PROPORCIONS NUTRICIONALS, EL PLAT SALUDABLE

Cristina Vargas08/05/25  

“Quien come con cordura, por su salud procura”, refrán español.

Els Quefirs hem estat parlant sobre què és el que el nostre cos aprofita realment dels aliments i així ens ha sorgit el concepte de nutrients. A través de vídeos i molta conversa, hem pogut anar descobrint quins eren aquests nutrients imprescindibles per al nostre organisme i hem pogut conèixer més a fons què ens aporten i de quins aliments en formen part. Proteïnes, Hidrats de carboni, Vitamines, Minerals, Greixos i Aigua han estat protagonistes de les últimes sessions de projectes de comunitat.

“Quina quantitat hem de menjar de cadascun d’aquests nutrients? Hem d’ingerir la mateixa quantitat?”, ens hem preguntat, però la resposta tot i semblar fàcil, ens ha costat consensuar-la. La majoria creiem que n’hem de menjar de tot perquè tots els nutrients són importants i els necessita el nostre cos; tot i això, no estem segurs i segures. En aquest moment, ens presenten “El plat Harvard o plat saludable”. Mitjançant aquest plat ens representen les proporcions de cadascú dels nutrients que hem de menjar en un àpat.

La imatge és bastant clara i de seguida observem que les vitamines i els minerals ocupen la meitat del plat, és a dir, que el nostre plat hauria de tenir verdura i fruita fins a ocupar-ne la meitat. L’altra meitat del plat està dividida en dues parts iguals; en una trobem els hidrats de carboni i en l’altra les proteïnes. A banda d’aquestes proporcions, ens fan una sèrie de recomanacions: acompanyar el nostre plat d’una mica de greixos saludables, beure molta aigua, fer esport i procurar que les fruites que ingerim al llarg del dia siguin variades quant a color.

Per tal d’interioritzar aquest nou saber, el plat saludable, proposem la tasca per fer a casa de pensar en un bon àpat que respecti la norma Harvard. La setmana següent, compartim tots i totes les nostres creacions i junts anem fent valoracions i aportacions que ens ajuden a polir les nostres propostes culinàries.

UN BON PLAT, UN PLAT SALUDABLE!

Lídia Rodríguez07/05/25  

Durant les dues últimes sessions, els grups de Pollastres i Espaguetis han compartit moments molt enriquidors treballant plegats al voltant d’un tema que coneixen bé: l’alimentació saludable. En altres ocasions ja havíem parlat sobre aliments saludables i no saludables, i podem dir que aquest coneixement el tenen molt ben consolidat!

Aquesta vegada, però, hem anat un pas més enllà. Ens hem preguntat: com ha de ser un plat per considerar-lo realment saludable? I per respondre-ho, ens hem basat en una eina molt visual i clara: el Plat Harvard.

Aquest plat ens parla no només dels tipus d’aliments que hem d’incloure (proteïnes, hidrats de carboni, verdures i fruites), sinó també de les proporcions que hauria de tenir cada grup dins del plat. Segons aquesta guia, la meitat del plat hauria de contenir verdures i fruites, una quarta part aliments rics en proteïnes saludables i l’altra quarta part cereals integrals.

Per fer-ho més entenedor i vivencial, hem treballat en petits grups i hem creat el nostre plat saludable amb plastilina. Abans de posar-nos mans a l’obra, però, cada grup ha mantingut una petita conversa per decidir conjuntament quins aliments escollir, sempre tenint present la consigna del Plat Harvard.

A més, podem dir que ens hem fet una mica experts! Individualment, cada infant ha analitzat diferents plats i ha estat capaç de descartar aquells que no eren saludables, identificant amb facilitat quin grup d’aliments hi faltava. També han sabut reconèixer quin era el plat correcte, aplicant el criteri del Plat Harvard amb molta seguretat. Són molt conscients que ha de tenir un plat per ser equilibrat i saludable.

DESCOBRIM EL PLAT SALUDABLE 

Eva Valls04/05/25  

“Que el menjar sigui el teu aliment i el teu aliment, la teva medicina”

Hipòcrates, metge

A aquestes alçades, el grup dels Dònuts ja tenim força clar quins aliments són més o menys beneficiosos per al nostre cos, per donar-nos l’energia que necessitem i ajudar-nos a complir les diferents funcions del dia a dia. Tot i això, aquest dimecres hem descobert un concepte nou que ens ha fet mirar el nostre plat d’una altra manera: el plat saludable, també conegut com el plat Harvard.

Per començar, hem fet una conversa a la rotllana per compartir què creiem que hauria de contenir un plat saludable. Entre tots i totes, hem fet una primera pluja d’idees, i les conclusions han estat molt interessants. En totes les propostes ha aparegut la verdura, i molts dels plats suggerits combinaven carn, peix, pasta o arròs amb els vegetals. Això ja ens indicava que anàvem ben encaminats!

Després, cada alumne ha fet un dibuix del que creia que era un plat saludable. En la posada en comú, han sorgit noves idees. Alguns han dividit el plat en 2, 3 o fins i tot 4 parts proporcionals, i han col·locat els aliments segons el grup al qual pertanyien. D’entre totes les propostes, n’hi ha hagut quatre que han encertat les divisions exactes del plat saludable. A partir d’aquí, hem observat amb deteniment quins tipus d’aliments apareixien en aquests plats encertats, per intentar definir entre tots com hauria de ser un plat equilibrat.

Seguidament, hem llegit un text informatiu sobre el plat Harvard, que ens ha ajudat a verificar les nostres idees i a entendre millor les proporcions que aquest model proposa. Aquest plat ensenya, de manera molt visual, quins aliments haurien de ser presents a cada àpat i en quina proporció.

Segons el plat saludable:

  • La meitat del plat hauria de ser de verdures i fruites, amb predomini de les verdures.
  • Un quart ha de contenir cereals (millor si són integrals), com ara arròs, pasta o pa.
  • L’últim quart hauria de ser de proteïnes saludables, com llegums, ous, peix o carn blanca.

Un cop hem tingut clares les proporcions i els grups d’aliments que formen el plat saludable, ja hem pogut començar a crear un menú divers amb plats equilibrats. Per fer-ho, hem utilitzat una proposta basada en la combinació d’imatges d’aliments, que ens ha permès visualitzar com podem organitzar els diferents ingredients dins del plat.

En aquest moment ens adonem d’un parell de coses importants:
D’una banda, hi ha aliments que no sabem com es diuen. I de l’altra, l’enciam apareixia a gairebé tots els plats que havíem dissenyat al matí. Això ens fa pensar en si realment coneixem prou varietat dins de cada grup d’aliments.

Així que decidim fer una aturada per parlar i explorar una mica més a fons els grups d’aliments: vegetals, fruites, cereals i els aliments que ens aporten proteïnes, per no repetir sempre les mateixes i poder elaborar un menú realment variat i equilibrat.

DEL PLAT A LES CÈL·LULES: EXPLORANT LA DIGESTIÓ

Mireia Roca04/05/25  

Henri Frédéric Amiel

El teu cos és el temple de la natura i de l’esperit diví. Conserva’l sa, respecta’l, estudia’l i concedeix-li els seus drets.

A la darrera sessió del projecte, els Cogombres vam continuar explorant com el nostre cos transforma els aliments per obtenir els nutrients necessaris per a les nostres cèl·lules.

Després de veure un vídeo sobre “La digestión del cuerpo humano”, alguns Cogombres vam adonar-nos que no en sabíem prou sobre aquest procés. Això ens va motivar a buscar més informació sobre la digestió i els òrgans que formen l’aparell digestiu.

Vam consultar la pàgina web de SàviaMENT, que explica d’una manera molt visual i amb un vocabulari adaptat a la nostra edat el procés de la digestió.

A partir de la informació recollida, vam documentar a la nostra llibreta les parts de l’aparell digestiu i vam aprendre conceptes com:

  • Bol alimentari: la massa de menjar que es forma a la boca quan masteguem i barregem els aliments amb la saliva.
  • Sucs gàstrics: líquids produïts per l’estómac que ajuden a descompondre els aliments.
  • Quim: la massa pastosa que resulta de la barreja del bol alimentari amb els sucs gàstrics a l’estómac. 
  • Substàncies digestives del fetge: el fetge produeix la bilis, que ajuda a digerir els greixos.
  • Suc pancreàtic: líquid produït pel pàncrees que conté enzims per digerir els aliments.
  • Absorció de l’aigua a l’intestí gruixut: l’intestí gros absorbeix l’aigua dels residus alimentaris abans de ser eliminats.

El més important que vam aprendre és que a l’intestí prim és on s’absorbeixen els nutrients del menjar i passen a la sang per ser distribuïts a totes les cèl·lules del cos.

POSA’T A PROVA!

Aquesta sessió ens ha fet veure la importància de prendre la iniciativa per documentar-nos i adquirir coneixements científics. Entendre com funciona el nostre cos ens ajuda a ser més crítics i responsables a l’hora de decidir quins aliments consumim.

ELS COGOMBRES INVESTIGUEM: QUIN VIATGE FA EL MENJAR DINS DEL NOSTRE COS?

Mireia Roca12/04/25  

César Coll

El coneixement no es transmet, es construeix.

Els nens i les nenes del grup dels cogombres estem descobrint moltes coses sobre el nostre cos i sobre com ens alimentem per estar sans i forts. Fa uns dies, després d’aprendre quins nutrients necessita el nostre cos, ens vam fer una gran pregunta: Quin viatge fa el menjar dins del nostre cos?

Per començar a pensar-hi, cadascú ha fet un dibuix del viatge del menjar des que entra per la boca fins que surt per l’anus en forma de caca, o millor dit, matèria fecal. Amb aquests dibuixos, hem vist què sabem ja i com ens imaginem aquest viatge tan especial que fa el menjar.

Després, ens hem assegut en Rotllana per explicar els nostres dibuixos i compartir què pensem que passa dins el nostre cos. Hem descobert que cada infant té idees diferents, i que tots i totes sabem coses molt interessants, però també hem vist que encara tenim molt per descobrir.

Fa unes setmanes, la Carla va buscar què vol dir la paraula digestió. Ens va explicar que la digestió és “un procés que fa el nostre cos per convertir el menjar en energia. El nostre cos el transforma en nutrients i aquests nutrients ens donen força. La digestió la fa l’aparell digestiu“. Gràcies Carla!

Una mirada pedagògica

Aquesta activitat no és només una proposta artística o creativa: forma part d’una manera de fer basada en una teoria educativa molt valuosa. El psicòleg David Ausubel deia que per aprendre realment cal connectar el que ja sabem amb el que volem aprendre. Per això, abans d’explicar com funciona la digestió, hem volgut saber què pensen i què saben els infants, i així activar els seus coneixements previs. Quan fem això, aconseguim que els aprenentatges siguin més significatius i que tinguin sentit per a cadascú.

Ausubel (1986)

 Existe aprendizaje si hay un proceso intencionado de reconciliación integradora que permite establecer relaciones entre los nuevos conocimientos y las estructuras previas del aprendiz

A l’escola, no fem les coses perquè sí: cada activitat està pensada per respectar els ritmes dels infants, fer-los partícips del seu propi aprenentatge i ajudar-los a construir coneixement de manera viva, activa i compartida.

Per continuar aprenent, hem mirat un vídeo sobre com funciona el sistema digestiu. Tot i que algunes paraules eren una mica difícils, el vídeo ens ha ajudat molt a veure com és per dins el nostre cos i a entendre millor com fa la digestió.

Ara que sabem una mica més, volem continuar explorant i investigant com el nostre cos transforma el menjar que ens posem a la boca en energia i nutrients.

Seguirem treballant la digestió i ben aviat segur que serem uns petits experts i expertes del tema!

EXPLORANT EL PROCÉS DE LA DIGESTIÓ

Eva Valls06/04/25  

Aquesta setmana, el grup de projectes dels dònuts hem continuat investigant el procés de la digestió. En les sessions anteriors, vam activar els nostres coneixements i idees per dibuixar què imaginàvem que passava dins el nostre cos: des que un aliment entra a la boca fins que es converteix en rebuig en forma d’excrements. Els nostres dibuixos eren molt diversos i reflectien les nostres diferents perspectives.

Ara, ens hem centrat a entendre com els nutrients arriben a tot el nostre cos. Per fer-ho, vam visualitzar un vídeo molt interessant que ens mostrava el viatge d’un tros de menjar. Alguns infants van comentar que el vídeo semblava cosa de científics, ja que ens va permetre observar de manera clara el recorregut dels aliments a través de les diferents parts de l’aparell digestiu. Vam veure com els aliments es van trencant en trossets cada vegada més petits, fins a convertir-se en nutrients que el nostre cos pot utilitzar.

El nostre treball ha estat un procés lent i reflexiu, on hem parat per parlar, fer preguntes i connectar idees. A mesura que avançàvem, hem anat extraient les paraules clau que consideràvem importants en tot aquest procés. Quan vam arribar a l’intestí prim, ens van donar una informació que ens va portar a preguntar-nos quant creiem que pot mesurar ben estirat. Hi vam començar a fer hipòtesis.

Vam agafar un regle per adonar-nos dels nombres que dèiem, la majoria amb centímetres i inferiors al metre. Algun atrevit va aproximar-se als 2 metres, però quan ens vam fixar en la llargada que representava a l’aula, van sorgir molts dubtes.

Després de dinar, vam fer una lectura en la qual havíem de col·locar les paraules clau que havíem identificat. Així va ser com vam descobrir que l’intestí prim mesura realment més de 5 metres! Ningú s’ho podia creure, i molts van exclamar que era impossible! Llavors, va sorgir la pregunta: “Què és exactament 5 metres?” Vam decidir descobrir-ho i dibuixar-ho.

Vam tenir molta sort, ja que les Alícies del nostre grup tenien grans coneixements sobre el metre, en haver-ho treballat en el seu projecte d’aula, mesurant el jardí. Ens van explicar que en un metre hi ha 100 centímetres. Així que vam posar 5 metres en fila a terra per visualitzar fins on arribaria l’intestí. Finalment, ens vam dividir en grups per dibuixar els 5 metres i poder representar-ho de manera visual en un espai fix de la classe.

DEL PLAT AL COS: ELS INGREDIENTS INVISIBLES

Mireia Roca27/03/25  

Ludwig Feuerbach

Som el que mengem.

Durant aquests dies, el grup dels Cogombres seguim investigant sobre els aliments i les seves funcions en el nostre cos.

A mesura que avançàvem, ens van sorgir dubtes sobre el significat d’algunes paraules que apareixien en els textos que llegim. Per resoldre’ls, ens vam repartir les paraules per poder investigar-les a casa i després explicar-les a la Rotllana.

Després de diverses sessions, aquesta és la informació que vam descobrir:

  • Nutrients: Són les parts dels aliments que ens donen energia i ens ajuden a créixer sans i forts. Per exemple, la fruita i la verdura tenen molts nutrients bons per al nostre cos.
  • Proteïna: És un nutrient que ens ajuda a créixer i a tenir músculs forts. La trobem en aliments com la carn, el peix, els ous i els llegums.
  • Lactosa: És un tipus de sucre que es troba a la llet i als seus derivats, com el formatge i el iogurt. Algunes persones no la poden digerir bé i han de beure llet sense lactosa.
  • Calci: És un mineral molt important per tenir ossos i dents forts. El trobem en la llet, el formatge i els iogurts, però també en algunes verdures com els espinacs.
  • Substàncies: Són els diferents elements que formen part dels aliments i d’altres coses del nostre voltant. Per exemple, el sucre és una substància que fa que els aliments siguin dolços.
  • Hormones: Són unes substàncies que fabrica el nostre cos per ajudar-lo a créixer i funcionar bé. Per exemple, quan creixem, el cos produeix hormones que ens ajuden a fer-nos més alts.
  • Calories: Són l’energia que ens donen els aliments per jugar, córrer i fer totes les activitats del dia. Per exemple, els macarrons ens donen moltes calories per tenir energia.
  • Vitamines: Les vitamines són nutrients essencials que el cos necessita en petites quantitats per funcionar correctament i mantenir-se saludable. Es troben en aliments d’origen vegetal i animal, tot i que en alguns casos també es poden obtenir a través de suplements, com la vitamina D, que el nostre cos pot produir gràcies a la llum solar.
  • Minerals: Són substàncies que el nostre cos necessita per funcionar bé. Per exemple, el ferro, que trobem a les llenties i els espinacs, ens ajuda a tenir força i energia.
  • Fibra: És una part dels aliments que ens ajuda a tenir una bona digestió i anar bé al lavabo. Es troba en aliments com els cereals integrals, les fruites i les verdures.

Després d’investigar aquests conceptes, vam tenir l’oportunitat de llegir un article de la revista Cocoter que parlava sobre els nutrients que contenen els aliments i que són essencials perquè el nostre cos pugui desenvolupar-se i créixer de manera saludable.

Per comprendre millor l’article Qui és qui?, hem fet servir la dinàmica “La Classe invertida”. Cada grup s’ha preparat la lectura en veu alta d’una part de l’article i després ha elaborat tres preguntes per poder fer-les als oients i ajudar-los a comprendre millor l’explicació. 

La Classe Invertida consisteix en intercanviar l’ordre tradicional de l’aprenentatge: en lloc d’escoltar primer l’explicació del mestre i després fer activitats, l’alumnat es prepara el contingut de manera autònoma i després el comparteix amb els companys a classe. Això fomenta l’aprenentatge actiu, la comprensió profunda dels conceptes i la participació de tots els infants en el procés d’ensenyament.

Aquesta experiència ens ha ajudat a entendre la importància de conèixer quins nutrients necessita el nostre cos per estar sà i fort. Ara sabem que no es tracta només de menjar el que ens agrada, sinó d’intentar tenir una alimentació variada i equilibrada. Així, el nostre cos tindrà tot allò que necessita per funcionar correctament i gaudir d’una bona salut.

ENS CONVERTIM EN SALUDABLES PER UN DIA!

Eva Valls27/03/25  

Aquesta setmana, el grup de projectes de comunitat dels dònuts hem aconseguit el nostre repte: convertir-nos en saludables!

El nostre grup és l’únic que pertany als aliments considerats com a no saludables en la nostra dieta. En altres sessions ja vam parlar sobre allò que ens feia poc adequats, i quins aliments eren millors per prendre. Així i tot, l’aportació d’un alumne ens va fer repensar el què creiem i adonar-nos que la classificació no és tan senzilla.

Un aliment pot ser saludable o no segons com el facis.

Aquesta afirmació va donar lloc a una nova conversa en què vam reflexionar sobre si era cert o no, buscant exemples diversos. Les patates i la seva preparació a la cuina van ajudar-nos a comprendre-ho, anomenant diferents tècniques de cuina, i coincidint en el fet que si les patates que es cullen a l’hort, que són naturals, les fregim, es converteixen en una opció no saludable.

A partir d’aquí, ens vam fer una pregunta que ens va entusiasmar: 

És possible convertir un menjar no saludable en saludable? 

I més específicament, si podíem fer dònuts saludables. 

La nostra primera tasca va ser per fer a casa; buscant receptes de dònuts amb la premissa de considerar-se bons per la salut; i un cop a l’aula, vam compartir-les amb els companys, explicant els ingredients de cadascuna. Durant l’activitat, vam decidir excloure’n alguna per incloure certs ingredients dubtosos i també ens vam adonar que moltes afegeixen plàtan o poma com a substitut del sucre. Aquesta descoberta ens va permetre tenir clar un ingredient amb el qual segur que comptaríem i que ens aportaria dolçor natural.

I per fi va arribar el gran dia de convertir-nos en pastissers i pastisseres. En la nostra sessió de cuina, vam començar per identificar tots els ingredients i estris necessaris i amb molta cura, vam seguir els passos de la recepta, pesant cada ingredient tal com indicava. 

A mesura que els dònuts anaven prenent forma, estàvem més i més desitjosos de provar-los. No obstant això, un cop a la taula, la consigna va ser fer-ne només una mossegada, notar el gust i quedar-nos amb les sensacions i pensaments per poder-los explicar a la resta del grup. 

Hi va haver opinions diverses, però en general la sensació va ser de decepció: no eren com s’esperaven. 

– Estan “sosos”.

–A mi no m’agrada la civada.

–Està boníssim.

–No sap a res.

En aquest moment es va oferir la possibilitat de posar-hi a sobre xocolata, fet que va canviar l’opinió d’uns quants alumnes, que se’l van menjar de més bon grat.

La tarda va ser moment de continuar parlant-ne i de poder reflexionar per què ens havia passat. Alhora, vam llegir, comptar i escriure els ingredients de l’etiqueta d’un Dònut comprat al supermercat. N’hi havia més de 20! i la gran majoria no sabíem el que volien dir! Cadascú diu el què pensa i entre tots aconseguim marxar a casa amb dues idees clares:

  • Molts dels ingredients que posen són perquè el nostre cervell li agradi més i en vulguem menjar cada dia.
  • També hi ha ingredients que fan que no es facin malbé. El dònut comprat es posarà dur i una mica fosc però ja està. (Potser caldrà provar-ho!)

Us animem a fer els vostres postres saludables, ja que menjar bé no significa renunciar al plaer dels dolços! 

Plantem maduixeres!

Bernat Vidal27/03/25  

Aquesta setmana, el grup de projectes de comunitat dels Espaguetis hem dut a terme una experiència molt interessant relacionada amb la natura i l’alimentació. Tot va començar amb una pregunta que ens va fer pensar: d’on surt la fruita que mengem els dimecres?

Per esbrinar-ho, vam decidir plantar maduixeres. Primerament, vam parlar de què necessiten les plantes per viure: llum, aigua, terra i nutrients. Després, vam calcular el preu del material necessari per fer la plantació i vam investigar on podíem comprar-lo. Un cop ho teníem tot clar, vam anar a la botiga a comprar planter i llavors de maduixera.

A la tarda, amb molta il·lusió, vam plantar-ho tot! Ara ens queda esperar i observar com creixen. Però ens ha sorgit un dubte: les maduixeres que creixeran de les llavors seran iguals que les que hem comprat en planter? Ho descobrirem amb el temps!

Estem molt emocionats de veure com evoluciona el nostre projecte i aprendrem molt pel camí. Seguirem cuidant les nostres maduixeres i us mantindrem informats!

DESCOBRINT EL MÓN DELS NUTRIENTS I LA DIGESTIÓ

Lídia Rodríguez19/03/25  

Al llarg d’aquestes últimes sessions hem estat parlant dels nutrients. Això va sorgir arran de l’estada al Camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam començar a preguntar-nos què són realment els nutrients i quin paper juguen en el nostre cos.

Per resoldre aquest dubte, vam decidir utilitzar el diccionari digital, una eina que ens va obrir les portes a una definició més precisa. No obstant això, en aquesta definició va aparèixer un terme que ens va cridar especialment l’atenció: digestió. Així doncs, una nova pregunta va sorgir: què és la digestió?

A través de la conversa en grup, vam compartir les nostres idees i ens vam adonar que, tot i tenir molts punts en comú, també hi havia moltes dubtes. Vam fer un dibuix inicial on cadascú va plasmar com s’imaginava el recorregut que fa un aliment dins del nostre cos.

A la següent sessió, vam decidir aprofundir en el tema i vam buscar informació en llibres tant de la biblioteca de l’escola. Aquesta recerca, feta per parelles, ens va permetre descobrir paraules clau i conceptes nous que abans no coneixíem. Amb aquest nou coneixement, vam tornar a dibuixar el cos humà, però aquesta vegada amb molta més precisió. Vam afegir els òrgans implicats en la digestió i vam intentar representar el camí que segueix l’aliment des que entra al nostre cos fins que es transforma en nutrients.