Snaefellsjökull, la relació entre Verne i els volcans!

Cristina Vargas18/01/20  

Els Jules Verne reprenem el projecte després de les vacances d’hivern i fem un repàs de tot el que fins ara hem anat investigant, quines coses hem fet i quines preguntes encara ens queden per respondre. Ens adonem que hem aconseguit fer algunes coses però que encara ens queda un gran dubte:

Quina relació hi ha entre Jules Verne i els volcans?

Recordem dues “pistes” que alguns van descobrir el trimestre passat – Islàndia i el centre de la terra – i algunes hipòtesis que teniem; volia escriure sobre volcans o que inclús potser s’havia ficat dins d’un dels volcans d’Islàndia per poder escriure com arribar al centre de la terra. Llavors la Nora i el Dan ens expliquen que ells han trobat el nom del volcà que està relacionat amb en Verne i ens el diuen, bé, ens el intenten dir perquè pronunciar-lo correctament és una mica complicat. Com el Dan el porta escrit en un paper, el copiem a la pissarra i entre tots i totes intentem llegir-lo.

Snaefellsjökull

Fàcil, oi?

Després decidim ubicar Islàndia al nostre mapa mundi i ens imaginem com deu ser aquest país. La majoria l’imaginem amb molts arbres i vegetació, ens imaginem inclús que el nostre volcà està a prop d’una ciutat gran… Per corroborar la nostra imaginació busquem Islàndia al GoogleMaps! Un cop tenim el mapa davant, en Joan Pol i la Cristina ens ensenyen com és aquest país com si estiguéssim allà mateix gràcies a un “ninot” (StreetView) que el GoogleMaps té.Hem fet un viatge a Islàndia des de la cadira de la classe! I… no, definitivament no s’assembla gaire al país que imaginàvem i ens quedem ben parats i parades!

Volem apropar-nos gràcies a aquesta eina (StreetView) al volcà per tal de poder veure’l d’aprop però descobrim que aquest ninot només pot moure’s si allà hi han carreteres per on circular i el nostre volcà es troba al mig d’un parc natural amb molt poques carreteres. De totes maneres ara ja sabem com és Islàndia!

Després, hem buscat fotografies del volcà Snaefellsjökull en diferents moments de l’any per veure que sovint està nevat i l’hem dibuixat i pintat amb guixos.

També hem buscat  informació més tècnica i sabem que, ara per ara, és un volcà inactiu, està adormit!

Ah, i Jules Verne va dir que: "és la porta per arribar al centre de la terra"; 

potser va comprobar-ho ell mateix?

EL REPTE DE LA TORRE

Marta Trullols13/01/20  

La última setmana del trimestre els Rovellons van desafiar-nos! Una representació de l’aula dels Rovellons ens van venir a explicar que jugant amb el joc del Kapla havien construït una torre de 82 pisos d’alt! Després d’explicar-nos la seva gesta, ens van retar a superar-los. A les Tanits ens encanten els reptes i no vam dubtar en acceptar-lo!

Ràpidament, ens vam posar a treballar per aconseguir fer una torre amb més pisos que els Rovellons. 

Primer, vam començar col·locant les peces planes de dos en dos i intercalant-les. De tant en tant, paràvem per comptar pisos. Quan se’ns van acabar les peces vam fer el recompte final. Tot i així hi havia alguna cosa que no ens acaba de quadrar: Sabíem que teniem més pisos, 145 per ser exactes, però la torre dels Rovellons era molt més alta!

 

Vam parar per observar bé la nostra torre i reflexionar sobre com podíem millorar-la. Algunes Tanits donàven per bona la torre argumentant que en cap cas els Rovellons els hi havien demanat una torre més alta sinó de més pisos. Aquella torre tenia més pisos. D’altres Tanits, menys conformistes, volien una torre més alta. Finalment, vam afegir una nova premisa al nostre repte, per allò de concretar i fer menys ambiguü l’enunciat:

La torre havia de ser amb més pisos i més alta.

 

Així doncs, vam començar el segon intent. Aquesta vegada vam col·locar les peces dretes de dos en dos intercalant-les. La tècnica 2 era més ràpida però també més inestable. Mica en mica, la torre va anar creixent, fins al punt que estar pujats en una cadira i amb la Tanit més altra col·locant peces, no en teníem prou per arribar-hi. Vam apropar una taula i vam seguir fent créixer la torre. La torre, sense dubte, va caure algunes vegades. Tot i així, les petites derrotes no ens va aturar. La motivació ens mantenia totalment actius. La rapidesa cada vegada era menys ràpida, intentàvem col·locar bé les peces, buscant l’equilibri. Quan veiem que començava créixer de nou, intentàvem controlar l’emoció, sabíem que podia caure en qualsevol moment. Després de temps d’esforç, d’autocontrol i de paciència…finalment… REPTE ACONSEGUIT!

Les Tanits vam aconseguir fer una torre de 103 pisos! 

 

Rovellons! Hem aconseguit una torre de 103 pisos!

Alícies? Com ho porteu? 

 

Però…sabeu què? El Toni, que tot just passava per allà quan estàvem fent la torre, ens va tornar a retar. Ens va plantejar algunes preguntes que en aquell moment no ens vèiem capaces d’investigar. Era el penúltim dia del trimestre i estàvem massa nerviosos per tot el que havia de venir i un xic esgotats.

Així que…comencem el trimestre amb tres reptes més en relació a la torre que vam fer al desembre. Properament els entomarem! Per suposat… us informarem dels nostres descobriments!

 

Exposició “Dibuixos de volcans”

Cristina Vargas08/01/20  

Durant aquestes vacances d’hivern els Mitjans hem hagut de fer uns deures especials sobre el nostre projecte de comunitat. Tots varem emportar-nos un fitxa tècnica a emplenar i un tros de paper, ara bé, aquest últim material cadascú el tenia d’una mida diferent que podia orientar en vertical o horitzontal.

Havíem de representar un volcà real aprofitant bé el paper
i després fer servir la tècnica plàstica que volguéssim per posar color.

Cadascú de nosaltres ha hagut de fer una recerca sobre volcans per tal de triar aquell que més ens cridava l’atenció ja fos per la seva perillositat, per la seva forma, pel seu lloc de procedència o inclús pel seu nom!

Ara, amb tots els nostres dibuixos, hem preparat una exposició al vestíbul de l’escola per poder compartir-los amb la resta de la comunitat educativa.

Trobareu volcans ben diferents,
alguns coneguts i d’altres que potser descobrireu per primera vegada,
actius i ben desperts, i d’altres amb noms pràcticament impronunciables!,
inclús un mateix volcà representat des de diferents mirades!

Veniu a fer una ullada!

DESCOBRIM ELS VOLCANS INTERNS

Jorge Monleón18/12/19  

Aquesta última setmana abans de vacances hem acabat pensant que no és possible tindre un volcà dintre nostra perquè la lava i el fum ens mataria. Però gracies a la lectura del llibre “Tinc un volcà” de Míriam Tirado hem descobert que és possible explotar com un volcà quant sents molta ràbia.

També hem aprofitat per començar a veure la pel·lícula “Del revés”, ja que hi surten uns personatges que controlen les nostres emocions i que després de parlar d’ells ja els reconeguem, aquest són la ira, la tristesa, la alegria, la por i el fàstic. Doncs bé, havem aprofitat per indagar més amb el personatge de la ira i relacionar-la amb la ràbia del llibre “Tinc un volcà” i amb els propis volcans.

Seguim avançant amb moltes ganes i il·lusió per poder veure quin serà el final d’aquesta aventura tan apassionant.

Els experiments dels Verne!

Cristina Vargas13/12/19  

Els Jules Verne hem seguit parlant sobre els volcans de veritat i alguns hem portat informació sobre ells, sobretot sobre la seva estructura. Encara no sabem què els irrita i els fa erupcionar però sabem que surt lava, fums, cendres i inclús pedres volcàniques.

El Felip va portar una caixa per fer un experiment d’un volcà i tots i totes vam emocionar-nos molt ja que això de fer experiments ens crida força l’atenció. A l’obrir la caixa ens vam adonar que les instruccions estaven en diversos idiomes excepte en català o castellà i llavors no sabíem quines quantitats dels ingredients per fer l’experiment necessitàvem, els ingredients els intuíem i alguns inclús els coneixíem. – I ara què podem fer? – Buscar a internet!

En petit grup vam buscar als Chromebooks l’experiment del volcà amb la intenció d’esbrinar tot el que necessitàvem i quant, alguns vam veure presentacions i d’altres vídeos. La nostra sorpresa va ser trobar diverses variants de l’experiment! – Només provarem l’experiment amb el vinagre i el bicarbonat? – La resposta estava clara així que entre tots vam fer una llista dels ingredients que necessitàvem perquè la Cristina pogués fer la compra.

  • Bicarbonat
  • Vinagre
  • Coca-cola
  • Llimona
  • Fang (per la maqueta)

I aquesta setmana, amb els ingredients a la taula i en petit grup, ens hem posat a experimentar! Hem provat l’experiment estrella de barrejar vinagre amb bicarbonat dins d’una ampolla i després vam provar a repetir l’experiment canviant el vinagre per coca-cola. Tots dos van funcionar però a cada grup de manera diferent en funció de la quantitat posada. Després d’aquests dos experiments hem provat el de la llimona que un grup havia trobat a internet; la base del volcà era la mateixa llimona i la reacció l’hem fet amb el suc de la fruita més bicarbonat. Hem pogut veure com l’erupció anava poc a poc, com si fos a càmera lenta! A continuació la Cristina ens ha ensenyat que havia comprat mandarines també i hem provat a fer el mateix que havíem fet amb la llimona. Efectivament ha tornat a passar el mateix: una erupció lenta! I al finalitzar totes aquestes proves algú s’atreveix a afirmar que tot ha passat perquè sempre un dels ingredients és d’aquells que piquen a la llengua quan els tastem! La paraula àcid ha sortit poc després…

I per acabar la sessió… un experiment sorpresa: un volcà submergit! Costa fer-se a la idea de com pot ser un volcà d’aquest tipus però amb aquest experiment ens ha quedat una mica més clar. Voleu saber com l’hem fet? Pregunteu-nos, pregunteu-nos!

*A la carpeta del Drive podeu veure més fotografies i vídeos d’aquesta sessió.

EL FOC ÉS FUM I EL FUM ÉS FOC?

Aura Monclús12/12/19  

Aquesta setmana els Tapiros hem tingut una conversa que ens ha portat a fer-nos un munt de preguntes…

Tot ha vingut perquè hem llegit una notícia d’aquesta mateixa setmana: un volcà ha erupcionat a una illa molt a prop Nova Zelanda. I ha sigut veient les imatges d’aquesta erupció i llegint l’article que hem estat parlant del fum que ha sortit d’aquest volcà.  

Primer de tot hem parlat del fum: Què és el fum? És el mateix que el foc? Hi ha fum que intoxica i un altre tipus de fum que no? Com s’apaga el foc? Què hi ha als extintors per què apaguin el foc?

Així que en petits grups hem intentat pensar què en sabem del fum: algunes de les conclusions a les que hem arribat han sigut: 

  • El fum sempre puja cap amunt.
  • El fum no és transparent.
  • El fum pot ser tòxic.
  • El fum pot ser blanc, gris o més negre.

Tot i això encara ens hem quedat amb ganes de saber més coses del foc i del fum.

És per això que de moment hem vist un tros del documental QUÈ, QUI, COM? que parla del foc i també hem pensat una cosa: hi ha unes persones que en saben moltes de coses sobre el fum i el foc, que són els bombers. Així que hem decidit que en buscarem algun perquè ens ajudi a seguir investigant.

DESCOBRIM A KATIA KRAFFT

Jorge Monleón05/12/19  

Aquesta setmana ha sigut molt important per nosaltres, ja que finalment havem descobert qui és la Katia Krafft. Es tracta d’una vulcanòloga molt important que va fotografiar i filmar molts volcans en erupció, va ajudar a conèixer millor als volcans i va salvar a molta gent del perill de la lava. Ens podríem atrevir a dir que ja és tota una heroïna per nosaltres.

També havem parlat de la possibilitat de fer un viatge al centre de la terra, pel que ens ha portat a conèixer al Jules Verne i la seva obra “Un viatge al centre de la terra”. Així que havem vist un petit conte que ens ha explicat de què tractava aquest viatge. Però creiem, després de estudiar la geosfera, que és una mica de fantasia. Tot i així ens ha agradat moltíssim.

Cap al centre de la terra…

admin30/11/19  

Som els Inge Lehmann i una de les preguntes que ens vam fer era perquè ens diem així. Decidim apuntar a l’agenda que estaria bé investigar qui era aquesta senyora… I tornem a trobar-nos ben emocionats, sabem que va néixer a Dinamarca, que va morir als 104 anys, que era SISMÒLOGA (encara no sabem que vol dir…) i que va descobrir que el nucli, que està al centre de la terra, té dues parts: el nucli intern i el nucli extern fet de lava, que l’envolta i protegeix. La terra no és buida com deia Jules Verne… la terra té capes internes fetes de diferents materials i per això engeguem un treball cap aquí. Comencem per la troballa que va fer la senyora Lehmann… sobre com és en realitat el centre de la terra, i ho fem amb plastilina casolana, la fem nosaltres, la tenyim nosaltres i ens serveix per fer la nostra terra particular. Primer el nucli intern ben vermell, després l’envoltem amb el nucli extern de color taronja, després el mantell de color groc i finalment l’escorça, amb marró, la part més externa, la terra que trepitgem. Ah! També hi posem els oceans i continents! Però d’això ja en parlarem més endavant… 

I quan cadascú parteix la seva esfera, sorgeix la màgia… i podem apreciar cada capa. Tot això, després de veure un vídeo, parlar-ne, reflexionar, dibuixar… ara tenim les capes a les nostres mans i els posem a cadascuna el seu nom. Ja entenem una mica més perquè la Inge Lehmann era una senyora tan important!

Però d’aquí neix una pregunta molt interessant, si Jules Verne no hagués pogut arribar al centre de la terra, ja que com deia Inge Lehmann, està fet de molts materials, entre ells lava a una temperatura elevadíssima, com va poder saber ella que era així????
Ens reservem la pregunta… tenim moltes coses a treballar per poder arribar a respondre-la i resoldre aquest misteri que ens encurioseix.

DESCOBRIM I CREEM LA NOSTRA GEOSFERA

Jorge Monleón29/11/19  

Una setmana més, el grup de la Katia krafft ha seguit investigant i responent a grans incògnites plantejades durant les sessions a l’aula.

La setmana passada vam fer un forat al sorral per buscar lava i ens vam adonar que no era prou fons. Aquesta idea ens va despertar la curiositat per investigar que hi ha molt a dintre de la terra i com de fons hauria de ser el forat que hauríem de fer per trobar lava. Per aquesta raó, aquesta setmana havem descobert que la terra te diferents capes de profunditat (l’escorça, el mantell superior i inferior i el nucli) que reben totes plegades el nom de geosfera i que es troben a una profunditat de milers de quilometres, tot i que no tots coneguem el mil, sabem que aquesta xifra té molt números. Per aplegar a aquestes conclusions, havem debatut del que ja sabíem i hem revisat diferents imatges de la terra i un vídeo de la geosfera que ens ha agradat molt.

Una vegada havem descobert les capes de la terra, havem construir per parelles la nostra pròpia geosfera amb plastilina i havem etiquetat les diferents capes amb el seu nom corresponent.

Aprofitant que ja en sabem on podem trobar lava, havem aprofitat per guardar-nos la xifra de quina és la temperatura en la que es troben els volcans i havem agafat un termòmetre per treure la nostra temperatura corporal. Així havem comparat les diferents mesures i hem descobert que la lava és molt perillosa i que no hi deguem estar mai a prop.

Seguim pensant en què passaria si tinguéssim un volcà petit dintre del nostre cos i creiem que molt bo no ha de ser.

QUÈ VOL DIR LA PARAULA IRRITA?

Aura Monclús28/11/19  

Aquesta setmana els Tapiros i Tapires hem estat preguntant-nos una mica més sobre la pregunta del projecte i ens hem quedat amb la paraula IRRITA. 

Hem estat pensant i ha sortit una idea:

La nostra pell a vegades s’irrita i es posa vermella i és quan ens fa picor.

Però hem volgut comprovar si vol dir alguna cosa més, així que ho hem estat investigant amb els Chromebooks.

La nostra sorpresa ha sigut que també vol dir altres coses:

 

MOLESTAR, ENFADAMENT, OFENDRE…

I ha sigut així com hem arribat a una idea que ens ha encuriosit molt:

I SI LES PERSONES TENIM VOLCANS DINS EL COS, QUE QUAN ENS MOLESTEN O ENS FAN ENFADAR O ENS OFENEM, POTSER EXPLOTA I ÉS LLAVORS QUAN ENS DESCONTROLEM I POTSER PIQUEM I PLOREM O FEM ENFADAR ALS ALTRES?

Ho seguirem investigant!