Durant aquesta setmana els nens i nenes del grup de mitjans de l’escola, treballaran la poesia Podries de Joana Raspall.
Cada 30 de gener, des de 1964, se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) per recordar el llegat de Mahatma Gandhi el dia que es commemora l’aniversari de la seva mort.
Podries és d’aquells llibres que mai passen de moda, on la poesia ens mostra com tots podem patir unes mateixes circumstàncies si el nostre lloc de naixement fos un altre, com el nostre destí podria ser molt diferent. Escrit per Joana Raspall, va ser publicat el 1998 a Com el plomissol. Poemes i faules. De plena actualitat amb la crisi de refugiats la poesia de Joana Raspall ens acosta al patiment i ens convida a la solidaritat, a l’empatia i a la reflexió davant les desigualtats. Homenatge a tots aquells que han de marxar involuntàriament de casa seva, mostra com tots els humans tenim unes mateixes necessitats i uns mateixos sentiments.
Podries
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
A continuació podreu visualitzar el poema recitat per Sílvia Bel, interpretat per Joan Dausà, o musicat pel grup de música Roba Estesa.
