Comunitats de l’escola

POSEM EN PRÀCTICA LES NOSTRES PROPOSTES

“A través dels altres, ens convertim en nosaltres mateixos.” Lev Vygotsky

Aquestes últimes sessions hem posat en marxa cadascuna de les activitats que vam pensar a casa amb la família i que vam presentar al grup Taronja.

Vam començar pels Mòbils Naturals que ens va proposar la GINA. Cadascú de nosaltres va escollir el pal que va voler i vam anar triant el material que hi volíem. La Gina ens va explicar com enllaçar el trapet al pal i, després, vam posar la nostra part d’imaginació, penjant-hi fulles, castanyes, pals petits i pinyes.

Un cop finalitzats els mòbils, vam elaborar els Boscos Naturals del RIAD. Ell ens va presentar un bosc amb el terra i els arbres. Però nosaltres hem experimentat amb el material i hem creat les nostres originals versions, enganxant fulles de diferents colors, mides, tipus i formes, sorra i pals.

Després dels boscos, vam posar en pràctica la tècnica de les Fulles Naturals del JACOB. Vam començar a estampar fulles, però ell ens va aconsellar passar la cera amb delicadesa, si no no sortia la fulla. Vam veure que tampoc podíem fer-ho amb la punta, sinó que havíem de passar la cera plana. Ens va semblar pura màgia com anaven apareixent les fulles al paper blanc!

També vam crear Insectes Naturals, proposats per la FERDOUS. La base dels nostres insectes és una fulla, a partir de la qual anem dibuixant potes, un cap, ulls, antenes, etc. Fins i tot hem posat ales a les nostres creacions, com els insectes que volen, o els hem dibuixat taques, com si fossin marietes.

Per finalitzar, hem posat en marxa la proposta de la RAYZA, els Arbres Naturals. Amb uns retoladors de color marró hem dibuixat arbres amb les seves branques. Per donar color, en comptes de dibuixar les fulles, hem anat al pati gran a buscar fulles de veritat per enganxar a les branques. Hem creat uns arbres molt originals.

Un cop finalitzades totes les activitats, hem pensat entre tots i totes el material necessari per cada creació. Després hem escrit el diferent material a les seves fitxes, per a elaborar el nostre dossier artístic!

DISSENYEM EL NOSTRE PROPI DÒMINO

Avui hem treballat en equip per crear el nostre propi dòmino.

Primer de tot, hem estat observant amb molta atenció un dòmino de referència que ens ha servit de guia. Ens hi hem fixat bé per entendre com estan organitzades les fitxes i com es relacionen els dibuixos entre si. A partir d’aquí, hem començat a pensar com podríem adaptar aquest model als nostres propis dissenys.

Els dibuixos que hem utilitzat els vam crear a la sessió anterior. Cadascú de nosaltres va fer els dibuixos dels 6 elements que volíem que apareguessin al dòmino. Un cop els hem tingut tots, els hem exposat i, entre tots, hem decidit quins eren els més clars i entenedors. Ha estat interessant veure com, parlant i escoltant-nos, hem arribat a acords.

Amb els dibuixos escollits, hem fet la correspondència amb el dòmino de referència. És a dir, a cada dibuix del model li hem assignat un dels nostres. Per exemple, allà on al model hi havia un peix, nosaltres hem decidit que serien pinyes. Així, mica en mica i sempre mirant el model, hem anat construint les nostres fitxes fins a completar les 28 peces del dòmino.

Quan hem acabat, hem volgut comprovar si tot funcionava correctament. Per això, hem fet una partida de prova. Aquesta vegada hem aconseguit que tot funcionés perfectament.

Ara que ja tenim el disseny validat, només ens queda un últim pas: traspassar tota aquesta feina a les peces de fusta.

Amb aquesta activitat hem potenciat el desenvolupament del pensament matemàtic a través de la classificació, la correspondència i la comprensió de les relacions entre elements. També hem fomentat la comunicació i el llenguatge, ja que hem hagut d’explicar els nostres dibuixos, argumentar decisions i arribar a acords en grup.

“Sols podem fer poc; junts podem fer molt.” Helen Keller

L’ART DE CREAR, COMPARTIR I CRÉIXER EN COMUNITAT

“L’infant té cent llenguatges, cent mans, cent pensaments, cent maneres de pensar, de jugar i de parlar. Cent, sempre cent maneres d’escoltar, de sorprendre’s, d’estimar.”

Loris Malaguzzi

Fa uns dies se’ns va fer un encàrrec: pensar una activitat artística per dur a terme al bosc. Les nostres propostes han estat les següents:

  • JACOB: Amb una fulla caiguda del bosc podem fer màgia. Agafem un foli de paper blanc i el posem a sobre de la fulla d’arbre. Amb una cera de color, passem per sobre del foli i veiem que va apareixent el dibuix de la fulla, amb tot detall. Ens ha semblat màgic!
  • RIAD: Amb un base de paper gruixut o cartolina, posem cola i enganxem diferents elements del bosc (fulles, molsa, branquetes, sorra, flors, etc.) per tal de crear el nostre propi bosc en miniatura. Cada bosc creat serà diferent i original.
  • RAYZA: Amb una base de full verd o del color que més ens agradi, hem de dibuixar el tronc i les branques d’un o més arbres. A les puntes, en comptes de dibuixar les fulles, enganxem fulles de veritat, que donem a la nostra obra sensació de natura i realisme.
  • GINA: Amb un pal llarg com a base, hem de construir un mòbil. Hem d’afegir tires de roba de diferents colors amb un nus lligades al pal. En aquest punt, cadascú pot posar la seva part de creativitat, afegint pals petits, pinyes petites, castanyes bordes, fulles o peles de nous.
  • FERDOUS: A un foli hi enganxem una fulla ben llampant, amb una forma estirada. La fulla serà el cos d’un insecte. A partir d’aquí, comencem a dibuixar. Primer les potes, després les antenes i, fins i tot, uns ulls. També hi podem afegir ales o algun estampat al cos de l’insecte.

Totes aquestes propostes ens han ajudat en molts aspectes. En primer lloc, hem treballat amb la família per pensar plegats com podíem ajudar a avançar en el nostre projecte d’artistes. En segon lloc, ens ha ajudat a perdre la vergonya i presentar la nostra proposta davant dels companys i companyes. Ens hem sentit una part important del grup. A més a més, hem sigut experts i hem ajudat a ser artistes a la resta del grup taronja, fent-los coneixedors de més activitats i tècniques artístiques, que podrem compartir amb tots els Martamartins i Martamartines el dia de la sortida d’escola.

APRENEM COM TREBALLEN ELS ARQUEÒLEGS (I NO NOMÉS ELLS!)

“Cada capa de terra és com la pàgina d’un llibre que cal llegir molt bé”.

Xavier Bermúdez

Aquesta setmana hem tingut la sort de rebre a l’escola a en Xavier Bermúdez, arqueòleg i tiet del Sergi i de la Mar, que ens ha vingut a explicar de primera mà com és la seva feina.

Des del primer moment, els infants van estar molt atents a les seves explicacions, descobrint que l’arqueologia no és només excavar… sinó treballar en equip amb molts altres científics.


Molts científics per entendre el passat

Durant la xerrada vam veure que, en una excavació, hi participen diferents especialistes:

  • Arqueòlegs: estudien les restes materials del passat
  • Paleontòlegs: investiguen fòssils d’éssers vius antics
  • Antropòlegs: estudien les persones i les societats
  • Biòlegs: analitzen els éssers vius
  • Geòlegs: estudien la terra i els materials

Vam entendre que tots es necessiten entre ells per poder reconstruir i entendre com vivien els nostres avantpassats.


La feina real d’un arqueòleg 🏺

En Xavier ens va explicar que ell no treballa en el Paleolític o el Neolític, sinó en èpoques més recents, sobretot abans dels romans, amb els pobles ibèrics.

També ens va sorprendre molt saber que:
👉 moltes excavacions es fan abans de construir edificis actuals
👉 quan es troben restes, el truquen per estudiar-les
👉 també treballa en excavacions promogudes per ajuntaments en possibles jaciments

Això ens va ajudar a entendre que el passat està molt més a prop del que sembla… fins i tot sota els nostres peus!


Compartim i aprenem junts

Durant la sessió, molts alumnes van participar. Va ser un espai on van sorgir preguntes, hipòtesis i molta curiositat. Ens vam sentir una mica com arqueòlegs, intentant entendre el passat a partir de pistes i de idees que anaven sortint

Amb les imatges i explicacions, vam poder veure com és una excavació real i com treballen els professionals.

A poc a poc, vam anar connectant tot el que hem après durant el projecte:

  • Les etapes de la prehistòria.
  • La importància dels animals i dels seus fòssils per entendre com eren.
  • La manera de viure dels humans al llarg del temps a través dels seus restos arqueològics

Ens quedem amb aquesta idea “Per conèixer el passat, cal mirar, pensar i treballar junts”.

Volem donar les gràcies a en Xavier Bermúdez per compartir la seva experiència amb nosaltres i apropar-nos una mica més al món de l’arqueologia.

“Una experiència compartida que ens ajuda a entendre millor d’on venim.”

DINS LA FOSCA

El grup marró hem incorporat una nova cançó al nostre cançoner: Dins la fosca. Aquesta peça ens ha obert la porta a un munt d’experiències creatives i d’aprenentatge que van molt més enllà de la música.

A partir d’aquesta cançó, hem experimentat amb la llum i la foscor, observant com canvien les formes, els colors i les sensacions segons la il·luminació. Aquesta exploració ens ha inspirat per crear una obra artística molt especial sobre la lluna. Hem utilitzat ceres i aquarel·les per representar-la, combinant textures i tonalitats per donar vida al cel nocturn.

A més, hem treballat el ritme ternari a través del moviment. Amb el cos, hem après a sentir la música d’una manera diferent, seguint el compàs i expressant-lo amb passos i gestos. Ha estat una manera divertida i dinàmica d’entendre el ritme.

Finalment, aquesta cançó també ens ha permès descobrir què és un pi. Hem après a reconèixer aquest arbre i la seva importància en la natura.

Un cop més, Dins la fosca ha estat una cançó que ens ha ajudat a aprendre, crear i gaudir plegats.

ESPAIS, PAISATGES I PERSONES ABRAÇANT EL MÓN

Just tornant de vacances de Pasqua, els infants de la comunitat de Grans vam tornar a carregar-nos les motxilles i els sacs de dormir per compartir plegats un temps d’experiències. En aquesta ocasió Coma-ruga ens esperava a l’inici d’una primavera agitada, creuant els dits perquè el temps ens deixés trepitjar la platja. I així ha estat, totes les activitats previstes les hem pogut gaudir intensament, acaronats pel sol i la brisa marina.

A l’alberg ens hem distribuït en petites habitacions, entre rialles i complicitat i ens han tractat d’allò més bé; quins bons àpats! El bosquet que tenen a tocar ha estat el nostre refugi de jocs, resultant agradable per escriure una carta a la nostra família, grimpant entre els arbres i buscant amb les llanternes materials pel joc de nit. Però la il.lusió de la majoria ha estat la platja: descalçar-nos i jugar-hi amb els estels, pales i galledes, paletes i pilotes, construccions humanes, curses… La tarda ens ha passat volant! De nit hem escampat desitjos per un món millor, malgrat el cansament que arrossegàvem.

El sol surt per a tothom, però no tothom es lleva per veure’l. En el nostre cas sí! De bon matí ja érem a la platja veient l’espectacle, parlant d’orientació i estirant el cos per començar bé el dia. Per a molts la primera experiència d’aquest tipus; segur que la recordaran. Després d’un bon esmorzar, hem retornat a la platja i ens hem pogut remullar. Ningú ha quedat sec, tret dels mestres, és clar!. Un bon dinar per recuperar forces per fer un passeig i buscar un indret on dibuixar el paisatge del natural. Hem parlat de perspectives, plans, nivells… mentre procuràvem representar allò que veiem. La gent curiosa es parava i admirava les nostres creacions. Ben cansats, tarda de dutxes, alternant jocs i perruqueria. Hem sopat i novament ens hem animat, aquesta vegada per fer una mica de balleruga! La discoteca ens esperava…

El darrer dia també l’hem volgut ben aprofitar. Ens hem distribuït en dos grups per fer les darreres propostes: una visita amb gust d’història per conèixer un búnquer que va ser casa d’una família i l’activitat d’aventura penjats entre els arbres. Que en som d’afortunats, ens hem recordat!. Però no tots els infants tenen la nostra sort. Hem conegut la història de la Trinidad Casas, una de les persones que de nena va haver de viure al búnquer amb la seva família, perseguits per les seves idees. Avergonyida d’explicar la seva història, anys més tard en faria un recull de poemes, alguns dels quals ara llueixen a les parets del búnquer, acompanyats d’unes imatges del Guernika.

Quina manera d’Abraçar el món!

No dubteu de mirar les fotografies que tenim compartides per veure molt més!

LA NOSTRA ESTADA A LA NOGUERA

“Escoltar la veu dels infants és reconèixer el seu dret a interpretar la seva pròpia experiència.” — Janusz Korczak

Els infants del grup dels Antropòlegs ens hem organitzat per poder documentar la nostra estada al camp d’aprenentatge de La Noguera. A través de les nostres paraules, hi batega la veu de tota la comunitat per explicar el que hem viscut i après al llarg dels tres dies a Sant Llorenç de Montgai.

“En un dels tallers que vam fer al campament arqueològic del CdA, ens van explicar que al paleolític feien tendes o buscaven coves perquè eren nòmades, però al neolític feien cabanes perquè eren sedentaris. Al paleolític no anaven despullats com ens expliquen en algunes pel·lícules, sinó que es fabricaven roba amb pells d’animals. Pero al neolític van descobrir que amb la llana de l’ovella si la cargolaven feien un fil. Amb el fil van aprendre a teixir amb un teler i així van fabricar la roba que portaven.” Documentat per Carla, Daniela i Aday.

“Al CdA de La Noguera ens van explicar que al paleolític caçaven en petit grup, i quan es menjaven el que havien caçat, ho aprofitaven tot. És a dir, que els intestins els feien servir com a cordes, els ossos per fer eines, i la pell per fer abrics i olles de pell. També ens van ensenyar que a la cuina guardaven les coses que els hi servirien per al futur. A la caça utilitzaven diferents eines, la llança, l’arc i la fletxa i moltes tècniques més. Ah! I ens van explicar que les dones també caçaven!” Documentat per Sergi, Alguer i Nil Cristóbal.

“Al camp d’aprenentatge de La Noguera vam excavar el passat. Ens van ensenya el valor de excava amb cura i paciència per no trencar les coses del passat i cuidarles. Vam trobar sílex, ossos d’animals i d’humans, pinzells, instruments, petxines i fòssils. Teníem eines per excavar. Un cubell, una pala, una catifa i un pinzell. I després ens van donar una carpeta amb un llapis per dibuixa i escriure el que haviam trobat.” Documentat Chloe i Ainara.

“Vam fer un taller al campament arqueològic per conèixer la música de la prehistòria. Ens van explicar que feien servir tots els materials de la natura com canyes, ossos d’animals, petxines, pells d’animals, troncs, pals, cordes, banyes i dents d’animals… la música servia per fer les seves festes, per reunirse al voltant del foc. També ens van explicar l’art. Els colors que feien servir eren el vermell, el groc, el negre i el marró. Les eines que utilitzaven per pintar eren els dits, els pinzells que estaban fets de canyes i pels de cavall.” Documentat per Aleix, Gala i Axel Muñoz.

“L’últim dia al camp d’aprenentatge vam fer una activitat per conèixer les noves descobertes que els homes i les dones van fer al neolític. Una descoberta va ser la ceràmica. Gràcies a la ceràmica van poder guardar aliments i van cuinar al foc. L’altra descoberta va ser plantar a la terra. Plantant van descobrir la farina i nosaltres vam esmicolar amb dues pedres el blat fins fer farina.” Documentat per Amalia, Tasnim i Alba.

“Un dia vam sortir caminant de l’alberg fins a la Roca del bous. Ens van explicar com la van trobar. La van trobar perquè un senyor va trobar una pedra negra. Resulta que era un sílex del neolític. Tenia dents de serra i de lluny va veure un altre silex. Va pensar que era un jaciment del neolític i va anar corrents a l’ajuntament per dir-ho. Van excavar i excavar i van trobar fogueras i cosas tipicas. Li van posar aquest nom perque era com un estable de bous.” Documentat per Ainet, Leo Ruiz i Axel Navarro.

Tot el que hem viscut ens parla de la riquesa d’aprendre amb el cos, amb la mirada i amb els altres: de compartir dies de convivències, de caminar per jaciments plens d’història i parcs arqueològics que ens ajuden a transportar-nos a l’edat de pedra, i d’escoltar veus expertes que ens obren nous horitzons. Com ens recorda Francesco Tonucci, “tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant i vivint”. Sense dubte, són vivències que ens transformen i que ens acompanyaran molt més enllà d’aquests dies.

TOTES LES PECES COMPTEN

En les darreres sessions estem immersos en la construcció d’un dòmino per portar-lo a la sortida del 5 de juny.

Primer de tot, ens preguntem: què és un dòmino? Entre totes i tots arribem a la conclusió que és un joc format per peces rectangulars dividides en dues parts, on hi ha punts o imatges, i que consisteix a anar col·locant les peces fent coincidir els costats iguals. També parlem de com s’hi juga.

Un cop tenim clar què és i com funciona, comencem a pensar com el podem fer, i sorgeixen aquestes idees:

  • El podem fer de fusta perquè ve dels troncs dels arbres.
  • El podem fer de puntets com el de la classe.
  • Podem fer dibuixos d’animals del bosc.
  • El podem fer amb fulls de colors.
  • NOOOO, es podria trencar.
  • Podem dibuixar; fulles, arbres, muntanyes…
  • Dibuixar animals és molt difícil.
  • Les peces del domino han de ser més grans que les de la classe per poder fer els dibuixos.
  • Si són molt petites es poden perdre.
  • Quantes peces té un dòmino? (Mireia)
  • Té 28. A casa tinc un i les he comptat.
  • Ho comprovem? (Mireia)

Un cop tenim ben clar les peces que hem de dissenyar, ens organitzem en grups de quatre per començar a pensar com volem que sigui el nostre dòmino. No és una tasca fàcil… Ens costa una mica posar-nos d’acord i prendre decisions conjuntes. Per ajudar-nos, cada grup té un dòmino real per observar bé com són les peces i entendre millor què hem de fer.

La consigna és clara: el nostre dòmino ha de ser d’elements de la natura. Això ens fa pensar encara més i concretar millor les nostres idees.

En una altra sessió, cada grup exposa el seu disseny i explica com l’ha pensat. Durant les exposicions ens adonem de diferents coses: un grup veu que li falten peces, un altre que les imatges no acaben de concordar entre elles, i un tercer s’ha fet un embolic i no se n’ha sortit gaire bé.

Dos dels grups fan servir imatges del bosc, i un d’ells també incorpora quantitats. Tot i les bones idees, veiem que no és una tasca tan senzilla com semblava al principi.

Per això, entre totes i tots decidim fer un disseny conjunt que reculli les millors idees de cada grup. A més, acordem que construirem dos dòminos: un amb imatges, pensat per als Patufets, Pinotxos i els Tabalugues que ho necessitin, i un altre amb quantitats, per als mitjans i grans.

“El joc és la forma més elevada d’investigació.” — Albert Einstein

CERCLES AMB ART

Aquesta setmana hem estat elaborant les tapes dels nostres llibres de mandales, una proposta que ens ha permès treballar la creativitat, la concentració i la precisió.

Per començar, per fer la tapa del llibre dels models de mandales, hem creat mandales petits en cartolines molt reduïdes. Abans, però, de dibuixar dins del cercle petit, hem fet un disseny previ en un full blanc. Aquest pas és molt important, ja que ens ajuda a planificar com serà el nostre mandala. Hem tingut molt present com són els mandales i hem seguit la consigna que estiguessin formats per elements del bosc.

Amb molta atenció i concentració, tots hem aconseguit crear uns mandales molt ben treballats. Un cop enllestit el disseny en gran, ha arribat el moment de traspassar-lo al cartró petit. Aquesta part del procés requereix molta cura, ja que cal reproduir el mateix dibuix en un espai molt més reduït. Per fer-ho, hem utilitzat retoladors permanents, que ens han permès definir bé tots els detalls.

Seguidament hem enganxat els mandales en unes peces de fusta en forma de cercle que prèviament havíem pintat de color negre. Un cop fixats amb silicona, hem escrit al centre la paraula “MANDALES” amb retolador platejat, donant així el toc final a la tapa.

Pel que fa a les tapes dels mandales per pintar, hem utilitzat suro com a base. A sobre, hi hem enganxat cercles de cartolina on hem escrit “PINTEM MANDALES”. D’aquesta manera, hem aconseguit unes tapes originals i molt visuals que esperem que cridin molt l’atenció a la resta d’infants de l’escolA

Amb aquesta activitat hem treballat el llenguatge plàstic, experimentant amb diferents materials i tècniques (retoladors permanents, pintura, suro, fusta…), desenvolupant la motricitat fina i expressant idees i emocions a través de les nostres creacions artístiques.

“La mà és l’instrument de la intel·ligència.” Maria Montessori