DECIDIR JUNTS, APRENDRE DE VERITAT: EL PROJECTE DELS GEGANTETS

“Els infants aprenen de veritat quan participen en projectes que tenen sentit per a la seva comunitat.”

Francesco Tonucci

No podem estar més contents i agraïts als nostres companys de l’escola perquè s’han fet seu el projecte de buscar un disseny pels vestits dels gegantets.

Ens han arribat molts i molt boniques propostes, en paper, en volum, amb materials i idees ben variades. En alguns també hi veiem la mà de les famílies, que també s’han engrescat.

I dins aquest projecte, moltes activitats diferents i infinitat de coneixements.

** Primer vam fer una taula on vam escriure el nom dels grups i els vam assignar un color.

** Quan un grup ens portava els seus dissenys, marcàvem tots els models amb el color de gomet assignat i un número diferent a cadascú. I així fins a 9 vegades.

Hem fet relacions matemàtiques i numeració amb aquesta activitat. 

**Vam dissenyar una taula de validació dels models per comprovar si complien les normes de les bases publicades: la forma del cap, el color del vestit, els valors en el disseny….

I així els Patufets relacionant el número i color de la butlleta amb el del gegantet  vam fer les comprovacions per marcar amb gomet vermell o verd.

Ens va permetre fer una primera selecció.

**Mirant la tarja de validació, els qui tenien gomet vermell els posàvem en una caixa per retornar i els de gomet verd en els quedàvem a la nostra aula per la següent fase.

Tornem a fer treball matemàtic de correspondències, no massa senzill a les ments de 3-4 anys.

** A la següent fase demanem als mestres que diguin quin model creuen que representa millor a l’escola.

Per això vam fer una convocatòria escrita que vam anar a lliurar personalment, vam fer el cens, vam preparar les butlletes de vot i vam guiar-los quan venien a l’aula.

Un treball mooolt complert d’anticipació, llenguatge oral, autoconfiança, escriptura, numeració i comptatge que vam organitzar en una taula…

** I ens queden 9 models finalistes perquè ara sí, tots els nens i nenes de l’escola puguin votar el que els agrada més.

Ens encanta aprendre en aquest marc d’aprenentatge amb sentit perquè “si t’afecta, té efecte”. 

Moltes gràcies famílies per la vostra ajuda.

Moltes gràcies escola per confiar amb nosaltres.

HI HA ESTACIONS QUE NO NOMÉS PASSEN… ES VIUEN.

“La primavera és la manera que té la natura de dir: tornem-hi.”

— Robin Williams 

Recentment hem rebut una visita molt especial a l’escola: la senyora primavera.

Amb el conte “Benvinguda primavera”, ens ha anat guiant per descobrir tots els canvis que aquesta estació porta al nostre entorn. A través de la seva història, hem observat com la natura es transforma: els arbres es tornen a omplir de fulles, les flors comencen a aparèixer, els colors es fan més vius i els animals es mostren més actius entre altres canvis.

Els infants han escoltat amb molta atenció, deixant-se captivar per la màgia del relat i participant activament en tot allò que anava succeint. La posada en escena, plena de colors, objectes i detalls, ha ajudat a fer encara més significativa l’experiència.

Aquesta proposta ens ha permès connectar el conte amb la realitat, posar paraules als canvis que ja comencem a veure al nostre entorn i despertar la curiositat per tot allò que ens envolta.

Més enllà del conte, hem compartit un moment col·lectiu, ple d’emoció i sorpresa, que ens convida a mirar el món amb ulls atents i curiosos.

La primavera ja és aquí… i nosaltres l’hem començat a viure junts.

Conèixer els canvis en les estacions és una de les competències que es recullen al currículum d’educació infantil: Explorar l’entorn amb curiositat, observant els canvis i participant en propostes d’indagació.

EL GEGANT DEL PI

A la classe de Patufets seguim treballant el projecte sobre els gegants, i això ens ha portat a fixar-nos en un aspecte molt important: la seva música.

Tot va començar amb la cançó El gegant del Pi, que vam començar a treballar a l’aula de música. A partir d’aquí, ens va sorgir una pregunta: qui és el gegant del Pi? Investigant, vam descobrir que fa referència als gegants de l’església del Pi de Barcelona.

Mirant un vídeo d’aquests gegants, ens vam fixar en un detall molt important: quins instruments els acompanyaven mentre ballaven. Així vam descobrir la gralla, amb el seu so fort i característic, i els tambors, que marquen el ritme i donen energia a la dansa.

Aquesta descoberta ens va portar a fer un taller de percussió a l’aula de música. Els nens i nenes van poder experimentar amb tambors, provar ritmes i entendre millor com la música acompanya el moviment dels gegants.

Ha estat una experiència molt divertida, que ens ha ajudat a connectar la nostra investigació amb la pràctica i a gaudir encara més del nostre projecte.

Seguim aprenent i descobrint coses noves sobre els gegants!

GRÀCIES GEGANTETS

“Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i potser ho recordaré, implica’m i ho aprendré.”

atribuïda a Benjamin Franklin

Avui hem viscut un dia molt especial per a nosaltres: la festa de comiat i agraïment dels nostres gegantets abans de començar el procés de restauració.

Durant setmanes, a l’aula dels Patufets hem avvançat un projecte al voltant dels gegantets de l’escola. Hem investigat qui són, d’on venen i quin paper tenen a les festes. També hem pensat com els volíem acomiadar abans que marxin a restaurar-se.

Avui hem tingut l’oportunitat d’explicar el repte davant dels companys de tota l’escola. Ha estat un moment important: parlar davant dels altres, sentir-se escoltats i veure que allò que han preparat té sentit per a la comunitat.

Després de la presentació, hem donat pas al moment més esperat: l’última cercavila del cavaller Ferran, la princesa Violeta i el drac Albert. Ens hem desplaçat fins a la plaça de Can Papasseït, on els gegantets han rebut el comiat i agraïment de tots els infants i mestres de l’escola, la costat dels capgrossos, companys de festa, i les Matildes fent de batucaires.

Per als Patufets, sentir aquest recolzament i reconeixement ha estat molt significatiu. Moments així fan créixer els infants: els ajuden a guanyar confiança, a prendre properes iniciatives i a sentir que el que fan té valor.

Fer una festa de comiat no és només simbòlic.  És ensenyar als infants que: les coses tenen història, els objectes també tenen memòria i els canvis es fan amb respecte.

I ara, els gegantets comencen una nova etapa. Un repte gegant pels petits de l’escola, que entomem amb respecte i il·lusió per continuar fent-los viure a les festes de l’escola.


ELS PATUFETS PREPAREM EL COMIAT DELS GEGANTETS

“L’escola ha de ser un lloc on els infants participin en la vida real i aprenguin a construir-la.”

Marta Mata

A l’aula dels Patufets estem immersos en els preparatius d’un moment molt especial: la festa de comiat i agraïment dels tres gegantets de l’escola abans de començar el procés de restauració.

Després d’haver conegut la seva història i d’haver descobert com van néixer dins d’un projecte de la comunitat de petits, vam pensar que mereixien un comiat ben bonic, a l’alçada de tots els anys que han acompanyat la vida de l’escola.

Entre tots vam prendre una decisió: organitzar la seva darrera cercavila.

A partir d’aquí es va posar en marxa tot un procés d’organització que ens ha fet treballar plegats i sentir-nos part d’un projecte compartit amb tota l’escola, així que vam anar a demanar ajuda a les altres classes. Alguns companys de la comunitat de grans portaran els gegantets, d’altres de la comunitat de mitjans ho faran amb els capgrossos i les Matildes s’encarregaran de posar ritme a la cercavila amb la batucada.

Quan vam rebre el sí de totes les classes, l’emoció va créixer encara més i ens vam posar a preparar els rètols informatius per explicar la festa. Per fer-los vam pintar un mural molt llarg amb rodets. Una vegada tallats, vam escriure la informació que volíem compartir amb els companys de l’escola i vam fer votacions per escollir els dibuixos que decorarien els rètols.

Finalment, amb molta il·lusió, vam anar classe per classe a portar els cartells i explicar la proposta.

Aquest procés ens ha permès descobrir que organitzar una festa també és un aprenentatge: cal parlar, decidir, comptar, escriure, dibuixar, explicar i, sobretot, treballar en equip.

Ara continuem preparant els darrers detalls d’aquesta diada tan especial, que serà una manera d’agrair als nostres gegantets tots aquests anys de vida compartida a l’escola.

Ben aviat us ho explicarem!

DEL CARRER A L’ESCOLA: EL BATEC DELS GEGANTS

“Tot allò que es transmet amb estima perdura.”

Carme Junyent (lingüista anoienca)

Recentment hem viscut una experiència molt especial: els gegants de Vilanova del Camí han vingut al gimnàs de Marta Mata.

Hem pogut conèixer de prop l’Odín, la Fultiva, el Paquillo i el Quimet, i també les persones que els donen vida: en Lluís, en Joan Carles, l’Íngrid i la Roser, els seus portadors.

Primer els hem vist arribar peça a peça, descobrint com es munten i com es preparen abans de sortir a ballar. Ha estat sorprenent veure que darrere d’aquelles figures tan altes i imponents hi ha estructura, equilibri, esforç i molta estima per la tradició.

Veure’ls tan a prop, tocar els vestits, observar els caps i entendre com es mouen ens ha ajudat a sentir que la cultura popular no és només una festa que mirem des de fora, sinó una tradició viva que forma part del nostre poble.

Els Patufets havíem preparat preguntes. Amb molta paciència i entusiasme, ens han anat responent totes les qüestions i ens han explicat anècdotes, curiositats i detalls que no sabíem. Ara ja entenem millor què significa portar un gegant i tota la feina que hi ha darrere de cada cercavila. També els hem explicat el nostre projecte de fer uns gegantets nous, comptem amb la seva ajuda.

Ha estat una trobada plena d’emoció, respecte i orgull pel nostre patrimoni.

Gràcies, Odín, Fultiva, Paquillo i Quimet.
Gràcies, Lluís, Joan Carles, Íngrid i Roser, per compartir amb nosaltres el vostre temps i la vostra passió.

Seguim aprenent i estimant la cultura del nostre entorn.

A partir d’aquesta activitat els Patufets investiguen una tradició cultural del seu entorn (els gegants), fan preguntes i construeixen coneixement a partir de l’experiència directa.