Durant aquest trimestre, els alumnes de primària i com a projecte de medi, treballem els “Canvis i continuïtat en el temps”, per la qual cosa vam demanar col·laboració a totes les famílies de l’escola. Tal com havíem fet el primer trimestre, volíem ambientar el vestíbul de l’escola com a punt de partida del projecte, i el resultat ha estat un èxit.
Entre tots i totes hem creat un mosaic amb fotografies de tots els alumnes, mestres i monitors de menjador de l’escola, sota el títol “Tots fem història” perquè tots fem història, en tots els sentits de la paraula.
Podeu anar veient el progrés de la cartellera a través de la galeria de fotografies i del vídeo amb la música de Suu que veureu a continuació.
Sabeu qui és qui? Una tasca ben complicada i que ha fet d’imant durant setmanes. A tota hora petits i grans admirant, buscant i comentant les fotografies. La veritat és que ha estat difícil poder fer-ne un recull perquè sempre hi havia públic.
Gràcies per la vostra col·laboració, i seguim i seguirem fent història.
Per què és important aprendre història?
En una classe de nens i nenes de primària, em van preguntar: “Per a què serveix la història?”.
Qui ho preguntava era un nen que tenia cara de trapella, i la resta de nens i nenes estaven esperant una resposta simple a una pregunta simple, que poguessin entendre. Per a què serveix la història? Sembla fàcil explicar-ho, però no ho és…
Vaig veure que el nen portava un esparadrap al genoll. Semblava una ferida recent, i li vaig preguntar:
– I aquí al genoll… què t’ha passat?
I ell em va contestar, una mica fent-se el “xulo”:
– Anava per un carrer que fa molta baixada, amb la meva bicicleta sense frens, i és clar, em vaig clavar una nata… I em van cosir aquest trau, aquí al genoll. Deu punts, em van fer!
– Carai! – vaig respondre-. I com és que te’n recordes, de tot?
– Què? – em va preguntar el nen-. Doncs perquè tinc memòria.
Memòria, aquí volia arribar.
Vaig escriure a la pissarra la paraula “memòria”, i vaig preguntar: “Què és la memòria?”.Els nens i les nenes no contestaven perquè ja van intuir que era una pregunta trampa. I aleshores vaig repartir paperets perquè escrivissin ells mateixos la paraula “memòria”.
Una vegada recollits un munt de paperets, vaig començar a esborrar el mot “memòria” d’alguns, o a guixar-los, o a rebregar-los, o fer-ne miques…
Al final vaig preguntar: “Què he fet amb les vostres memòries?”. I van contestar: “Les has destruït!”. I jo vaig dir: “Això vol dir que la memòria és important per a vosaltres, perquè permet recordar allò que heu viscut, que heu experimentat, que heu sentit, que heu après… Aquest noi que porta el trau al genoll sense memòria no sabria explicar-me el perquè del trau, perquè no se’n recordaria, que anava per una baixada amb la bici sense frens. Ara, amb memòria, recordarà per sempre més que baixar sense frens amb la bici ha estat un error, i en un futur potser no ho tornarà a fer”.Doncs la història és això, un munt de memòria acumulada que ens ajuda a saber d’on venim, què ens ha passat com a persones i com a poble, i sabent-ho, la memòria ens ajuda a prevenir els errors que ja hem comès abans. Per exemple, no anar mai més per una baixada amb una bici sense frens. Sense memòria no tindrem història, i aleshores no sabríem qui són els nostres avis i àvies, i el que els va passar quan eren nens i nenes com nosaltres.
Assumpta Montellà i Sergi Barba (*text adaptat)
