“Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i potser ho recordaré, implica’m i ho aprendré.”
atribuïda a Benjamin Franklin
Avui hem viscut un dia molt especial per a nosaltres: la festa de comiat i agraïment dels nostres gegantets abans de començar el procés de restauració.
Durant setmanes, a l’aula dels Patufets hem avvançat un projecte al voltant dels gegantets de l’escola. Hem investigat qui són, d’on venen i quin paper tenen a les festes. També hem pensat com els volíem acomiadar abans que marxin a restaurar-se.
Avui hem tingut l’oportunitat d’explicar el repte davant dels companys de tota l’escola. Ha estat un moment important: parlar davant dels altres, sentir-se escoltats i veure que allò que han preparat té sentit per a la comunitat.
Després de la presentació, hem donat pas al moment més esperat: l’última cercavila del cavaller Ferran, la princesa Violeta i el drac Albert. Ens hem desplaçat fins a la plaça de Can Papasseït, on els gegantets han rebut el comiat i agraïment de tots els infants i mestres de l’escola, la costat dels capgrossos, companys de festa, i les Matildes fent de batucaires.
Per als Patufets, sentir aquest recolzament i reconeixement ha estat molt significatiu. Moments així fan créixer els infants: els ajuden a guanyar confiança, a prendre properes iniciatives i a sentir que el que fan té valor.
Fer una festa de comiat no és només simbòlic. És ensenyar als infants que: les coses tenen història, els objectes també tenen memòria i els canvis es fan amb respecte.
I ara, els gegantets comencen una nova etapa. Un repte gegant pels petits de l’escola, que entomem amb respecte i il·lusió per continuar fent-los viure a les festes de l’escola.
Comentaris recents