Els volcans de dins nostre

A banda dels volcans reals, els Verne no perdem de vista els volcans “de mentida”. Aquests darrers volcans són aquells que tots i totes tenim dins nostre, que poden estar adormits i que també poden erupcionar. I n’hem parlat molt sobre ells…

Què pot provocar que el vostre volcà de dins es desperti i erupcioni?

“Que ens piquin o empenyin, que ens insultin, que no ens deixin parlar, que ens diguin mentides, que ens facin ganyotes o ens mirin malament, que no ens deixin jugar, que no ens estimin, que s’expliquin secrets per darrera, que ens empipin o molestin, que no compleixin promeses, que ens facin malbé coses nostres, quan ens treuen la pilota o un material que nosaltres tenim, que diguin coses sobre nosaltres i que no siguin veritat, quan es colen a la fila…”.

I què sentiu dins vostre quan tot això passa? Què noteu que li passa al vostre cos?

“Jo sento que el cor va molt ràpid!”, “A mi em fa mal la panxa…”, “A mi el cap…”, “A mi la panxa, el cap, el cor… tot!”, “Jo respiro molt, moltes vegades, ràpid!”, “Jo noto una força als punys i als braços!”, “Jo tinc ganes de plorar…”, “Jo sento ganes de marxar corrents!”, “Jo tinc ganes de cridar!”…

I quan noteu que tot això passa dins vostre... què feu?

(Les cares canvien…)... “Jo pico, se m’escapen els punys o patades…”, “A mi també…”, “Jo dic paraules… insults”, “Jo ploro i em costa respirar”, “Jo vaig a buscar a la mare o a un profe”, “Jo pico i crido”…

Després d’una conversa llarga, intensa i molt honesta, expliquem un conte. “Tinc un volcà” és un conte molt adient per aquest moment, està escrit per la Míriam Tirado i il·lustrat per en Joan Turú, i la protagonista s’assembla bastant a nosaltres.

Gràcies a aquest conte podem posar nom a aquest sentiment que neix dins nostre després que algú ens fereixi d’alguna manera, la ràbia. Ens sentim identificats i, tot i riure al principi, reconeixem que tots i totes podem arribar a comportar-nos com ella. Mitjançant la història de l’Alba (la protagonista) i de la fada que imagina, reflexionem sobre com reconduir la ràbia utilitzant la respiració i la importància de pensar abans d’actuar per tal d’evitar malentesos i conflictes. Ho resumim dient que “la ràbia no pot guanyar!”, però sabem que no és fàcil, cal aprendre a respirar i a prendre’ns un temps abans de fer.

Amb la intenció de començar a posar fil a l’agulla, realitzem un treball plàstic sobre aquest tema. Comencem teatralitzant, ens imaginem que ens fan enfadar molt i posem el nostre cos tens, rígid, canviem la cara… i ens fotografiem. Després dibuixem sobre paper vegetal el nostre volcà intern ben actiu i l’enganxem sobre la nostra fotografia. Acompanyem aquesta fotografia amb la paraula ràbia i d’altres paraules que la provoquen confegint les lletres amb retalls de revista. Per l’altra banda de la fotografia deixem els pasos per aconseguir arribar a la calma tal i com ens proposa la fada del conte.

Aquest treball no acaba aquí! 

Seguirem escoltant el nostre cos i interioritzant estratègies per tal de mantenir-lo en calma, 
alhora que anirem aprenent a relativitzar conflictes i malentesos per seguir creixent i madurant.

I com diu la fada del conte... “El que sents a dins la panxa quan t’enfades tant es diu ràbia. 
És normal que t’enrabiïs. Hi tens tot el dret. 
Però si el volcà explota et farà mal a tu i als altres i no podem fer-nos mal entre nosaltres.”

Representem volcans reals amb plastilina

Els Verne fa dies que volem crear volcans amb plastilina i ho demanem “insistentment”. Ara que ja coneixem diversos volcans reals ha arribat el moment de triar-ne un i representar-lo utilitzant aquest material que tant ens agrada: la plastilina!

Amb un suport de cartró i plastilina de diversos colors, creem el volcà que més ens ha agradat de tots els que coneixem fins ara. Recordem on són i el paisatge de la vora, així com l’estat del volcà, actiu o adormit… i ens arremanguem per crear una bona obra! Cadascú utilitza una tècnica diferent a l’hora de crear el volcà… anelles que anem apilant, trossets de plastilina als que anem donant forma, bases de pizza que després enrotllem i posem dretes… tot és possible per acabar sent un volcà!

Mireu les nostres obres d’art!

Gel o Lava, qui guanya?

Els Verne seguim parlant de volcans reals! Estem molt pendents de l’actualitat doncs darrerament escoltem moltes notícies que en parlen sobre ells i les seves possibles erupcions de lava, de gasos, de cendres, etc.; i ràpidament les portem a l’aula per compartir-les, seguir-les, i conèixer nous volcans i nous països.

Fa uns dies l’Arya ens alertava que un volcà d’Islàndia, el Thorbjorn, podria erupcionar ja que els científics de la zona havien notat unes vibracions de la terra amb els seus aparells. I com Islàndia la tenim ben situada al mapa i sabem una mica com és el seu paisatge, ràpidament vam fer-nos algunes preguntes…

Pot erupcionar un volcà a Islàndia s'hi ha molt gel?

El gel congelarà la lava del volcà o la lava descongelarà el gel de la terra?

Qui guanyarà, la lava o el gel?

Després que cadascú exposés la seva hipòtesis ben raonada i ens adonéssim que no tots i totes pensàvem igual, decidim fer recerca a casa per poder compartir els nostres resultats i trobar una bona resposta.

Dies després en retrobem amb la informació que cadascú ha trobat però seguim sense posar-nos d’acord, inclús fem un petit debat on cada “bàndol” defensa la seva teoria amb la intenció de convèncer a l’altra banda! Finalment, la Cristina, que també ha fet recerca a casa, ens ensenya alguns vídeos on diverses persones han volgut comprovar què passa entre la lava i el gel i ens ho mostren.

Visualitzem aquests vídeos diverses vegades; les primeres per emocionar-nos amb l’espectacle i les segones vegades amb l’intenció d’analitzar què és el que passa entre els dos materials. A simple vista veiem que el gel “guanya”, dona la sensació que la lava mica en mica va perdent força i es va refredant. Però… i aquestes bombolles que surten? Per què surten? Qui les provoca?… Mirem un vídeo més!

Amb aquest últim vídeo ens adonem que alguna cosa més passa a banda del que pensàvem en un primer moment. Està clar que la lava va refredant-se fins a arribar a ser una pedra però també el gel canvia i es transforma en… fum que fa bombolles?… I ens apropem a la resposta!

Per entendre una mica millor el que passa ens imaginem un glaçó al que li donem una mica de calor, què passarà? Tots i totes tenim clar que es transformarà en aigua. Seguim imaginant… Si l’aigua la posem dins d’una olla i la posem al foc, què passarà? “Surt fum!”, diuen molts. “Fum com el de la fusta quan crema?”, “No!”… “És vapor!”, exclama en Dan. Exacte! I fem un dibuix a la pissarra amb aquesta transformació… Gel – Aigua – Vapor…

Què passa entre la lava i el gel?

La lava provoca que el gel passi directament a ser vapor sense passar per ser aigua, i aquest vapor provoca les bombolles que veiem en la lava. Alhora el gel provoca que la lava es vagi refredant de manera més ràpida.

Paraules com sòlid, líquid, gas, sublimació… han anat sorgint. Paraules força complicades per recordar-les però queda al nostre record tot el procés que hem seguit al voltant d’una pregunta interessant que ens ha fet pensar, imaginar, formular hipòtesis, argumentar, debatre, observar, reformular, descobrir i emocionar-nos!

Viatge al centre de la terra, una novel·la de Jules Verne

Misteri resolt! Els Verne aquesta darrera setmana hem pogut saber definitivament quina és la relació del nostre personatge amb els volcans!

Les nostres investigacions ens varen portar fins a Islàndia i concretament fins a un dels volcans més famosos, el Snaefellsjökull, i realment era aquest el volcà relacionat amb en Verne. Però les nostres hipòtesis sobre si s’hauria ficat dins el volcà per poder després escriure un llibre no han estat corroborades. No, en Jules Verne no va endinsar-se dintre ja que MAI va viatjar a Islàndia! Almenys no físicament!

En Jules Verne va viatjar a Islàndia amb la seva imaginació, va documentar-se moltíssim sobre aquell país i la seva activitat volcànica per poder escriure una novel·la que va ser tot un èxit; Viatge al centre de la terra! I com és que no ho hem descobert abans? Ja ens ho va dir la Nayara abans de marxar de vacances al desembre però no vam voler creure’ns el que ens deia. Ens il·lusionava molt la idea de pensar que, l’home que donava nom al nostre grup, s’hagués pogut endinsar dins un volcà tot i la perillositat per poder després escriure sobre la seva aventura! I quan vam trobar l’article que portava per títol “SNÆFELLSJÖKULL, LA ENTRADA AL CENTRO DE LA TIERRA DE JULIO VERNE ESTÁ EN ISLANDIA” vam conformar-nos amb llegir sols el titular i res més! (massa lletra…)

Aquesta setmana hem llegit l’article sencer i hem resolt el misteri. En Jules Verne va escriure aquesta novel·la on els protagonistes viatjaran fins a Islàndia per endinasar-se dins el Snaefellsjökull i arribar així al centre de la terra, ho aconseguiran? La setmana vinent la Cristina ens començarà a llegir una adaptació per a nens i nenes d’aquesta novel·la però mentrestant nosaltres ja fem noves hipòtesis!

També aquesta setmana hem descobert una cançó que ens parla de Jules Verne i de la seva gran aportació al món de les lletres així com al de la ciència! És la cançó que Dàmaris Gelabert dedica a un home important considerat el pare de la ciència ficció:

I, a banda de resoldre la gran qüestió i aprendre una nova cançó, aquesta setmana hem après dues coses ben importants:

  • És molt important llegir-ho tot!… i no sols els titulars o la primera frase.
  • Tots i totes tenim una gran arma dins nostre que no podem perdre… la imaginació!… Amb ella podem viatjar a on vulguem…

Situamos volcanes en nuestro mapamundi

Una de las cosas más claras que teníamos los Verne desde el inicio de nuestro proyecto era que queríamos situar volcanes en un mapa, ¡tooooooodos los volcanes posibles! Para poder llevarlo a cabo creamos entre todos y todas un mapamundi; primero calcando de la pizarra y después pintando siguiendo la leyenda de colores que encontramos en un mapa del mundo físico. ¡Parecía sencillo!, pero no lo era y… algún que otro retoque tuvimos que hacerle. Una vez acabado y colocado en la pared ya podíamos empezar a situar volcanes.

Días después, Cristina nos preparó Chromebooks y una ficha con los pasos a seguir para poder buscar por internet volcanes diferentes. En pareja debíamos llegar a la Wikipedia y buscar el nombre del volcán que nos había tocado, leer la ficha técnica para localizar dónde se encontraba así como su altura para conocer algo más de ese volcán. Cuando teníamos todos esos datos, podíamos situar nuestro volcán en el mapamundi de la clase.

A medida que todos íbamos situando nuestros volcanes pudimos observar que algunos de los volcanes los conocíamos pues habían sido noticia a lo largo del trimestre (Taal, Whakaari…), otros nos sonaban de los primeros días cuando todos compartíamos nombres que buscábamos en casa (Mauna Loa, Etna, Fuji, Vesubio), y otros, con nombres bastante graciosos, no los habíamos oído nunca (Nyiragongo, Popocatépelt…).

Y como el último día nos quedamos con ganas de seguir utilizando la herramienta de StreetView de GoogleMaps, la hemos utilizado para poder viajar hasta el volcán situado. Algunos hemos tenido más suerte que otros y… ¡hemos podido acercarnos bastante!

Seguiremos buscando nuevos volcanes y los localizaremos en nuestro mapa. Quién sabe, ¡lo mismo los encontramos todos!

 

Snaefellsjökull, la relació entre Verne i els volcans!

Els Jules Verne reprenem el projecte després de les vacances d’hivern i fem un repàs de tot el que fins ara hem anat investigant, quines coses hem fet i quines preguntes encara ens queden per respondre. Ens adonem que hem aconseguit fer algunes coses però que encara ens queda un gran dubte:

Quina relació hi ha entre Jules Verne i els volcans?

Recordem dues “pistes” que alguns van descobrir el trimestre passat – Islàndia i el centre de la terra – i algunes hipòtesis que teniem; volia escriure sobre volcans o que inclús potser s’havia ficat dins d’un dels volcans d’Islàndia per poder escriure com arribar al centre de la terra. Llavors la Nora i el Dan ens expliquen que ells han trobat el nom del volcà que està relacionat amb en Verne i ens el diuen, bé, ens el intenten dir perquè pronunciar-lo correctament és una mica complicat. Com el Dan el porta escrit en un paper, el copiem a la pissarra i entre tots i totes intentem llegir-lo.

Snaefellsjökull

Fàcil, oi?


Després decidim ubicar Islàndia al nostre mapa mundi i ens imaginem com deu ser aquest país. La majoria l’imaginem amb molts arbres i vegetació, ens imaginem inclús que el nostre volcà està a prop d’una ciutat gran… Per corroborar la nostra imaginació busquem Islàndia al GoogleMaps! Un cop tenim el mapa davant, en Joan Pol i la Cristina ens ensenyen com és aquest país com si estiguéssim allà mateix gràcies a un “ninot” (StreetView) que el GoogleMaps té.Hem fet un viatge a Islàndia des de la cadira de la classe! I… no, definitivament no s’assembla gaire al país que imaginàvem i ens quedem ben parats i parades!

Volem apropar-nos gràcies a aquesta eina (StreetView) al volcà per tal de poder veure’l d’aprop però descobrim que aquest ninot només pot moure’s si allà hi han carreteres per on circular i el nostre volcà es troba al mig d’un parc natural amb molt poques carreteres. De totes maneres ara ja sabem com és Islàndia!

Després, hem buscat fotografies del volcà Snaefellsjökull en diferents moments de l’any per veure que sovint està nevat i l’hem dibuixat i pintat amb guixos.

També hem buscat  informació més tècnica i sabem que, ara per ara, és un volcà inactiu, està adormit!

Ah, i Jules Verne va dir que: "és la porta per arribar al centre de la terra"; 

potser va comprobar-ho ell mateix?

Els experiments dels Verne!

Els Jules Verne hem seguit parlant sobre els volcans de veritat i alguns hem portat informació sobre ells, sobretot sobre la seva estructura. Encara no sabem què els irrita i els fa erupcionar però sabem que surt lava, fums, cendres i inclús pedres volcàniques.

El Felip va portar una caixa per fer un experiment d’un volcà i tots i totes vam emocionar-nos molt ja que això de fer experiments ens crida força l’atenció. A l’obrir la caixa ens vam adonar que les instruccions estaven en diversos idiomes excepte en català o castellà i llavors no sabíem quines quantitats dels ingredients per fer l’experiment necessitàvem, els ingredients els intuíem i alguns inclús els coneixíem. – I ara què podem fer? – Buscar a internet!

En petit grup vam buscar als Chromebooks l’experiment del volcà amb la intenció d’esbrinar tot el que necessitàvem i quant, alguns vam veure presentacions i d’altres vídeos. La nostra sorpresa va ser trobar diverses variants de l’experiment! – Només provarem l’experiment amb el vinagre i el bicarbonat? – La resposta estava clara així que entre tots vam fer una llista dels ingredients que necessitàvem perquè la Cristina pogués fer la compra.

  • Bicarbonat
  • Vinagre
  • Coca-cola
  • Llimona
  • Fang (per la maqueta)

I aquesta setmana, amb els ingredients a la taula i en petit grup, ens hem posat a experimentar! Hem provat l’experiment estrella de barrejar vinagre amb bicarbonat dins d’una ampolla i després vam provar a repetir l’experiment canviant el vinagre per coca-cola. Tots dos van funcionar però a cada grup de manera diferent en funció de la quantitat posada. Després d’aquests dos experiments hem provat el de la llimona que un grup havia trobat a internet; la base del volcà era la mateixa llimona i la reacció l’hem fet amb el suc de la fruita més bicarbonat. Hem pogut veure com l’erupció anava poc a poc, com si fos a càmera lenta! A continuació la Cristina ens ha ensenyat que havia comprat mandarines també i hem provat a fer el mateix que havíem fet amb la llimona. Efectivament ha tornat a passar el mateix: una erupció lenta! I al finalitzar totes aquestes proves algú s’atreveix a afirmar que tot ha passat perquè sempre un dels ingredients és d’aquells que piquen a la llengua quan els tastem! La paraula àcid ha sortit poc després…

I per acabar la sessió… un experiment sorpresa: un volcà submergit! Costa fer-se a la idea de com pot ser un volcà d’aquest tipus però amb aquest experiment ens ha quedat una mica més clar. Voleu saber com l’hem fet? Pregunteu-nos, pregunteu-nos!

*A la carpeta del Drive podeu veure més fotografies i vídeos d’aquesta sessió.

Som el grup JULES VERNE!

El projecte de comunitat ha començat i ja sabem a quin grup pertanyem, nosaltres som JULES VERNE!

De moment no en sabem gaire sobre el nostre nom, per la foto sabem que és un home i hem intuït que ha mort doncs la foto sembla antiga. Podem afegir que és escriptor gràcies a la recerca del Lucas! Però, quina relació té en Jules Verne amb els volcans? De moment no tenim resposta.

En aquestes primeres sessions hem tornat a veure el vídeo de la presentació i hem compartit les idees principals que hem anat veient i entenent. Totes les nostres aportacions les hem anat anotant a la pissarra i hem pogut “acordar”que per a nosaltres hi ha dos tipus de volcans; els volcans de veritat i els volcans de mentida. Els de veritat semblen muntanyes i els de mentida apareixen dins nostre quan ens enfadem. I, “¿Qué cosa irrita a los volcanes de verdad y a los de mentira?” ens hem preguntat fent referència a la pregunta que dona nom al nostre projecte de comunitat. Però tampoc hem pogut trobar resposta ja que el significat de la paraula “irrita” no el sabem del cert, de moment són tot hipòtesis. Doncs, stop!, busquem què vol dir per poder seguir avançant? Hem anat a buscar alguns Chromebooks i hem buscat la resposta.

Irritar vol dir molestar, fer enfadar, enutjar, ofendre, atacar, incomodar, empipar... 

 

Comencem a tenir alguna resposta que ens ajuda a seguir pensant i a fer les nostres pròpies relacions.