què entenem per normalitat o per persones estàndard? No ha estat fàcil entendre i provar de definir uns i altres termes.
Realment hem entès molt més quan hem pogut veure l’obra de teatre i fer les relacions oportunes amb tot el què havíem conversat. La Karen es comporta de manera singular, poc corrent, però què passa, què sent dins seu? La comprèn el seu entorn? Quines fortaleses i habilitats especials li podem reconèixer? Hem pogut posar-nos a la seva pell, bussejant dins el món submarí que tant la preserva, o tapant-nos les orelles davant entorns agressius recreats que l’alteren. L’hem pogut entendre.
I arribats a l’escola, pensant en tot el que havíem vivenciat, algú ha estat capaç de dir: Quina sort tenim al món de ser diversos, per aprendre uns dels altres i entendre’ns millor!
–Karen, escolta això i mai ho oblidis. No deixis que mai ningú et digui que ets menys. No ets menys, només ets diferent. Ho has entès Karen?– Fragment de l’obra Dins del cor del món.
Comentaris recents