Som moltes les persones que portem a la motxilla algún conflicte amb les matemàtiques. En el meu cas no vaig ser gaire afortunada amb el com les vaig viure en la infantesa i ha estat necessari convertir-me en mestra per enamorar-me’n.
Les matemàtiques ens ajuden a entendre el món i a explicar-lo per poder millorar-lo. I sota aquesta idea, grandiosa, intentem vèncer les pors i reticències, que majoritàriament no solen ser dels infants. Sense ser-ne conscient les nostres incerteses i/o inseguretats les compartim amb els nostres fills i filles. Per això és tant important estar permanentment alerta i ser IMPECABLE AMB LES PARAULES, davant de propostes matemàtiques. Les paraules són l’eina més poderosa que tenim com a éssers humans. Són un instrument de la màgia. Quan ets impecable amb elles, asumeixes la responsabilitat dels teus actes, sense jutjar-te ni culpar-te. El “no sé”, “no puc” , “no serveixo”, “no se’m dóna bé”, “no entenc” …ens esclavitza i necessitem alliberar-nos per avançar i aprendre.
Cal tenir un compromís ferm amb les nostres possibilitats i les dels nostres fills i filles per crèixer plegats, dia a dia, sense pausa, però construint a partir d’uns fonaments sòlids. Els adults hem de fer de bastida que els guia (en castellà diriem “ser el andamio”) en les seves descobertes i construccions dels aprenentatges. Saber quines són les finalitats i els objectius davant les propostes és clau.
Ara hem començat el nou curs i estem elaborant línies del temps (situem a la recta numèrica i per tant treballem també el valor posicional dels nombres) des de diferents punts de vista, per adonar-nos i consolidar els aprenentatges que un dia vam iniciar sobre el tema. Als i a les Petits Prínceps els hi sonava de quan eren Alícies i Tanits. Ara ens toca anar més enllà i prendre consciència també de les arbitrarietats i la relativitat de les ciències.
Comentaris recents