Comunitats de l’escola

EL BOSC COM A AULA: NATURA, DESCOBERTA I APRENENTATGE

“Quan ens apropem a la natura amb atenció, descobrim més del que pensàvem que hi havia.”

Josep Maria Mallarach (filòsof de la natura)

Que bé ho vam passar al bosc de Castellfollit del Boix.

La caminada ens endinsava al cor del Cogulló entre verd als camps, molts rastres d’animals al camí i la blancor de la neu de les muntanyes llunyanes, fins arribar a una esplanada assoleiada i arreserada.

Els nens i nenes i mestres de l’escola del Boix ens van preparar el trajecte a emprendre i ens van oferir estacions d’activitats molt engrescadores: decoració amb fregat de fulles, recerca de tresors, trencaclosques d’elements del bosc, entre d’altres.

De debò vam gaudir molt amb aquestes activitats i la generositat de qui ens les oferia.

I després vam tenir una llarga estona per descobrir corriols, arbres per enfilar-nos, amagatalls entre arbustos on jugar lliurement, córrer, riure i prendre un bon bany de sol.

Sortir a la natura, fer amics nous, descobrir, gaudir, compartir, riure, atrevir-nos amb nous reptes i molt més és tot el que hem fet i après en aquesta sortida.

EXPLORANT L’EDAT DE PEDRA: DEL PALEOLÍTIC AL NEOLÍTIC

“Tots els éssers humans desitgen per naturalesa saber.”
Aristòtil

Els antropòlegs hem pogut treballar i conversar molt sobre la paraula evolució. Molts de nosaltres hem portat materials, revistes i llibres que ens han ajudat a continuar aprofundint en aquests canvis lents que les persones hem anat vivint al llarg del temps fins a arribar al dia d’avui.

Aquest anàlisi que hem anat fent a partir de tot el que hem portat ens ajuda a entendre millor les etapes de la prehistòria. Per continuar avançant, visualitzem un vídeo que explica els canvis al llarg d’aquesta gran etapa de la història. El vídeo els presenta de manera ordenada i coherent, cosa que ens facilita molt la comprensió.

Ens adonem que, quan hi ha un canvi important, també hi ha un canvi d’etapa. Així, descobrim que la prehistòria es divideix en dues grans etapes: l’edat de pedra i l’edat dels metalls.

De moment, nosaltres ens centrarem en l’edat de pedra, que té dues subetapes: el paleolític i el neolític. L’Alguer ja ens havia portat una presentació feta per ell setmanes enrere, cosa que ens facilita encara més entendre el vídeo.

De tant en tant, aturem la visualització per analitzar junts els canvis que s’hi expliquen. Què n’és, d’important, la lògica i el sentit comú! Tots i totes anem trobant coherència en el comportament i en l’evolució dels nostres avantpassats: realment tot té sentit.

Quan acabem de veure tota l’edat de pedra, passem a fer una documentació a la llibreta per adonar-nos del que hem arribat a entendre i, per tant, del que sabem de cadascuna de les subetapes. Així, deixem recollides les principals diferències entre el paleolític i el neolític.

Què ens amaga la terra? Del Paleolític al Neolític

“La comprensió real apareix quan els estudiants poden utilitzar el que han après en situacions noves.”
Howard Gardner

Aquesta idea resumeix molt bé el que estem vivint dins del nostre projecte de comunitat “Què ens amaga la terra?”. A través de l’experimentació, la investigació i el joc simbòlic, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com aquests descobriments han anat transformant la nostra manera de viure.

Després de la sortida al bosc, on vam experimentar amb pigments naturals i vam pintar com els homes i dones del Paleolític, hem dedicat una nova sessió a comprendre millor el gran canvi cap al Neolític.

Descobrim el gran canvi: del Paleolític al Neolític

Per començar el dia vam explicar als infants que ben aviat farem una estada al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, un espai on podrem aprofundir encara més en la vida de les persones de la Prehistòria.

Per introduir aquest moment tan important de la història vam mirar un petit documental que explicava les diferències principals entre el Paleolític i el Neolític.

Els infants van poder observar que al Paleolític les persones vivien principalment de la caça i la recol·lecció, es movien sovint d’un lloc a un altre i utilitzaven covas com a refugi. En canvi, al Neolític apareixen canvis molt importants: les persones comencen a cultivar la terra, domesticar animals i construir poblats, fet que els permet establir-se en un mateix lloc.

Continuem construint el nostre espai prehistòric

També vam continuar avançant en la creació del nostre espai prehistòric a l’aula.

D’una banda, la cova de cartró que estem construint cada vegada està més acabada i ens ajuda a imaginar com vivien les comunitats del Paleolític.

D’altra banda, vam muntar una cabana tipus tipi, que ens permet representar diferents formes d’habitatge i comparar-les amb la vida a la cova.

Aquests espais simbòlics ens ajuden a aprendre història a través del joc, la imaginació i l’experiència directa.

Aprendre experimentant

Aquest projecte ens permet apropar-nos a la Prehistòria d’una manera vivencial. A través de la manipulació, l’observació i la investigació, els infants van descobrint com vivien les primeres comunitats humanes i com els seus descobriments van transformar la manera de viure.

Ben aviat continuarem aquesta aventura al Camp d’Aprenentatge de la Noguera, on seguirem investigant què ens amaga la terra.

UN CONTE QUE ENS PORTA AL NEOLÍTIC

“La curiositat és el motor de l’aprenentatge.” — Ken Robinson

Aquesta setmana, a l’aula hem viscut un d’aquells moments en què la curiositat dels infants es converteix en el motor de l’aprenentatge. Tot va començar quan l’Adrià va portar un conte que parlava dels cromanyons. A partir de la lectura compartida, vam poder identificar que el relat feia referència als humans que vivien durant el Paleolític, concretament als Homo neanderthalensis i altres grups humans de la prehistòria.

Però el més interessant va arribar al final del conte. El relat feia referència a un moment en què l’estil de vida dels humans començava a canviar. Això va generar una nova pregunta a l’aula: Si ja no era el Paleolític… quina etapa venia després?

A partir d’aquesta inquietud, vam iniciar un petit procés d’investigació. Per buscar respostes, vam visualitzar un vídeo que ens parlava tant del Paleolític com del Neolític. Aquest recurs ens va ajudar a identificar els grans canvis que es van produir en la manera de viure dels nostres avantpassats.

Entre tots i totes vam descobrir que, durant el Neolític, van aparèixer transformacions molt importants:

  • el desenvolupament de l’agricultura,
  • l’inici de la ramaderia,
  • el pas d’una vida nòmada a una vida sedentària,
  • noves invencions com la roda,
  • la creació d’objectes de ceràmica.

Per consolidar tot allò que havíem après, vam realitzar una proposta conjunta. L’activitat consistia a analitzar diferents característiques de la vida dels humans prehistòrics i, a través de la conversa, el debat i la presa de decisions compartida, decidir si corresponien al Paleolític o al Neolític.

Aquest moment de diàleg va ser especialment enriquidor, ja que l’alumnat va haver de argumentar les seves idees, escoltar les aportacions dels companys i arribar a acords col·lectius. D’aquesta manera, no només vam ampliar coneixements sobre la prehistòria, sinó que també vam treballar habilitats fonamentals com el pensament crític, la comunicació i la construcció compartida del coneixement.

DESCOBRINT ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

“No dubtis mai que un petit grup de ciutadans reflexius i compromesos pot canviar el món; de fet, és l’única cosa que ho ha aconseguit sempre.”

— Margaret Mead.

Aquestes darreres setmanes, al grup Q de Quítxua, hem estat iniciant-nos en la descoberta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i en la reflexió sobre quina relació poden tenir amb nosaltres i amb la proposta que estem desenvolupant.

Per començar aquest procés, vam veure que, abans d’entendre el significat global d’aquesta expressió, calia desgranar-ne el títol i aturar-nos a pensar què volien dir, per a nosaltres, les paraules objectiu, desenvolupament i sostenible. Ho vam fer connectant amb els nostres coneixements previs, amb allò que ja sabíem i amb les experiències que podíem posar en comú.

La paraula objectiu ens era familiar. És un terme que fem servir sovint a l’escola i que associem fàcilment amb idees com propòsit, repte o fita. Alguns Petits Prínceps del grup, de seguida, ho van vincular amb el concepte d’Ikigai, fent evident com els aprenentatges previs ens ajuden a donar sentit als nous descobriments.

Amb desenvolupament, en canvi, ens va costar més trobar un sinònim concret. Tot i això, a través d’exemples, vam poder començar a construir-ne el significat. Algú explicava: “Quan naixem no sabem parlar ni caminar i amb el desenvolupament ho aconseguim.” Altres infants ho acompanyaven amb gestos de les mans, intentant representar la idea d’avançar, créixer i evolucionar. Així, vam veure com, sovint, el cos també ens ajuda a pensar i a expressar allò que encara no sabem definir del tot amb paraules.

La paraula sostenible va ser, sens dubte, la que més interrogants ens va generar. En un primer moment, ens va deixar en blanc. Ens vam donar temps per pensar, per escoltar-nos i per provar de posar-hi paraules. Curiosament, abans que arribessin les definicions, van aparèixer els gestos: amb les mans obertes, amb el palmell cap amunt, fèiem el gest d’“aguantar”. La Saray ho va expressar així: “Sostenible és que es sosté, però no sé com dir-ho d’una manera diferent.” Aquest moment ens va mostrar com l’aprenentatge comença, moltes vegades, en la intuïció, en la imatge o en el gest, abans de poder-se formular amb precisió.

Només amb aquestes tres paraules, ens costava encara predir què devien ser exactament els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per això, vam decidir fer un pas més i cercar informació. Amb els Chromebooks, vam iniciar una petita investigació a partir d’una tasca del Classroom, on teníem recollit un conjunt d’enllaços que ens podien ajudar a entendre millor aquest concepte i a descobrir per què és tan present al món actual.

Aquest primer moment del procés ens ha permès adonar-nos que aprendre no és només trobar respostes, sinó també fer-se preguntes, activar el que ja sabem, compartir hipòtesis i construir significats plegats. A poc a poc, anem ampliant la mirada i entenent que els ODS no són només una llista de grans objectius mundials, sinó també una invitació a pensar quin paper podem tenir nosaltres en la cura de les persones, de l’entorn i del futur compartit.

En el procés de recollida d’informació, hem anat descobrint aspectes que ens han semblat molt interessants i que ens han ajudat a situar millor què són els ODS i per què tenen tanta importància. Hem après que són 17 objectius, que van ser impulsats per les Nacions Unides i que s’haurien d’assolir, com a màxim, l’any 2030. També hem descobert que van ser creats amb la voluntat de tenir cura del planeta i de les persones, i que, malauradament, tot apunta que no s’estan assolint al ritme necessari.

Aquesta informació ens ha fet adonar que els ODS plantegen reptes molt grans, reptes globals que afecten tot el món. Davant d’això, ens hem fet una pregunta molt important: què podem fer nosaltres? Com pot contribuir un grup d’infants a una proposta tan gran? Lluny de veure aquests objectius com una realitat llunyana o impossible, hem volgut entendre de quina manera les accions petites i quotidianes també poden tenir valor i impacte.

Per això, hem anat parlant de cadascun dels 17 objectius i hem intentat entendre’ls des de la nostra realitat més propera. Hem conversat, hem compartit idees i hem pensat quina podia ser la nostra contribució a cadascun d’ells. Aquest exercici ens ha ajudat a veure que, tot i que els ODS són amplis i complexos, també es poden traduir en accions concretes, properes i possibles.

A partir d’aquí, ens ha sorgit una nova pregunta, molt connectada amb el projecte que estem vivint i construint plegats: “I amb la botiga de segona mà, quins objectius estarem desenvolupant?”

Aquesta ha estat la darrera incògnita que hem volgut resoldre en relació amb els ODS. Posant la mirada sobre la nostra proposta, hem pogut analitzar-la d’una altra manera i adonar-nos que, darrere d’una acció propera i real com aquesta, també hi ha una manera de tenir cura del món, de reutilitzar recursos, de reduir residus i de promoure formes de consum més responsables.

Així, hem pogut comprovar que les nostres accions, encara que siguin petites, també poden ajudar a avançar cap als ODS. Potser no podem resoldre sols els grans reptes del planeta, però sí que podem començar a transformar el nostre entorn més immediat i aportar-hi el nostre granet de sorra, a la nostra manera.

Aquest procés ens està ajudant a entendre que formar part del canvi no depèn només de fer grans coses, sinó també de prendre consciència, actuar amb responsabilitat i descobrir que allò que fem des de l’escola pot tenir un valor molt més gran del que imaginàvem.

Seguim descobrint que, des de l’escola i amb projectes ben propers a la nostra realitat, també podem contribuir a construir un món més just i sostenible.

PETITS EXPLORADORS AL BOSC

La setmana passada vam fer una sortida molt especial al bosc de Can Macià. Al matí ens vam preparar amb moltes ganes i les motxilles a l’esquena. Els Tabalugues van agafar de la mà als Patufets per ajudar-los durant el camí i, així, tots junts i ben acompanyats, vam començar la nostra aventura.

Vam anar caminant xino-xano fins arribar a N-IIa. Allà ens estaven esperant uns policies molt amables que ens van ajudar a creuar amb seguretat. Aquesta experiència ens va permetre prendre consciència de les normes bàsiques de seguretat viària i de la importància de respectar-les quan ens desplacem per l’entorn.

Un cop vam arribar al camí de terra, ja ens vam poder deixar anar de la mà de la parella i vam continuar caminant tranquil·lament. Durant el trajecte vam observar el paisatge, vam respirar l’aire fresc i vam olorar les flors dels ametllers que ja estaven florits. Aquestes estones de descoberta ens ajuden a desenvolupar la curiositat, l’observació i el vincle amb la natura, aspectes molt importants dins l’àrea de descoberta de l’entorn.

Quan vam arribar a l’aeròdrom, ens vam aturar una estona a mirar les avionetes i un helicòpter que estaven fent pràctiques de vol. Vam poder comentar què vèiem, escoltar els sons i compartir les nostres idees, fomentant així el llenguatge, la conversa i la construcció de coneixement compartit.

Després vam continuar el camí cap al bosc de Can Macià i, després d’una altra caminadeta, vam arribar al lloc perfecte per esmorzar. Aquest moment també ens ajuda a treballar hàbits d’autonomia personal, com tenir cura de les nostres coses, gestionar la motxilla i compartir l’estona amb els companys i companyes.

Amb la panxa ben plena vam començar a explorar el bosc. Vam descobrir uns tobogans naturals que ens van encantar i pels quals ens vam poder tirar una vegada i una altra, desenvolupant les habilitats motrius, l’equilibri i la confiança en el propi cos.

També vam construir cabanes amb materials que vam trobar al bosc i de l’escola i vam jugar amb pals, pinyes, pedretes i tots els petits tresors que la natura ens regalava. Aquest joc lliure amb elements naturals potencia la imaginació, la creativitat i la cooperació entre iguals, alhora que ens permet experimentar i conèixer millor l’entorn natural.

Després de jugar i gaudir d’aquest espai tan bonic, vam tornar a agafar les motxilles per iniciar el camí de tornada cap a l’escola. Pel camí, quan vam trobar un espai ample i tranquil, vam fer una parada per dinar i tornar a carregar energies.

I encara ens va quedar una mica de temps abans d’arribar! Vam aprofitar per parar al parc del Puig d’Andela, on no vam parar de jugar ni un moment.

Va ser un dia ple de natura, moviment, descobertes i convivència. Experiències com aquesta ens ajuden a créixer en autonomia, a reforçar els vincles amb els companys i companyes i a aprendre a través de l’exploració i el contacte directe amb l’entorn, tal com promou el currículum d’educació infantil.

“L’educació no és omplir un cubell, sinó encendre un foc.” – William Butler Yeats

FRONTERES INJUSTES

“It is only by liberating the mind that we can break the chains of colonialism.”Kwame Nkrumah

Arrel de la visita de la família del Jeffrey, vam descobrir que a l’Àfrica es parlen una quantitat enorme de llengües, un fet que ens va despertar molta curiositat. Vam… Llegeix més»

DEL PAPER… AL NÚVOL!

Cualquiera que sea el camino que elijas, siempre hay alguien que dice que te equivocas. Siempre surgen dificultades que te tientan a pensar que tus detractores tienen razón. Trazar un mapa de acción y seguirlo hasta el final requiere mucho coraje.

 Ralph Waldo Emerson

Des de l’inici de l’any, el grup “S, de sherpes” ens estem proposant millorar la nostra capacitat memorística a partir de la pràctica sistemàtica de diferents tècniques. Hem partit de Catalunya i arribarem al món, descobrint els mapes polítics i físics. I com n’és de difícil memoritzar, quan hi estem perdent el costum!. Des de gener estem compartint estratègies de gimnàstica memorística per tal d’aprofitar al màxim les nostres capacitats, alhora que comprovem la necessitat de l’esforç personal.

Avui hem dedicat una estona a mirar de ben a prop l’atles i calcar-ne un mapa d’Europa amb paper vegetal. Hem parlat de les fronteres naturals i hem vist els límits entre Europa i Àsia. Junts hem pactat què entrarà la setmana vinent. 

Paral·lelament, i en digital, seguim aprofundint en la descoberta dels ODS. Fer una bona cerca, crear una taula, inserir imatges, centrar textos en les cel·les…

Ja ho veieu, del paper… al núvol!