Comunitats de l’escola

QUÉ ENS AMAGA LA TERRA?: L’EVOLUCIÓ HUMANA.

Angelica Garzas08/12/25  

Estimades famílies,

En el projecte de la comunitat “Què ens amaga la Terra?”, la classe dels Biòlegs/gues hem iniciat un viatge apassionant per entendre com vam aparèixer els humans a la Terra. A través de contes científics, observació de restes fòssils i activitats vivencials, ens hem convertit en exploradors i exploradores del passat, seguint les pistes que la Terra guarda des de fa milions d’anys. I sabeu qui va ser el nostre primer guia? En Pau, el Pierolapithecus catalaunicus, un primat molt curiós que vam conèixer al CRIP i que vivia als boscos de Catalunya fa més de 12 milions d’anys.

A partir d’ell hem començat a dibuixar un mapa de l’evolució humana… però no un mapa recte! Tal com recorda el paleontòleg Stephen Jay Gould:
“L’evolució s’assembla molt més a un arbust ple de branques que no pas a una escala que pugem pas a pas.”
Aquesta idea ens ha ajudat a comprendre que l’evolució no és una línia, sinó un arbre immens i compartit, ple d’espècies que apareixen, conviuen i desapareixen mentre d’altres continuen transformant-se. I nosaltres, els Homo sapiens, som només una branca més dins aquesta gran família de simis.

Durant el trimestre hem conegut:

  • Ardi, que caminava una mica dret però encara s’enfilava als arbres.
  • Lucy i els australopitecs, que ja feien vida a la sabana.
  • Els primers Homo habilis, capaços de crear eines de pedra.
  • I l’Homo erectus, que va encendre el foc i va començar a viatjar lluny.

Hem llegit i treballat el conte “Un viatge molt llarg”, hem creat línies del temps, hem fet lletres i formes amb elements naturals, hem observat com canvia el món al llarg dels milions d’anys i ens hem fet moltes preguntes: Com vivien? Què menjaven? On dormien? Parlaven? Tenien amics?

Aquestes preguntes ens han ajudat a entendre que venim d’un llarg viatge compartit, fet de canvis, d’adaptacions i de molta curiositat —la mateixa curiositat que, segurament, tenia en Pau mentre mirava el seu bosc.

Ara sabem que, per entendre qui som, cal mirar enrere i escoltar el que la Terra ens vol explicar.
I això, Biòlegs i Biòlogues, ho hem estem fent molt bé!

Amb ganes de continuar descobrint,
La Classe dels Biòlegs i Biòlogues

VIATGE CAP AL CONCEPTE “TERCER MÓN”

Ivet Dominguez04/12/25  

“La humanitat és una sola família; el que passa a un racó afecta el conjunt.”

Pensament Budista

Arrel del curtmetratge “Binta y la gran idea“, tot rellegint la sinopsis ens hem adonat de l’expressió “Tercer món“. A què fa referència exactament? És que hi ha més d’un món? i si és així quants n’hi ha i per què?

Ens hem endut l’interrogant cap a casa per investigar i parlar-ne amb les nostres famílies i hem arribat carregats de informació. Primerament hem aclarit el què suposa fer cerca de informació. No és pas copiar literalment el que trobem a internet! Cal saber buscar amb criteri, destriar, escollir, i sobretot ens cal entendre i explicar les idees a la nostra manera. Si no ho fem així la feina feta no serveix massa…

Per sort molts de nosaltres hem anat més enllà en la cerca i n’hem pogut parlar d’una manera més propera i entenedora. La majoria dels Chi ha observat que el terme “Tercer món” fa referència a un conjunt de països amb pocs recursos a nivell general: menjar, aigua potable, vivenda, educació, sanitat bàsica, a més de forces desigualtats entre els habitants. Així hem provat de fer una primera llista d’indrets on pensem que es donen aquestes situacions però no tot resultava tan senzill…

Seguint amb l’expressió “Tercer món” han arribat més idees:

El primer món són els països capitalistes, democràtics i rics, com els Estats Units.

El segon món són els països comunistes, com Rússia.

El tercer món són els països poc desenvolupats, sense recursos, els pobres.

Com veureu de conceptes sobre economia mundial no en faltaven i ens calia endreçar moltes idees. Algunes realment complexes!

Primerament el Hafid ens ha fet una bona explicació sobre què és el Capitalisme i el Comunisme. Hem fet referències al capital d’un país i a la idea de propietats comunes. I és clar, ha sorgit parlar de valors humans com la generositat i l’egoisme. Havent parlat sobre Capitalisme i Comunisme ens costava veure si Espanya és un país comunista o capitalista, ja que hi veiem moltes variants a considerar del nostre país… als nostres ulls no és tan fàcil!

Seguidament algú ens ha llegit, dels seus apunts, que el Capitalisme i el Comunisme eren conceptes que sorgien després de la Guerra Freda, i així hem anat situant esdeveniments històrics: La Primera Guerra mundial, La Segona Guerra mundial i pel mig, i no menys important, la Guerra Civil Espanyola. En aquest punt també hem recordat la democràcia ja que la tenim ben clara, interioritzada, i se’n parla força a l’escola, quan hem de triar, votar i decidir.

En aquest punt la Jana ens ha anunciat que ella havia trobat que parlar del Tercer món, no és gens correcte i que aquesta manera de categoritzar els països, ja no s’utilitza, –segurament per respecte o canvi de mirada. No és bonic parlar dels primers, segons o tercers països com si d’una cursa es tractés!-.

La conversa començava a agafar forma a una velocitat impressionant! Si ens sentissin els polítics!

En aquest punt, hem decidit posar el fre, deixar-nos temps per seguir investigant i situant tota aquesta informació. Parlar-ne de nou a casa, i fer-ne algun treball més profund i rigorós a classe. Serà passat festes, de cara al segon trimestre.

És l’inici d’un viatge que portarà cua, amb parades i reflexions per ser correctes i rigorosos amb el coneixement que tenim i és té del món, de vegades no tot és el que s’explica a les notícies!.

La intenció és desenvolupar una mirada crítica, aproximant-nos a models polítics i socials. Contrastar fonts, informacions esbiaixades o obsoletes, per parlar i pensar amb criteri i coneixement propi.

Esperem que ningú es maregi!

QUI VIVIA AL PALEOLÍTIC?

Lídia Rodríguez04/12/25  

“La prehistòria no és només l’estudi de pedres i ossos, sinó l’estudi dels primers humans i de com van aprendre a viure.” – André Leroi-Gourhan

Aquest dimecres vam començar la sessió recordant una pregunta que ens havia quedat pendent: els Homo habilis i els Homo erectus eren els únics que havien viscut al Paleolític? A partir d’aquí vam reprendre el nostre projecte sobre la prehistòria.

Primer vam recordar què significa prehistòria i que el Paleolític és una de les seves etapes, la que vol dir “pedra antiga”. També vam repassar que ja sabíem que al Paleolític hi havien viscut els Homo habilis i els Homo erectus. Però durant la conversa ens van aparèixer molts dubtes: alguns de nosaltres pensàvem que eren els únics, altres dèiem que també hi vivien els Homo sapiens i uns quants asseguràvem que també hi havia els Homo neandertals.

Per ajudar-nos a aclarir totes aquestes idees, la Lídia ens va projectar una imatge. De seguida vam veure clar que era un mapa del món. A mesura que l’anàvem observant, vam descobrir que hi sortien els quatre homínids: Homo habilis, Homo erectus, Homo neandertal i Homo sapiens.

El Juan es va fixar en les fletxes del mapa i va dir una frase que ens va fer pensar molt: “Quan es menjaven tots els animals, havien de marxar a un altre lloc.” Això ens va ajudar a entendre que les fletxes representaven els moviments que feien per buscar aliments.

Després vam descobrir que els colors del mapa ens mostraven on havia viscut cada homínid. Gràcies a això ens vam adonar que alguns d’ells havien coincidit en el mateix territori, com els Homo neandertals i els Homo sapiens. Aquesta descoberta ens va despertar encara més preguntes. A continuació, cadascú de nosaltres va pensar i escriure la seva hipòtesi responent: “Quin va ser el primer homínid que va viure al Paleolític?” Després ho vam compartir en rotllana, escoltant-nos i respectant els torns de paraula.

La majoria vam ordenar els homínids així:
Homo habilis → Homo erectus → Homo neandertal → Homo sapiens

Amb la conversa final vam arribar a una conclusió conjunta: no tots van viure al mateix temps, però sí que alguns van coincidir. Els Homo habilis van conviure amb els Homo erectus, i els Homo neandertals amb els Homo sapiens. I, sobretot, vam aprendre que no eren els únics homínids del món, però sí els més coneguts.

Continuarem investigant per conèixer amb més profunditat els altres dos homínids que hem descobert, els Homo neandertals i els Homo sapiens, i així entendre millor com eren i com vivien.

SOS EKAITZ, ET NECESSITEM!

Marta Hervas04/12/25  

A la vida tot és escalar; per mi, escalar muntanyes és fàcil i ho trasllado al dia a dia. Un dia de 24 h és com una muntanya, i intento gaudir-ne des del matí, quan et planteges els diferents projectes, i fins que arribes a dalt, em proposo intentar gaudir de totes les parts del dia.

Araceli Segarra

Amb la descoberta de la serralada de l’Himàlaia i la muntanya de l’Everest avui hem gaudit de l’oportunitat de fer una nova descoberta. A l’escola tenim una mestra, la Mireia Roca que és una entusiasta del muntanyisme i l’escalada. Ella ens ha deixat una motxilla, ben carregada d’objectes imprescindibles quan practiques aquestes activitats.

Amb molta emoció hem anat traient cada objecte i n’hem descobert la utilitat i la importància. Ha estat una conversa molt enriquidora on hem destacat la importància de la seguretat i el treball en equip. Així hem descobert la figura de l’Ekaitz Maiz, el seu company, que a més de fer cursos i formacions sobre muntanyisme, fa també expedicions. Té unes empreses que l’esponsoritzen i li proporcionen materials adequats, i és que aquests són molt cars! 

Avui li hem redactat un email demanant-li que ens vingui a visitar un dia i ens pugui explicar la seva experiència. Esperem que sigui possible.

Després, hem analitzat una informació matemàtica sobre el percentatge de muntanyes en diferents països i se’ns han generat preguntes interessants. El Curial s’ha presentat voluntari per fer-nos una explicació sobre el significat d’aquestes dades i de com calcular el % utilitzant la regla de tres. També han sortit temes com els càlculs de les àrees en rectangles i en cercles. Els petits Prínceps que estan amb el grup dels “S” de Sherpas han quedat ben trasbalsats, ja que ho desconeixien. És natural, les Matildes portem des del setembre parlant-ne i enriquint-ho! Pau i calma!

QUÈ VOL DIR ABRAÇAR EL MÓN?

Marta Trullols03/12/25  

“No podem ajudar tothom, però tothom pot ajudar algú.” — Ronald Reagan

Fa dies que vam iniciar el projecte i anem fent propostes però fins ara no ens hem preguntat: Què vol dir, realment, abraçar el món? És ajudar els altres? És cuidar el planeta? És intentar entendre com viuen altres persones en altres indrets? 

Amb l’objectiu de trobar possibles respostes, aquests darrers dies hem tornat a mirar el curtmetratge Binta y la gran idea. Aquest film ens porta a conèixer la vida d’una nena que viu en un petit poble de Senegal i ens convida a observar com és el seu dia a dia, la seva escola, la seva família i la seva manera d’entendre el món. Mentre el miràvem hem anat conversant tot fent-nos bones preguntes i reflexionant. Ens hem preguntat: Què en sabem de l’Àfrica? Com ens imaginem la vida en aquest continent? Com seria el dia a dia d’un nen o d’una nena que hi viu? A quina escola aniria? Quines coses serien iguals a les nostres i quines serien diferents? 

A partir d’aquestes preguntes hem intentat posar-nos en el lloc dels infants que hi viuen i imaginar com és la seva realitat. Alguna companya ens ha pogut explicar com és la vida a una zona de l’Àfrica, al Marroc. Les seves paraules ens han fet recordar que hem d’estar molta agraïts de tot el que tenim! També hem observat amb atenció la història de la Binta i hem intentat entendre quina era la gran idea del seu pare. No ha estat del tot fàcil: el seu missatge ens ha fet pensar molt i ens ha obligat a parlar, escoltar-nos i compartir diferents punts de vista. A poc a poc hem anat descobrint que la seva idea té a veure amb valorar el que tenim, cuidar el món i aprendre els uns dels altres.

Després ens hem preparat per respondre Què vol dir abraçar el món?

Primer ens hem pres un temps per pensar-hi de manera individual, reflexionant sobre què creiem que podem fer nosaltres per abraçar el món. Després, hem anotat les nostres idees al mural compartit de l’aula, on totes les aportacions han anat construint un gran mapa de pensaments. Finalment, hem posat en comú les propostes, i les hem compartit amb la resta de companys escoltant-nos i enriquint-nos amb els punts de vista de tothom.

Entre tots i totes hem anat elaborant una llista d’accions que poden ajudar a “abraçar el món”: compartir, ajudar les persones que ho necessiten, respectar les diferències, cuidar la natura, escoltar els altres o ser solidaris. Però mentre fèiem aquesta llista ens hem adonat d’una cosa important: moltes d’aquestes accions les poden fer les persones en general o persones “importants”, però nosaltres volíem anar una mica més enllà.

I llavors ens hem fet una nova pregunta: I nosaltres? Què podem fer per abraçar el món? 

La pròxima setmana començarem a transformar aquestes idees en accions concretes per viure i experimentar què vol dir abraçar el món.

Aquest procés d’observació, reflexió, formulació de preguntes, posada en comú i construcció col·lectiva de coneixement ens permet desenvolupar no només coneixements, sinó també competències clau de l’aprenentatge: empatia, pensament crític, consciència social i ambiental, i participació activa, tot connectant amb experiències significatives de la vida quotidiana. 

DE CARRONYERS A CAÇADORS, PETITES GRANS PASSES DE L’EVOLUCIÓ

Eva Valls03/12/25  

“La cuina va contribuir a fer que els nostres cervells fossin singularment grans.”,

Richard W. Wrangham

Durant els dos darrers dimecres, el nostre grup s’ha endinsat en el coneixement de l’Homo erectus, a partir de les experiències viscudes en la sortida al bosc.

En l’espai de la rotllana, recordar allò que vam experimentar i posar-hi paraules ens ha ajudat a reconstruir la seqüència d’activitats i a comprendre-les d’una manera més profunda. Les imatges d’aquella jornada s’han convertit en un suport essencial per explicar els reptes i les tasques que realitzà cada tribu d’Homo erectus. Gràcies a aquests instants capturats hem pogut descriure amb més detall quan construíem una cabana per refugiar-nos, quan cercàvem fruits per alimentar-nos, quan preparàvem un espai per conservar el foc o quan elaboràvem eines amb troncs i pedres per tallar, aixafar o caçar. 

Després d’aquesta primera conversa, ens hem aturat per fer un pas més enllà i intentar posar-nos a la pell dels nostres avantpassats. Ens hem preguntat com ens havíem sentit en cada activitat i quines dificultats vam trobar-nos. Tots hem coincidit en el fet que ens ho havíem passat molt bé, però què no era una vida gens senzilla; encara menys si imaginàvem haver de repetir aquelles feines un dia rere un altre. Acostumats com estem a totes les comoditats, la idea de dormir a la intempèrie, caçar el nostre menjar o construir les mateixes eines ens ha semblat gairebé impossible. La conclusió ha estat clara: tenien una vida molt dura.

Abans d’iniciar el treball individual, avui ens hem aturat a llegir una pàgina del llibre Terrícoles, amb l’objectiu d’ampliar la informació que ja coneixem. Hem descobert que fa aproximadament 1,8 milions d’anys els Homo erectus van sortir d’Àfrica per primer cop.

Aquesta dada ens ha despertat curiositat i, com que no teníem del tot clar on situar aquest continent, l’hem buscat en els atles i l’hem localitzat. També hem reflexionat sobre a quins altres continents podrien haver arribat en iniciar llargues migracions.

Després del treball col·lectiu, cadascun de nosaltres hem documentat l’experiència compartida i les vivències personals a la llibreta de comunitat, explicant què havíem fet i recollint reflexions pròpies. També hem realitzat una autoavaluació del funcionament de cada tribu, valorant si havíem aconseguit els reptes proposats.

Més endavant, entre tots hem decidit agrupar allò que havíem descobert de l’Homo erectus en quatre grans àmbits: l’alimentació, les eines, l’habitatge i el foc. Eren les característiques principals que els diferenciaven de l’Homo habilis i representem aquesta informació de manera plàstica. Cadascú ha elaborat el seu propi treball mitjançant la tècnica del collage, tot incorporant elements significatius. Finalment, llegim diverses frases i les relacionem amb cada apartat, enganxant-les perquè el text acompanyi i expliqui breument cada imatge.

Un cop coneguts els Homo erectus, fem un pas enrere en el temps i ens endinsem en la figura dels Homo habilis, els primers representants del gènere Homo. Tot i aparèixer abans, descobrim que ambdós grups coexistiren durant gairebé mig milió d’anys. Ho fem projectant una imatge a la pantalla que ens permet llegir i comentar alguns trets destacats i establir comparacions entre uns i altres.

Hem après que eren individus de poca alçada, que temien els animals salvatges i que es defensaven pujant als arbres o llançant pedres. No caçaven, sinó que eren carronyaires i aprofitaven els animals morts que trobaven.

Aquesta experiència ens ha permès comprendre millor la vida dels nostres avantpassats i valorar la complexitat de les primeres formes d’organització humana, alhora que ens ha animat a continuar explorant la prehistòria.

JA FORMEM PART DE L’APILO XII!

Dani Tomas03/12/25  

«Mai dubtis que un petit grup de persones compromeses pot canviar el món.» 

Margaret Mead

Avui a l’arribar hem analitzat una infografia sobre les piles i les bateries. Hem observat els diferents tipus que existeixen, les parts que tenen, com es reciclen i què passa quan no es fa correctament. També hem vist quins efectes poden tenir sobre la terra i el medi ambient.

Mentre en parlàvem, hem anat apuntant a la llibreta les idees més importants. Així hem entès que una pila és petita, però el seu impacte pot ser molt gran.

Després hem anat a mirar si havia arribat el contenidor del concurs Apilo XII.

I sí: ja ha arribat.Ha arribat el contenidor gran… i també 200 minicontenidors, un per a cada alumne de l’escola. Veure’ls ens ha fet molta il·lusió. La idea ja no és només una idea: ara és una realitat.

Hem tornat a la web del concurs i n’hem llegit les bases. Hem mirat la informació dels tallers, els materials disponibles i els recursos educatius. Hem entès que participar bé vol dir organitzar-nos bé.

Per això, entre tots hem fet una llista de coses que hem de fer a partir d’ara per poder participar i aconseguir el millor resultat possible:

  • Inscripció al concurs ✅
  • Comptar els minicontenidors
  • Informar als mestres
  • Informar a totes les classes abans de les vacance
  • Explicació a les famílies (correu) abans de les vacances
  • Preparar l’explicació: Qui som?, Com ha començat tot?, explicació del concurs, Què es pot portar?, Dates…
  • Repartir els minicontenidors
  • Fer Carnets Agents Apiloper tota l’escola
  • Fer cartells per les classes, pels vidres de fora…
  • Muntar el contenidor gran, posar-lo en un lloc visible (vestíbul)
  • Fer una foto per posar-la al correu
  • Pesar el contenidor durant el curs

Avui hem vist que cuidar el planeta no és només parlar-ne: és actuar, organitzar-nos i treballar junts.

Ara sí: ja formem part de l’Apilo XII. Ja tenim tot el material aqui. Tenim molta feina!

EL CARGOL DE BOSC

Meritxell Tardà01/12/25  

A Projectes de Comunitat hem començat treballant la cançó de el Cargol Treu Banya! Ens agrada cantar, escoltar i repetir les melodies mentre aprenem sobre els animals del bosc i la muntanya.

Aquesta setmana hem posat en marxa la nostra creativitat: hem fet la closca del cargol utilitzant elements del bosc, com fulles, branquetes i pinyes. Després, hem confeccionat el cos del cargol amb roba i hem fet els ulls amb taps. Ha quedat un cargol molt divertit i únic!

Aquesta activitat formarà part del nostre cançoner de bosc i muntanya, on anirem recopilant totes les cançons i creacions que ens inspirin la natura i els animals. Cantant, creant i aprenent junts, descobrirem com la música i l’art ens ajuden a conèixer el món que ens envolta.

A LA CAÇA DE PETJADES

Núria Vinyals30/11/25  

“Els infants necessiten explorar per comprendre el món: tocar, olorar, provar, moure’s i descobrir per ells mateixos. Això és la base d’un aprenentatge profund i autèntic.”

Heike Freire

Al bosc de la muntanya de Montserrat vam fer un joc de trobar petjades. Ens va agradar molt i vam tenir la sort que les mestres del Bruc ens van regalar una bosseta.

A la trobada d’aquest dimecres les hem anades descobrint totes pensant de quin animal podrien ser atenent-nos a la seva mida, si vèiem ungles, unglots, dits llargs…

Hem pogut esbrinar de quins animals es tractaven: cabra de muntanya, esquirol, fagina, gat mesquer i porc senglar.

A l’aula han aparegut també unes bandes amb petjades i amb ajuda de les petjades de guix ara ja sabem quins animals s’han passejat per la nostra aula.

N’hem descobert algunes característiques, se’ns han obert vàries preguntes que ens faran continuar investigant i el més divertit, aquests coneixements els hem posat en pràctica a la gimcana: qui fa equilibris pels marges de la muntanya? qui té l’olfacte molt fi? qui menja fruites i hortalises que troba i qui enterra els glans que troba???

Continuarem investigant.

Les activitats d’aquesta jornada ens serveixen per plantejar-nospreguntes, fer hipòtesis i iniciar processos d’investigació d’elements propers. Exemples: Quan intentem endevinar l’animal, quan sorgeixen preguntes (Per què enterra glans? Qui camina fent equilibri?…

APRENDRE DEL BOSC AMB MIRADA CURIOSA: DESCOBRIM ELS BOLETS

Toni Ruiz29/11/25  

“La classe que passeja es posa en contacte directe amb la vida i la natura.”— Célestin Freinet

Després de les converses compartides i de mirar les fotografies de la nostra sortida al bosc amb l’Escola del Bruc, hem comprovat que en sabem molt poc dels bolets. Ens crida l’atenció la gran varietat que hi ha, de mides, colors i formes. També hem parlat del respecte a la natura i com alguns infants van fer malbé els bolets que ens anàvem trobant pel camí. A més a més, les mestres ens diuen que sempre és millor no tocar els bolets, ja que no els coneixem i n’hi ha que són verinosos!

Aquesta setmana hem consultat un llibre que ens parla dels bolets. Són de la família dels fongs i nosaltres ens pensàvem que són plantes. Els podem trobar a diferents parts del bosc:

  • Als troncs podrits.
  • Al costat dels arbres.
  • Als prats.
  • I adherits als troncs dels arbres.

També hem conegut les diferents parts del bolet: El peu, l’anell, el barret i les làmines. I ens hem atrevit a escriure entre tots la paraula BOLET.

Alguns de nosaltres ha comentat que anem al bosc amb el pare, mare, avi o àvia a buscar bolets. I també ens agrada menjar-los. Estem molt interessats en aquest món i en volem saber més.

Per cert, famílies, en sabeu molt de bolets? Voleu venir al nostre grup a explicar-nos tot el que sabeu com a bons boletaires? Us rebrem amb els braços oberts.