Les aules de P3 han anat evolucionant conjuntament amb els infants.
Els espais d’aprenentatge plantejats a inicis-mitjans de curs i els seus materials i propostes han anat canviant, modificant-se, tot reajustant-les, d’acord amb la seva intervenció als espais.
L’espai s’ha transformat, ja que el principi de flexibilitat sempre es té present; els interessos i les i interaccions s’assemblen més a les dels infants de 3-4 anys que a les dels nens de 2-3 anys.
El dia a dia a les aules de P3 s’hi respira tranquil·litat, es veuen infants fent, desfent de manera individual i entre iguals, moltes accions, moviments, expressions, llenguatges, emocions, … en un mateix temps.
Treballar així, diversifcant l’activitat, reforça la identitat, autonomia i seguretat de l’infant.
Poden fer i comunicar amb els demés, poden explorar i investigar sol o amb altres nens.
Hi ha espais de construcció – destruccio, espais mes tranquils, espais per investigar, espais de trobada, espais de representació, d’expressió de diferents llenguatges amb materials que generien múltiples formes d’acció i pensament. Materials concrets però que són suficientment “oberts” i d’altres que són més concrets, més estructurats.
Com hem dit en més d’una ocasió la mirada cap a l’infant és primordial en aquest plantejament d’aula.
Cal que l’adult tingui una mirada amorosa amb els infants, de respecte cap a cadascun d’ells, de construir, d’emocionar-nos, de decebre’ns junts. Una mirada diversa i àmplia de les maneres de fer i dels diferents moments evolutius i peronals dels infants, tots són igual de diferents, … això sí la mestra ha de vetllar per tal de proporcionar a l’infant els estímuls que necessita cadascú per tal que d’ajudar-lo a “créixer”.
No és cap secret que els infants tenen capacitats, potencials, curiositat i interès per construir el seu aprenentatge.
I per generar aprenents autònoms, ens calen experiències d’aprenentatge gratificants, vivencials, properes, significatives i cooperatives.
Aquí teniu una mostra fotogràfica dels diferents espais:
