Té cul i no té forat,
té braços i no té mans,
té boca i no té cap;
endevina el disbarat.

Endevinalla

Les brúixoles ja hem alçat les veles rumb al nostre objectiu, crear un mercat medieval juntament amb els altres grup de la comunitat. 

El dia que vam rebre l’emissari d’en Guifré el Pilós ens vam endur l’encàrrec de cercar què volen dir aquelles paraules en llatí que ens va lliurar en un sobre. Així doncs que a la Rotllana vam poder posar en comú el que vam investigar a casa. 

D’altra banda, en Josepet ens va comunicar que una vila com la nostra es mereix un mercat medieval i la nostra feina serà d’aprendre l’ofici de terrissers per a poder vendre els objectes que haurem fabricat a partir de l’argila. 

Aprendre a fer d’artesà terrisser no serà una tasca fàcil, per això amb la dinàmica 1,2,3 realitzem una pluja d’idees que ens ajudi a pensar quins passos caldrà fer esdevenir uns bons ceramistes. Per dur a terme aquesta activitat, primer pensem idees individualment, al cap d’una estona ens trobem amb una altra persona per compartir i enriquir les idees que hem pensat sols i soles. Per acabar, ens trobem amb altres persones i  fem un grup de tres per seguir acumulant bones idees. 

Un cop hem acabat, ens trobem a la Rotllana i entre totes les persones de les Brúixoles exposem les idees i decidim per on volem començar. Tota aquesta colla de cavil·lacions les anem plasmant en una pissarra de Jamboard on després les podem classificar. 

Prenem consciència que coneixem algunes coses sobre fer de terrissers. En algun moment de la nostra vida hem experimentat amb el fang, creant algunes figures o objectes però sabem que no és suficient per poder considerar-nos terrissers. Per això decidim que una bona manera de començar a conèixer és investigant a casa. Pel proper dia de projectes portem un encàrrec que ha d’ajudar a créixer el nostre propòsit:No obstant la desconeixença, ens animem a consultar diversos llibres sobre l’edat mitjana per poder començar a descobrir com eren les peces de ceràmica que haurem de crear amb les nostres mans.

Quin gran repte ens espera!

Per cert! Ja sabeu de quin objecte de ceràmica tracta l’endevinalla de la cita?

Té millor coneixement del món, no qui més ha viscut, sinó qui més ha observat. 

Arturo Graf

Fa just un mes, la comunitat de mitjans vam estar visitant el Monestir de Ripoll amb la seva portalada, l’església de cinc naus, el claustre i vam escoltar el repicar de les campanes del seu campanar. 

Antigament, el monestir tenia dues torres però el 1428 un terratrèmol va ensorrar la torre nord i actualment només queda dreta la sud. Aquest és un campanar de planta quadrada de 7 pisos amb finestres d’arc de mig punt, coronat amb un terrat amb barana de merlets on, per l’interior, hi puja una escala de cargol de pedra picada.

Aquesta joia del Romànic es mereix que quedi immortalitzada en la nostra experiència de conèixer l’edat mitjana. Per això es proposa realitzar una il·lustració de caire realista des de diferents mirades i perspectives del Campanar del Monestir amb l’objectiu d’observar en calma els detalls que el caracteritza. 

Ben tornats d’estar 3 dies immersos en el romànic de l’Edat Mitjana a Ripoll, el grup de les Brúixoles enraonem d’allò que hem après durant aquesta estada. Han sortit idees molt interessants i es fa palesa què han vinguts ben coneixedors d’història:  

• Hi va haver un Bisbe que es deia Josep que va reconstruir el monestir de Ripoll després d’haver sofert guerres i terratrèmols. Ell creia que era important conservar el lloc on va començar Catalunya. 
• Les despulles de Guifré el Pilós van estar amagades a casa de gent de Ripoll fins que un dia en Jordi Pujol les va buscar i les va trobar. Al 1982 van fer l’enterrament del comte Guifré al Monestir de Ripoll. 
• La gent de l’edat mitjana no sabia ni llegir i escriure i per això la portalada està plena d’escultures que explica la Bíblia perquè les persones sabessin què estava bé i què estava malament. 
• Els judicis a l’edat mitjana es deien Judicis de Déu, quan algú feina una malifeta i el jutjaven li feien posar les mans en aigua bullint. Si aguantava el dolor volia dir que Déu el perdonava sinó el castigaven. Quan va arribar l’Abat Oliba al Monestir va creure que aquesta manera de jutjar a les persones estava molt mal feta i va voler canviar les coses. Cada poble tenia un Alcalde i quan algú es portava malament feien l’Assemblea de Pau i Treva i el jutjaven allà. 
• Una de les feines que feien els monjos era copiar llibres al Scriptorium. Un dels monjos dictava i uns quants copiaven el què deia. D’aquesta manera d’un llibre en sortien uns quants. 
• Les fulles d’aquests llibres estaven fetes amb pell d’animal i costava molt fer-les. Per això era tan valuós tenir un llibre. 

Després de parlar a la Rotllana, hem format quatre grups. Cada grup disposa d’un sobre amb un conjunt de paraules, imatges i il·lustracions que han de relacionar i plasmar en una gran cartolina. 

Ha estat una tasca molt laboriosa: 

Un cop hem acabat n’hem estat parlant: 

• Hi havia paraules que sabia i altres que no. 
• Hi havia moltes idees i costava decidir com posar-ho. 
• Ens hem hagut de posar d’acord amb el grup i això ha sigut difícil. 
• Aquesta activitat m’ha agradat molt. 
• M’ha ajudat a aprendre millor l’edat mitjana.