“Hem de construir una societat més amable, més humana, més lenta i més connectada amb el món natural”, Heike Freire.
El xiprer mort del nostre jardí va ser el causant del nostre projecte d’aula, gràcies a ell i a la curiositat per saber què li havia passat van engegar tot un seguit de preguntes i hipòtesis que requerien sabers i descobertes. Alguns de nosaltres vam buscar a internet possibles respostes a la causa de la mort, i en petit en grup n’hem estat parlant a partir d’una infografia que les mestres ens han fet arribar. La lectura comprensiva i la reflexió compartida de després, ens porten a descartar algunes de les causes que al text es mencionen, com són els incendis i la sequera. Però ens queda el dubte de si l’arbre ha mort perquè s’ha fet vell o per alguna malaltia. La segona opció, per malaltia, és la que més ens convenç; amb tot, esperarem als experts per corroborar-ho.
Setmanes més tard, la brigada ve a l’escola per acabar la feina que van començar a principi de trimestre; han d’arrencar el que queda del tronc del xiprer. Abans, a l’aula, decidim aprofitar aquesta visita. Primerament, volem saber què li ha passat a l’arbre, i com la brigada està informada creiem que ens podran aclarir tots els dubtes que tenim. En segon terme, volem quedar-nos a veure com extreuen l’arbre i demanarem permís. I, per últim, volem demanar si ens deixarien quedar-nos amb una mica de les arrels i del tronc.
I així ho fem! Demanem permís i la brigada accepta que ens puguem quedar mentre treballen, però a una distància prudencial. Mentre amb l’excavadora van fent la seva feina, ens emocionem en veure com les arrels comencen a aparèixer. Són grans, i són moltes, no les imaginàvem així. Hi ha tantes arrels que el Kiko ha de continuar insistint, estan molt ben fixades a la terra i no és tan fàcil com ens pensàvem. Finalment, acaben arrencant l’arbre i nosaltres cridem de l’alegria. El Kiko s’apropa a nosaltres i ens atén amablement. Ens explica que l’arbre estava malalt a causa d’un fong que es diu Seiridium, aquest fong provoca que algunes branques vagin morint, per això veiem que s’anaven posant de color marró. Malauradament, curar aquesta malaltia és molt complicat, pràcticament impossible. Ens alerta, a més a més, que caldrà estar pendent de la resta d’arbres, ja que pot ser contagiós. Després, ens deixa agafar arrels per portar-les a la classe, i talla el tronc perquè puguem utilitzar-ho.
Gràcies Kiko i nois de la brigada per resoldre els nostres dubtes, i per deixar-nos veure com treballeu!
Comentaris recents