DECOREM ELS MARCS DE LES FOTOGRAFIES

Durant aquestes últimes sessions, ens hem animat a realitzar els marcs de les fotografies dels avis i les àvies que us vàrem demanar.

Primer vam pensar quin material utilitzaríem. Havia de ser un material resistent, que el tinguéssim al nostre abast, i que es pogués decorar. Gràcies a diferents imatges trobades per internet, ens vam poder fer una idea més clara de com havien de ser els marcs que volíem fer.
Quin seria el millor material: Cartró, paper reciclat o pals de fusta?

Després de molta reflexió tots i totes ens vam decantar per fer-ho amb pals de fusta. Creiem que la fusta era un material resistent, el qual es podia decorar de moltes formes i amb tota mena d’elements. Els elements decoratius que ens agradaven són:

– Boles de mides diferents i de molts colors
– Gomets rodons de colors i en forma de flor
– Cintes amb dibuixos
– Pintura vermella, groga, lila…
– Botons grans i petits, de color marró, negre, blanc…
– Etc.

Amb tot el material apunt, amb la bata posada i amb la nostra il·lusió per començar només calia seure i no parar de decorar.

Tots concentrats fent la feineta i amb un silenci esgarrifós:

– Uns decidint per quin material començaven.
– Una nena enganxant gomets fins a estar tot el pal ben ple.
– Altres sense parar de pintar amb pintura.
– Dos nens posant força pega perquè quedessin ben enganxades les boles de colors.

Una vegada vam tenir tots els pals decorats ens faltava enganxar-los i crear un quadrat per formar el marc de fotografies que tant desitjàvem. Un resultat espectacular.

 

FEM ELS CARTELLS DE TANCAMENT DE PROJECTE

Què és un cartell?

Aquesta va ser la primera pregunta que ens vam plantejar després que un company digués aquesta idea per la nostra festa de tancament de projecte.

Creiem que un cartell és un paper, un cartó o un altre material que hi ha lletres i imatges o dibuixos. Així doncs, pensem que és molt bona idea fer un cartell.

A nosaltres ens aniria bé per informar:
– A qui? Als avis, les àvies, les mares, als pares, i als nostres companys i companyes dels altres grups de projectes
– De què? Del tancament del projecte
– Quines informacions posem al cartell? El dia, l’hora, el lloc de la festa.
– Què necessitem? Paper, aquarel·les i pintures de tots els colors, papers de colors, llapis, retoladors.

Ens falta una part molt important, anem a crear el nostre cartell! Mànigues arremangades que comencem.

Primerament pintem amb aquarel.les i lliurement el paper que ens farà de base. Per tal que quedi més bonic, li donarem un toc més de color, posant-lo dins una capsa amb una miqueta de pintura, unes bales i els nens i les nenes les fan ballar fins que aconseguim fer uns caminets de pintura que li donen molta lluminositat.

Mentre uns infants van fent la base del cartell, altres van escrivint en fulls de colors les paraules claus que volem que sortin com; la data, hora lloc… per tal que tothom que llegeixi el cartell tingui ben clares totes les dates.

Un cop tenim la base seca, i tot l’escrit enllestit, només ens queda retallar i confegir els cartells. Hem fet tres, un per cada classe de la comunitat.

CÀLCUL MENTAL

Els jocs que hem anat realitzant durant aquests dies ens han permès:

– Identificar els nombres.
– Comprendre la manera de representar els nombres.
– Entendre el significat de les operacions.
– Calcular i fer estimacions raonables.

Els jocs són els següents:

Bingo amb parelles: Cada parella d’infants té un cartó amb números diferents. Un company, barreja uns números dins d’una safata i extreu un número el qual ha d’identificar per nomenar-lo. Els infants que tenen el cartó han d’observar si el tenen i dibuixar una creu a damunt.

Bingo de números: Es fa el mateix joc del bingo per parelles, però en aquest cas els cartons no tenen cap número. Els infants han d’apuntar tots els números que va dient un company. Alguns han de rectificar-lo i altres no.

Racons de:

1. Preguntes de càlcul mental: consisteix a resoldre diferents preguntes que comporten un raonament matemàtic.
2. Domino: Cada jugador amb les seves fitxes de dòmino, ha de tirar per torns i contant mentalment per mirar quina de les fitxes que té, correspon a la que hi ha a la taula.
3. Joc de daus: Cada infant tira un dau, contant quants puntets surten al dau i amb silenci escriure el resultat del seu comptatge. En el següent torn, s’incrementa la dificultat afegint un segon dau i cal sumar els dos resultats.
4. La casa del 6: Fem una versió nova de la casa del 6. Cada infant té una medalla, en la que ha d’escriure un número. Amb aquell número o ajuntant-se amb un altre company n’ha de poder sumar 6.

 

L’HORA DEL CONTE

Explicar contes als nens i nenes aporta molts beneficis en l’àmbit emocional, personal, fomenta valors, la imaginació, etc ajudant al desenvolupament dels més petits i a resoldre conflictes.

En Tabalet
Expliquem el conte d’En Tabalet i pintem els personatges principals per enganxar-los en forma titella al conte que l’adjuntem a la carpeta. Pares i mares esperem que ens l’expliqueu!
Aquest conte ens ensenya que hem de fer cas als pares i a les mares perquè encara que a vegades no ho entenem, ens donen consells per protegir-nos dels perills.

El peixet que cridava tauró
Aquest
 conte va ser molt divertit. Que ve un tauró, cridava el peixet a tots els seus amics per fer una broma. Al final l’ensurt se’l va emportar ell. Millor que no fem bromes per riure dels altres.

El cargol i l’herba de poniol
Ens
 posem al paper dels personatges. Seiem a terra per fer veure que arranquem una herbeta. Alguns fan de cargol, altres d’escarabat, de granota, d’esquirol, de bou.. Per representar-ho més bé ens posem la imatge de cada personatge penjada al coll.
Gràcies a l’ajuda de tots podem aconseguir el que realment volem.

PENSEM EL TANCAMENT DEL PROJECTE

Una vegada finalitzat el mural del museu de la pell, entre tots i totes pensem que seria interessant preparar el tancament del projecte. És una part molt important que es prepara a consciència i amb molt d’esforç.
Sembla aviat? Amb totes les idees que van dir els nens i nenes tenim molta feina, així doncs endavant! Aquí teniu una llista de tot el que vam dir, i necessitarem molts dies per preparar, esperem que us agradi:

Cartells
– Com convidem a les famílies?
– Escrivint amb lletres, podríem fer un cartell que digui: Avis i àvies voleu venir al pati de l’escola?
– Ho hem de fer a l’escola perquè és més gran que casa nostra. No hi cabríem a casa nostra.
– Invitem tots els avis de tots els grups de Projectes de Comunitat, no només els nostres avis.
Arran d’aquesta idea ens sorgeix un dubte, no tenim molt clar si només invitarem els avis o també els pares.

Decoració
– Decorem, perquè quedin bocabadats i diguin: Quina festa més bonica!
– Podem posar un mural de benvinguda amb molts colors.
– Podem posar boles, globus pintats i lligats amb un pal, llums, corones…..

Jocs
– Preparem jocs?
Creiem que els altres grups de Projectes de Comunitat ja ho estan fent.

Música
Una nena també  va comentar de posar música per animar.

Berenar
– Podem posar aigua i menjar.

Després de tenir clares totes les idees de com volíem fer la festa del tancament de projecte, només ens calia començar amb tots els preparatius. Pensant amb el material que teníem a l’aula, les boles per decorar podien ser uns cd’s decorats amb paper de seda. Brillant i molts colors, tal com ens ho havíem imaginat!

 

Quina festa que ens espera ….

RECORDEM LA SORTIDA

Donem la benvinguda al nou grup de Projecte de Comunitat. Per iniciar la sessió recordem la sortida al museu de forma molt vivencial jugant als jocs tradicionals:

1. Llançament d’anous: Ens posem amb fila amb un número identificatiu. El primer de la fila agafa una anou i intenta encistellar-la al cistell. Després tira l’infant que hi ha a darrere i així consecutivament. Per tal de portar el comptatge dels encerts que anem fent, ho anotem a la pissarra. En finalitzar comptem quants encerts hem realitzat.

2. Estirar la corda: Fem dos equips. Cada equip estira la corda, una a un extrem de la corda i els altres a l’altra banda. Qui tindrà més força per fer que l’altre equip trepitgi la línia blava?

3. La gallineta cega: Tapem els ulls d’un infant i aquest ha d’intentar agafar un altre company i companya i endevinar qui és. Per tal de fer-ho més difícil i divertit, la resta del grup es pot moure per tota la classe. Quan ja s’ha atrapat a un nen o nena, aquest és el pròxim que para.

 

En una segona sessió vivenciem la sortida amb les escumes. Serem capaços de crear el museu amb escumes? Debatem de com era el museu: gran, petit, quadrat, triangular… Quan ja ho tenim clar movem les escumes per formar un quadrat molt gran. Ens adonem que no podem entrar o sortir del museu si no fem una porta.
Una nena comenta que a dins el museu hi havia plats, nines antigues, així doncs ens cal posar alguna escuma fent veure que són les vitrines.
Casualment, tenim una paret blanca la qual ens imaginem que és la pantalla on vam visualitzar com era per dins una casa dels romans.
Recordem que vam anar amb autocar i també ho volem tornar a vivenciar posant-nos a un banc i imaginant tot el recorregut.
Només ens falta una persona que ens faci de monitora i ens guiï per la sala del museu. Gràcies, Mireia.

 

Per finalitzar la setmana de Projecte de Comunitat, volem fer un mural per plasmar totes aquestes sessions anteriors. Tenim clar que volem que ocupi tota la paret. Per tant, comptem amb passes quina és la llargada de la paret i mesurem el paper d’embalar.
Tenim clar que al mural hi hem de sortir nosaltres. Ens dibuixem la cara, amb tots els detalls ulls, orelles, nas, boca,..), el cos, els braços, les mans, etc.

El mural no l’hem acabat. Amb ganes i il·lusió aquest mural continuarà ….

 

Mestra de mestres

Recordem tota la història de la Marta Mata. Posem especial èmfasi al que es va dir a l’última sessió:

  • El seu pare va morir en un accident a la feina. La mare, la Marta el seu germà Josep i les seves germanes Maria i Eulàlia estaven molt tristos.
  • Quan tenia nou anys a l’escola va aprendre la cantata de Bach que l’hi va agradar tant que se’n va recordar tota la vida.
  • Va esclatar la guerra civil i tothom estava preocupat per tot el que passava i el que podia passar.
  • Quan ja anava a la universitat es va posar molt malalta, i va venir a Cal Mata de Saifores amb la seva mare, perquè l’aire pur l’ajudés a posar-se bé. Quan va estar millor va pensar que quan els infants sortissin de l’escola, ella els podria fer jugar, observar i pensar com podrien millorar Saifores.
  • L’escola que van crear la Marta i altres companys és l’associació Rosa Sensat i anaven participant a Cal Marta de Saifores.

 

A l’escola

Aquets dies ens ha vingut a veure la Marta Mata vàries vegades, quina sorpresa! Ens volia explicar moltes coses i nosaltres estàvem molt contents de veure-la!

A l’escola on anava de petita també hi havia una biblioteca, on els infants es passaven hores mirant els llibres que la mestra els proposava o que triaven. Però, a més i passava les tardes mirant tots els prestatges, llegint altres llibres i provant d’entendre com estaven ordenats mentre esperava la seva mare que estava reunida amb les altres mestres.

La Marta i els seus companys i companyes d’infantil entraven a l’escola i es quedaven mirant els peixets vermells de l’estany. Aquells peixets petits, en veure’ls s’amagaven sota d’unes pedres com si tinguessin por, però al cap d’una estona tornaven a sortir.

Després de la visita als peixos entraven a l’aula amb l’alegria disposada a passar les hores d’escola on treballaven amb les mans, els peus el cor i el cap.

  • Amb les mans: dibuixant, pintant, escrivint, creant, objectes.
  • Amb els peus: corren, saltant, fent esport i excursions.
  • Amb el cor: emocionant-se amb les coses bones, estimant els companys/es i els i les mestres i tractant bé els objectes.
  • Amb el cap: cantant parlant llegint i pensant en allò que feien en cada moment.

Quadre: La primavera

La Marta Marta arriba l’aula. Estem molt contents i contentes. Ens explica que quan ella tenia 7 anys a la classe hi havia un quadre que miraven amb admiració:
                                                             

La primavera

L’havia pintat feia molts anys un pintor italià que es deia Sandro Botticelli.

Ens fixem en les mans d’aquestes figures, assenyalen, recullen, demanen, juguen, fan carícies. La Marta comenta que és important conèixer l’art i els artistes perquè ens ensenyen molt. Això mateix és el que li deia la seva mestra.
Així doncs, vam estar una bona estona mirant aquests detalls i parlant de tot el que el quadre els inspirava.

 

En la següent sessió escoltem atentament el conte del ”Llop, l’ànec i el garrí”. Descobrim que la Marta també ha realitzat una adaptació juntament amb una companya anomenada Maria Teresa. El conte ens transporta al conte de ”Els tres porquets”, ja que observem i escoltem moltes semblances tant amb les imatges com amb la narració.

– Cada animal es fa una casa.
– El material que utilitza l’oca és herba i, en canvi, els tres porquets utilitzen palla.
– Hi ha un llop que se’ls vol menjar, però no ho aconsegueix.
– Acaben vivint a la casa més resistent.

DISSENY DEL FUTBOLÍ

Anem pensant de forma individual com volem dissenyar el nostre futbolí. Ho fem dibuixant tots els detalls: forma, grandària, material, jugadors, colors, etc.
Quan ja tenim tots els dissenys realitzats, els posem en comú. Observem que la majoria prefereix construir un futbolí amb ninos que representin els jugadors, i per tant no volem construir un futbolí de xapes. Les conclusions són:

– Els jugadors han de tenir la samarreta de colors, les opcions que tenim són: blau i vermell, lila i verd, tota la samarreta vermella o tota blava o lila, blava, groga i vermella. Ens falta decidir quina d’aquestes opcions volem, ja que els resultats són molt diversos. Si la samarreta la fem tota d’un color podem diferenciar els dos equips amb un puntet. Anem pensant pel pròxim dia quina opció ens agrada més.
– El camp el volem tot d’un sol color. Els colors que volem són: blau, verd, lila o rosa.
– El nombre de jugadors ha de ser 8 o 22.
– El resultat de les votacions del nom dels dos equips ha estat: Barça i espanyol.
– Les barres per fer moure els jugadors han de ser de color vermell o rosa.
– El material per realitzar el camp ha de ser de fusta i les barres de ferro.
– Dubtem amb el color de les porteries i si volem marcadors pels gols.

Un gran debat que uneix les idees de tots i totes, per un disseny de futbolí únic, el qual farem de manera col·lectiva!

 

Recordeu que podeu veure la resta de fotografies a la carpeta “GRUP VERO I ANNA” del drive!