CUINEM “LECHE FRITA”

O maior elo de ligação entre a natureza e a cultura passa pela culinária, conhecer melhor o ingrediente e utilizar o seu potencial é o primeiro passo para conservar um planeta, é isso que precisamos de transmitir às pessoas”, Alex Atala.
“El vincle més gran entre natura i cultura és a través de la cuina, conèixer millor l’ingredient i aprofitar el seu potencial és el primer pas per conservar un planeta, això és el que hem de transmetre a les persones”, Alex Atala, cuiner brasiler.

Els Quefirs teníem ganes de cuinar i vam acordar a la classe fer recerca a casa de receptes que puguem realitzar a l’escola. Mentrestant, el dimecres passat la Cristina ens va portar una recepta de nom peculiar: leche frita. “La llet es pot fregir?”, va sorprendre’s algú. Sense una resposta clara a la pregunta, vam passar a llegir amb atenció els ingredients i els passos a seguir per poder comprendre-la i preparar-nos prèviament.

Litres de llet, grams de farina, ous, culleradeta de vainilla,
grams de sucre, canyella, pell de llimona i taronja, oli…

Cortar, pelar, hervir, añadir, colar, remover, disolver,
retirar, mezclar, verter, enfriar, calentar, rebozar…

Després de preparar tots els ingredients i de rentar-nos molt bé les mans, ens hem organitzat en dos grups per a treballar més còmodament. Hem anat seguint pas a pas, amb atenció i calma, compartint els diferents moments amb prudència vigilant amb els perills que teníem al voltant. Però cuinar també ens ensenya a tenir paciència i, en aquesta recepta, hem hagut tenir-ne i molta. Després d’aconseguir la barreja perfecta entre llet, farina i sucre, aromatitzada amb pells de cítrics, canyella i vainilla, hem hagut d’esperar que es refredés per portar-la unes hores a la nevera de l’escola.

A la tarda, recordem els passos seguits al matí per saber continuar i ens tornem a rentar les mans; higiene i paciència, paciència i higiene! Anem a buscar a la nevera la nostra safata i observem com la massa ha adquirit consistència, ara és més sòlida! La tallem en trossets i preparem la resta dels ingredients per passar a l’arrebossat. De mica en mica anem obtenint els trossets arrebossats i la Cristina els passa per l’oli que ja és calent, fregim la llet!

Un cop tenim tots els trossets fregits, esperem que es refredin una mica i passem al tast! Coincidim tots i totes amb què ens ha sorprès el sabor, a la gran majoria ens ha encantat i volem repetir! Deixem alguns trossets per deixar provar als mestres de l’escola i passem repartint-los, ens feliciten per la feina, ja som una mica més experts i quasi quasi… uns grans XEFS!

Cuinar sempre és una bona oportunitat per posar-nos a prova; mostrar-nos atents i prudents alhora de col·laboratius i generosos amb la resta de companys, però també valents a l’hora de provar noves textures i sabors. Cuinar també ens ajuda a descobrir i experimentar amb el llenguatge i la ciència, entendre conceptes i vivenciar transformacions!

EL CICLE DE LES OBAGUES

“Amb el simple coneixement no n’hi ha prou: cal implicació, sensibilitat, tendresa i responsabilitat en la nostra relació amb el medi natural”, Salvador Grau i Tort.

Després de la nostra estada a Juneda, els Quefirs hem compartit tot el que allà hem pogut observar i experimentar. En aquesta conversa hem focalitzat la mirada en els aprenentatges que pensem ens ajuden a continuar fent créixer el nostre projecte i, entre tots i totes, hem anat confegint una llista. Tot seguit, ho hem documentat a la nostra llibreta.

En aquest compartir de moments i experiències diverses, ens adonem que a la granja de Les Obagues ho tenen tot molt pensat i organitzat de manera que tot s’aprofita. En petit grup, i a partir de les imatges dels espais principals del CdA de Juneda, pensem quines relacions s’estableixen entre ells.

“De l’hort surten les verdures i hortalisses que aniran a la cuina per fer el menjar”, “I de la granja també surt menjar!”, “De la granja també s’utilitza la caca dels animals per portar-la fins a l’abocador d’on fan el compost”, “I les restes de l’hort i de la cuina també poden anar a l’abocador…”, “I el compost va a l’hort!”…

En un pòster amb unes fletxes ja establertes, cada grup col·loca els 5 espais. Afegim unes imatges que representen diferents productes que poden entrar o sortir de cadascun d’aquests espais i els infants pensen en quina fletxa col·locar-los. No és fàcil! A Juneda passen moltes coses a l’hora! Amb paciència i lògica, anem col·locant la majoria de les imatges; i amb una mica d’ajuda acabem trobant el lloc dels productes més complicats.

Aquesta activitat ens ajuda a complementar la conversa que teníem en un principi sobre l’aprofitament màxim de tot el que tenen a Juneda. Estem d’acord que aquest fet és molt beneficiós alhora que observem una espècie de roda que comença, acaba i torna a començar. “Aquest procés té nom, es diu cicle, comentem. En aquest moment més d’un Quefir relaciona aquesta paraula amb altres processos coneguts com el cicle de l’aigua o el cicle de la vida. I entre tots i totes intentem definir aquesta nova paraula que sens dubte interpretem com a molt important.

DESCOBRINT EL CICLE DEL MÓN RURAL

Proverbi indígena

La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.

Durant la nostra estada de tres dies al Camp d’Aprenentatge de Juneda, la Comunitat de Mitjans ha tingut l’oportunitat de viure una experiència única per comprendre millor d’on provenen algunes de les matèries primeres que consumim diàriament. Hem visitat la granja i l’hort, observant de primera mà les necessitats que requereix la cura d’aquests espais i com els diferents elements que s’obtenen contribueixen a la nostra alimentació i benestar.

Per endreçar tots els aprenentatges adquirits durant aquests dies de colònies, hem dut a terme una activitat amb el grup dels cogombres, analitzant les relacions que s’estableixen entre els diferents espais del Camp d’Aprenentatge. Hem identificat els elements que hi entren i surten, així com les interaccions que es produeixen entre ells. Aquest exercici ens ha ajudat a entendre com tot està connectat i com cada element té una funció en l’equilibri del sistema.

A través d’aquesta activitat, hem après el concepte de cicle com una seqüència de processos que es repeteixen de manera contínua, garantint la regeneració i la sostenibilitat dels recursos naturals. Al CdA de Juneda, hem vist exemples clars d’aquests cicles, com és el cas del cicle del compostatge: les restes de menjar i matèria orgànica es recullen i es transformen en compost, que després s’utilitza per fertilitzar l’hort. Això permet que les plantes creixin sanes i produeixin nous aliments, tancant així el cicle de la matèria. Comprendre aquests processos ens ajuda a valorar la importància de la natura i el paper fonamental que juguem en la seva preservació.

Aquesta experiència ens ha permès reflexionar sobre la importància de cuidar el nostre entorn i ser conscients de com les nostres accions poden afectar els diferents cicles naturals. Ens enduem nous aprenentatges que ens ajudaran a ser més respectuosos amb la natura i a comprendre millor el funcionament del món que ens envolta.

COM ARRIBEN ELS NUTRIENTS A TOT EL NOSTRE COS?

La conversa sobre les activitats que vam realitzar en el camp d’aprenentatge de Juneda ens va conduir a reflexionar sobre les relacions i la idea de cicle, on cada element té una funció essencial i s’interconnecta per formar una xarxa. I en aquesta ocasió, ens enfoquem en un dels components d’aquesta xarxa: els fems.

Hem parlat sobre com vam omplir el carretó amb els fems dels animals i com els vam portar al femer. Allà, també s’hi abocaven restes orgàniques que no es podien aprofitar com a aliment per als animals. Tot aquest procés durava uns dos anys, fins que podíem utilitzar el compost resultant als camps i l’hort, ja que conté els nutrients necessaris per al creixement de les plantes.

A partir de la paraula NUTRIENTS, seguim parlant d’allò que pensem:

  • Nosaltres també necessitem nutrients per la força i energia.
  • Els nutrients són proteïnes i necessitem quan anem al gimnàs.
  • Llavors, la nostra caca també hi ha nutrients?
  • Quan nosaltres mengem una cosa, després fem caca i traiem tot el que hem menjat.
  • La meitat de nutrients es queda al cos i l’altre meitat surt amb la caca.
  • El suc de taronja té proteïna… És millor menjar la fruita que el suc.
  • Com que triturem el menjar amb les dents i a la panxa es barreja amb un líquid, quan surt en forma de caca és diferent.

La paraula “proteïna” apareix amb freqüència en la conversa, i la considerem com un sinònim de nutrient. Per aclarir els conceptes, llegim un text que ens parla dels nutrients. Després de fer una lectura individual, llegim fragments en veu alta i discutim el que hem entès, intentant deduir el significat de paraules desconegudes i explicant-ho amb les nostres pròpies paraules.

Del text aprenem que les proteïnes són un tipus de nutrients, però n’hi ha molts més. Descobrim que el cos aprofita una part dels nutrients que ingerim, mentre que la resta és expulsada a través dels excrements.

Estem convençuts que els nutrients viatgen pel nostre cos, arribant al cervell perquè puguem pensar, al cor perquè bategui, als músculs perquè tinguem força, als ossos perquè creixin i fins i tot al dit petit del peu.

Per tant, a partir d’aquestes reflexions, ens plantegem una nova pregunta: “Com arriben els nutrients a tot el nostre cos?” I, com si poguéssim veure a través de la nostra pell, ens imaginem el que succeeix dins nostre i ho dibuixem!

TOT S’APROFITA, TOT ESTÀ RELACIONAT!

La frase que expressa un dels nens del grup al finalitzar la nostra xarxa d’idees és clara:

“Tot s’aprofita, tot està relacionat!”

Aquesta reflexió no ha sorgit de manera casual, sinó que és el resultat d’un procés que vam iniciar abans de la nostra estada al camp d’aprenentatge de Juneda.

Per començar, ens hem dedicat a activar els coneixements previs dels alumnes, situant-nos en diversos aspectes i expressant dubtes i inquietuds. El primer pas va ser localitzar Juneda i Vilanova del Camí en un mapa. Vam agafar els atles de l’aula i vam dedicar temps a fullejar les pàgines, explorant el seu contingut i observant els mapes. Cada alumne va poder fixar-se en allò que més li cridava l’atenció, i per facilitar la tasca, vam col·laborar entre nosaltres per trobar la pàgina adequada.

A continuació, vam utilitzar Google Maps per traçar la ruta entre els dos punts, descobrint que el recorregut dura aproximadament 1 hora i 2 minuts. Això ens va permetre reflexionar sobre la ubicació de Juneda, la seva proximitat al mar i les ciutats importants que l’envolten.

Després, vam consultar la pàgina web del camp d’aprenentatge, on vam veure algunes fotografies i vam comentar les activitats que realitzariem. L’apicultura va ser la proposta que més ens va inquietar, i fins i tot alguns alumnes van expressar una certa por. Així que vam dedicar un temps a parlar-ne tranquil·lament i vam visionar un breu vídeo informatiu sobre l’apicultura, el món de les abelles i la mel. 

Per la tarda, ens vam agrupar per discutir i escriure sobre allò que ens agradaria saber, investigar i descobrir durant la nostra estada a Juneda. Després, vam unificar els interessos en una única llista de preguntes, que vam escriure a la pantalla digital. Algunes d’aquestes qüestions les vam enviar als mestres del camp d’aprenentatge, amb l’objectiu que s’hi treballés durant les activitats, gràcies a la vivenciació.

I després de Juneda…

Després de l’experiència inoblidable viscuda a Juneda, ens reunim per compartir les nostres vivències. A partir d’un collage d’imatges, iniciem una conversa sobre els passos que vam seguir per elaborar el pa, així com les diverses tasques relacionades amb l’hort i la granja. D’aquest diàleg, extraiem paraules clau, buscant connexions entre elles, traçant un cicle que il·lustra d’on provenen i cap a on es dirigeixen o com s’utilitzen.

Aprofitem també l’ocasió per documentar a la nostra llibreta allò que cadascú considera rellevant: el que hem après, les experiències que més ens han agradat i les relacions entre les diferents activitats.

JUNEDA, TOTA UNA EXPERIÈNCIA!

Dins el projecte de comunitat “¿Comemos con los ojos?”, hem tingut l’oportunitat de viure una experiència única i enriquidora al Camp d’Aprenentatge de Juneda. Han estat uns dies plens de descobriments, responsabilitat, convivència i emocions!

Durant aquesta estada, hem après de primera mà tot el procés que segueixen alguns aliments abans d’arribar a la taula. Mitjançant quatre tallers pràctics, hem pogut experimentar i entendre millor el valor de la feina al camp i la importància d’una alimentació saludable i de proximitat.

GRANJA

Hem conegut i après a cuidar diferents animals. Hem alimentat les gallines, conills i ovelles, hem netejat els espais i hem observat com creixen els pollets acabats de néixer. Ha estat molt emocionant veure com, amb la nostra ajuda, els animals creixen en un entorn adequat.

HORT

Ens hem posat en la pell dels pagesos i hem realitzat diferents tasques: femar la terra, llaurar, plantar, collir i preparar planter. Hem après a respectar els cicles naturals i la importància de tenir cura del camp perquè doni els millors fruits. També hem conegut la funció de l’hivernacle, motiu pel qual hem pogut collir enciams fora de temps.

FORN DE PA

Una de les experiències més especials ha estat conèixer el procés tradicional d’elaboració del pa. Hem descobert com funciona un forn de llenya, hem preparat la massa des de zero, l’hem treballat amb les nostres mans i, finalment, hem enfornat i degustat el nostre propi pa. Una experiència per recordar!

TRANSFORMACIÓ D’ALIMENTS

Vam experimentar amb la transformació de productes com la carn i els làctics, aprenent com es processen per convertir-se en part dels nostres àpats. Aquesta activitat ens ha ajudat a entendre millor la importància de consumir productes de qualitat i valorar el treball que hi ha darrere de cada aliment.

Aquesta estada ha estat molt més que una sortida escolar. Ha estat una experiència d’aprenentatge vivencial, on hem après fent, hem compartit moments únics i ens hem endut a casa una mirada més conscient i respectuosa cap als aliments i el seu origen.

MISSIÓ ALIMENTS: DESCOBRIM LES SEVES FUNCIONS

Hipòcrates

Que el teu aliment sigui la teva medicina, i que la teva medicina sigui el teu aliment. 

Ja fa uns dies, els Cogombres estem aprofundint en les fruites i hortalisses, descobrint informació interessant sobre els seus beneficis per a la nostra salut!

Dit això, encara teníem pendent saber què significa exactament el nostre nom originari, “Reguladors”. Per descobrir-ho, primer vam recopilar els noms dels altres grups i vam observar les obres d’en Karl Warner, intentant identificar quins aliments representaven cadascun d’ells.

Així vam veure que els Constructors es relacionaven amb aliments rics en proteïnes, els Energètics amb fonts principals d’energia, els Làctics amb aliments derivats de la llet i els Superflus amb aquells que no són imprescindibles per a una alimentació saludable.

Per entendre millor totes aquestes funcions, hem fet una activitat molt especial: “Missió Aliments: Descobrim les seves Funcions!” En aquesta activitat, hem après que els aliments tenen diferents missions dins el nostre cos:

  • 🥩 Constructors proteics: Ens ajuden a créixer i reparar el cos (carn, peix, ous, llegums, fruits secs).
  • 🧀 Constructors làctics: Fan forts els nostres ossos i dents (llet, formatge, iogurt).
  • 🍊 Reguladors: Ens aporten vitamines i minerals per estar sans (fruites, verdures, hortalisses).
  • 🍞 Energètics: Ens donen força i energia per al dia a dia (pa, arròs, oli, fruits secs).
  • 🍩 Superflus: Ens agraden molt, però no són necessaris per a una bona salut (llaminadures, pastissos, refrescos).

Hem jugat a relacionar diferents aliments amb la seva funció i, al final, hem creat un gran mural amb totes les nostres descobertes. Ara ja sabem que els Cogombres som reguladors perquè les fruites i verdures tenen una funció essencial en el nostre cos: ens ajuden a estar sans i a tenir defenses!

Ha estat una experiència molt enriquidora i divertida! Seguim aprenent junts!

CLASSIFIQUEM ALIMENTS

“La comida que ingieres puede ser la medicina más segura o el veneno más lento”, Ann Wigmore.

Els Quefirs hem compartit les nostres receptes realitzades a casa al llarg de les vacances d’hivern. Cadascú ha pogut explicar què ha cuinat, però també ha compartit quins ingredients eren els més importants en el seu plat o postres, qui els ha acompanyat en l’elaboració i si el tast posterior ha estat força aplaudit.

Aquest moment ens ha portat a recordar una de les últimes converses que vam realitzar plegats al desembre sobre la funció dels aliments que vam descobrir en un vídeo. Gràcies a ell vam establir tres grans grups; els reguladors, els constructors i els energètics. Amb les funcions rescatades de la nostra memòria, hem volgut pensar i relacionar les nostres receptes amb alguna d’elles. Per això ha estat important trobar els ingredients amb més pes. No obstant això, ens ha quedat clar que és difícil, ja que sovint fem servir aliments ben diferents a nivell funcional.

Que alimentar-nos és una necessitat vital ho tenim clar, alhora que sabem que podem fer-ho de manera més o menys saludable. Al parlar dels tres grups d’aliments segons la seva funció, posem sobre la taula què volen dir. Els energètics són els que ràpidament sabem definir, ara bé, no sabíem que els podíem classificar en dos subgrups; els energètics “bons” i els energètics superflus o “dolents”. Els constructors ens ajuden a créixer forts, i els làctics en són un exemple, el grup que representem. Els reguladors ens fan despistar al principi, “regular” té connotacions no gaire positives per nosaltres, així que definim amb exactitud aquesta paraula per descobrir que, al contrari, té connotacions molt positives per al nostre cos, ja que permet l’equilibri i el benestar.

Per tal d’anar adquirint certa agilitat i domini juguem a classificar diferents aliments segons les funcions esmentades. Ens anem ajudant i justificant les nostres respostes, de mica en mica ens fem més experts en el tema!

ELS GRAMS

El primer dia de Projecte de Comunitat, després de les vacances d’hivern, vam compartir les receptes que havíem cuinat amb les nostres famílies. Quan va ser el torn de la Yanira, va fer referència a les lletres “GR” quan parlava dels ingredients. Més tard, el Haron també ho va fer… Amb molta curiositat ens vam preguntar: què significa “GR”?

Continuant amb la conversa, quan el Fran, va compartir la seva recepta va parlar de la paraula “GRAMOS” i en aquest moment, ens vam adonar que “GR” era el mateix que GRAMS. Ràpidament, l’Enzo i l’Aday van compartir amb la resta el què sabien sobre els grams: “és el que pesa una cosa”.

A la següent sessió, teníem el repte de descobrir quants grams pesaven cinc aliments reguladors, que la Lídia ens va portar: un kiwi, una taronja, un carabassó, un plàtan i una pastanaga.

Inicialment, no sabíem quin instrument havíem de fer servir per pesar els aliments. Fèiem referència a: “medidor”, “mesurador”… fins que finalment, vam optar per anar a preguntar a un grup de la Comunitat de Grans. Mitjançant la descripció que vam fer de l’objecte ens van dir que era una BALANÇA.

Abans de començar, vam fer diferents hipòtesis: quin aliment pesarà més? I menys? Seguidament, per parelles ens vam posar a experimentar amb la balança. En pesar els aliments, vam treballar amb nombres de tres xifres i els vam construir conjuntament per representar-ne els pesos. Finalment, els vam ordenar pel seu pes i ho vam documentar.