No es más quién más alto llega, sino aquel que influenciado por la belleza que le envuelve, más intensamente siente.
Maurice Herzog
Aquesta setmana hem tornat a fer conversa al voltant de com fer recerca d’informació per tal de millorar les nostres descobertes sobre els i les Lapons, Maorís, Quítxues, Chis i Sherpes .
Posteriorment, hem elaborat unes xarxes de relacions o llistes sobre què sabem del món. En sabem tantes i tantes de coses, que el problema està a decidir per on començar. I així hem passat bona part de la sessió: pensant i repensant; cercant en les profunditats de les memòries; enfrontant-nos a la por del paper en blanc; i fent-nos el propòsit, d’amagat, de buscar informació a casa, quan sigui l’hora de dinar, per sentir-nos més segurs a la tarda.
I sense acabar d’abocar tota la informació, hem compartit el que estàvem. I sí, sabem molt més del que hem recollit!!! Uf, quin descans, tots i totes estem si fa no fa!
Però a més d’aquestes xarxes o llistes, sense avís previ, els he demanat que dibuixin el mapa del món i aleshores un cert pànic mig embolicat de vergonya s’ha apoderat del grup. No sé, no sé…!!!
És com quan aprenem a caminar, ningú és capaç de passar del gateig a córrer una mitja Marató. Ara som conscients que ens cal descobrir i mirar mapes, i també descobrir i remirar uns llibres estranys, que hi havia abans a moltes cases, que es diuen altes. El domini del món digital fa que coneguem el món físic parcel·lat i, en moltes ocasions, sense la percepció i informació que ens donen les escales i llegendes dels mapes.
El final de la sessió del matí ha estat una conversa col·lectiva iniciada a partir de la pregunta:
I nosaltres, quan tenim la necessitat d’abraçar a algú?
Així han sortir idees com: quan estimem, quan estem feliços, quan necessitem ajuda, quan tenim confiança, quan ens coneixem.
I doncs, què ens cal per abraçar el món?
Conèixer-lo!!!
Apa, som-hi Sherpes!
Per la tarda hem descobert, gràcies a la notícia aportada per la Bet, la mort del darrer home que va participar en l’expedició que va fer el cim de l’Everest l’any 1953. Hem llegit l’article i hem començat a mirar el documental que n’explica l’expedició i ens presenta una polèmica: van ser la primera o l’expedició del 1924 hi va arribar abans, però no en van tornar vius?
I amb la mirada posada a l’Everest i a l’Himàlaia ens sorgeixen preguntes interessants. Com se sap quant mesura una muntanya? Com se sap per quina pujar, si aparentment semblen iguals? I per què calen permisos? I el Kilian Jornet ho va fer sense oxigen, com ho va fer?
La setmana que ve, continuem en clara ascensió!
Comentaris recents