ANOIA, TERRA DE CASTELLS

Dimecres passat a projecte de comunitat, el grup de les Brúixoles vam estar compartint les pròpies descobertes de Torres i Castells de la comarca de l’Anoia. Algunes persones van tenir la sort de poder conèixer in situ el Castell d’Òdena, el Castell de Queralt, el Castell de la Tossa, el Castell de Tous, el Castell de Rubió, el Castell d’Argençola, Castellolí i la Torre de la Manresana. 

A partir de les informacions recollides, a la Rotllana hem enraonat de quines dades sobre l’Edat Mitjana hem après a partir d’aquestes visites i investigacions del nostre entorn proper: 

  • El Castell de Tous té una antiguitat de 1000 anys. 
  • A l’edat mitjana per l’Anoia hi havia la frontera entre comtat de Barcelona i el territori dels Musulmans. 
  • La majoria dels castells tenen esglésies. 
  • La majoria dels castells tenen el nom de les persones que hi van viure. 
  • Els castells servien moltes vegades per protegir-se de les batalles i les guerres. 
  • Alguns dels castells tenen dipòsits d’aigua per guardar-la. 
  • Hem descobert que un castell té la porta alçada. Per entrar-hi has de fer servir una escala que es treu i es posa.  
  • Hi ha castells que son molt grans i d’altres molt petits. Hi ha castells de diferents mides. 
  • Els castells tenen torres amb diferents formes: amb forma cilíndrica, de quatre cares o amb onze cares. 
  • Hi ha castells que la seva funció és fer de frontera entre dos bàndols territoris diferents, com el Castell de Queralt.

Després de la descoberta de l’Edat Mitjana en el nostre entorn, què podem explicar d’aquesta època de la història? 

CASTELLS A L’ANOIA I A TOT EL MÓN

El grup de les ferradures estem molt interessats amb el món dels castells després de la visita al Castell de la Pobla. Després de representar un plànol aeri i recordar totes les parts que vam descobrir i les seves funcions, vam acabar el passat trimestre amb una pregunta: «A l’Anoia hi ha castells, però també n’hi ha a la resta del món?» Avui, després d’un matí de parlar de les visites que vau fer aquestes vacances amb ells i elles pels castells de l’entorn i fer un seguit d’activitats relacionades, hem utilitzat els chromebooks per anar buscant país per país d’Europa sobre l’existència d’aquest tipus de construccions que tan ens motiven. A la foto podeu veure’n el resultat.

EL PLÀNOL I LES ESTANCES DEL CASTELL DE CLARAMUNT

Els dies posteriors a la visita del Castell de Claramunt, el grup de les Brúixoles hem estat enraonant sobre les diferents parts d’un castell medieval. Vam recuperar el mapa que apareix a la pàgina web del castell i el vam calcar per a poder situar cadascuna de les seves estances i poder entendre com es vivia en aquella època. 

El recinte emmurallat està format per un pati exterior, d’una església romànica, una capella, la plaça i l’edifici del castell on vivien els senyors de Claramunt i posteriorment el senyor de Cardona. 

Ha estat interessant descobrir els diferents espais dels quals està format aquest edifici. La Sala Gran antigament estava formada per dos pisos amb un sostre de volta de canó. En la seva planta baixa hi havia el celler, la cuina i la fusteria i, a més a més, és on hi tenien els cavalls. En la primera planta hi havia les habitacions dels cavallers i el personal del servei. Aquesta sala estava connectada amb una porta d’arc de mig punt amb un pati interior anomenat el pati d’armes. En aquest espai, el senyor i la cavalleria es preparava per anar a les batalles. Des d’aquest pati, es donava accés a la presó del castell que es troba a sota de la torre nord.

Altrament, en aquella època no hi havia aigua potable, però el castell disposava d’un parell de cisternes que recollien l’aigua de la pluja per abastir el castell. En la segona planta, on s’accedeix per unes escales que es troben en el pati interior, es puja a les estances dels senyors i que també donen accés a la part més important del castell La Torre de l’Homenatge. En aquesta torre, era el lloc on antigament, es jurava fidelitat als senyors i, també, servia com a refugi en el cas que el castell fos atacat.  Sortint de la torre, trobem la terrassa on en aquella època estava formada per diferents estances on habitaven els senyors. 

Conèixer un castell medieval tan proper al nostre entorn, ens ha donat una visió més significativa de com es vivia antigament en aquests indrets. Arrel d’aquesta visita, ens han sorgit noves preguntes que ens calen investigar: Quan temps fa que es va viure l’edat mitjana, si som al 2023? Què va passar el 1306?

SOM EL GRUP IMPREMTA

Portàvem dues setmanes que sempre faltava una persona del nostre grup “impremta” i no podíem fer la foto de grup. Vam fer una conversa en rotllana entre tots i totes i ens vam adonar de la importància de cadascú de nosaltres dins d’un grup i que formàvem part d’un gran puzzle i que si faltava una peça no estava complert.

Ara sí que sí. No falta ningú en el grup impremta.

TOTS I TOTES FEM PINYA!!!

SÍNIA, SOM EL GRUP SÍNIA!

El primer dia de projectes de comunitat vam marxar amb el dubte de quin seria el nom del nostre grup. En aquesta segona sessió comencem compartint les nostres hipòtesis ajudant-nos dels dibuixos que vam fer. Exposem davant de la resta del grup quina idea tenim i com l’hem representada sobre paper, si l’hem escoltat o vist anteriorment i a on, així com per a què creiem que serveix.

Un cop tots i totes hem compartit el nostre dibuix, decidim analitzar què són els altres grups perquè el Liam recorda que “normalment els noms dels grups estan relacionats”. A la pissarra anotem els altres quatre noms i busquem similituds. “Podria ser Sinaí ja que és un lloc i la brúixola serveix per orientar-nos”, “També podria ser Sínia perquè és un instrument com la impremta”... No ens queda clar i volem sortir de dubtes! Decidim fer un pas més, mentre el Magí busca “Sinaí” al Google, un altre grup busca al diccionari “Sínia”.

Sinaí: “La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.”

Sínia: “És una màquina d’elevar aigua. Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent”.

Ho tenim clar, som el grup sínia ja que en l’endevinalla trobem les paraules: rodona, fusta i aigua. Ho sospitàvem i molt, però la paraula Sinaí i les relacions que hem establert amb altres paraules ens ho han posat difícil! Tots contents i contentes, tenim nom: som el grup Sínia!

SORTIDA AL CASTELL DE LA POBLA DE CLARAMUNT

El passat dimecres 15 de novembre, la comunitat de mitjans vam fer una sortida de tot el dia al castell de la Pobla de Claramunt. Després de saber que el nom del nostre projecte era “ERRARE HUMANUM EST”, volíem saber més coses sobre aquestes paraules misterioses. Una vegada que ens va deixar el bus, vam iniciar la pujada cap al castell. Poc a poc vam anar arribant, però ens vam adonar que hi havia una bona pujada!!!

A l’arribar al castell, vam esmorzar per recuperar energia i ens vam dividir en tres grups. Vam poder observar la fortificació per dins i per fora i tot el seu entorn. L’Aleix, el guia que ens acompanyava, va fer-nos una explicació de la família Claramunt durant l’època de l’Edat Mitjana i la funció que tenia cada espai del castell. També vam dibuixar algunes parts i vam poder jugar durant una estona com si fòssim els nostres avantpassats.

Per finalitzar, la tornada cap a l’escola va ser molt divertida, ja que vam tornar en tren i va ser tota una experiència.

Ens ho vam passar molt bé gaudint del nostre patrimoni, la nostra història i de tot l’entorn que l’envolta. Tenim moltes ganes de continuar investigant sobre el nostre projecte de comunitat de mitjans.

FINS LA PROPERA.

ENDAVANT!!!

DESCOBRIM EL NOM DEL PROJECTE DE COMUNITAT

El passat dimecres, la comunitat de mitjans vam descobrir el nom del projecte. En arribar a l’escola, ens vam trobar un baúl tancat amb unes instruccions que ens portaran a obrir el que amaga aquesta caixa de fusta antiga. 

Cada grup, amb un mapa de l’escola, ha de buscar els objectes amagats que ens portaran a descobrir la paraula que indica on es troba la clau del baúl. 

Un cop descoberta la paraula ARBRE, totes les persones de la comunitat ens posem a buscar la clau pels arbres del pati i finalment la trobem. 

Al obrir el cofre, trobem un trencaclosques que amaga el nom del projecte. Per grups, el muntem i descobrim les paraules “ERRARE HUMANUM EST”. Què voldran dir aquestes paraules? Quina llengua és aquesta? Quin missatge ens vol donar? 

Pergimus ad inquirendum!

SÍNIA O SINAÍ?

“Sóc de fusta i rodona,

gira que girarà que l’aigua em mourà.”

Amb aquesta endevinalla el nostre grup comença a barrinar! Darrere d’aquest joc de paraules s’amaga el nom del nostre grup, així que tots i totes ens concentrem i comencem a compartir primeres idees i hipòtesis. A molts de nosaltres ens venen representacions visuals a la nostra ment i per fer-nos entendre acompanyem amb gestos el nostre discurs, però costa trobar les paraules… la paraula! Arriba una segona pista per sumar a tota la informació que l’endevinalla ens estava donant. Unes lletres apareixen, en concret, cinc: A, S, N i dues I, una d’elles amb accent. A l’hora d’intentar endreçar-les un infant s’adona que el retallat és important i que si fan encaixar els papers… apareix la paraula… SÍNIA! En aquest moment alguns de nosaltres verbalitzem que aquesta paraula l’hem escoltat en altres moments, “és com una cosa molt antiga”, diu un d’ells. “Si, i l’endevinalla està escrita en un pergamí que també és antic!”… els caps segueixen barrinant!

Un cop a la classe decidim fer un dibuix de com cadascú imagina la solució de l’endevinalla fixant-nos sobretot amb la descripció que en fa; rodona, gira, fusta… Després d’una estona un altre membre del grup verbalitza que endreçant les lletres d’una altra manera troba una altra paraula, algú més en diu una altra i, de mica en mica, comença un altre joc de paraules a la nostra aula. Decidim anar anotant totes les possibles combinacions que trobem amb aquestes lletres i després buscar en Chromebooks si existeixen o no. Quan ja hem fet recerca de totes les possibilitats, ens adonem que tenim dues paraules amb significat: SÍNIA I SINAÍ. La primera és una eina i la segona un lloc. Quina serà la que dona nom al nostre grup?

SOM ELS VITRALLS!

Amb la dinàmica conjunta vam descobrir amb qui compartiríem, aquest curs, Projectes de Comunitat. Però no coneixíem el nom que ens identificaria com a grup. Únicament teníem un sobre amb una endevinalla:

Conjuntament vam analitzar paraula a paraula l’endevinalla. Ràpidament, les Tanits van connectar amb un projecte anterior: “Això em recorda a Gaudí!, però no sé el seu nom”. Gràcies al dibuix que l’Aitor i el Joan van fer, la resta vam poder identificar i reconèixer llocs on ho havíem vist, per exemple, a restaurants, a finestres… Mitjançant el joc del penjat, vam esbrinar la resposta a l’endevinalla i, per tant, ja sabíem el nom del nostre grup: VITRALL!

Sabem del cert que és un vitrall?, i quina relació té amb el nostre projecte?