Avui ens hem aixecat més tard que ahir, però encara massa d’hora per considerar-ho vacances. Abans de les 8 ja estàvem tots esmorzant, intentant dissimular les agulletes i les butllofes dels peus com si res. A les 8:20, ben carregats d’energia (i de cansament acumulat), hem agafat l’autobús cap a les pistes de Font Romeu.
Un cop allà, ens hem enfundat les botes i hem agafat els esquís. I de cop… els alumnes han desaparegut! Literalment. En un tres i no res, ja eren a les pistes amb els monitors, com si haguessin nascut per esquiar. Es nota que ja han après alguna cosa, perquè ahir hi havia més gent a terra que dempeus.
El dia ha estat espectacular: molt de sol, ni un núvol i molta diversió. Això sí, també han tornat les caigudes, aquesta vegada amb honors: els professors no s’han salvat! Tant si esquien com si no, el gel ens ha jugat males passades. Qui diu que només cau qui es posa uns esquís als peus? Les voreres gelades també tenen el seu perill!
Però no ens ha aturat res. Hem esquiat (i caigut) fins a les 4, quan hem recollit i hem anat a Puigcerdà. Allà hem passejat pel llac, ens hem endinsat pel centre de la vila i hem deixat que les cames descansessin una mica abans de tornar a l’hotel.
Un cop arribats, dutxa i sopar, perquè encara no s’ha acabat el dia! I ara ens preguntem… què ens depararà la nit? Potser discoteca, potser karaoke… o potser tots plegats caurem rendits al llit abans de poder fer res més. Demà ho expliquem!
