Avui ens retrobem amb les Matildes amb una gran barreja d’emocions contradictòries. Estem contents per tornar a la rutina i veure, dia sí i dia també, a l’amic o amiga a qui hem vist poc a l’estiu. Estem feliços perquè ser Matilda és d’una gran importància: som els grans i en nosaltres recauen moltes responsabilitats que ens agrada entomar. Però també tenim un cert neguit perquè som sabedores que això és un compte enrere; que acabem amb l’etapa de la infantesa i estem a les portes de començar-ne una de nova que fa certa por. Comencem amb moltes ganes i energia renovada. Cap company i companya nova, però sí la tutora i això també neguiteja.
Ens retrobem i comencem a afinar fites i objectius, a curt i a llarg termini, individuals i col·lectius. Posem fil a l’agulla partint de les pròpies fortaleses… i ens posem a treballar.
L’estiu està a tocar, però a partir d’avui, ja queda lluny, massa lluny. És per això que després del pati els he proposat un respir carregat d’humor. Hem de posar atenció a cada petit moment per viure’l amb intensitat i gaudir de tots i cadascun dels dies que compartirem com a grup.
Comentaris recents