Jaume Muxart Domenech (1922-2019) va ser un pintor que ens ha inspirat pel fer una exposició titulada “Ulls que miren”, que encara està en procés. El mirar i posar atenció és una de les prioritats que cal treballar a l’escola si volem generar contextos reals que fomentin la curiositat i la creativitat. Des d’aquesta perspectiva, al llarg del curs hem anat posant falques que ens fan adonar de la importància de les mirades.
Aprofitant la setmana de la convivència, els Petits Prínceps vam estar treballant, al llarg del mes de març, la mirada i descoberta de l’altre a partir de la cançó de Xiula de “La mirada estràbica”. I a més hem fet tot el treball d’autoavaluació per l’informe del segon trimestre, i no sempre és fàcil mirar-se un mateix/a .
Amb aquesta proposta hem començat centrant-nos en els ulls inspirats per l’obra de Muxart i recordant la vida de la Georgia O’Keeffe. Tots dos van perdre la vista en fer-se grans i van trobar la manera de seguir creant, tot reinventat-se. I ho vinculem amb la frase del Petit Príncep que tant ens colpeix. “Només s’hi veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls”. I després d’haver treballat a partir del propi retrat aquí els teniu experimentant creant els colors que els inspiren a partir del groc, el cian i el magenta i amb l’ajuda del blanc i del negre.
Comentaris recents