Mirar el quotidià com un context d’oportunitats.
David Altimir
La Carme ha portat castanyes a l’escola i ens les mostra.
No ens acabem de creure que siguin castanyes perquè hi veiem moltes punxes.
-De debò són castanyes? O és una altra cosa?
-Les castanyes no tenen punxes.
-Jo un dia vaig veure un eriçó.
-I creus que això ho és?
-No, li falta la cara.
-Què més tenen els eriçons?
-Un nas petit
-Hi veieu un nas petit?
-Noooo
-Què més tenen els eriçons?
-Una curta curta?
-Hi veieu una cua curta aquí?
-Noooooo
-Què més tenen els eriçons?
-Orelles petitetes
-Veieu unes orelles?
-Nooo
-Carme, això sembla que no és un eriçó.
La Carme ens ensenya castanyes sense el pelló i ens diu que també són castanyes.
-Jo un dia vaig veure castanyes
-I les vas veure amb punxes o sense punxes?
-Sense punxes
-La Carme ens fa una broma.
Després de mostrar-les, la Carme obre el pelló de la castanya i ens mostra que a dins hi ha tres castanyes.
Cara d’admiració de tots els patufets.
-Jo no sé per què les castanyes s’amaguen a dins d’un eriçó.
Ho haurem de buscar a un llibre de castanyes.
Així vam acabar aquesta conversa.
Per cert, les castanyes ens van servir per jugar a ser castanyeres i representar el conte “Castanyes i cargols amb banyes”
Mitjançant aquesta activitat els infants participen en una conversa rica, fan preguntes, expressen dubtes i arriben a conclusions conjuntes. És una de les competències que detalla el Currículum d’Educació Infantil.
Comentaris recents