La vida no va de tenir bones cartes, sinó de jugar bé una mà dolenta.
Robert Louis Stevenson
Després d’acabar el disseny de les primeres cartes Karuta, que fan referència als poemes de les aules de Patufets, Pinotxos i Tabalugues, ara hem dissenyat les de la comunitat de Mitjans. Hem partit de tres poemes breus sobre el Rovelló, l’Alícia i la Tanit, situant aquests personatges al Parc fluvial de Vilanova del Camí.
EL ROVELLÓ ENSUMA
En Rovelló corre pel camí,
amb el nas ben ensorrat.
Entre herbes, pedres i restes de kiwi,
corrent com un esperitat,
troba el rastre d’un gat mig espantat.
A Vilanova del Camí,
fa amics a tot arreu;
i si veu el paó del jardí,
de la vora del Parc fluvial,
ja no el deixarà ni amb neu.
Ai mare, quin esglai!
L’ALÍCIA I LES CRIATURES IMAGINÀRIES
A l’Alícia un conill li ha fet un crit,
i corre al parc fluvial ben de pressa.
Salta bassals, els esquiva i cata-cric.
Ha caigut fins arribar a la presa.
Allà l’esperen animals mai vistos abans,
barques de fulla i peixos que parlen.
Si gira el cap, veu cartes amb mans,
jugant amb el vent, mentre salten i ballen.
EL VEL DE LA REINA BONA
La Tanit salta fort pel verd turó,
amb la motxilla plena de mil idees.
Segueix l’esquirol que fa un so,
i troba tresors sota herbes espesses.
Corre, s’enfila i veu el cel,
pels camins secrets que el bosc li dona.
Somriu pensant: “Em cal un vel!”,
“que de Can Titó en soc la reina bona”
La setmana vinent decidirem quins dels dibuixos representen millor les possibilitats de cada poema i formaran part del joc de cartes Karuta.
Comentaris recents