Comunitats de l’escola

LA MÀGIA DE LA LLUM: DESCOBRIM LA “CUCA DE LLUM”

Meritxell Tardà24/03/26  

A Projectes de Comunitat, continuem ampliant el nostre cançoner amb noves propostes que ens permeten aprendre i gaudir alhora. L’última cançó que hem incorporat al nostre cançoner de bosc és “La cuca de llum”, una peça plena d’encant que ens ha obert la porta a un munt d’experiències i descobertes.

A partir d’aquesta cançó, hem experimentat amb la llum i la foscor. Hem jugat amb diferents fonts de llum, hem observat com es comporta en espais foscos i hem descobert com petits punts de llum poden transformar completament l’ambient. Aquestes activitats ens han ajudat a entendre millor el món que ens envolta d’una manera vivencial i significativa.

A més, hem escoltat i treballat el conte de les cuques de llum, que ens ha permès aprofundir en la imaginació i la comprensió oral. A través de la història, hem reflexionat sobre la importància de la llum i la cooperació.

Com a part del nostre procés creatiu, també hem elaborat les nostres pròpies cuques de llum utilitzant material reciclat.

Finalment, hem confeccionat el títol de la cançó amb lletres de fusta, treballant així la motricitat fina i la identificació de les lletres d’una manera manipulativa i divertida.

Ha estat una experiència molt enriquidora que ens ha permès aprendre, crear i gaudir plegats.

PEDRES CURIOSES

Toni Ruiz24/03/26  

Diuen que si escoltes de prop, cada pedra té una història per explicar. Aquesta col·lecció de Pedres Curioses l’hem creat des de la curiositat i l’experimentació.

En primer lloc, durant la sortida de Projecte de Comunitat al bosc de Can Macià, vam estar buscant i recollint pedres amb unes determinades característiques. La sessió anterior del grup taronja vam decidir que les pedres que ens interessaven per crear, havien de ser planes, llises i d’una mida raonable, ni molt gran ni molt petita. Cadascú de nosaltres va omplir la seva bossa amb pedres de tota mena.

Un cop a l’aula, vam revisar i seleccionar les pedres, les que trobàvem adequades i les que no, descartant les que no eren llises o les que eren massa petites per dibuixar-hi.

Després vam escollir la pedra que més ens agradava i la vam pintar d’un color base. Un cop es va assecar, vam decidir el disseny i vam dur a terme. Alguns vam fer cares, altres animals, arcs de Sant Martí, mandales, etc. Fins i tot vam repetir i vam fer una segona pedra!

Ja tenim una proposta més per incloure en el nostre ventall d’activitats artístiques.

No us perdeu les fotografies del web d’escola.

Inciem el mural – tríptic

docent123/03/26  

Després de diverses setmanes indagant si els animals deixen brossa al bosc, i arran de les diferents sortides que hem realitzat al llarg d’aquests dos trimestres, el grup dels grocs hem arribat a una conclusió molt interessant.

Observant amb atenció el terra del bosc, hem descobert que hi ha molts elements que es poden considerar “brossa”. Però no tota és igual: alguns d’aquests elements sorgeixen de manera natural al bosc (com fulles, branques o fruits), d’altres són restes que deixen els animals, i també n’hi ha que provenen de l’activitat humana.

A partir d’aquestes descobertes, hem decidit convertir-nos en petits experts del bosc. Per això, estem elaborant un mural que, en un futur proper, es transformarà en un tríptic informatiu. L’objectiu és poder explicar a la resta d’alumnes de l’escola quins elements es poden deixar al bosc i quins cal recollir per al seu correcte reciclatge.

En les imatges es pot veure com, a poc a poc, els alumnes han començat a escriure i classificar els elements que sí que es poden deixar al bosc, iniciant així una tasca de conscienciació ambiental molt important.

Com deia l’escriptora i naturalista Rachel Carson: “A la natura no hi ha recompenses ni càstigs, només conseqüències.” I nosaltres estem aprenent que tenir cura del bosc és responsabilitat de tots.

QUAN UNA IDEA ES FA RODONA

Mireia Puig20/03/26  

Després d’haver elaborat els nostres llibres de models de mandales, tenim molt clar que necessitem crear unes bones bases perquè s’hi puguin construir al damunt. Volem que els mandales llueixin més, que siguin més atractius i que realment destaquin.

Per començar, els ensenyem unes peces de feltre de color negre, de forma rectangular. A partir d’aquí, els plantegem un repte: com podem aconseguir fer-hi un cercle? Establim una conversa on van sorgint idees molt interessants. Finalment, un infant proposa una solució molt encertada: utilitzar la base de fusta que ja havíem fet servir per crear els mandales, resseguir-la amb un retolador blanc i, tot seguit, retallar-la.

Ens organitzem en grups de tres i cada equip es distribueix les tasques per poder dur a terme l’activitat. Observem com aprenen a treballar en equip, com es donen suport els uns als altres i com cada grup desenvolupa la seva pròpia estratègia. És molt enriquidor veure la diversitat de maneres d’afrontar un mateix repte. Finalment, els quatre grups aconsegueixen crear unes bases circulars molt ben fetes, de les quals se senten molt orgullosos.

Un cop tenim els cercles, els fem una nova pregunta: coneixeu algun estri que ens ajudi a fer cercles? Alguns infants en saben descriure un, però no en recorden el nom. És el moment de parlar del compàs i de la seva gran utilitat.

Anem a buscar a l’aula de material els compasos grans de pissarra i els compasos petits, i ens posem a practicar damunt d’un gran paper d’embalar. Descobrim com funcionen i experimentem amb ells. Durant aquest procés, aprenem que per utilitzar el compàs cal estar tranquils, atents i molt concentrats, ja que només així aconseguirem uns bons resultats.

Els infants experimenten amb les formes geomètriques, i exploren maneres diverses de representar-les. A través de la manipulació (resseguir, retallar, utilitzar el compàs), construeixen coneixement matemàtic de manera vivencial i funcional.

“L’infant no és un got que cal omplir, sinó una font que cal deixar brollar.” Maria Montessori.

DOS CAPS PENSEN MILLOR QUE UN

Mireia Puig18/03/26  

Després de fer l’entrevista amb els ADF, i per tal de no oblidar-nos de tot el que vam aprendre, ens hem posat a treballar en parelles per omplir un full amb les respostes que ens va donar el Valentí.

Abans de començar, però, hem fet memòria entre tots i totes. Ha passat una setmana sense fer PdC a causa de la vaga, i alguns no recordàvem ben bé tot el que ens havia explicat. Entre tots hem anat recordant la informació fins que ho hem tingut clar.

Un cop sabíem què havíem d’escriure, cada parella s’ha posat a treballar. Ens hem ajudat, hem compartit idees i ens hem repartit la feina. A poc a poc anem aprenent a treballar en parella: ni volem fer-ho tot sols, ni tampoc quedar-nos sense fer res.

Quan hem acabat d’escriure les respostes, li hem demanat al Toni que ens en faci una fotocòpia i les hem arxivat al nostre carpesà.

Amb aquesta activitat hem treballat d’una banda la comunicació i el llenguatge, ja que hem hagut de recordar la informació de l’entrevista, parlar-ne entre nosaltres i escriure les respostes amb les nostres paraules. També hem practicat l’escolta i l’expressió oral quan hem fet memòria en gran grup.

D’altra banda, hem desenvolupat habilitats de treball en equip i convivència, aprenent a treballar en parella, a ajudar-nos, a compartir la feina i a respectar el ritme de l’altre. Hem vist que és important col·laborar: ni fer-ho tot sols ni deixar de participar.

“Sol, podem fer tan poc; junts, podem fer tant.” Helen Keller

Plantem llavors

docent118/03/26  

Després de la sortida a Can Macià, alguns nens i nenes van collir flors amb molta il·lusió. Però, en arribar a l’escola, vam observar que aquelles flors, al cap d’uns dies, s’havien assecat i mort. Aquesta situació ens ha fet reflexionar i ens ha despertat moltes preguntes.

Per què es moren les flors quan les arrenquem? D’on s’alimenten? Què necessiten per viure? I fins i tot, ha sorgit una pregunta ben curiosa: necessiten les arrels per caminar?

A partir d’aquestes inquietuds, hem iniciat una petita investigació a l’aula. Hem descobert que les plantes no poden viure sense les seves arrels, ja que són les encarregades d’absorbir l’aigua i els nutrients de la terra. També hem après que les llavors necessiten terra, aigua i llum del sol per poder créixer.

Ara hem plantat algunes llavors i observarem què passa amb el pas dels dies. Tindrem cura d’elles i anotarem els canvis que veiem. Naixerà alguna planta? Estem molt encuriosits per descobrir-ho!

Com deia el naturalista Charles Darwin: “Tot el que podem veure és el resultat d’un llarg procés de creixement i transformació.” I nosaltres, pas a pas, també estem aprenent a observar i entendre la natura.

EL BOSC COM A AULA: NATURA, DESCOBERTA I APRENENTATGE

Núria Vinyals18/03/26  

“Quan ens apropem a la natura amb atenció, descobrim més del que pensàvem que hi havia.”

Josep Maria Mallarach (filòsof de la natura)

Que bé ho vam passar al bosc de Castellfollit del Boix.

La caminada ens endinsava al cor del Cogulló entre verd als camps, molts rastres d’animals al camí i la blancor de la neu de les muntanyes llunyanes, fins arribar a una esplanada assoleiada i arreserada.

Els nens i nenes i mestres de l’escola del Boix ens van preparar el trajecte a emprendre i ens van oferir estacions d’activitats molt engrescadores: decoració amb fregat de fulles, recerca de tresors, trencaclosques d’elements del bosc, entre d’altres.

De debò vam gaudir molt amb aquestes activitats i la generositat de qui ens les oferia.

I després vam tenir una llarga estona per descobrir corriols, arbres per enfilar-nos, amagatalls entre arbustos on jugar lliurement, córrer, riure i prendre un bon bany de sol.

Sortir a la natura, fer amics nous, descobrir, gaudir, compartir, riure, atrevir-nos amb nous reptes i molt més és tot el que hem fet i après en aquesta sortida.

EXPLORANT L’EDAT DE PEDRA: DEL PALEOLÍTIC AL NEOLÍTIC

Cristina Vargas15/03/26  

“Tots els éssers humans desitgen per naturalesa saber.”
— Aristòtil

Els antropòlegs hem pogut treballar i conversar molt sobre la paraula evolució. Molts de nosaltres hem portat materials, revistes i llibres que ens han ajudat a continuar aprofundint en aquests canvis lents que les persones hem anat vivint al llarg del temps fins a arribar al dia d’avui.

Aquest anàlisi que hem anat fent a partir de tot el que hem portat ens ajuda a entendre millor les etapes de la prehistòria. Per continuar avançant, visualitzem un vídeo que explica els canvis al llarg d’aquesta gran etapa de la història. El vídeo els presenta de manera ordenada i coherent, cosa que ens facilita molt la comprensió.

Ens adonem que, quan hi ha un canvi important, també hi ha un canvi d’etapa. Així, descobrim que la prehistòria es divideix en dues grans etapes: l’edat de pedra i l’edat dels metalls.

De moment, nosaltres ens centrarem en l’edat de pedra, que té dues subetapes: el paleolític i el neolític. L’Alguer ja ens havia portat una presentació feta per ell setmanes enrere, cosa que ens facilita encara més entendre el vídeo.

De tant en tant, aturem la visualització per analitzar junts els canvis que s’hi expliquen. Què n’és, d’important, la lògica i el sentit comú! Tots i totes anem trobant coherència en el comportament i en l’evolució dels nostres avantpassats: realment tot té sentit.

Quan acabem de veure tota l’edat de pedra, passem a fer una documentació a la llibreta per adonar-nos del que hem arribat a entendre i, per tant, del que sabem de cadascuna de les subetapes. Així, deixem recollides les principals diferències entre el paleolític i el neolític.

Què ens amaga la terra? Del Paleolític al Neolític

Angelica Garzas14/03/26  

“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”
Howard Gardner

Aquesta idea resumeix molt bé el que estem vivint dins del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”. A través de l’experimentació, la investigació i el joc simbòlic, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com aquests descobriments han anat transformant la nostra manera de viure.

Després de la sortida al bosc, on vam experimentar amb pigments naturals i vam pintar com els homes i dones del Paleolític, hem dedicat una nova sessió a comprendre millor el gran canvi cap al Neolític.

Descobrim el gran canvi: del Paleolític al Neolític

Per començar el dia vam explicar als infants que ben aviat farem una estada al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un espai on podrem aprofundir encara més en la vida de les persones de la Prehistòria.

Per introduir aquest moment tan important de la història vam mirar un petit documental que explicava les diferències principals entre el Paleolític i el Neolític.

Els infants van poder observar que al Paleolític les persones vivien principalment de la caça i la recol·lecció, es movien sovint d’un lloc a un altre i utilitzaven covas com a refugi. En canvi, al Neolític apareixen canvis molt importants: les persones comencen a cultivar la terra, domesticar animals i construir poblats, fet que els permet establir-se en un mateix lloc.

Continuem construint el nostre espai prehistòric

També vam continuar avançant en la creació del nostre espai prehistòric a l’aula.

D’una banda, la cova de cartró que estem construint cada vegada està més acabada i ens ajuda a imaginar com vivien les comunitats del Paleolític.

D’altra banda, vam muntar una cabana tipus tipi, que ens permet representar diferents formes d’habitatge i comparar-les amb la vida a la cova.

Aquests espais simbòlics ens ajuden a aprendre història a través del joc, la imaginació i l’experiència directa.

Aprendre experimentant

Aquest projecte ens permet apropar-nos a la Prehistòria d’una manera vivencial. A través de la manipulació, l’observació i la investigació, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com els seus descobriments van transformar la manera de viure.

Ben aviat continuarem aquesta aventura al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, on seguirem investigant què ens amaga la terra.