Aquestes setmanes ens estem iniciant en la interpretació d’un personatge en forma de joc i de manera planera. És el punt de partida per començar a veure què implica posar-nos a la pell d’una persona que no som nosaltres, com ens imaginem que és aquella persona, com pensa, com vesteix, quina vida té, etc.
Estem fent una micro-obra de teatre que es titula: ESCAPEM DE LA RESIDÈNCIA. És una obra molt curteta amb un toc d’humor que ens està obrint la mirada a l’hora de posar-nos en el paper d’un personatge que no té res a veure amb nosaltres. Ens estem divertint molt i aquesta estona ens permet sortir d’aquella rutina i zona de confort que implica ser nosaltres en el dia a dia.
La vergonya ha passat a un segon pla i tots i cadascun de nosaltres ens hem sabut posar en paper d’un avi o una àvia que viuen tancats en una residència i, coneixedors que no els queda massa temps per viure la vida, es volen escapar de la residència amb les seves particularitats (el que és sord i no s’entera de res, la que vol sortir a cantar i ballar, el que no es pot aguantar el pipí, la que vol marxar de vacances a un lloc paradisíac, el que s’adorm en qualsevol moment, la que no pot menjar amb sal i es desfà per un bon bistec amb sal… Un seguit de personatges molt peculiars que comparteixen aquella tendresa i expertesa de ser avis i la contrapartida dels qui els interpreten: la joventut que té tota una vida per recórrer.
Comentaris recents