“Els infants necessiten explorar per comprendre el món: tocar, olorar, provar, moure’s i descobrir per ells mateixos. Això és la base d’un aprenentatge profund i autèntic.”
Heike Freire
Al bosc de la muntanya de Montserrat vam fer un joc de trobar petjades. Ens va agradar molt i vam tenir la sort que les mestres del Bruc ens van regalar una bosseta.
A la trobada d’aquest dimecres les hem anades descobrint totes pensant de quin animal podrien ser atenent-nos a la seva mida, si vèiem ungles, unglots, dits llargs…
Hem pogut esbrinar de quins animals es tractaven: cabra de muntanya, esquirol, fagina, gat mesquer i porc senglar.
A l’aula han aparegut també unes bandes amb petjades i amb ajuda de les petjades de guix ara ja sabem quins animals s’han passejat per la nostra aula.
N’hem descobert algunes característiques, se’ns han obert vàries preguntes que ens faran continuar investigant i el més divertit, aquests coneixements els hem posat en pràctica a la gimcana: qui fa equilibris pels marges de la muntanya? qui té l’olfacte molt fi? qui menja fruites i hortalises que troba i qui enterra els glans que troba???
Continuarem investigant.
Les activitats d’aquesta jornada ens serveixen per plantejar-nospreguntes, fer hipòtesis i iniciar processos d’investigació d’elements propers. Exemples: Quan intentem endevinar l’animal, quan sorgeixen preguntes (Per què enterra glans? Qui camina fent equilibri?…
“La classe que passeja es posa en contacte directe amb la vida i la natura.”— Célestin Freinet
Després de les converses compartides i de mirar les fotografies de la nostra sortida al bosc amb l’Escola del Bruc, hem comprovat que en sabem molt poc dels bolets. Ens crida l’atenció la gran varietat que hi ha, de mides, colors i formes. També hem parlat del respecte a la natura i com alguns infants van fer malbé els bolets que ens anàvem trobant pel camí. A més a més, les mestres ens diuen que sempre és millor no tocar els bolets, ja que no els coneixem i n’hi ha que són verinosos!
Aquesta setmana hem consultat un llibre que ens parla dels bolets. Són de la família dels fongs i nosaltres ens pensàvem que són plantes. Els podem trobar a diferents parts del bosc:
Als troncs podrits.
Al costat dels arbres.
Als prats.
I adherits als troncs dels arbres.
També hem conegut les diferents parts del bolet: El peu, l’anell, el barret i les làmines. I ens hem atrevit a escriure entre tots la paraula BOLET.
Alguns de nosaltres ha comentat que anem al bosc amb el pare, mare, avi o àvia a buscar bolets. I també ens agrada menjar-los. Estem molt interessats en aquest món i en volem saber més.
Per cert, famílies, en sabeu molt de bolets? Voleu venir al nostre grup a explicar-nos tot el que sabeu com a bons boletaires? Us rebrem amb els braços oberts.
Aquesta setmana, els infants del Grup Groc de la Comunitat de Petits hem recordat i compartit tot allò que vam descobrir durant la sortida al bosc del Bruc. Entre tots i totes vam parlar dels diferents elements naturals que hi vam trobar: pinyes, troncs, fulles, pedres i molts altres petits tresors que ens van cridar l’atenció.
Vam tenir l’oportunitat d’observar-los amb calma, fixant-nos en la seva forma, el color, la textura i l’olor. Després, els vam descriure entre tots, posant paraules a allò que havíem vist i descobert. Finalment, vam poder manipular-los lliurement, experimentant amb les mans i explorant les sensacions que ens transmetien.
Ha estat una activitat molt rica que ens ha permès connectar amb la natura, compartir experiències i aprofundir en l’observació i el llenguatge. Ens encanta seguir descobrint el món a través dels nostres sentits!
“Si a un infant se li permet posseir el seu sentit innat de la meravella, sense fer-lo perdre per pressa o per distraccions, la vida el sorprendrà sempre amb misteri i emoció.” — Rachel Carson
“Hubo un tiempo en el que el Himalaya fue un espacio blanco en los mapas, un crucigrama de montañas sin completar, habitado por pueblos milenarios de idiomas extraños. Un día de 1852, el Servicio Trigonométrico de la India dio la noticia de que se había descubierto la montaña más alta del mundo.
Elisabeth “Nina” Mazuchelli.
Segons el currículum, l’alumnat de primària hauria de ser capaç d’utilitzar mapes, plànols, croquis i altres representacions per localitzar elements del medi, interpretar diferents tipus de representacions cartogràfiques, entendre conceptes espacials bàsics i relacionar l’espai geogràfic amb altres elements (paisatge, població, medi físic, factors naturals i humans), com a part de l’educació en medi natural i social.
El grup dels SHERPES, aquesta setmana hem continuat l’ascensió a les grans muntanyes del planeta. Les hem situat en els diferents continents i ens hem començat a fixar en els mapes, amb detall. Primerament, hem fet una pluja d’idees sobre el què sabem, compartint-les en rotllana, per poder anar endreçant i estructurant el coneixement. Què són, per a què serveixen, quins van ser els primers dels quals es té notícia… Hem parlat de tres tipus de mapes: els físics, els polítics i els temàtics i n’hem vist les similituds i les diferències. Després hem centrat el focus en la llegenda que acompanya un mapa. Així hem començat a posar sobre la taula l’escala dels mapes.
Posteriorment, els he presentat un petit documental, amb anglès i subtitulat en anglès, que ens explicava el com passar de l’esfera al pla, descobrint les projeccions i els interessos que hi ha al darrere de les diferents maneres de veure el món. Els ha sobtat descobrir com, en els mapes del món que més estem acostumats a veure, hi ha tanta distorsió, equiparant Groenlàndia amb el continent africà. De tota la conversa al voltant del material audiovisual, hem descobert l’expressió Tercer Món i amb ella hem iniciat un nou camí de recerca que ens durà a la descoberta de la història de la geografia i el significat de les expressions que s’utilitzen: primer món, tercer món, segon món, països rics, països pobres…
Ahir vam començar la sessió revisant els deures que ens havíem emportat a casa. Alguns infants els van fer i van poder explicar a la resta allò que havien descobert sobre els mamífers i les plantes. Va ser molt interessant escoltar-los i compartir aprenentatges entre tots.
Després de mirar les tasques i consultar diferents llibres, vam poder descobrir que nosaltres també som mamífers i que les plantes sí que tenen vida, igual que nosaltres, encara que s’expressin i creixin d’una manera diferent.
Tot seguit, vam construir el nostre mapa d’idees per recollir tot el que ja sabem sobre el bosc. Aquest mapa ens ajudarà a veure d’on partim i a anar-lo ampliant mica en mica a mesura que anem descobrint més coses. Ens servirà també per organitzar-nos millor i orientar el nostre projecte.
Una de les idees que ha sorgit i que ens agradaria explorar, tot i que encara hem de decidir si serà la proposta final, és pensar i crear jocs de bosc per poder compartir-los amb els infants del Bruc quan vinguin a visitar-nos. Ens fa molta il·lusió imaginar aquesta possibilitat i veure com pot anar creixent el nostre projecte.
Podeu trobar més fotografies a la nostra carpeta del PdC.
El passat dimecres vam tenir l’oportunitat de viure una experiència d’aprenentatge única: una sortida al bosc per endinsar-se en el dia a dia d’un Homo erectus. Aquesta activitat vivencial va permetre als infants aproximar-se, d’una manera significativa i motivadora.
Avui hem recuperat tot allò que vam viure i hem fet memòria compartida de la sortida. Mitjançant una conversa guiada, hem elaborat entre tots i totes, un llistat de les característiques principals de l’Homo erectus. Hem recordat que vivien en cabanes, sabien cuidar i mantenir el foc, eren recol·lectors i caçadors, construïen eines de pedra, es comunicaven amb sons o gestos i convivien en petites tribus. A partir d’aquest recull d’idees, cada parella ha escollit una característica, l’ha escrita i n’ha fet un dibuix representatiu. Aquesta proposta ha facilitat la comprensió i ha reforçat l’expressió escrita i visual.
Per reforçar encara més la part més manipulativa del treball, hem elaborat entre tots una maqueta amb plastilina que representa l’hàbitat de l’Homo erectus. Ha estat un moment de gran creativitat i cooperació, competències essencials en aquesta etapa educativa.
A la tarda hem recuperat una pregunta que havíem deixat oberta per investigar a casa: En quina època vivien els Homo habilis? Gràcies a la feina d’alguns arqueòlegs, hem descobert dues paraules clau: prehistòria i paleolític. A partir d’aquí, ens hem plantejat noves preguntes: Quina relació hi ha entre aquests termes? En quina etapa exacta se situen aquests homínids?
Per aclarir dubtes, hem visualitzat un vídeo breu que ens ha ajudat a entendre que el paleolític és una de les etapes de la prehistòria. Aquesta activitat ha afavorit el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre i la capacitat d’interpretar informació procedent de diferents suports.
Seguidament, hem treballat la comprensió lectora i la cooperació en grup. Ens hem organitzat en tres equips, i cada grup havia de llegir diverses frases i decidir conjuntament si corresponien o no al paleolític. Ha estat una activitat excel·lent per fomentar l’expressió oral, el respecte pels torns de paraula i la capacitat d’arribar a acords, aspectes fonamentals de les competències socials i cíviques. Tots els grups han treballat amb molta cura i rapidesa, i han sabut identificar les frases “trampa” sense dificultats.
Així doncs, podem dir que avui hem aprofundit amb claredat en com es vivia al paleolític. Ara bé, queda una última pregunta oberta que ens ajudarà a continuar avançant en el nostre projecte: només hi vivien l’Homo habilis i l’Homo erectus?
“La millor manera d’aprendre és descobrir per un mateix.” — Jerome Bruner
Hem començat el Projecte de comunitat BOSC VIU com a grup taronja. Hem fet memòria de tot el que vam viure a la sortida del bosc de Vilanova:
Ens vam llançar pels tobogans.
Vam trobar una motxilla amb lupes i coses per trobar “bitxos”.
I per mirar de lluny.
I lupes per mirar coses petites.
Vam veure ovelles, moltes. Menjaven herbes.
Vam veure un gos. Va venir un senyor amb un gos.
També vam veure una moto.
Hem sentit el soroll de la moto i hem vist com pujava una muntanya.
Ha saltat el noi amb la moto al tobogan de sorra.
Nosaltres també ens vam tirar pels tobogans.
Vam jugar amb una cabana.
Amb pals grans.
Necessitàvem posar més pals.
Però no hi havia més.
Era un triangle.
Vam veure un riu amb ànecs.
Es diu Riu dels Ànecs.
Es diu parc fluvial.
I els arbres han caigut.
Està trencat, les persones no hi poden anar.
Els arbustos són més petits que els arbres.
Hi ha arbres de diferents colors.
Són colors de la tardor.
També hi ha fulles.
Després de fer memòria, hem fet un dibuix inicial del bosc, representant el que vam experimentar i veure aquell dia ple d’aventures.
També ens hem estat mirant les petjades d’animals que ens van regalar l’Escola del Bruc, recordant de quin animal pot ser cada petjada, segons la mida i la forma.
Tot i que encara no tenim clar què volem investigar, seguirem compartint idees.
«La casualitat afavoreix les ments preparades.» — Louis Pasteur
Avui, al grup L de Lapó, ens ha passat una cosa. El rellotge de la classe no funcionava i no sabíem quina hora era. Hem pensat que era la pila, així que hem anat a veure el Toni, el conserge, per demanar-li si en tenia alguna. Ens n’’ha donat una. Hem canviat la pila… i el rellotge ha tornat a funcionar.
Però llavors ens ha aparegut una nova pregunta. On hem de llençar la pila vella?
No l’hem pogut llençar a la paperera. Sabem que contamina. No hem tingut clar què havíem de fer i el Toni ens ha explicat que, fa temps, a l’escola hi havia uns contenidors especials per a piles usades. Ens ha dit que formaven part d’alguna cosa que es deia Apilo.
La paraula ens ha despertat la curiositat. Hem decidit investigar i hem buscat informació a la web. Hem descobert que Apilo és un concurs al qual es poden apuntar les escoles i que serveix per recollir piles usades i reciclar-les correctament.
A poc a poc ens hem anat engrescant. Nosaltres hem continuat investigant i hem descobert que podem demanar un contenidor gran per a l’escola i també contenidors petits per a cada infant. Hem començat a imaginar què pot passar si tots participem. Hem vist que també hi ha premis de diners a les escoles que n’aconsegueixin més.
Ho hem explicat al grup Q de Quítxua i la idea també els ha agradat molt.
Ens hem adonat que no es tracta només de reciclar piles: de seguida hem viat que això és cuidar el lloc on vivim, també és abraçar el món.Les piles petites poden fer un mal molt gran si no es reciclen bé, i nosaltres podem ajudar a evitar-ho.
Hem decidit que volem participar. El Dani ha dit que al migdia ens apuntaria. Al migdia ens ha apuntat.
I a la tarda ja hem començat a pensar què hem de fer a partir d’ara.
Tot ha començat amb un rellotge aturat…i s’ha convertit en una idea per abraçar el món.
Fa unes setmanes que hem donat el tret de sortida al nostre projecte de comunitat, i una de les primeres activitats que hem realitzat ha estat una sortida molt especial amb l’escola d’El Bruc. Aquesta trobada ens ha permès descobrir un entorn natural magnífic i aprendre noves maneres de viure i gaudir del bosc.
En arribar, els nens i les nenes de l’escola d’El Bruc ens van acollir i ens van mostrar el bosc on sovint fan les seves activitats. Ens van ensenyar les instal·lacions que creen cada vegada que hi van: un espai per deixar les motxilles, una zona de neteja i deixalles i fins i tot una zona de wc; tot fet amb molta creativitat i respecte per l’entorn.
També vam poder conèixer alguns dels racons i activitats que duen a terme habitualment:
Un espai per buscar i identificar elements naturals del bosc
Un racó especial per explicar contes
Un petit taller de decoració per a les motxilles ple de simbolisme, que ajuda als nens i les nenes a ser conscients de com hem de conviure en aquest espai.
Després va arribar el moment de jugar al divertidíssim joc dels mosquits i els ratpenats, que ens va fer riure i moure’ns una mica. Plens d’energia, tot seguit, vam iniciar una ruta a peu cap a una nova zona del bosc. El camí va ser preciós i vam poder observar molts detalls de la natura que normalment passen desapercebuts.
En arribar al nou indret, vam aprofitar per dinar i jugar una estona. Tot seguit, vam participar en una activitat d’exploració: descobrir petjades i rastres d’animals utilitzant uns manuals que ens van ajudar a identificar-los.
Ja a la tarda, vam caminar de tornada cap a l’escola d’El Bruc, on, per sorpresa nostra, els nens, nenes i mestres ens van preparar un petit obsequi de comiat. Va ser un detall que ens va agradar molt i que ens permetrà seguir aprenent al llarg del curs.
Vam acabar el dia cansats però plens de nous coneixements, experiències i aprenentatges. Sens dubte, una sortida que ens ha ajudat a fer créixer el nostre projecte de comunitat.
“La història de la vida és un arbre, no una escala”, Stephen Jay Gould.
El grup dels antropòlegs hem recuperat una de les paraules clau que vam anotar després de la primera conversa: EVOLUCIÓ. L’Alba ens ha portat el llibre que ja ens havia comentat, una obra que recull la vida de Charles Darwin, i ens ha explicat per què va ser tan important la seva aportació al món científic.
Per entendre millor la teoria que defensava Darwin, hem visionat un vídeo adreçat a infants que facilita la comprensió de com va sorgir aquesta concepció des d’un punt de vista científic. Hem pogut veure com la passió pel tema i l’observació detallada de les tortugues van ajudar-lo a evidenciar que les espècies evolucionen per adaptar-se millor al seu entorn i garantir la supervivència.
L’obra de Darwin no ha passat de puntetes: ha generat una conversa plena de reflexions. Tots coincidim que, en l’època que li va tocar viure, no devia ser gens fàcil explicar i demostrar la seva teoria!
Aprofitant aquest fil, hem portat la conversa cap a l’evolució de les persones. A terra, tots junts, hem desplegat set imatges diferents. Les reaccions no han trigat a aparèixer: — “Són micos!” — “Sí, però aquest d’aquí no.” — “No, jo crec que aquests no són micos, són persones…”
Els deixem expressar-se, debatre i qüestionar-se allò que veuen. A poc a poc, van ajustant el seu pensament i les seves hipòtesis. A continuació, els expliquem un conte que hem preparat: “Del Pau fins a nosaltres, un viatge molt llarg pel temps de la Terra”. A mesura que anem llegint, les seves cares revelen sorpresa i curiositat en descobrir d’on venim i com han anat canviant tant el nostre físic com les nostres maneres de viure i relacionar-nos. En acabar, ho confirmen: el conte els ha encantat.
Tornem a revisar les set imatges inicials i comparem amb el que pensaven al principi. Descobreixen que només tres són micos i que la resta corresponen ja a diferents espècies d’Homo. Tot queda documentat a la llibreta de treball.
Per tancar la proposta, plantegem una pregunta: “Com podríem representar l’evolució en forma de dibuix o esquema?” No és una resposta fàcil. Per això els mostrem la representació típica que apareix sovint en llibres i altres fonts. De seguida la reconeixen: l’han vist moltes vegades.
Els expliquem que aquesta imatge és errònia i visionem un vídeo que ajuda a entendre per què cal abandonar aquesta manera de representar l’evolució humana. El vídeo utilitza l’exemple d’una família hipotètica per demostrar que la representació lineal genera contradiccions: si poséssim tots els membres en fila, semblaria que el de l’esquerra és sempre el progenitor del de la dreta. Per això, i per reflectir millor la història real, proposa substituir la línia per un arbre evolutiu, on les espècies es col·loquen en branques que mostren les relacions entre elles.
Per acabar, cada infant ha representat a la llibreta el seu propi arbre evolutiu de l’espècie humana, incorporant tot allò que hem après. Han entès que no som micos, sinó que som el resultat d’una evolució compartida, gairebé com si fóssim cosins llunyans dels orangutans, igual que dels Homo neandertals. També hem descobert que, per evolucionar, no cal que una espècie desaparegui perquè en sorgeixi una altra; de fet, moltes van conviure al mateix temps, compartint espais i adaptant-se de maneres diferents.
