Quan iniciem un projecte hi ha un llarg camí per recórrer i mai sabem cap on ens portarà.
Des d’inici de curs hem estat parlant de màquines en el sentit més ampli d’aquesta paraula. Mai ens hauríem imaginat que acabaríem parlant del cor, de mesures, de la natura o del funcionament perfecte d’un engranatge. Pot semblar que aquestes paraules i conceptes per separat no tinguin gran significat en el nostre projecte, però si les ajuntem, podem acabar dient que un ecosistema format per vegetació, animals, sol, aigua… funciona a la perfecció tan com la maquinària d’un rellotge, doncs els seus engranatges fan que les agulles es sincronitzin a cada segon, minut i hora; així com també la gran màquina que tenim tots i totes per viure: el cor.
Si a cada un d’aquests elements de la vida, els falla algun component, ja sigui, la invasió d’una espècie no autòctona en un ecosistema, el taponament d’una artèria del cor, el trencament d’una dent d’un engranatge d’un rellotge, automàticament s’esquartera aquesta unitat i aquest sistema que funciona com un vuit i no para mai, deixa de funcionar.
En el projecte del grup de Cookies, mica en mica hem teixit aquest gran recorregut amb el que hem creat un lligam entre tot el que hem vist i ens hem adonat que la vida no sols passa, sinó que tot està connectat: la natura, el cervell, el funcionament d’una màquina i el cor. Tots som una gran màquina.
Arribats a aquest punt, hem fet el tancament del subprojecte del cor, amb un núvol de paraules, unes creacions artístiques i l’experiment. També hem seguit elaborant la xarxa de coneixements en format esquema del projecte Maquinant! tot fent connexions entre el que hem fet fins ara.
Mica en mica, estem arribant al final d’aquest viatge pel que ja tenim moltes idees per la cloenda del projecte de Cookies!
Comentaris recents