DISSENYEM LA NOSTRA OBRA D’ART

Entre tots i totes pensem que volem  representar en la nostra obra d’art sobre l’escola. Després de fer una petita conversa arribem a la conclusió que voldrem fer:

  • Nens i nenes.
  • Joguines.
  • Contes.
  • El logo de l’escola.
  • Cadires.
  • Taules.

Ens posem en grups de tres (Patufet, Pinotxo i Tabaluga) i fem el disseny de com volem que sigui la nostra obra d’art de l’escola. Abans de dibuixar és molt important parlar i decidir què volem fer.

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

CREEM

Durant les darreres sessions, només hem necessitat un cartó, una cinta mètrica i molta il·lusió.

1. Pensem i tornem a pensar per saber quina forma ha de tenir el cartó perquè s’assembli al nostre pati.
2. Ho comparem amb el plànol que tenim al mapa d’idees i veiem que té dos formes: un quadrat, i un rectangle. El quadrat és gran i el rectangle més petit.
3. Situem aquestes dues formes: el quadrat és on juguem al sorral, hi ha la caseta, el tobogan, les taules, la cuineta, el cotxe.. I el rectangle és on hi ha la pissarra i a vegades juguem a fer cabanes.
4. Marquem amb la cinta mètrica 180. Però ens trobem que si només ho marquen una vegada no sabem per on haurem de retallar. Així que seguint per on voldríem tallar, tornem a marcar 180.
5. Necessitem un regle molt llarg per marcar els dos punts i fer una línia recta.
6. Ens falta marcar una altra línia per formar el quadrat. Tornem a mesurar i arribem a la conclusió que ha de ser la mateixa mesura: 180 si no sortiria una altra figura. Finalment tracem la línia. I ja tenim el quadrat.
7. Tallem per les línies i utilitzem un rectangle que ens ha sobrat per afegir-lo al quadrat. L’enganxem amb cinta de pintor i ja ho tenim!


Ja tenim la base del pati!

COM VOLEM EL NOSTRE CEL?

Arrel de la trobada amb la resta de grups de projecte de Comunitat, hem decidit fer un cel per l’arbre del grup de la Rosa. A més a més, entre tots i totes hem decidit fer una exposició al vestíbul amb totes les nostres obres d’art! Però… com podem fer aquest cel?

EL CEL ESTÀ A DALT!

DE COLOR BLAU!

PERÒ QUIN TIPUS DE BLAU?

FOSC… COM DE NIT!

I QUÈ PODEM VEURE DE NIT?

ESTRELLES… MOLT PETITES!

HI HA ESTRELLES QUE FAN FORMES!

I LA LLUNA!

LA LLUNA TÉ 2 FORMES! DE C I DE O

EL GUINOVART TAMBÉ VA FER UNA LLUNA!

HO PODEM FER AMB FUSTA PINTADA

Així doncs, el següent pas serà fer el disseny del nostre cel!

 

 

POSADA EN COMÚ

Aquest dimecres els cinc grups de projectes de la Comunitat de Petits ens hem trobat per fer una posada en comú i compartir entre tots i totes en quin punt estan cadascun dels grups. A més a més, hem aprofitat per cercar aspectes comuns entre els diferents projectes i arribar així a un objectiu de comunitat compartit.

El primer grup que ha exposat quin camí estan seguint, ha estat el grup de la Rosa. Ens han ensenyat l’esquelet d’un arbre i ens han explicat com i perquè el fan. La resta d’infants ha aprofitat per aconsellar-los que enterrin les arrels de l’arbre, ja que de moment estan a la vista. El grup de la Vero, quan ha vist l’arbre, ha tingut la idea de fer un sostre per l’arbre, tal i com vam veure a l’Espai Guinovart, ja que a aquest grup és el que més els va cridar l’atenció. El grup de la Vero ens ha explicat que han fet una maqueta amb un cel però que els agradaria molt cobrir l’arbre del grup de la Rosa.

El grup de la Toni està dissenyant un mural però tenen molts dubtes amb la mida de la seva creació, ja que el de l’Espai Guinovart és de 7.5 metres i a l’interior de l’escola no en cabria un d’igual. El grup de l’Anna s’ha interessat per l’Era però volen dur a terme una obra molt més propera als infant i, per aquest motiu, volen fer una maqueta del pati de la Comunitat de Petits. El grup de la Mireia s’ha sorprès, ja que coincideixen en molts aspectes amb el grup de l’Anna, perquè volen representar una obra basada en la façana de l’escola, degut a que també van pensar que l’Era era significativa pel senyor Guinovart, però no per ells i elles.

I què podem fer amb un arbre, un sostre, un mural, el pati de l’escola i la seva façana? Muntarem una EXPOSICIÓ D’ART! El nom de l’exposició serà ESPAI MARTA MATA. Ara només hem de seguir pensant i creant per tal de donar forma a la nostra original exposició, ja que hem arribat a la conclusió conjunta que no hem de recrear les obres de l’espai Guinovart, sinó crear les nostres pròpies, més originals i que tinguin un gran significat per a nosaltres.

COMENCEM A FER LES ARRELS DE L’ARBRE

Engeguem la setmana establint una conversa i recordem  el que vam fer l’últim dia de projecte abans de començar les vacances. Vam mesurar l’olivera del pati i vam escriure les mides reals en el disseny que ja tenim fet de l’arbre. Seguidament, comencem a crear el nostre arbre, primer decidim fer les arrels de paper.

Quan vam mesurar les arrels de l’olivera, ens vam adonar que són diferents, tot i que la majoria eren primes i curtes, va haver-hi una que ens va cridar molt l’atenció, la vam mesurar i feia 29 centímetres. Així doncs, ens familiaritzem en com funciona el regle i busquem el número 29 per fer arrels d’aquesta llargada.

En petits grups mesurem 29 centímetres amb el regle sobre paper i també en fem d’altres de diferents llargades. Després amb les dues mans aixafem i enrosquem el paper fent la forma d’un xurro.

Per últim, cada xurro l’enganxem amb silicona calenta a la part baixa del tub de cartró. Comencem a donar forma al nostre arbre!

Teniu més fotografies a la unitat compartida del drive.

QUINA FORMA TÉ LA NOSTRA ESCOLA?

Abans de començar a fer l’obra d’art de la nostra escola, pensem quina forma té. Hi ha infants que diuen que és quadrada, altres rectangular i algú també diu que és rodona. Com que no ens posem d’acord decidim fer cadascú un dibuix de l’escola i després els posarem en comú a veure si podem arribar a alguna conclusió.

Després de fer tots, el dibuix i de mostrar-los a la resta de companys i companyes ens adonem que continuem sense tenir molt clara la forma exacte de l’escola, ja que hi ha infants que defensen que l’escola és quadrada i d’altres rectangular. En aquesta ocasió ja han descartat la forma de cercle.

Per tal de poder acordar i verificar la forma real de l’escola anem al parc de davant a observar-la detingudament i a tornar-la a dibuixar. Un cop sortim i la mirem acuradament molts infants se n’adonen que té forma rectangular. També ens adonem que hi ha molts nens i nenes que fan servir la paraula quadrat, però que realment volen dir rectangle.

Un cop tornem a l’aula amb els dibuixos els comparem amb les primeres representacions que vam fer, i podem observar canvis molt espectaculars.

Finalment arribem a la conclusió que l’escola és rectangular i per tant la nostra obra d’art ha de ser també d’aquesta forma.

DISSENY DEL MURAL

Ara ja coneixem millor el mural de Guinovart. Sabem que mesura 7,5 metres i que és més gran que la era de 5,5 metres, mesurada pel grup de la Mireia (els dos grups vam fer una tira numèrica corresponent i les vam comparar al pati de l’escola). També hem interpretat que la temàtica del mural és el pas del temps, els canvis d’estació. A més a més, hem experimentat amb els diferents materials amb el que es va elaborar el mural, pintura i fang.

Així doncs, comencem a parlar i pensar quina serà la temàtica, estructura i mesures del nostre propi mural. Primer de tot, mirem diferents obres d’art que parlen del pas del temps i parlem de com el podem representar, amb el creixement de les plantes, l’evolució de les persones, les estacions, etc. Una manera de plasmar el pas del temps molt significativa per a nosaltres són els canvis a la nostra vida, com passem de la panxa de la mare a la llar i de la llar a l’escola; com comencem sent Patufets i acabem sent Massagrans.

Per grups de tres, comencem a crear el nostre disseny, dibuixant el que pensem que representa millor aquest pas del temps. Ho farem en petit grup, de manera conscient i treballant de forma col·laborativa, respectant les diferents opinions i ajudant-nos entre nosaltres per pensar i dibuixar plegats i plegades. Quan finalitzem tots els dissenys, ens posarem d’acord en el camí a seguir durant el nostre projecte.

Podeu anar veient totes les fotografies al Drive.

 

MESUREM EL TUB DE CARTRÓ

Una vegada ja tenim clar que volem crear un arbre semblant a l’olivera que tenim al pati, ens organitzem amb parelles. Cada parella agafa una carpeta amb el disseny definitiu de l’arbre que volem fer, i sortim al pati a mesurar les diferents parts de l’olivera amb cintes mètriques i regles. Cada parella escriu en el dibuix la mida que ha mesurat de les arrels, del tronc, de les branques i de les fulles.

Seguidament tots i totes asseguts a la rotllana establim una conversa i expliquem i compartim a la resta de companys i companyes com ho hem fet, quina part de l’arbre hem mesurat i quina mida tenim escrita. La majoria d’infants coincidim que el tronc mesura 100 centrímetres, així doncs, sortim de nou al pati a comprovar aquesta mida abans de tallar el tub de cartró, ja que volem que sigui el tronc del nostre arbre.

Una vegada tenim clar que el tronc fa 100 centímetres, és a dir, un metre, decidim tallar el tub amb les serres que tenim a la fusteria a l’aula de pinotxos. Ràpidament ens adonem que no el podem tallar, ja que les serres són de joguina. Així doncs, anem a demanar ajuda al Toni conserge.

Engrescats i engrescades li expliquem al Toni que volem crear un arbre i que d’entrada volem tallar el tub a la mida d’un metre. 

El Toni molt amable sempre disposat a ajudar-nos, entre tots i totes li aguantem el tub perquè ens el pugui tallar amb la serra.

Teniu més fotografies a la unitat compartida.

ON PODEM FER L’ERA?

Un cop tenim la cinta de 5,5m construïda, arriba el moment de pensar on podrem fer l’era.

Establim una conversa on els infants donen la seva opinió:

  • La podem posar a la biblioteca. Només haurem d’apartar els mobles.
  • Però si la posem allà el grup de la Toni no podrà fer projectes de comunitat.
  • I tampoc podrem anar a explicar contes.
  • Però a l’escola no hi ha aules tan grans per poder posar l’era.
  • L’era és molt gran.
  • Jo crec que no podem fer una era.
  • Les classes estan plenes de coses i no podem posar una era.
  • No podem fer-la a cap classe perquè totes són iguals.

Mesurem la classe per veure si cap l’era. Veiem que ocuparia gairebé tota l’aula.

  • I si la fem a la pista que és molt gran.
  • I si la fem en el pati de sorra.
  • Nooooo, que no podríem jugar.
  • Podríem fer una era més petita.
  • La podeu fer a la classe de projectes de grans (diu el Chadi de 5è que està amb nosaltres)

Anem a mesurar la classe que ens diu el Chadi i també la pista.

Quan anem a la pista ens trobem el grup de la Toni que també està fent mesures, ells volen descobrir quan són 7,5. Aprofitem per mesurar les dues cintes mètriques i veure quina és més gran.

Quan estem mesurant els nostres 5,5m a la pista el Chadi ens diu que hem de tenir en compte que l’era és un cercle i que per tant nosaltres ens hem d’imaginar un cercle a partir de la cinta mètrica. Per fer-ho, el Chadi ens explica que hem de fer servir un compàs, i ens ensenya com funciona.

Ens quedem molt encuriosits amb el compàs i per això a la següent sessió practiquem a la classe amb ell. Ens costa una miqueta fer-lo servir, però mica en mica ens surten uns cercles més ben fets.

Després de veure les dimensions de l’era i de veure que per nosaltres no és gaire significativa, ja que ningú té una era a casa ni els nostres familiars fan de pagesos, decidim que la no farem una era, que farem una obra d’art que sigui significativa per tots nosaltres. Pensem en quina cosa ens uneix, i on passem gran part del dia i  arribem a la conclusió que construirem  una obra d’art de la nostra escola.

 

Podeu trobar més fotografies a la unitat compartida.

 

PLÀNOL MARTA MATA

En un primer moment, creiem que hem de prendre mides per fer una era. Però després d’anar als massagrans creiem que el que volem no és fer una era d’en Guinovart, ja que ja vam fer la nostra creació imitant en Josep.
Volem anar més enllà. Volem crear el nostre propi espai, on expressarem el que nosaltres veiem cada dia i que és important.

Així doncs, tal com ens van dir els massagrans, anem pensant:
– Quin espai és el nostre dia a dia?
– Quin lloc és molt proper per a tots nosaltres?
– Com podríem fer tot el que veiem i vivim al nostre dia a dia?

Són diverses qüestions que ens sorgeixen, i que intentarem pensar i raonar durant uns dies.

Per nosaltres un espai molt rellevant és casa nostra, però cadascú té casa seva i, per tant, no és un lloc en comú. Doncs, l’escola sí que és el lloc on venim cada dia!

Veiem que hi ha un plànol al nostre passadís de la classe de projectes de comunitat. L’anomenem dibuix. El despengem i el portem a classe per mirar-lo amb atenció.

El que diferenciem més de pressa és la pista de l’escola, les aules de petits i l’aula de psicomotricitat. Com que tenim dubtes, portem el plànol al pati i l’intentem posar amb la mateixa direcció que veiem l’escola. D’aquesta manera veiem de forma més clara la posició de les aules al plànol.
Tot i així només podem verificar el que havíem deduït.

Qui ens podria explicar el plànol? L’hi demanem al conserge, si ens podria venir a classe. L’hi expliquem el nostre problema i si ens podria ajudar.

Moltes gràcies Toni!