Comunitats de l’escola

TREBALL ARTÍSTIC AMB OUERES

Avui hem començat a dissenyar les propostes plàstiques reutilitzant oueres de cartró. Ja fa dies van fer una recerca de possibles coses a fer i avui ho han representat a la llibreta primer per assegurar-se poder disposar del que necessiten. Hi ha qui ha decidit treballar de manera individual i altres en parelles o trios. Aquí teniu l’inici de la proposta.

Climate change and how to reduce CO2

We are carrying on working on climate. It’s not just knowing what is climate change and what causes it. What is really important to us is what we can do to make less CO2 into the air. Here are some examples: walking, cycling, swithching off lights or the TV when not using, buying local food…

You can find below a video and part of some of the activities we have done in class.

 

 

INICIEM EL PROJECTE DE COMUNITAT

A partir de la visita a la Fundació Antoni Tàpies iniciem un nou projecte. Comencem visualitzant imatges de l’excursió per tal de recordar tot el què hi vam veure.  Algunes de les idees i visions dels infants són les següents:

  • Hi havia un mitjó amb cables a dins.
  • Hi ha un núvol que a sobre hi té una cadira.
  • Vam veure un quadre del revés amb unes fletxes / semblava una finestra o una porta.
  • En un quadre hi havia un bastó enganxat.
  • Hi havia una sabata molt gran i dura perquè estava feta amb fang dins d’un forn molt gran.
  • Ens van ensenyar les coses que feia servir el Tàpies.
  • Els quadres són tristos perquè no tenen colors.
  • Vaig veure un cor del revés.

En la següent sessió representem a partir de les peces de construcció, alguns dels objectes o símbols que vam veure-hi a la Fundació.

Les creacions són les següents:

  • Un cor
  • Un quadre on hi podem cabre tots.
  • La lletra T
  • Una X
  • Un bastó

Amb tot el què ja sabem sobre l’Antoni Tàpies elaborem un primer mapa conceptual.

A partir d’aquí veurem què més volem saber o aconseguir i quina informació i materials necessitem per aconseguir-ho.

Recordeu que podeu veure més fotografies al Drive

COMENCEM UN NOU PROJECTE

Arran de l’excursió a la Fundació Antoni Tàpies, hem engegat un nou projecte anomenat “Veig veig, què hi veus?”
Aquí cada nen/a farà una mirada al món de l’art, partint de la inspiració que ens ha produït Antoni Tàpies.
Per als nens/es que per diversos motius, no hi van poder anar, hem explicat entre tots/es de viva veu i amb l’ajut de fotografies, tot el que allí vàrem veure. D’aquesta manera tots ens iniciarem amb les mateixes informacions.
Us convidem a fer una mirada amb ulls d’infant, entenent que tot el que sorgeixi serà producte de cada un dels nens/es que componen aquest grup.
Pretenem que cada un d’ells faci despertar aquell “cuquet artista” que tots/es portem dins.
Vàrem començar amb tot el que recordàvem de la visita a la Fundació Antoni Tàpies i més tard, ho vam acompanyar amb fotos del mateix lloc per recordar més coses. Amb tot aquest material base, vam crear el nostre mapa conceptual.
A partir d’aquí ja podrem començar a planificar, com serà la nostra obra d’art!!!!

 

Els volcans de dins nostre

A banda dels volcans reals, els Verne no perdem de vista els volcans “de mentida”. Aquests darrers volcans són aquells que tots i totes tenim dins nostre, que poden estar adormits i que també poden erupcionar. I n’hem parlat molt sobre ells…

Què pot provocar que el vostre volcà de dins es desperti i erupcioni?

“Que ens piquin o empenyin, que ens insultin, que no ens deixin parlar, que ens diguin mentides, que ens facin ganyotes o ens mirin malament, que no ens deixin jugar, que no ens estimin, que s’expliquin secrets per darrera, que ens empipin o molestin, que no compleixin promeses, que ens facin malbé coses nostres, quan ens treuen la pilota o un material que nosaltres tenim, que diguin coses sobre nosaltres i que no siguin veritat, quan es colen a la fila…”.

I què sentiu dins vostre quan tot això passa? Què noteu que li passa al vostre cos?

“Jo sento que el cor va molt ràpid!”, “A mi em fa mal la panxa…”, “A mi el cap…”, “A mi la panxa, el cap, el cor… tot!”, “Jo respiro molt, moltes vegades, ràpid!”, “Jo noto una força als punys i als braços!”, “Jo tinc ganes de plorar…”, “Jo sento ganes de marxar corrents!”, “Jo tinc ganes de cridar!”…

I quan noteu que tot això passa dins vostre... què feu?

(Les cares canvien…)... “Jo pico, se m’escapen els punys o patades…”, “A mi també…”, “Jo dic paraules… insults”, “Jo ploro i em costa respirar”, “Jo vaig a buscar a la mare o a un profe”, “Jo pico i crido”…

Després d’una conversa llarga, intensa i molt honesta, expliquem un conte. “Tinc un volcà” és un conte molt adient per aquest moment, està escrit per la Míriam Tirado i il·lustrat per en Joan Turú, i la protagonista s’assembla bastant a nosaltres.

Gràcies a aquest conte podem posar nom a aquest sentiment que neix dins nostre després que algú ens fereixi d’alguna manera, la ràbia. Ens sentim identificats i, tot i riure al principi, reconeixem que tots i totes podem arribar a comportar-nos com ella. Mitjançant la història de l’Alba (la protagonista) i de la fada que imagina, reflexionem sobre com reconduir la ràbia utilitzant la respiració i la importància de pensar abans d’actuar per tal d’evitar malentesos i conflictes. Ho resumim dient que “la ràbia no pot guanyar!”, però sabem que no és fàcil, cal aprendre a respirar i a prendre’ns un temps abans de fer.

Amb la intenció de començar a posar fil a l’agulla, realitzem un treball plàstic sobre aquest tema. Comencem teatralitzant, ens imaginem que ens fan enfadar molt i posem el nostre cos tens, rígid, canviem la cara… i ens fotografiem. Després dibuixem sobre paper vegetal el nostre volcà intern ben actiu i l’enganxem sobre la nostra fotografia. Acompanyem aquesta fotografia amb la paraula ràbia i d’altres paraules que la provoquen confegint les lletres amb retalls de revista. Per l’altra banda de la fotografia deixem els pasos per aconseguir arribar a la calma tal i com ens proposa la fada del conte.

Aquest treball no acaba aquí! 

Seguirem escoltant el nostre cos i interioritzant estratègies per tal de mantenir-lo en calma, 
alhora que anirem aprenent a relativitzar conflictes i malentesos per seguir creixent i madurant.

I com diu la fada del conte... “El que sents a dins la panxa quan t’enfades tant es diu ràbia. 
És normal que t’enrabiïs. Hi tens tot el dret. 
Però si el volcà explota et farà mal a tu i als altres i no podem fer-nos mal entre nosaltres.”

QUÈ VAM VEURE A LA FUNDACIÓ TÀPIES?

La primera feina que hem fet al grup de projectes de comunitat, després de fer la nostra presentació, ha estat recordar el què vam veure a la sortida a la fundació Antoni Tàpies.

Les imatges ens ajuden i recordem coses de l’edifici i de les obres:

  • És un edifici molt vell.
  • L’Antoni Tàpies no hi vivia, no era la seva casa.
  • A dalt hi ha l’escultura del núvol i la cadira
  • També hi ha el mitjó a dalt
  • Feia moltes creus i també és la seva lletra.
  • I els números 1, 2 ,3… perquè tenia tres fills.

Hem recordat el quadre al revés, que ens convida a imaginar, també el del bastó i ens hem inventat una història de perquè l’Antoni Tàpies va posar el bastó al quadre.

Ah, i la Sabata, que ens va agradar molt a tots. Hem pensat quines històries poden haver viscut les nostres sabates.

RECORDANT LA FUNDACIÓ TÀPIES

A partir d’unes imatges de la sortida a la Fundació Tàpies anem recordant tot el que vam veure. A mida que els nens i nenes van recordant coses les anem apuntant i anem construint el nostre mapa conceptual.

Totes les idees que els infants van dient les classifiquem segons la seva temàtica.  Els va cridar l’atenció:

  • Les escultures; núvol, la cadira, la sabata
  • Els materials que feia servir; pals, fulles, pols de marbre, vernís…
  • Els signes que feia servir: creus, números, lletres, cors…
  • L’edifici: el tamany, les columnes, l’ascensor…
  • La vida d’en Tàpies: tenia tres fills, li agradava el bosc, tenia un gos…

Seguidament passem a dibuixar el que més ens ha agradat de la sortida a la Fundació Antoni Tàpies.

Representem volcans reals amb plastilina

Els Verne fa dies que volem crear volcans amb plastilina i ho demanem “insistentment”. Ara que ja coneixem diversos volcans reals ha arribat el moment de triar-ne un i representar-lo utilitzant aquest material que tant ens agrada: la plastilina!

Amb un suport de cartró i plastilina de diversos colors, creem el volcà que més ens ha agradat de tots els que coneixem fins ara. Recordem on són i el paisatge de la vora, així com l’estat del volcà, actiu o adormit… i ens arremanguem per crear una bona obra! Cadascú utilitza una tècnica diferent a l’hora de crear el volcà… anelles que anem apilant, trossets de plastilina als que anem donant forma, bases de pizza que després enrotllem i posem dretes… tot és possible per acabar sent un volcà!

Mireu les nostres obres d’art!

Gel o Lava, qui guanya?

Els Verne seguim parlant de volcans reals! Estem molt pendents de l’actualitat doncs darrerament escoltem moltes notícies que en parlen sobre ells i les seves possibles erupcions de lava, de gasos, de cendres, etc.; i ràpidament les portem a l’aula per compartir-les, seguir-les, i conèixer nous volcans i nous països.

Fa uns dies l’Arya ens alertava que un volcà d’Islàndia, el Thorbjorn, podria erupcionar ja que els científics de la zona havien notat unes vibracions de la terra amb els seus aparells. I com Islàndia la tenim ben situada al mapa i sabem una mica com és el seu paisatge, ràpidament vam fer-nos algunes preguntes…

Pot erupcionar un volcà a Islàndia s'hi ha molt gel?

El gel congelarà la lava del volcà o la lava descongelarà el gel de la terra?

Qui guanyarà, la lava o el gel?

Després que cadascú exposés la seva hipòtesis ben raonada i ens adonéssim que no tots i totes pensàvem igual, decidim fer recerca a casa per poder compartir els nostres resultats i trobar una bona resposta.

Dies després en retrobem amb la informació que cadascú ha trobat però seguim sense posar-nos d’acord, inclús fem un petit debat on cada “bàndol” defensa la seva teoria amb la intenció de convèncer a l’altra banda! Finalment, la Cristina, que també ha fet recerca a casa, ens ensenya alguns vídeos on diverses persones han volgut comprovar què passa entre la lava i el gel i ens ho mostren.

Visualitzem aquests vídeos diverses vegades; les primeres per emocionar-nos amb l’espectacle i les segones vegades amb l’intenció d’analitzar què és el que passa entre els dos materials. A simple vista veiem que el gel “guanya”, dona la sensació que la lava mica en mica va perdent força i es va refredant. Però… i aquestes bombolles que surten? Per què surten? Qui les provoca?… Mirem un vídeo més!

Amb aquest últim vídeo ens adonem que alguna cosa més passa a banda del que pensàvem en un primer moment. Està clar que la lava va refredant-se fins a arribar a ser una pedra però també el gel canvia i es transforma en… fum que fa bombolles?… I ens apropem a la resposta!

Per entendre una mica millor el que passa ens imaginem un glaçó al que li donem una mica de calor, què passarà? Tots i totes tenim clar que es transformarà en aigua. Seguim imaginant… Si l’aigua la posem dins d’una olla i la posem al foc, què passarà? “Surt fum!”, diuen molts. “Fum com el de la fusta quan crema?”, “No!”… “És vapor!”, exclama en Dan. Exacte! I fem un dibuix a la pissarra amb aquesta transformació… Gel – Aigua – Vapor…

Què passa entre la lava i el gel?

La lava provoca que el gel passi directament a ser vapor sense passar per ser aigua, i aquest vapor provoca les bombolles que veiem en la lava. Alhora el gel provoca que la lava es vagi refredant de manera més ràpida.

Paraules com sòlid, líquid, gas, sublimació… han anat sorgint. Paraules força complicades per recordar-les però queda al nostre record tot el procés que hem seguit al voltant d’una pregunta interessant que ens ha fet pensar, imaginar, formular hipòtesis, argumentar, debatre, observar, reformular, descobrir i emocionar-nos!

104, VALOR POSICIONAL…

Inge Lehmann va morir a 104 anys. No és fàcil escriure 104… Aquests dies de projecte anem practicant d’escriure nombres: 38, 7, 65, 123, 44… 104!

Ho fem amb material: unitats, desenes, centenes. Així podem entendre millor on es col·loca cada número quan en formem un, amb més d’un dígit. Cada dia en som una mica més experts…