“L’art és la forma de comunicació més intensa i vital que existeix.” John Dewey
Un cop hem sabut que la Comunitat de Petits serem els responsables d’organitzar la sortida de final de curs de l’escola, hem pensat que volem ser la part artística de l’organització.
Per tal de ser experts i expertes en el món de l’art, hem de conèixer moltes tècniques i diferents formes de fer art. També convé investigar sobre diversos materials, a poder ser elements de la natura, per fer servir els dies que anem al bosc i per preparar la sortida final.
Després de conèixer la tècnica de la Yayoi Kusama, aquesta setmana hem elaborat un retrat de cos sencer de nosaltres amb materials del bosc (branques, fulles, pinyes, aglans, pedres, castanyes bordes, etc.)
Hem disposat els diferents elements per anar donant forma a ulls, boca, orelles, nas… Els nostres braços i cames els hem construït amb petites branques o amb les fulles del pi. Grans fulles seques han passat a ser el nostre cos. Hem deixat volar la nostra imaginació i hem creat lliurement.
Ens hem fet fotografies amb les nostres creacions, per a poder donar forma a un possible dossier que pugui inspirar a nous artistes.
“La millor manera de predir el futur és crear-lo.” — Peter Drucker
Establim quin serà el nostre repte de grup dins del projecte Abraçant el món. Ens mirem amb atenció el mural amb totes les idees recollides. Les llegim en veu alta per recordar-les, comprendre-les i posar-les en relació. Aquest procés de lectura, observació i interpretació col·lectiva forma part del nostre aprenentatge significatiu i ens ajuda a entendre que cada idea, per petita que sembli, pot tenir un gran impacte.
Les propostes que tenim al mural són:
Botiga de segona mà
Com fer que les persones no tirin escombraries a terra?
Preparar un circuit per als més petits
Investigar si a l’escola reciclem bé
Aprendre coses noves sobre el món
Ajudar als L de Lapó a reciclar piles
Entre totes aquestes idees, ens crida més l’atenció la botiga de segona mà, i l’anotem a la pissarra per poder-la treballar amb més profunditat. Durant la reflexió, afegim altres idees que considerem importants. Algú proposa incloure “ajudar a les persones”, perquè sabem que des del nostre grup podem fer accions concretes per donar suport a qui ho necessita. Un altre quítxua suggereix parlar sobre com reciclar a l’escola, integrant així la consciència ambiental i el compromís amb el nostre entorn.
Finalment, a la pissarra queden tres idees anotades:
Botiga de segona mà
Ajudar a les persones
Parlar de reciclar a l’escola
Ens preguntem si tenen relació aquestes tres idees. Relacionar i connectar diferents propostes ens ajuda a generar comprensió més profunda i a justificar les nostres decisions com a grup.
Ràpidament veiem la connexió: Si muntem una botiga de segona mà, podem ajudar a les persones, ja que poden aconseguir objectes que necessiten a bon preu. Al mateix temps, reciclem i reutilitzem materials, perquè aquests objectes tenen una segona vida i no es llencen, contribuint a cuidar el medi ambient.
EUREKA! Ens sentim motivats i engrescats perquè tenim una proposta sòlida i clara, amb molta feina per endavant!
Avui hem viscut un d’aquells matins que queden gravats a la memòria. Després de tants dies de pluja, el Parc Fluvial estava ple de bassals… i no hem pogut resistir la temptació d’anar-hi a jugar amb les botes d’aigua.
Hem sortit de l’escola ben preparats i preparades per gaudir d’aquesta nova experiència. Un cop allà, hem aixafat, saltat i esquitxat els tolls d’aigua, observant com l’aigua es movia, com feia soroll i com els nostres peus deixaven petjades. Hem rigut moltíssim i hem compartit un matí inoblidable, ple de sensacions, emocions i descobertes.
Aquesta experiència ens ha permès connectar amb l’entorn natural i viure’l a través del cos i del joc, tal com promou el currículum d’Educació Infantil. Hem treballat el descobriment d’un mateix i dels altres, explorant les possibilitats del nostre cos, expressant emocions i respectant els companys i companyes. També hem fomentat el descobriment de l’entorn, observant un espai proper després de la pluja i experimentant amb un element tan present com l’aigua. Tot això mitjançant el joc lliure, l’experimentació i el gaudi, eixos fonamentals d’aquesta etapa.
En tornar a l’escola, després de quedar ben mullats, ens hem canviat de roba. Ha estat un moment molt important per treballar l’autonomia personal: ens hem desvestit i vestit tot sols, amb calma, esforç i molta concentració. A poc a poc, anem guanyant seguretat i confiança en les nostres capacitats.
Sens dubte, ha estat un matí diferent, ple d’aprenentatges significatius i d’alegria compartida. Perquè a Infantil, aprendre també vol dir saltar dins dels bassals i ser feliços!
“Deixa que la natura sigui la teva mestra.” William Wordsworth
Al grup L de Lapó avui hem començat el dia amb curiositat. Ja fa dies que vam demanar a tothom guardar piles a casa i avui hem volgut saber si realment n’havien arribat. Alguns ja hem passat pel vestíbul a primera hora… i ens hem emportat una sorpresa: el contenidor estava gairebé ple fins a la meitat! L’Aina i el Dani també han portat moltes piles per posar-hi.
Abans d’anar al vestíbul, el Dani ens ha proposat, ja que teníem la balança, que ens pesesssim nosaltres: primer dèiem quant crèiem que pesàvem nosaltres i després ho comprovàvem.
Després hem intentat aixecar el contenidor i hem vist que costava molt d’aixecar. El Dani ens ha proposat un joc: endevinar quants quilos pesava el contenidor. Hem fet hipòtesis i cadascú ha dit la seva aproximació. No ha estat gens fàcil encertar-ho!
La primera pesada ha estat d’uns 59,9 kg i ens ha impressionat molt!
Aleshores ha vingut el Toni i li hem dit el pes del contenidor, i ell ens ha dit que havia trobat piles velles guardades a l’escola. Les hem seleccionat i les hem anat posant dins del contenidor. Després l’hem tornat a pesar…
Ara marcava aproximadament 81,9 kg!
Hem tornat a la classe i hem començat a fer càlculs: quants quilos havien augmentat? quant havíem afegit? Hem hagut de restar nombres amb decimals i comprovar si ho fèiem bé.
Més tard hem anat a explicar-ho al grup Q de Quítxua, que han quedat molt sorpresos. Però llavors ha passat una altra cosa: el Joan ha portat moltes piles, les ha anat a posar al contenidor… i hem decidit tornar-lo a pesar.
Evidentment, ens ha sorgit una altra pregunta: Quants quilos de piles ha portat el Joan?
Hem comparat les diferents pesades, hem fet restes amb decimals, hem comprovat resultats i hem discutit quins càlculs eren correctes. No ha estat fàcil, però al final ho hem aconseguit: el Joan havia portat 8 kg de piles ell sol!
Avui les matemàtiques han estat protagonistes: hem fet estimacions, mesures, comparacions de pesos, càlculs amb decimals i interpretació de resultats reals.
Les piles han anat omplint el contenidor…i els números han omplert la nostra classe.
Entre tots els infants han omplert l’esquirol amb elements de la natura (fulles, branquetes, llavors…) per simular el seu pèl natural. Ha estat una activitat sensorial, que ens ha permès connectar amb la natura.
“L’aprenentatge no és un esport per a espectadors.” John Dewey
“En cada passeig per la natura un rep molt més del que busca.” John Muir
Després de la prèvia elaboració del mural del bosc, el grup groc ha continuat explorant i descobrint els animals que hi viuen. Aquesta vegada hem posat l’atenció en els esquirols! Hem après que tenen pèl, bigotis, una cua ben llarga i quatre potes,i hem observat com són i com viuen al bosc.
Per posar en pràctica tot el que hem descobert, entre tots els infants han pintat un esquirol.
Finalment, van enganxar fulles tant a terra com als arbres, respectant la realitat que havien observat durant les sortides i donant així més sentit i autenticitat a la seva creació.
Aquest treball ens ha ajudat a mirar el bosc amb ulls curiosos i respectuosos. Ara que ja coneixem millor els seus elements, ens endinsem a conèixer quins animals viuen al bosc.
“Les mans són l’instrument de la intel·ligència.” Maria Montessori
Al grup groc del projecte Bosc Viu hem creat un mural que volem compartir amb totes les famílies. Després de diverses sortides al bosc, l’alumnat va observar amb molta atenció els diferents elements naturals que l’envolten: arbres, pedres, plantes, terra… A partir d’aquestes vivències, els infants van plasmar tot allò que havien vist dibuixant-ho en un gran paper de mural.
Un cop fets els dibuixos, van pintar el mural utilitzant colors de la terra, inspirant-se en les tonalitats reals del bosc.
“La ciència no és un conjunt de respostes definitives, sinó una manera de fer preguntes.” — Carl Sagan
Comprendre què vol dir evolucionar no és gens fàcil. Com més en parlem, més dubtes ens sorgeixen i noves preguntes apareixen, fet que ens convida a reflexionar i a posar en joc el pensament crític. Alhora, però, cal tenir present que la ciència està en constant moviment; els científics continuen trobant noves restes, les analitzen i investiguen, i això permet aportar noves dades i noves mirades. Aquesta idea ens ajuda a entendre el coneixement científic com un procés viu, en constant construcció, i ens anima a mantenir una actitud curiosa i oberta a nous aprenentatges.
A partir del coneixement que tenim fins ara, hem volgut concretar informació sobre l’Homo habilis i l’Homo erectus. Per fer-ho, hem llegit en petit grup diverses infografies que hem trobat en llibres que hem portat a l’escola, treballant així la comprensió lectora i la recerca d’informació en diferents suports. Posteriorment, en gran grup, hem compartit la informació i hem après a escoltar, contrastar dades i extreure conclusions conjuntes, concretant les principals diferències entre aquests dos homínids pel que fa a l’aspecte físic, els llocs on vivien, l’alimentació, la fabricació d’eines, l’ús del foc i les relacions socials.
Durant aquest procés ens hem adonat que, tot i que l’evolució és un procés molt lent, ja es poden apreciar diferències importants entre uns homínids i altres, fet que ens ajuda a situar-nos en el temps històric i a comprendre millor els canvis i continuïtats de la història humana.
Uns dies més tard, l’Alguer ens va portar a l’aula un nou llibre, Humans!, un còmic molt atractiu per a tots i totes. De seguida ens van cridar l’atenció les il·lustracions i la manera com s’hi presenten algunes de les restes trobades, cosa que va despertar encara més la nostra motivació i ganes d’aprendre. Gràcies a aquest recurs, vam ampliar el nostre coneixement incorporant l’Homo neanderthalensis i l’Homo sapiens, així com algun nom nou que no havíem sentit fins aleshores, com l’Homo floresiensis.
Aprofitant aquest recurs, hem elaborat taules comparatives amb paper quadriculat, una eina que ens ha permès organitzar la informació, comparar dades rellevants i utilitzar un vocabulari cada vegada més precís. Aquestes taules ens permeten, d’un sol cop d’ull, identificar i diferenciar els aspectes més significatius de cadascun dels homínids estudiats. Després, en un mapa mundi, hem volgut assenyalar on s’han trobat aquestes restes i, un cop més, hem pogut sorprendre’ns en veure les distàncies entre uns i altres.
“L’art prehistòric és una finestra oberta a la manera de pensar dels primers humans.” –Jean Clottes
Aquesta setmana hem viscut una jornada emmarcada dins del projecte de comunitat que estem desenvolupant. En aquesta ocasió, hem volgut continuar avançant amb una proposta compartida, en què els cinc grups han participat en una mateixa dinàmica.
Al matí vam començar amb el visionat de la pel·lícula The Croods, una història ambientada en la prehistòria que narra la vida d’una família de Neandertals que intenta sobreviure en un entorn ple de canvis, perills i descobertes. La pel·lícula posa èmfasi en la importància de la família, la convivència, la cooperació i la cura entre els seus membres.
Un cop acabada, vam compartir un espai de conversa i reflexió en gran grup. Els infants van demostrar que ja tenen molts coneixements sobre aquesta etapa històrica: van identificar que es tractava d’una família de Neandertals perquè vivien en comunitat, es cuidaven, convivien, caçaven i ja portaven roba.
Alhora, aquest diàleg ens va permetre desenvolupar una mirada crítica. A partir dels coneixements que ja hem anat construint sobre la prehistòria, vam detectar algunes errades o exageracions de la pel·lícula. Per exemple, vam observar que es presenta el descobriment del foc com si fos un fet nou, quan en realitat els Neandertals ja coneixien i utilitzaven el foc. També vam reflexionar sobre la figura de l’Homo sapiens, que apareix força exagerada, com si estigués molt més avançada del que realment indiquen els estudis històrics.
Aquest treball ens ajuda a entendre que no tot el que veiem al cinema és real i que cal contrastar la informació, fer-se preguntes i construir coneixement de manera crítica.
A la tarda vam reprendre algunes escenes de la pel·lícula en què els personatges pintaven a les coves, representant situacions del seu dia a dia. A partir d’aquí, vam proposar una activitat artística vivencial.
Primer, cada infant va pensar quina escena o situació li agradaria representar. Paral·lelament, vam elaborar pintura a partir de fang, experimentant amb materials naturals, tal com feien els humans prehistòrics. Finalment, amb les mans com a principal eina, els infants van crear les seves pintures rupestres.
A través d’aquesta experiència ens hem posat en la pell dels nostres avantpassats, entenent l’art com una forma d’expressió, comunicació i transmissió d’experiències.
