DE CARRONYERS A CAÇADORS, PETITES GRANS PASSES DE L’EVOLUCIÓ

Eva Valls03/12/25  

“La cuina va contribuir a fer que els nostres cervells fossin singularment grans.”,

Richard W. Wrangham

Durant els dos darrers dimecres, el nostre grup s’ha endinsat en el coneixement de l’Homo erectus, a partir de les experiències viscudes en la sortida al bosc.

En l’espai de la rotllana, recordar allò que vam experimentar i posar-hi paraules ens ha ajudat a reconstruir la seqüència d’activitats i a comprendre-les d’una manera més profunda. Les imatges d’aquella jornada s’han convertit en un suport essencial per explicar els reptes i les tasques que realitzà cada tribu d’Homo erectus. Gràcies a aquests instants capturats hem pogut descriure amb més detall quan construíem una cabana per refugiar-nos, quan cercàvem fruits per alimentar-nos, quan preparàvem un espai per conservar el foc o quan elaboràvem eines amb troncs i pedres per tallar, aixafar o caçar. 

Després d’aquesta primera conversa, ens hem aturat per fer un pas més enllà i intentar posar-nos a la pell dels nostres avantpassats. Ens hem preguntat com ens havíem sentit en cada activitat i quines dificultats vam trobar-nos. Tots hem coincidit en el fet que ens ho havíem passat molt bé, però què no era una vida gens senzilla; encara menys si imaginàvem haver de repetir aquelles feines un dia rere un altre. Acostumats com estem a totes les comoditats, la idea de dormir a la intempèrie, caçar el nostre menjar o construir les mateixes eines ens ha semblat gairebé impossible. La conclusió ha estat clara: tenien una vida molt dura.

Abans d’iniciar el treball individual, avui ens hem aturat a llegir una pàgina del llibre Terrícoles, amb l’objectiu d’ampliar la informació que ja coneixem. Hem descobert que fa aproximadament 1,8 milions d’anys els Homo erectus van sortir d’Àfrica per primer cop.

Aquesta dada ens ha despertat curiositat i, com que no teníem del tot clar on situar aquest continent, l’hem buscat en els atles i l’hem localitzat. També hem reflexionat sobre a quins altres continents podrien haver arribat en iniciar llargues migracions.

Després del treball col·lectiu, cadascun de nosaltres hem documentat l’experiència compartida i les vivències personals a la llibreta de comunitat, explicant què havíem fet i recollint reflexions pròpies. També hem realitzat una autoavaluació del funcionament de cada tribu, valorant si havíem aconseguit els reptes proposats.

Més endavant, entre tots hem decidit agrupar allò que havíem descobert de l’Homo erectus en quatre grans àmbits: l’alimentació, les eines, l’habitatge i el foc. Eren les característiques principals que els diferenciaven de l’Homo habilis i representem aquesta informació de manera plàstica. Cadascú ha elaborat el seu propi treball mitjançant la tècnica del collage, tot incorporant elements significatius. Finalment, llegim diverses frases i les relacionem amb cada apartat, enganxant-les perquè el text acompanyi i expliqui breument cada imatge.

Un cop coneguts els Homo erectus, fem un pas enrere en el temps i ens endinsem en la figura dels Homo habilis, els primers representants del gènere Homo. Tot i aparèixer abans, descobrim que ambdós grups coexistiren durant gairebé mig milió d’anys. Ho fem projectant una imatge a la pantalla que ens permet llegir i comentar alguns trets destacats i establir comparacions entre uns i altres.

Hem après que eren individus de poca alçada, que temien els animals salvatges i que es defensaven pujant als arbres o llançant pedres. No caçaven, sinó que eren carronyaires i aprofitaven els animals morts que trobaven.

Aquesta experiència ens ha permès comprendre millor la vida dels nostres avantpassats i valorar la complexitat de les primeres formes d’organització humana, alhora que ens ha animat a continuar explorant la prehistòria.

DESCOBRINT L’HOMO ERECTUS I EL PALEOLÍTIC

Lídia Rodríguez26/11/25  

El passat dimecres vam tenir l’oportunitat de viure una experiència d’aprenentatge única: una sortida al bosc per endinsar-se en el dia a dia d’un Homo erectus. Aquesta activitat vivencial va permetre als infants aproximar-se, d’una manera significativa i motivadora.

Avui hem recuperat tot allò que vam viure i hem fet memòria compartida de la sortida. Mitjançant una conversa guiada, hem elaborat entre tots i totes, un llistat de les característiques principals de l’Homo erectus. Hem recordat que vivien en cabanes, sabien cuidar i mantenir el foc, eren recol·lectors i caçadors, construïen eines de pedra, es comunicaven amb sons o gestos i convivien en petites tribus.
A partir d’aquest recull d’idees, cada parella ha escollit una característica, l’ha escrita i n’ha fet un dibuix representatiu. Aquesta proposta ha facilitat la comprensió i ha reforçat l’expressió escrita i visual.

Per reforçar encara més la part més manipulativa del treball, hem elaborat entre tots una maqueta amb plastilina que representa l’hàbitat de l’Homo erectus. Ha estat un moment de gran creativitat i cooperació, competències essencials en aquesta etapa educativa.

A la tarda hem recuperat una pregunta que havíem deixat oberta per investigar a casa: En quina època vivien els Homo habilis?
Gràcies a la feina d’alguns arqueòlegs, hem descobert dues paraules clau: prehistòria i paleolític. A partir d’aquí, ens hem plantejat noves preguntes: Quina relació hi ha entre aquests termes? En quina etapa exacta se situen aquests homínids?

Per aclarir dubtes, hem visualitzat un vídeo breu que ens ha ajudat a entendre que el paleolític és una de les etapes de la prehistòria. Aquesta activitat ha afavorit el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre i la capacitat d’interpretar informació procedent de diferents suports.

Seguidament, hem treballat la comprensió lectora i la cooperació en grup. Ens hem organitzat en tres equips, i cada grup havia de llegir diverses frases i decidir conjuntament si corresponien o no al paleolític. Ha estat una activitat excel·lent per fomentar l’expressió oral, el respecte pels torns de paraula i la capacitat d’arribar a acords, aspectes fonamentals de les competències socials i cíviques. Tots els grups han treballat amb molta cura i rapidesa, i han sabut identificar les frases “trampa” sense dificultats.

Així doncs, podem dir que avui hem aprofundit amb claredat en com es vivia al paleolític. Ara bé, queda una última pregunta oberta que ens ajudarà a continuar avançant en el nostre projecte: només hi vivien l’Homo habilis i l’Homo erectus?

L’ARBRE QUE ENS EXPLICA QUI SOM

Cristina Vargas23/11/25  

“La història de la vida és un arbre, no una escala”, Stephen Jay Gould.

El grup dels antropòlegs hem recuperat una de les paraules clau que vam anotar després de la primera conversa: EVOLUCIÓ. L’Alba ens ha portat el llibre que ja ens havia comentat, una obra que recull la vida de Charles Darwin, i ens ha explicat per què va ser tan important la seva aportació al món científic.

Per entendre millor la teoria que defensava Darwin, hem visionat un vídeo adreçat a infants que facilita la comprensió de com va sorgir aquesta concepció des d’un punt de vista científic. Hem pogut veure com la passió pel tema i l’observació detallada de les tortugues van ajudar-lo a evidenciar que les espècies evolucionen per adaptar-se millor al seu entorn i garantir la supervivència.

L’obra de Darwin no ha passat de puntetes: ha generat una conversa plena de reflexions. Tots coincidim que, en l’època que li va tocar viure, no devia ser gens fàcil explicar i demostrar la seva teoria!

Aprofitant aquest fil, hem portat la conversa cap a l’evolució de les persones. A terra, tots junts, hem desplegat set imatges diferents. Les reaccions no han trigat a aparèixer:
— “Són micos!”
— “Sí, però aquest d’aquí no.”
— “No, jo crec que aquests no són micos, són persones…”

Els deixem expressar-se, debatre i qüestionar-se allò que veuen. A poc a poc, van ajustant el seu pensament i les seves hipòtesis. A continuació, els expliquem un conte que hem preparat: “Del Pau fins a nosaltres, un viatge molt llarg pel temps de la Terra”. A mesura que anem llegint, les seves cares revelen sorpresa i curiositat en descobrir d’on venim i com han anat canviant tant el nostre físic com les nostres maneres de viure i relacionar-nos. En acabar, ho confirmen: el conte els ha encantat.

Tornem a revisar les set imatges inicials i comparem amb el que pensaven al principi. Descobreixen que només tres són micos i que la resta corresponen ja a diferents espècies d’Homo. Tot queda documentat a la llibreta de treball.

Per tancar la proposta, plantegem una pregunta:
“Com podríem representar l’evolució en forma de dibuix o esquema?”
No és una resposta fàcil. Per això els mostrem la representació típica que apareix sovint en llibres i altres fonts. De seguida la reconeixen: l’han vist moltes vegades.

Els expliquem que aquesta imatge és errònia i visionem un vídeo que ajuda a entendre per què cal abandonar aquesta manera de representar l’evolució humana. El vídeo utilitza l’exemple d’una família hipotètica per demostrar que la representació lineal genera contradiccions: si poséssim tots els membres en fila, semblaria que el de l’esquerra és sempre el progenitor del de la dreta. Per això, i per reflectir millor la història real, proposa substituir la línia per un arbre evolutiu, on les espècies es col·loquen en branques que mostren les relacions entre elles.

Per acabar, cada infant ha representat a la llibreta el seu propi arbre evolutiu de l’espècie humana, incorporant tot allò que hem après. Han entès que no som micos, sinó que som el resultat d’una evolució compartida, gairebé com si fóssim cosins llunyans dels orangutans, igual que dels Homo neandertals. També hem descobert que, per evolucionar, no cal que una espècie desaparegui perquè en sorgeixi una altra; de fet, moltes van conviure al mateix temps, compartint espais i adaptant-se de maneres diferents.

UN DIA COM A HOMO ERECTUS

Eva Valls19/11/25  

“L’evolució humana és una història escrita en ossos, pedres i en els paisatges que els nostres avantpassats van trepitjar.”
Louis Leakey

Avui la comunitat de mitjans hem realitzat una sortida al bosc que ens ha permès viure una experiència d’aprenentatge profundament significativa. L’objectiu de la jornada ha estat posar-se en la pell d’homes i dones Homo erectus, tot recreant alguns dels reptes quotidians que aquests primers humans havien d’afrontar per sobreviure i prosperar en comunitat.

Per iniciar l’activitat, ens hem organitzat en cinc grups, cadascun dels quals representava una tribu diferent.  Aquesta estructura tribal ha facilitat el treball col·laboratiu i la presa de decisions compartida.

Una de les tasques de les tribus ha estat localitzar un espai adequat per establir-hi el campament: un indret amb ombra, arbres, tranquil·litat i, sobretot, que fos segur per a tots els membres del grup, un espai òptim per viure-hi. 

Un cop triat el campament, cada tribu ha construït l’espai on viurien. Recollint pals, troncs, fulles i pedres, els infants han dissenyat i aixecat petits refugis que havien de protegir-los de possibles adversitats del medi.

Els Homo erectus no haurien pogut progressar sense l’ús d’eines, i per aquest motiu, a partir de pedres i pals, i imaginant com els podien picar o transformar, cada tribu ha elaborat eines bàsiques per tallar, rascar o obrir elements de la natura.

Mantenir el foc també era una tasca fonamental en la vida de qualsevol grup prehistòric. Per aquest motiu, han buscat branquetes, fulles seques i pedres per decidir on situar el foc i imaginar quins aliments hi cuinarien. 

En un altre repte, les tribus han recorregut el bosc cercant fruits, fulles i llavors, que després han classificat pensant com podrien ser cuinats. Paral·lelament, han observat l’entorn per identificar-hi rastres d’animals: petjades, plomes, pinyes mossegades, forats o sons que indiquessin la presència de fauna. 

I a través d’aquesta immersió al passat, hem pogut reflexionar sobre les dificultats de la vida d’aquell temps i de la importància del treball conjunt per superar els reptes quotidians.

LES PALEONTÒLOGUES I ELS PALEONTÒLEGS: A LA RECERCA DEL QUÈ ENS AMAGA LA TERRA.

Mireia Roca14/11/25  

Mary Anning

Vaig començar a buscar fòssils quan era ben petita, i mai he deixat d’intentar entendre les històries que s’amaguen dins les pedres.

Després d’una activitat molt especial al parc del Puig d’Andela, on cada un de nosaltres va descobrir la seva targeta de científic, el nostre grup va trobar el seu nom: som els paleontòlegs i les paleontòlogues!

Un cop a l’aula, va sorgir la primera gran pregunta: Qui són exactament els paleontòlegs? I… què fan?

Per començar a donar-hi resposta, vam recordar la nostra visita al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica). Ja el nom del museu ens sonava molt semblant al nostre… Això és perquè aquell dia vam poder fer, per una estona, de paleontòlegs de veritat!

Durant la conversa van sortir moltes idees:

Tot i això, ens faltava acabar d’entendre bé qui són i què fan aquests científics. Per això vam decidir investigar a casa i portar a l’aula tota la informació que trobàvem.

A la rotllana vam compartir les descobertes i, entre tots, vam elaborar una gran llista de paraules a la pissarra.

Aquestes paraules ens van servir de guia per poder escriure, primer en grup i després entre tots, una bona definició que ens ajudés a entendre i explicar el nostre nom de grup.

Per acabar, vam conèixer una persona fascinant: Mary Anning, la primera paleontòloga de la història. Vam veure un vídeo que explicava com, de petita, trobava fòssils a les platges i com les seves troballes van ajudar els científics a entendre millor la vida del passat. Ens va agradar descobrir que la paleontologia no sempre ha estat una feina d’homes i que aquesta nena valenta va canviar la història de la ciència.

Després d’aquestes setmanes, els paleontòlegs i paleontòlogues de la comunitat han arribat a una gran conclusió: La terra amaga històries.
Històries de fa milions d’anys, d’animals que ja no existeixen, de boscos antics, de plantes, de petjades… Cada tros de sòl, cada pedra i cada fòssil ens expliquen una mica del passat.

Entendre qui són els paleontòlegs ens ha ajudat a descobrir que, si escoltem bé allò que hi ha sota els nostres peus, la terra ens parla, i ens revela secrets amagats que ens expliquen d’on venim i com era el món abans que nosaltres hi fóssim.

I aquest… només és el començament del nostre viatge!

DEL PAU FINS A NOSALTRES: UN VIATGE EN EL TEMPS!

Lídia Rodríguez12/11/25  

Els arqueòlegs vam començar el nostre treball a partir del Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com en Pau, una figura que des del primer moment ens va despertar molta curiositat. Entre totes les experiències viscudes durant la sortida al CRIP, aquesta va ser, sens dubte, una de les que més ens va impactar i motivar.

Al principi, ens hi referíem com a mico. Però aviat ens vam preguntar: realment era correcte dir-ne un mico? Aquesta qüestió va encendre les ganes d’investigar més i ens va portar a consultar la pàgina web del CRIP. En grup, ens vam endinsar en la recerca i vam descobrir un apartat dedicat exclusivament a en Pau. Llegint i comentant plegats, vam aprendre que en Pau no era un mico, sinó un primat.

Ja sabíem algunes coses sobre ell: per exemple, que era el primer primat capaç de rotar les articulacions i que podia posar-se dret, tot i que encara no sabia caminar com nosaltres.

Amb tota aquesta informació, vam decidir fer una proposta artística molt engrescadora: cadascun de nosaltres havia de dibuixar en Pau tenint en compte tot el que havíem après sobre ell. Després, vam compartir els dibuixos amb els companys i companyes, explicant per què l’havíem representat d’aquella manera.

Un cop ja havíem situat en Pau com un primat, i després d’una conversa col·lectiva molt interessant, va sorgir una nova pregunta que ens va fer pensar de debò:
Què ha passat des del Pierolapithecus catalaunicus fins a nosaltres?

Per donar-hi resposta, cadascú va tenir l’oportunitat de reflexionar i expressar el seu pensament. Amb un full davant, vam poder representar les nostres idees a través del dibuix, de paraules clau o bé amb frases que expliquessin què creiem que havia passat durant aquest llarg procés. Després, vam posar totes les idees en comú i, gràcies a una conversa molt enriquidora, vam adonar-nos que hi havia paraules que es repetien sovint i que resultaven clau per entendre el nostre raonament: evolució, aprendre, pensar…

A poc a poc, vam anar veient clar que entre en Pau i nosaltres hi havia hagut molts altres primats, i que cada espècie havia après coses noves que li havien permès adaptar-se i avançar. Alguns van aprendre a construir eines, d’altres a viure en grups o en cabanes.

Amb la presentació i lectura del conte “Del Pau fins a nosaltres. Un llarg viatge en el temps”, vam poder posar nom als diferents primats que formen part d’aquesta gran història de l’evolució. Ens vam trobar amb noms llargs, curiosos i una mica difícils de recordar, com ara Ardipithecus, Homo habilis o Homo erectus. A partir d’aquí, va sorgir una nova pregunta que ens va fer pensar molt: Tots aquests primats van conviure al mateix temps o mai van coincidir?

Les opinions eren diverses: alguns pensàvem que tots no havien coincidit, només alguns; d’altres creien que cap d’ells havia viscut alhora. Per resoldre aquest dubte, vam veure un vídeo explicatiu que ens va ajudar a comprendre millor com havia estat realment el procés evolutiu.

Gràcies a aquesta observació, vam reafirmar la idea que algunes espècies sí que van coincidir en el temps, però que no s’havien de representar en una línia recta, com sovint es mostra. Si no com un arbre familiar, amb diferents branques que representen les connexions i evolucions entre els diversos primats fins a arribar als humans actuals, l’Homo sapiens.

DEL PAU A NOSALTRES: UN VIATGE PER L’EVOLUCIÓ HUMANA

Eva Valls12/11/25  

“L’evolució no és un procés lineal que porta de l’inferior al superior, sinó un arbust ple de ramificacions, d’èxits i extincions.”

Stephen Jay Gould

Durant aquestes darreres dues setmanes, el grup dels geòlegs ens hem endinsat en la descoberta de l’evolució humana i en la figura d’un dels científics més rellevants per entendre-la: Charles Darwin.

La nostra aventura va començar amb la sortida al CRIP (Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica), on vam conèixer un dels nostres avantpassats més emblemàtics: el Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com en Pau. Durant la visita, vam descobrir la importància d’aquest primat dins la història evolutiva, ja que presentava característiques molt significatives, com la rotació dels canells i els turmells i la capacitat de posar-se dret sobre dues cames.

De tornada a l’aula, vam continuar el treball iniciat als Hostalets de Pierola, imaginant el camí que separa en Pau de nosaltres. Ens vam fixar en les característiques que han anat canviant al llarg del temps i vam representar les nostres hipòtesis a través del dibuix o de l’escriptura, segons la manera amb què cadascú se sentia més còmode per expressar-se.

A continuació, vam compartir les nostres idees a la rotllana, on va sorgir una paraula clau: evolució. En voler entendre millor aquest concepte, el Gael ens va parlar d’un llibre: L’origen de les espècies, de Charles Darwin. A partir d’aquesta descoberta, vam voler saber més sobre aquest científic i les seves aportacions.

Vam visualitzar un vídeo d’InfoK que ens va permetre fer un repàs de la seva vida i dels seus descobriments. Després de la projecció, vam posar en comú tot allò que cadascú havia entès o recordava. Aquesta activitat ens va ajudar a adonar-nos que una mateixa informació pot ser compresa de maneres diferents, i que sovint recordem allò que més ens ha cridat l’atenció, deixant de banda altres aspectes igualment importants.

Després de compartir i ordenar les idees principals, vam concloure que Charles Darwin va descobrir que les espècies del món eren diferents i que evolucionaven per adaptar-se al medi i sobreviure, o bé s’extingien.

I nosaltres, què?

Per respondre aquesta pregunta, hem iniciat un nou treball sobre l’evolució humana, a través d’un conte que ens convidava a descobrir com vam arribar a ser humans, a entendre com vivien els nostres avantpassats i a mirar la Terra amb la mateixa curiositat que en Pau. Un relat per imaginar, aprendre i fer-nos preguntes sobre els orígens de la nostra espècie.

Parlem de noms ben estranys i que ens costa de pronunciar. Sabem que són noms científics i que a vegades els anomenem de forma més col·loquial, com el Pau, la Laia, l’Ardi o la Lucy. També hem après a identificar els petits grans canvis que es van produir entre uns i altres: el fet de començar a caminar drets, fabricar eines de pedra o descobrir el foc.

Arbre de família

Finalment, hem reflexionat sobre la manera com sovint es representa l’evolució humana. Tot i que habitualment la veiem dibuixada en línia, hem entès que aquesta és una visió errònia. La millor manera d’entendre-ho és comparar-ho amb el nostre arbre familiar: explicar les relacions de parentiu de manera lineal és impossible, ja que tots provenim de diferents branques que es connecten i divergeixen. De la mateixa manera, l’evolució humana no és una línia recta, sinó un arbre ple de ramificacions, que mostra quines espècies van extingir-se, quines van continuar evolucionant i quines van arribar a conviure alhora.

Així, els geòlegs tanquem aquesta experiència amb una mirada més profunda i curiosa sobre els nostres orígens, tot entenent que som part d’una història que continua evolucionant cada dia.

ANTROPÒLEGS I ANTROPÒLOGUES OBRINT CAMINS

Cristina Vargas09/11/25  

“El més bonic que podem experimentar és el misteri. És la font de tot art i de tota ciència veritable.”
Albert Einstein

Amb la dinàmica del primer dia vam poder descobrir els grups del projecte d’aquest curs: nosaltres som el grup dels antropòlegs i antropòlogues!

A l’aula ens hem retrobat per primera vegada i hem fet una segona dinàmica per descobrir el nom del projecte de comunitat. En una safata plena de sorra havíem d’anar desenterrant lletres amagades; a mesura que les trobàvem, les anotàvem a la pantalla. Quan ja les teníem totes, i amb la pista del nombre de paraules totals, vam començar a fer hipòtesis… fins que finalment vam trobar el nom: Què ens amaga la terra?

En aquell moment tot va començar a tenir sentit. Les activitats del matí i aquesta darrera dinàmica ens van portar a parlar de moltes paraules i idees relacionades, prenem nota del que va sorgint, com per exemple la paraula EVOLUCIÓ que ens comparteix l’Alba, que a més a més ens anticipa que portarà un llibre que en parla d’aquest terme. També vam fixar-nos en la targeta identificativa i en el logo del nostre grup: alguns pensaven que era un home del passat, potser prehistòric; d’altres, que podia ser un metge, ja que totes les targetes portaven el “Dr.” al davant. “Ah! Un metge del passat!”, vam acabar concloent entre rialles.

Per tal de sortir de dubtes, vam acordar una petita tasca per fer a casa: buscar què vol dir antropòleg i compartir-ho el dimecres següent. A més, vam proposar fer un dibuix que representés la pregunta que dona nom al projecte. Cada infant va poder triar l’orientació del paper, un gest que ja ens parla de la seva manera de pensar i veure el món.

El dibuix, fet a llapis i repassat amb retolador negre, el vam completar amb anotacions i paraules clau que ajudaven a explicar el significat de la seva obra. Finalment, vam deixar constància d’aquesta primera representació del projecte a la llibreta.
I diem “primera” perquè no serà pas l’última: aquestes produccions aniran mostrant el nostre camí d’aprenentatge, tot el que anirem descobrint, pensant i transformant al llarg del curs.

I, què vol dir antropòleg i antropòloga?

La setmana següent, una gran part del grup va portar la definició trobada a casa en diferents fonts. A mesura que cada infant llegia el que havia descobert, ens vam adonar que totes s’assemblaven, però que cada una aportava un detall nou, una petita informació que enriquia la resta.

A partir de totes aquestes aportacions, ens vam animar a crear la nostra pròpia definició:

“És una científica o un científic que estudia l’ésser humà de manera integral. És a dir, com vivim, què creiem, com ens relacionem i quins costums tenim les persones del passat i del present. Per aconseguir-ho, han de llegir molt i viatjar a llocs molt llunyans.”

Finalment, vam descobrir que no és cap metge del passat, com havíem imaginat al principi… però sí que ha estat molt divertit intentar esbrinar-ho.

Els Biòlegs i les Biòlogues: descobrint la vida i l’evolució

Angelica Garzas07/11/25  

Gràcies al nostre projecte “QUE ENS AMAGA LA TERRA” i amb el nostre grup “Els Biòlegs i Biòlogues” hem començat un viatge apassionant pel món de la vida i dels éssers vius. però abans d’entrar de ple en aquestes etapes, vam fer una sortida molt especial: vam visitar el CRIP dels Hostalets de Pierola, on vam conèixer una figura molt important per entendre l’evolució humana: en Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.

Aquesta visita ens va ajudar a descobrir com eren els antics homínids i com, amb el pas del temps, han anat canviant fins arribar a nosaltres, els Homo sapiens. Hem parlat una mica sobre aquesta evolució i hem començat a entendre que la història dels humans és una història de canvis i adaptacions.

Inspirats per tot això, hem volgut definir qui som nosaltres com a grup. Cadascun de nosaltres ha creat una lletra del nom BIOLEGS utilitzant materials naturals que hem anat a recollir al bosc: fulles de roure, castanyes i aglans. Després, sobre cartolines, hem construït entre tots la nostra pròpia definició de què és un biòleg:

Biòleg o biòloga: els científics que estudien els éssers vius.

Per acompanyar la nostra reflexió, ens agrada recordar una frase del científic Charles Darwin, que va dedicar la seva vida a estudiar l’evolució de les espècies:

“No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta al canvi.”
— Charles Darwin

Aquesta cita ens inspira a continuar observant, aprenent i adaptant-nos, igual que fan els éssers vius que estudien els biòlegs.

Així com els biòlegs investiguen la vida, nosaltres també observem, aprenem i experimentem per descobrir com hem arribat a ser com som avui. I això només és el començament del nostre projecte!

DONEM SIGNIFICAT AL NOSTRE NOM

Eva Valls04/11/25  

“Els geòlegs tenen la sort de llegir el passat escrit a les pedres.“
Charles Lyell

Fa alguns dies el nostre grup va descobrir el seu nom enterrat a l’espai del parc. Aquest fet tan inesperat va despertar la curiositat dels infants i va oferir un context que ens va fer que parlar posteriorment a l’aula a partir d’imaginar, dibuixar i verbalitzar: “Què ens amaga la terra?”.

Més tard, vam començar a preguntar-nos què devia voler dir “geòleg i geòloga”. Van sorgir moltes hipòtesis i interpretacions diverses, però també el desig de saber-ne més. Així va néixer una primera tasca: buscar informació a casa per després posar en comú els significats trobats i poder-ne construir un de nou, consensuat entre tots i totes.

Quan ens vam retrobar, vam iniciar una sessió de lectura i conversa. Cada infant va llegir en veu alta la seva aportació mentre la resta escoltava atentament. En cada lectura, ens aturàvem per aclarir paraules noves o conceptes que generaven dubte, tot aprenent a comprendre i a donar sentit conjuntament al que llegíem.

A mesura que avançàvem, ens vam adonar que hi havia paraules que es repetien sovint en les diferents definicions. A la pissarra digital vam anar recollint les més significatives: fòssil, mineral, pedra, científic, terra, passat, roca, temps i investigar.

A partir d’aquest vocabulari comú, vam construir de manera conjunta una definició pròpia que representés allò que som i el que volen ser com a equip. Vam ordenar les paraules, vam buscar la millor manera d’expressar-les i vam acabar formulant un significat compartit del nom: els Geòlegs i les Geòlogues.

“Ser geòlegs i geòlogues és mirar més enllà de la superfície, és voler entendre el que hi ha sota els nostres peus.”