Tornen els materials al pati

Avui dilluns 11 de novembre ens hem reunit tots els nens i nenes de primària juntament amb els mestres i el coordinador del temps de migdia, per parlar de la situació del pati. Des del passat Consell d’alumnes, i tenint en compte que fa temps que es fa un treball de conscienciació sobre el tracte que es fa del material del pati, es va acordar que fins que no hi hagués una bona proposta no es podrien treure al pati ni pilotes, ni estris de cuina, ni pales, ni cordes, ni peces d’escacs ni de tres en ratlla, ni disfresses, ni carreteres ni cotxes, ni guixos…

Recordeu que durant el curs 16-17 ja vam fer una bona campanya de conscienciació per classes i vam escriure missatges en forma de bafarades. Us en recordem algunes:

Tenim un pati amb molts recursos gràcies a la La Vitxeta es mou pel pati, i n’estem molt orgullosos i satisfets, però a vegades ens costa tenir-ne cura i fer servir els materials tal com cal. Des de fa molt de temps, aquest és un tema central de moltes assemblees de classe i del consell d’alumnes, però, tot i que en parlem i en tornem a parlar, sovint trobem els materials fora de lloc o en situacions en què se’n fa un mal ús.

Després de tres setmanes sense materials, han començat a sorgir petites iniciatives a les aules com la que podeu veure a les fotografies, en què els nens i nenes de 3r han iniciat una recollida de firmes per prendre consciència que cal fer un bon ús de tot allò que tenim per poder gaudir-ne tots i totes.

I avui tots reunits al pati de primària, finalment s’ha acordat que tornaríem a treure els materials. Confiem que en tindrem més cura. I així esperem que sigui. Junts per un pati viu i ben cuidat!

El conte del pati

Vet aquí una vegada una escola molt bonica que tenia un pati trist, era l’Escola La Vitxeta. Un pati sense quasi vegetació ni massa opcions de joc, sense racons màgics, ni ombra… Un pati on no hi havia espais per seure, i on moltes vegades els més grans de l’escola no trobaven el seu lloc.  Sempre hi havia excuses per quedar-se a l’aula, on hi havia més diversió.

Els nens i les nenes d’aquella escola tenien veu i sovint demanaven millores pel seu pati.

Vet aquí que un dia aquesta veu va ser escoltada. Mestres, pares i mares van sentir aquesta trista melodia que demanava espais per seure, espais per amagar-se, jocs per jugar… i es van il·lusionar.

I entre tots i totes, i amb molt d’esforç, van anar dissenyant un nou pati. La Vitxeta es començava a moure pel pati, i no volia parar quieta, i més encara quan veia la reacció de petits i grans.

Un pati més tranquil, on tothom trobava el seu racó i estones de joc màgiques i úniques.

I els nens i nenes d’aquella escola van seguir cantant, primer agraïts pels canvis, després, perquè encara creien que podien somiar. I una vegada més, mestres, pares i mares els van escoltar.

I així va ser com aquella comunitat es va tornar a arremangar de nou.

Conte de la Tercera Jornada La Vitxeta es mou pel pati.