Les Tanits sabem que aquest curs estarem molt en contacte amb infants d’altres escoles per mitjà de dos projectes diferents. Un d’ells ja el tenim engegat, el conte col·laboratiu, i de l’altre sabem que serà amb l’Escola Àuria d’Igualada. Per tal de començar a posar paraules a aquest nou projecte compartit, descobrim plegats la següent frase:
Després d’uns minuts, alguns ens anem atrevint a compartir què creiem que volen dir aquestes paraules de Robert Michael Hensel. Ens centrem en la paraula “Habilidades” i sembla que tots i totes anem entenent el mateix. Algú s’anima a dir les seves habilitats i, de mica en mica, tots i totes anem afegint les nostres. La conversa segueix i parlem de la segona paraula, “discapacidades”. Aquesta ens costa més de definir, podem apreciar en el nostre discurs com no volem ser despectius ni ofendre a ningú. Ens ajuda posar exemples, moltes Tanits coneixem a persones que tenen alguna discapacitat o les hem vist pel carrer. I després passem a parlar de tota la frase en conjunt. Finalment, concretem que estem molt d’acord amb aquestes paraules, tots i totes volem que els altres ens coneguin per tot allò que sabem fer però no per allò que ens costa o no sabem fer. Després parlem de l’autor d’aquesta frase i de la seva discapacitat, un noi amb espina bífida.
Tot seguit recuperem un conte que l’any passat ja vam descobrir i ens va encantar, “El cazo de Lorenzo”. Aquest cop li hem pogut treure més suc, el context ens ha ajudat. Aprofitem el bon clima a l’aula i la serenitat que tots mostren per explicar un segon conte “Por cuatro esquinitas de nada”. Clarament, tots i totes ens adonem de la importància d’acceptar als altres tal com són, que “no podem retallar a les persones!”. Però, i entre nosaltres, mai pretenem canviar allò que no ens agrada dels altres o allò que no entenem o compartim?
Comentaris recents