Fa unes setmanes que hem iniciat el Projecte de Comunitat amb una dinàmica que ens va ajudar a conèixer els membres del grup. Amb la descoberta del grup, hi anava lligada una paraula, CONSTRUCTORS, amb una creació de l’artista Carl Warner, que fa paisatges gastronòmics.
Què significa la paraula CONSTRUCTORS? Quina relació té amb la imatge?
No sabíem del cert quin era el seu significat, però tenia relació amb un tipus d’aliments: peix, carn, ous… Després d’especular, vam decidir que no ens agradava aquest nom com a representació del grup. Per aquest motiu, vam proposar diferents noms i finalment, i després d’una votació, vam decidir que seríem el grup dels…
L’art no és el que veus, sinó el que fas que els altres vegin.
El nostre grup ha començat un projecte molt especial anomenat “¿Comemos con los ojos?” dins del programa de la comunitat de mitjans. El primer dia vam fer una dinàmica on, sense saber-ho gaire bé, vam acabar formant un grup amb un nom molt curiós: els Reguladors. Però, què vol dir això de “Reguladors”? Us ben assegurem que ni nosaltres mateixos ho sabem encara!
Per començar, ens hem centrat en descobrir l’obra artística “Global Future Farm” que ens ha inspirat per crear el nostre grup. Resulta que aquesta producció artística ha estat elaborada per Carl Warner, un artista conegut per crear paisatges sorprenents a partir d’aliments, en un estil que s’ha arribat a conèixer com a “foodscapes” (fusió de “food” i “landscapes”). En català, podríem dir-ne paisatges alimentaris o paisatges comestibles, ja que fa servir aliments com fruites, verdures, carn, pasta… per crear les seves obres fotogràfiques.
Treballar amb art contemporani com el de Carl Warner ens està oferint beneficis molt interessants. Primer, ens permet entendre l’art des d’una perspectiva nova i propera, on elements quotidians com els aliments es transformen en escenes sorprenents. També ens ajuda a desenvolupar la nostra capacitat d’observació i d’anàlisi, ja que hem de fixar-nos amb molta atenció en els detalls per descobrir quins aliments s’han utilitzat i com es combinen per crear una il·lusió de paisatge.
Observant la seva obra, ens hem interessat per saber de quina manera elabora aquests “foodscapes”. Així que hem estat visualitzant alguns vídeos on explica el seu procés creatiu.
Després de conèixer l’artista, ens hem centrat a observar què veiem i documentar tots els aliments a la nostra llibreta: pastanagues, pomes, bròquil, blat de moro, tomàquets… i ens hem adonat que tots els aliments que apareixen són fruites i verdures.
I aquí és on ens ha sorgit una pregunta… Què tindrà a veure això amb ser els Reguladors? Encara tenim molt per descobrir, però estem segurs que aquesta experiència ens portarà a conèixer millor l’art, el menjar i potser… el nostre propi rol dins d’aquest projecte. Això només és el començament d’una gran aventura!
El passat dimecres 23 d’octubre, els nens i nenes de la comunitat de mitjans (Rovellons, Alícies i Tanits) vam posar el punt de partida al nostre projecte de comunitat amb una proposta comuna: fent una degustació a cegues de 5 plats suculents al restaurant Marta Mata!
El menú estava compost dels següents plats: enciam, espaguetis amb formatge, cigrons i gelatina. Els cambrers, en aquest cas, els mestres, ens anaven servint els plats un a un. Un cop els teníem a la taula, no podíem destapar-nos els ulls sinó que, mitjançant el tacte i l’olfacte havíem d’endevinar de quin plat es tractava. A més a més, també els podíem degustar!
Va ser una experiència molt gratificant i ens vam adonar que, probablement, si tots aquells aliments els haguéssim vist amb els ulls oberts, alguns/es de nosaltres no els hauríem tastat.
Així doncs, aquest va ser el punt de partida que va donar a conèixer el nom del nostre projecte:¿Comemos con los ojos?
“El joc és emoció, i sense emoció no hi ha aprenentatge”, Imma Marín.
Aquest dimecres hem pogut donar el tret de sortida al projecte de comunitat d’enguany. Vam començar trobant-nos tota la comunitat al gimnàs, Alícies i Tanits sabíem que un nou projecte ens esperava i vam posar al dia als Rovellons. Ben emocionats vam escoltar les indicacions de les mestres que ens convidaven a obrir els ulls mentre passejàvem pel passadís de primària per poder trobar peces de trencaclosques que tinguessin el nostre nom.
Un cop localitzada la peça, havíem de baixar al vestíbul. Allà trobàvem cinc imatges grans dels diferents trencaclosques. Mirant atentament el nostre trosset d’imatge, a quin trencaclosques correspon ens havíem de preguntar. A mesura que tots els infants anaven baixant amb les seves peces, els trencaclosques anaven construint-se. I així descobríem amb quins companys i companyes compartiríem grup aquest curs.
De tornada al gimnàs, ens hem col·locat per grups deixant el nostre trencaclosques a terra. Els mestres encara no ens havien dit de quin grup formaven part, així doncs hem afinat l’oïda per escoltar la pista que ens han deixat anar. En escoltar-los ràpidament hem sabut on estarien, ja que la pista estava dins la imatge del trencaclosques.
En rotllana, per grups, amb els infants i mestre que en formen part d’aquest, ens hem mirat la imatge resultant del nostre trencaclosques. Som conscients que ens falta informació, quin grup som? Donem la volta al paper i descobrim que hi ha un sobre. En obrir-lo agafem un paper del seu interior. Trobem una tira de diferents aliments amb caselles en blanc a sota, sembla un codi. Decidim sortir al pati i buscar pistes.
Quan sortim al pati descobrim penjades en els vidres diverses pistes; es tracta dels aliments que tenim a la tira! Apareixen amb una lletra i, definitivament, és un codi! De mica en mica anem buscant els aliments que formen part de la tira que teníem dins el sobre i memoritzem la lletra que tenen escrita per tornar al gimnàs i escriure-la al lloc corresponent. Un cop les trobem i escrivim totes, apareix una nova paraula. Cada grup llegeix la seva, però no són paraules que escoltem a diari i ens resulten una mica estranyes.
Ja a la tarda, cadascú a la seva aula de projectes de comunitat, ha pogut parlar sobre aquesta nova paraula i el seu possible significat. Moltes hipòtesis han anat sorgint, hem fet ús del nostre bagatge lingüístic intentant trobar paraules que se li assemblen, però és complicat. Els mestres ens han ensenyat algunes imatges per intentar trobar bones respostes, i han donat resultat! Però, aquest serà el nostre nom de grup? No ens agraden gaire…Potser aquest cop, podem escollir-lo nosaltres?
El dimecres dia 12 de juny vam celebrar el nostre mercat medieval, un mercat on els diferents grups de projectes de mitjans (brúixoles, sínia, ferradures, impremta i vitralls) vam poder ensenyar i exposar tot el que hem fet durant aquest curs. En el mercat es van poder veure mostres de ceràmica, creacions tèxtils, escuts medievals, punts de llibre medievals i vitralls per decorar les diferents estances.
Les adquisicions d’aquests materials es van poder fer gràcies a la creació de la moneda pròpia de l’escola, els “martamatins“. El grup de la impremta va fer la creació de la moneda per tal que tots els assistents al mercat medieval poguessin adquirir els seus productes.
Aquest mercat va ser el tancament a tot un curs de progrés i coneixement, on hem pogut veure els diferents elements de la vida medieval, des de com i on vivien les persones en aquella època, fins que es dedicaven durant el seu dia a dia, cada grup ha profunditzat més en aquells aspectes que els hi han creat més interès i d’aquesta manera hem pogut aprendre aquells aspectes de l’edat mitjana que han produït més interès i motivació.
Sabent que el nostre repte final d’aquest projecte de comunitat és crear un mercat medieval a la pista de la nostra escola, esbrinem amb l’ajuda de diccionaris i traductors quina serà la nostra parada. Busquem “TEXTOR” i descobrim que serem artesans durant aquestes setmanes, en concret, serem teixidors.
Comencem situant-nos! Com s’ho feien per obtenir llana? Per poder saber-ne més, visionem un documental basc on ens expliquen tot el procés que fa uns anys seguien per arribar a poder tenir fil de llana. Ens adonem que tots aquests passos són lents i laboriosos, alhora que importants per aconseguir tenir una matèria amb la qual després poder teixir. Descobrim doncs no només com obtenir fil de llana sinó que també com aprofitar al màxim els pocs recursos dels quals disposaven!
El següent pas que seguim és documentar-nos sobre com podem teixir a l’escola amb pocs materials i recursos. Després d’uns dies de recerca a casa, dediquem una sessió a mirar molt bé tot el que entre tots i totes hem trobat per anar decidint quins mètodes podem fer servir i quins no. Tenim clar que haurem de fer proves i que potser després valorem que certs mètodes no acaben de resultar com esperàvem, però… Errarehumanum est, així que no ens preocupa, en el fons sabem que és important proves!
A l’escola anem portant cartró, fils de llana, fils de trapillo, pals, plats de cartró, agulles… Amb totes les idees que hem trobat pensem per mitjà d’un esquema com organitzant-nos. Decidim construir telers de cartró de 40cm x 30cm i poder teixir estovalles petites.
De mica en mica, amb els telers construïts, anem preparant l’ordit (fils verticals) amb el fil de llana triat. Un cop tenim ben tensat aquest primer fil, passem a teixir creant la trama (fils horitzontals). A mesura que anem passant el fil, anem descobrint i compartint estratègies diverses; fer servir una agulla de cartró, altres descobreixen que amb un regle és més fàcil… També ens adonem que si el fil és massa llarg comencen a aparèixer nusos diversos, cal parar i desfer amb paciència, i insistir i tornar-hi… Mentre teixim ens posem a prova, alhora que anem fent un treball de motricitat fina important. Coincidim que ens sentim relaxats, ens agrada aquesta sensació de fer i crear amb les nostres mans!
La cerámica es como la música, tiene su propia armonía y ritmo
Beatrice Wood
Ja van quedant pocs dies per la jornada del mercat medieval i les brúixoles estem molt treballadores elaborant amb les nostres mans precioses peces de ceràmica. Prenem consciència que és una feina laboriosa que necessita molta paciència per transformar una bola d’argila en un objecte per a ús domèstic a l’edat mitjana.
A l’inici d’aquest dimecres de projecte, hem conegut una nova tècnica per modelar argila “La Tècnica del Xurro” fent ús de fang de color blanc. Un xurro és argila enrotllada a mà per formar un tub sòlid, que pot ser de qualsevol mida, longitud o gruix.
Aquest mètode és un dels més antics per fer ceràmica. Les formes dels bols es construeixen mitjançant l’ús de xurros d’argila flexible, col·locant-ne un damunt l’altre i pressionar-los junts. Les formes creades amb xurros s’han d’allisar pentinant-los per dins i fora fins que la paret sigui més prima, forta i tingui la forma desitjada. Mentre es treballa, s’ha d’aguantar tant l’interior com l’exterior amb la mà. El dibuixos que hi ha a continuació, il·lustren les dues maneres de fer els xurros. Nosaltres hem emprat el primer mètode.
Avui ha estat un dia molt profitós, hem estat creant objectes de ceràmica amb ambdues tècniques treballades: Pessic i Xurros. Fins i tot, algunes peces han estat decorades amb petxines, punxons i paletes.
El grup Impremta, a projecte de comunitat, estem molt engrescats preparant coses per al nostre mercat medieval. Ara ens ha sortit un encàrrec molt important per preparar aquests dies i no és un altre que dissenyar i preparar la nostra moneda medieval. Aquesta moneda és la que farem servir al mercat que organitzarem la comunitat de mitjans. La veritat és que és una gran responsabilitat i ens hem posat a treballar amb moltes ganes i il·lusió.
Primer de tot vam mirar diferents models per fer-nos una idea de com eren les monedes medievals i després vam pensar que estaria bé utilitzar els noms i imatges de les classes i el logo de l’escola per fer els nostres dissenys.
Per últim, la part més difícil ha estat a l’hora de fer les votacions per escollir els dissenys guanyadors i hem fet tot un procés com el que es fan a les eleccions. Ens ha costat decidir quins eren els escollits perque tots els models ens han agradat molt.
La veritat és que ens ho hem passat molt bé aquests dies dissenyant les monedes medievals.
