– Mama, ens hem apuntat a les Olimpíades Escolars …
– Què dius, en quin esport?
– A futbol?
– Amb qui?
– Totes les nenes de la classe.
– Esteu boges… si no heu tocat una pilota en la vostra vida…
– Però l’Auger ens entrenarà…
– Pobre noi, no sap on es posa i…
Un mes més tard, nervis, il·lusions, somnis, dubtes… tot s’ho havien manegat elles; els números del dorsal, cadascuna havia triat el seu número de la sort, i se l’havien fet elles i alguns queien però per elles això no era important. I pita l’àrbitre l’inici dels seu primer partit. Tot era nou, mai havien jugat un partit de futbol, era el seu PRIMER partit i ho van donar tot. Les seves galtones reflexaven l’emoció, l’esforç, l’alegria… i des de la banqueta ens deien als pares “animeu animeu!!!”, “Tant si guanya com si no, La Vitxeta és la millor”. Tot ho tenien controlat. La pilota semblava que tingués un imant, totes hi eren a sobre, perquè l’equip contrari ni la toqués. I va arribar el final 3-3. Es van fer 3 minuts de pròrroga, els nervis a la gola, a la panxa i a tot arreu. Res, a penals, encara més nervis i aquí vam perdre en quant a número de gols, però mai en quant a il·lusió, alegria, companyerisme, amistat… demà ho podrem aconseguir. Eren un equip i ens ho havien demostrat.
Si el primer dia hi van haver nervis, el següent no es podien controlar. Van venir els nens i alguna nena de la classe a veure-les, els pares i mares, els avis i avies, tiets, amics, cosins… tothom estava allà per animar-les. Elles també s’havien preocupat que la seva afició estigués allà donant-t’ho tot com elles, i aquelles 7 nenes benjamines de l’Escola La Vitxeta ens van ensenyar que la il·lusió té la força per poder aconseguir allò que vols, que l’amistat pot arribar a moure les dificultats més grans, que creure en un mateix et pot fer arribar allà on et proposes i que lluitar per allò que desitges et pot fer arribar al somni més preuat. Elles ho van aconseguir. Van arribar amb un 2-1 a guanyar la medalla d’or amb unes nenes que tenien el mateix nivell que elles, i van guanyar, esportivament i amb molt de companyerisme.
Gràcies “nenes” per deixar-me aprendre de vosaltres. Ens heu fet gaudir i hem patit, i això ha estat genial.
Felicitats Benjamines de La Vitxeta, per aquesta medalla d’OR tan merescuda.
– Mama hem guanyat, hem quedat primeres, ja tenim la medalla d’or!!!
– Si filla, em vaig equivocar, he gaudit tant o més que tu al veure com heu lluitat per aconseguir allò que havíeu somiat. M’has donat una gran lliçó i el que encara em queda per aprendre. Felicitats, dóna’m una abraçada que avui la necessito jo.
Crònica i fotografies realitzades per una mare voluntària i col·laboradora esporàdica de la nostra web. Moltes gràcies! Recordeu que estem buscant fotografies de les olimpiades escolars, animeu-vos a col·laborar amb lavitxeta.net: busquem col.laboradors web.
