La violència és el resultat de persones que s’enganyen per creure que el seu dolor és provocat per altres persones, pensant, per tant, que mereixen ser castigades.
Marshall Rosenberg
Mentre omplim les motxilles d’experiències encaminades a abraçar el món, a vegades et sorprenen incoherències com la que aquí explico. De bon matí, dos han quedat per trobar-se al migdia per estomacar-se, i d’altres hi aniran per animar la gesta.
I dit i fet, sense aturar-se a pensar si és una bona idea, ni passar cap mena de filtre, a la cantonada (fora de l’escola, això sí) s’han esperat els dos lluitadors. Cap dels dos sap el perquè, però confirmen que s’han vist portats a fer-ho. I confirmen que abans eren amics però que ara ja no, i no sabem què va passar.
Com sempre, al darrere hi ha les mans que manipulen les accions i que s’amaguen entre mentides quan se’ls deixa al descobert. També, per sort, hi ha qui intenta asserenar els ànims i s’interposa a l’escomesa, i arriba a l’escola amb la decisió de compartir la situació amb la mestra.
Bocabadada, esmaperduda, atordida i esfereïda. Amb Matilda veiem una escola on es respira violència. Una senyoreta Trunchbull que s’emporta a tots per davant amb la testa ben enfilada per ferir més i millor. A projectes de Comunitat descobrim com podem fer accions que beneficien l’altri i ens apropem a aquells qui ens necessiten, primer coneixent i descobrint. Però abans d’entrar a l’escola hem quedat per atonyinar-nos. Això sí, quan obren la porta tots a dins com si no hagués passat res.
Una tarda de converses per aclarir què ha passat han fet sortir altres noms, gestos i paraules, i molt de masclisme arrelat. Segons sembla, hi ha alguns nois que repeteixen consignes com les noies a la cuina a fregar!!! O que els tiren rots escandalosos quan passen pel costat de les nenes perquè saben que no els agrada. Com deia el senyor Albert Einstein: quina època més trista, la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici!
Humiliar i ferir sense mesura. Què s’amaga darrere d’aquestes actituds i accions? Hem quedat que cal explicar què ha passat a les famílies. Què passarà?
Ara toca fer una (o més d’una) dinàmica restaurativa. Potser hauríem de quedar a les 14:30 per donar-nos més temps.
L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor.
Howard G. Hendricks.
Comentaris recents