L’Esteve Terradas viatja a París, Berlín i Niça

L’espai de referència que tradicionalment imaginem quan pensem en la vida en els centres educatius sol ser el d’una aula. Tanmateix, els ensenyaments i aprenentatges que s’hi produeixen diàriament no tenen perquè estar restringits a aquest espai físic. De fet, viatjar i entrar en contacte amb altres realitats, i per consegüent, amb altres espais, és de ben segur una forma privilegiada per obrir la ment a noves sensacions i coneixences.

Des del Departament de Llengües Estrangeres de l’Esteve Terradas és així com ho entenem. Per això mirem de posar a l’abast del nostre alumnat de francès i alemany l’oportunitat d’entrar en contacte amb espais on puguin practicar les llengües que aprenen a l’institut. Per acabar duent aquestes propostes a la realitat, sabem que no tot són flors i violes. Per una banda, els dos anys de pandèmia ens han obligat a aparcar els viatges a França i Alemanya durant dos cursos. Per l’altra, els canvis constants en la normativa de gestió del covid, ens han condicionat també a l’hora de programar-los. Tot i així, hem decidit tirar endavant i, coincidint amb l’inici de la primavera, dos grups d’entre tercer d’ESO i primer de Batxillerat han pogut gaudir d’estades a París, Berlín i Niça-Côte d’Azur.

Per a bona part de l’alumnat participant, aquestes sortides suposen la seva primera oportunitat de visitar un país europeu diferent al seu, amb una llengua que estan aprenent però no dominen encara, i també d’entrar en contacte amb una cultura que només havien conegut a través de lectures o pantalles. Per a la majoria, a banda, és l’ocasió de viatjar sense la companyia de la seva família i de poder conèixer millor els companys i companyes amb qui coincideixen a l’aula. L’experiència sol quedar ben ancorada en el seu record i, sovint, acaba despertant la curiositat per conèixer altres realitats, potser quan accedeixin a estudis superiors o en posteriors etapes de les seves vides.

A banda de suposar un esforç econòmic que, malauradament, no totes les famílies es poden permetre, els viatges lingüístics suposen també un esforç organitzatiu considerable per al professorat que s’hi implica. Trobar les dates adequades per afectar el mínim la resta d’activitat lectiva, buscar el transport i l’allotjament adequats, pensar un programa d’activitats que resulti atractiu per a l’alumnat i que espremi al màxim el poc temps de què es disposa, coordinar els cobraments i pagaments amb famílies i empreses proveïdores, estar al cas que els nois i noies es trobin còmodes durant el viatge i aprofitin l’experiència… Tot això agreujat per les moltes incerteses generades per la pandèmia i que, en aquesta ocasió, han suposat un estrès afegit fins al darrer moment. Però tot esforç paga la pena si el resultat per a l’alumnat és, com succeeix habitualment, una vivència difícil d’oblidar.