Estimar-se a un mateix és el començament d’una història d’amor per tota la vida
Oscar Wilde
Durant unes quantes sessions hem estat treballant al voltant de la neurodiversitat, tot compartint creences, certeses i dubtes al voltant de la neurodivergència. D’aquestes converses n’ha sortit un coneixement més profund de nosaltres mateixos i de l’altre i ha estat de gran importància. En pocs mesos tindrem els peus posats a l’institut i és imperatiu conèixer les nostres fortaleses i debilitats per treballar-hi.
Tot aquest treball corre paral·lel a les descobertes dels mons de Roald Dahl, on els personatges han estat construïts de manera impecable i sorprenent. Així que mentre parlàvem de la neurodiversitat hem estat construint microcontes i contes de somnis. En tots ells hi deixem una mica de la nostra essència. Però on més ens hi hem trencat el cap ha estat amb el tradicional autoretrat. Cada curs n’elaborem un, que després afegim a l’informe d’avaluació, i com sempre, amb aquesta tasca ens agafen cagarrines. No sé com tinc les celles? Jo no sé dibuixar! Tindrem un mirall, oi? No vull ensenyar les ulleres! …Tota la munió d’excuses que us pugueu imaginar davant d’un full en blanc, són poques. Fins que s’hi posen i veuen que se’n van sortint. I és que tots tenim un artista dins, només hi hem de creure.
Hi ha d’haver Pablos Picasso, Marcs Chagall, Georgias O’Keeffe, Remedios Varó,…. De tots els estils i per a tots els gustos.
I és que hi ha una cosa que uneix a tots els i les artistes: tots van començant sent infants!!!
Comentaris recents