La literatura es esencialmente soledad. Se escribe en soledad, se lee en soledad y, pese a todo, el acto de la lectura permite una comunicación profunda entre los seres humanos”. 
Paul Auster.

I de la bogeria hem passat a l’eufòria.

Primera tasca: explicar contes a les aules. Tot i les baixes de darrera hora d’algun dels protagonistes, per fi vam poder explicar els contes a les diferents aules. I darrera dels 10 minuts d’explicació, hi ha molta feina que és del tot invisible. Primer una comissió va escollir els contes, després vam formar grups i ens els vem repartir. Aleshores va començar la tasca de llegir i adaptar-lo a l’oralitat. També van haver d’escollir de quina manera el volien explicar. I així, amb unes versions textuals provisionals i una idea de com caldria representar-lo, va començar el disseny de la mostra. Hi van haver alguns assajos per tal d’adequar-se millor al públic i procurar una bona qualitat. Tot un èxit i la resta d’infants van rebre el regal amb molta satisfacció.

Segona tasca: la Fira literària. La nostra idea era fer-ho tot a la pista, ja que el dia va começar amb una temperatura agradable, però no va poder ser. Després del pati el sol apretava de valent i vam desmontar el que teniem col·locat per buscar nous emplaçaments. Finalment vam preparar el gimnàs, la zona de la porxada i la zona de davant les portes de primària. En aquests espais podriem respirar més tranquils. Al migdia, la brigada de mestres va completar els espais amb els materials per poder començar puntualment. Els dinamitzadors van presentar l’acte amb molta elegància i totes les Matildes es van convertir en mestres per una tarda, dinamitzant, ajudant, recolzant, proposant, reconduint els treballs dels infants i les famílies. A les 16:00 havíem de començar a recollir per poder fer endreça. S’ha fet curt manifestaven algunes famílies. Val a dir que han vingut moltes més de les que ens podíem imaginar, així que…. Tot un èxit i molt agraïts per la bona acollida de la proposta.

Tercera tasca: els Primers Jocs Florals de l’escola.  No cal que us repeteixi totes les tasques prèvies que han estat necessàries per arribar al dia de l’entrega de premis, ja que en altres documentacions n’hem fet cinc cèntims, però ha estat una feinada de les grosses. L’escenari preparat amb les Matildes que conduien l’acte. Elegants, de dalt a baix, professionals i amb rigor, van fer vibrar la sala amb els treballs finalistes i guanyadors. De premi, flors i dracs fets amb molta cura i amor. Pel proper curs, si es continua, s’ha d’animar a les famílies a participar a l’engòs.

Quarta tasca: compartim amb les nostres famílies. A la tarda hem fet una trobada amb pares, mares, àvies i tietes que ens han acompanyat per fer el tancament final. Els hi hem passat una presentació que recollia les feines principals del nostre projecte d’aula: Viatjant pels mons de Roald Dhal. I després, de manera improvitzada i amb baixes del personal hem representat els contes. 

I ja ho veieu, tot té marge de millora… però la valoració global de la feina feta tant durant el projecte com en el seu tancament ha estat molt positiva. Tot un èxit. I de la bogeria hem passat a l’eufòria!

No som responsables de les emocions, però sí del que fem amb les emocions

 Jorge Bucay

Des de la tornada de les vacances fins que acabem el curs, les Matilfdes farem bullir l’olla de les emocions en cada pas i en cada gest. I a més d’emocionar-nos hem de treballar de valent en els diferents projectes que tenim oberts.

Com que la setmana vinent, del dilluns 20 al divendres 24 ens encarreguem de fer la Primera Fira Literària de l’escola, és evident que aquesta ha estat d’una intensitat brutal. De fet, l’aula de Matildes, en aquests moments, sembla més un magatzem d’una botiga de joguines per Nadal, que un espai d’escola. I és que tenim tot de gavetes plenes de materials diversos que hem preparat per les diferents propostes de la setmana vinent. Els nois i noies de l’aula estan treballant de manera responsable i amb molta motivació. Hem elaborat diferents programes que hem hagut d’anar modificant, hem preparat els contes que explicarem a les aules, hem confegit els tallers que obrirem a les famílies i hem analitzat les produccions pels Jocs Florals que ens han arribat. Cal dir que la participació dels infants als Primers Jocs Florals de l’Escola Marta Mata ha estat un èxit. La de les famílies, no tant, tenim marge de millora! 

Amb aquesta Fira tancarem (que no acabarem) el projecte de “Viatjant pels mons de Roald Dahl” i aquesta és una proposta que s’emmarca dins del que el currículum anomena “competència emprenedora” i que permet desenvolupar la iniciativa i creativitat, fomenta la capacitat de transformar idees en accions, implica una mirada reflexiva en la resolució de problemes, necessita del treball en equip i ens permet avançar cap a un pensament crític i de presa de decisions raonades.

I aquí ens teniu, atrafegades i enfeinats, però motivats i feliços de compartir el que estem fent. Les emocions a flor de pell, però ens queda molt fer fer, i molt més per emocionar-nos.

Serveix de poc vestir bé, tenir un bon físic i fer bona olor, si descuidem quelcom important: escriure i parlar correctament.

Albert Einstein

D’acord amb el plantejament del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’ensenyament de l’ortografia no s’ha d’entendre com una pràctica mecànica o descontextualitzada, sinó com un procés vinculat a la producció real de textos. En aquest sentit, els errors ortogràfics esdevenen oportunitats d’aprenentatge, ja que permeten identificar dificultats, activar processos de reflexió lingüística i afavorir l’autoregulació.

Treballar els errors de manera significativa implica anar més enllà de la simple correcció per part del docent. És fonamental promoure estratègies com la revisió guiada, l’ús de recursos (diccionaris, murals ortogràfics, eines digitals) i la classificació d’errors, per tal que l’alumnat prengui consciència dels propis punts febles i desenvolupi autonomia en la millora dels seus textos.

A més, aquesta tasca contribueix a reforçar la seguretat en l’escriptura i a millorar la qualitat comunicativa dels textos, aspectes especialment rellevants en un moment en què les produccions escrites esdevenen més llargues, complexes i variades.

En el marc del nostre projecte d’aula Viatjant pels mons de Roald Dahl vam descobrir una manera divertida de mirar-los. Cadascú va escollir algun dels errors ortogràfics que li costa corregir, per fer-ne un conte humorístic, a l’estil d’un altre gran escriptor, en Giani Rodari. 

Mireu amb atenció i busqueu els errors intencionats.

La función principal del escritor de libros para niños es escribir un libro que sea tan absorbente, emocionante, divertido, rápido y hermoso que el niño se enamore de él. Y esa primera historia de amor entre el niño pequeño y el libro joven conducirá con suerte a otros amores por otros libros y cuando eso suceda, la batalla probablemente se gane. El niño habrá encontrado una vasija de oro. También habrá ganado algo que lo ayudará a llevarlo de manera más maravillosa a través de los enredos de sus últimos años.

Roald Dahl

Potser tots i totes voldriem tenir superpoders, com els de les pel·lícules de la Marvel o la Warner Bros o prefeririem ser més pràctics i tenir-ne pel dia a dia. Podríem escollir escriure textos en un plis plas, o memoritzar guions teatrals com qui llegeix una carta al restaurant, o trobar una o més solucions a un problema matemàtic quotidià. Seria molt poderós tenir una mirada que només fent una ullada posessim punt i final a una tasca escolar. Però, de moment, això no és possible. Potser algú inventarà una píndola miraculosa, però ara com ara ens toca clavar els colzes, posar els dits sobre el teclat de l’ordinador i engegar el clic de la imaginació.

De la feina de cerca i tractament de la informació on vam descobrir la vida i l’obra de 27 artistes plàstics hem passat a confegir unes històries de ficció dignes de tot escriptor novell. Aquesta proposta forma part del nostre treball al voltant del fet d’escriure, a les acaballes del projecte Viatjant pels mons de Roald Dahl.

La producció de textos literaris a l’educació primària constitueix una oportunitat educativa fonamental per al desenvolupament integral de l’alumnat. Més enllà de l’aprenentatge formal de la llengua, escriure contes, poemes o petites dramatitzacions permet als infants explorar la seva creativitat, expressar emocions i construir significats propis.

En el marc del currículum establert pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, aquesta pràctica s’entén com una via per desenvolupar la competència literària dins d’un enfocament competencial i significatiu. La creació literària no només reforça habilitats lingüístiques com el vocabulari, la cohesió textual o l’ús de recursos expressius, sinó que també fomenta el pensament crític i la capacitat d’imaginar mons possibles.

A més, oferir espais per a l’escriptura literària contribueix a generar una relació positiva amb la llengua i la lectura, ja que l’alumnat passa de ser receptor a esdevenir creador. Aquest canvi de rol afavoreix la motivació, l’autoestima i la participació activa en el propi procés d’aprenentatge.

Finalment, la producció de textos literaris permet connectar amb la dimensió cultural i social de la literatura, facilitant que els infants incorporin referents propis i col·lectius, i entenguin la literatura com una forma viva de comunicació i expressió.

I si els ulls cremessin… doncs no passaria res! O potser sí!

La bona arquitectura és oberta, oberta a la vida, oberta per a millorar la llibertat de qualsevol persona, on qualsevol pot fer el que necessita fer.

Anne Lacaton

En Roald Dahl ens parla del seu ofici d’escriptor i de la importància del seu espai propi de treball. Aquest fet ens ha donat l’oportunitat de repensar espais i treballar els plànols. 

Primer hem començat per dissenyar el nostre espai a casa. Hi ha qui ha reconvertit una habitació i qui ha imaginat una caseta al terrat o al jardí, amb un pressupost il·limitat. Tot s’hi val, sempre que estigui pensat, mesurat i ben representat. Evidentment, calia fer-ho a escala i ha estat aquest el punt que més problemes ha portat. 

Amb la recollida dels treballs hem compartit les dificultats i les maneres de representar l’escala. També hem presentat com fer les representacions de l’espai amb perspectiva, ja que alguns companys atrevits han fet la feina, tot i que encara no calia. No obstant això, i gràcies als que s’han avançat, hem pogut compartir dificultats i suggeriments per a la millora, per la resta.

Paral·lelament i per grups de tres, escollits entre ells i elles, hem començat a buscar un espai de l’escola per fer-ne una idea similar, aquest cop sense nevera ni cuina, que no ens cal prendre ni un cafetò ni un refresc. Aquí estem en aquest moment. Suant tinta i trobant noms que inspirin aquests espais on l’escriptura és la protagonista indiscutible.

Des d’un enfocament competencial i globalitzador, aquestes activitats permeten integrar continguts de diverses àrees del currículum, especialment d’Educació Artística (Educació Visual i Plàstica), Matemàtiques i Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, afavorint un aprenentatge significatiu i contextualitzat.

En l’àrea d’Educació Artística, el dibuix amb perspectiva facilita l’experimentació amb tècniques de representació de l’espai, el volum i la profunditat, alhora que potencia la creativitat, l’expressió personal i la capacitat d’observació. L’alumnat aprèn a interpretar la realitat visual mitjançant recursos com el punt de fuga, la proporció i la composició, desenvolupant una mirada crítica i estètica.

Des de l’àrea de Matemàtiques, l’elaboració de plànols introdueix conceptes fonamentals de geometria, orientació espacial, proporcionalitat i escala. Aquest treball contribueix al desenvolupament del pensament lògic i a la resolució de problemes, ja que implica establir relacions entre l’espai real i la seva representació simbòlica.

En relació amb el Coneixement del Medi, la representació mitjançant plànols permet comprendre millor l’organització de l’espai, interpretar mapes senzills i desenvolupar estratègies d’orientació. Aquest procés afavoreix la construcció del pensament geogràfic i la comprensió de l’entorn proper.

Aquestes propostes afavoreixen l’aprenentatge actiu i manipulatiu, el treball cooperatiu i la interdisciplinarietat. L’alumnat esdevé protagonista del seu aprenentatge, ja que observa, experimenta, representa, comparteix, revisa i millora les seves produccions.

El objetivo del arte no es representar la apariencia externa de las cosas, sino su significado interior. 

Aristóteles

El currículum de primària incorpora el descobriment de la vida i el treball dels i les artistes, entenent-los com a referents culturals i humans que ens ajuden a comprendre millor les manifestacions artístiques, el procés de creació i el context social on es desenvolupen aquestes pràctiques creatives. És que és necessari ajudar els infants a construir una mirada crítica i plural sobre les manifestacions artístiques actuals i d’altres temps, de la nostra cultura i d’altres. Així, els nois i noies tenen models diversos per expressar idees, sentiments i emocions utilitzant creacions pròpies inspirades en els referents artístics treballats. Però a més, treballar al voltant de la biografia dels i les artistes ens permet descobrir altres professions vinculades a la creació i interpretació artística, de manera que obrim moltes possibilitats futures.

Però aquesta tasca és un pas, d’una proposta més àmplia, amb el que les Matildes treballem també una creació literària original i visualment bella. I és que cadascú dels nois i noies hauran d’inventar un conte on barrejaran la vida real de l’artista amb el que les seves obres li suggereixen. Aquesta doble mirada artística (la plàstica i la literària) serà ben present a la fira que volem organitzar, com a tancament del nostre projecte d’aula “Viatjant pels mons de Roald Dahl”

De moment estem en aquest punt de la descoberta, treballant les biografies i coneixent les obres dels i les artistes.

Estimar-se a un mateix és el començament d’una història d’amor per tota la vida

Oscar Wilde

Durant unes quantes sessions hem estat treballant al voltant de la neurodiversitat, tot compartint creences, certeses i dubtes al voltant de la neurodivergència. D’aquestes converses n’ha sortit un coneixement més profund de nosaltres mateixos i de l’altre i ha estat de gran importància. En pocs mesos tindrem els peus posats a l’institut i és imperatiu conèixer les nostres fortaleses i debilitats per treballar-hi. 

Tot aquest treball corre paral·lel a les descobertes dels mons de Roald Dahl, on els personatges han estat construïts de manera impecable i sorprenent. Així que mentre parlàvem de la neurodiversitat hem estat construint microcontes i contes de somnis. En tots ells hi deixem una mica de la nostra essència. Però on més ens hi hem trencat el cap ha estat amb el tradicional autoretrat. Cada curs n’elaborem un, que després afegim a l’informe d’avaluació, i com sempre, amb aquesta tasca ens agafen cagarrines. No sé com tinc les celles? Jo no sé dibuixar! Tindrem un mirall, oi? No vull ensenyar les ulleres! …Tota la munió d’excuses que us pugueu imaginar davant d’un full en blanc, són poques. Fins que s’hi posen i veuen que se’n van sortint. I és que tots tenim un artista dins, només hi hem de creure. 

Hi ha d’haver Pablos Picasso, Marcs Chagall, Georgias O’Keeffe,  Remedios Varó,…. De tots els estils i per a tots els gustos.

I és que hi ha una cosa que uneix a tots els i les artistes: tots van començant sent infants!!!

La realitat són dos moments, el moment que es viu i el moment infinit en el qual es recorda.

Ida Vitale

Tenim la idea clara de com tancarem el projecte al voltant de Roald Dahl, i per això amb aquesta proposta que documentem encetem la descoberta de la importància de vestir un text. Per això he dissenyat una proposta que uneix diferents disciplines.

Amb el desig de compartir que treballar amb les matemàtiques va més enllà de veure números i operacions, i que són una construcció social, aquesta setmana hem viscut un moment de pel·lícula, amb aplaudiments i tot, on hem les hem barrejat amb la literatura, l’art plàstic i el coneixement del medi.

Vam començar la proposta explicant que treballaríem al voltant d’un text poètic que a més de servir-nos com a model literari, també ens connectava amb el projecte de comunitat i amb les matemàtiques. El text en qüestió es diu “El Infinito”, de Giacomo Leopardi. Per presentar-lo en vam llegir, amb l’ajuda de l’Ian, la versió en italià, i la castellana.

Però, igual que fem quan veiem una pel·lícula o llegim un llibre, primer fem hipòtesis al voltant del seu títol. Així, vam arrencar amb una pregunta clau: què en sabem de l’infinit? D’aquí el Julen ens va recordar la famosa frase de Buzz Lightyear: “hasta el infinito y más allá”.

Va sorgir una conversa informal on sorgien molts exemples més o menys divertits, però apreciats i compartits, fins que vaig dibuixar una línia a la pissarra i els vaig demanar que intentessin definir-me el què veien. Va ser la Lucía qui va tenir una revelació que va provocar aplaudiments. Amb una gran fermesa va dir: és un munt de punts infinits. Això mateix, una suma contínua i  infinita de punts. I en aquest moment els hi vaig demanar que recordessin el què havíem dit sobre els punts ja que ho treballaríem ben aviat.

Sempre caro mi fu quest’ermo colle,
E questa siepe, che da tanta parte
De l’ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedendo e mirando, interminato
Spazio di là da quella, e sovrumani
Silenzi, e profondissima quiete
Io nel pensier mi fingo, ove per poco
Il cor non si spaura. E come il vento
Odo stormir tra queste piante, io quello
Infinito silenzio a questa voce
Vo comparando: e mi sovvien l’eterno,
E le morte stagioni, e la presente
E viva, e ‘l suon di lei. Così tra questa
Infinità s’annega il pensier mio:
E ‘l naufragar m’è dolce in questo mare.

Després de treballar el vocabulari i el sentit del poema, i d’haver imaginat i compartit el paisatge i les emocions transmeses, va començar el treball de construcció d’un collage, amb el conjunt d’imatges que havíem estat recollint de revistes (sense saber-ne quin seria l’objectiu, només sent inspiradores). I és aquí on estem ara, en aquest procés de construcció d’una forma d’il·lustració d’un text basada en la tècnica del collage on es barregen diferents elements sobre una superfície plana, per crear una obra unificada.

Treballar el collage i la poesia és una combinació molt interessant a l’escola ja que són com les dues cares d’una moneda. La poesia treballa amb paraules, fa metàfores, retalla frases del món, i genera nous significats. El collage treballa amb imatges, fa associacions visuals, retalla imatges del món, i també genera nous significats. Les dues propostes ens permeten mirar el món amb llenguatges diferents, i això també ens lliga moltíssim amb la mirada neurodiversa i inclusiva que tenim a l’aula.

The thing we all ask about Jenny,

Is, surely there cannot be many. 

Young girls in the place 

With so lovely a face?’

The answer to that is, ‘Not any!

Roald Dahl

Continuant amb la lectura col·lectiva del llibre de Matilda, hem descobert al personatge de la Senyoreta Honey. Hem compartit els significats de les paraules desconegudes i ens hem pogut posar en la pell d’aquells nens i nenes de cinc anys astorats davant Matilda i la seva capacitat lectora i de càlcul.

De fet, com la senyoreta Honey! Després a la llibreta hem començat a dibuixar-la tal i com ens l’hem imaginada i ha estat tot un repte.

Una millor estructura no és garantia d’èxit, però l’equivocada és garantia de fracàs.

Peter Drucker.

Aprendre a fer bones presentacions ajuda a expressar idees de manera clara i creativa, a fer servir el llenguatge multimèdia (imatges, text, àudio, vídeo), a organitzar la informació de forma visual i coherent i a aprendre a fer un ús ètic i responsable de les TIC.

Aquesta setmana hem posat damunt la taula els llibres que ja hem llegit de Roald Dahl per tal de començar a preparar una presentació individual de diapositives que recollirà la fantàstica imaginació de l’escriptor, de manera estructurada i amb les nostres paraules. 

Per fer-ho alguns dels llibres van acompanyats d’uns dossiers que serveixen de pauta per analitzar el llibre i relacionar-lo amb la resta de la seva obra i la seva vida, que ja vam descobrir amb el pòdcast que vam treballar a l’inici del projecte.

Hem compartit un guió per poder confegir una bona presentació de diapositives i hem començat a fer-ne el disseny amb el Canva, deixant molt clar que tot i que és important l’estètica, l’estructura de la presentació i el seu contingut són la clau de l’èxit.