DEL PLAT A LES CÈL·LULES: EXPLORANT LA DIGESTIÓ

Mireia Roca04/05/25  

Henri Frédéric Amiel

El teu cos és el temple de la natura i de l’esperit diví. Conserva’l sa, respecta’l, estudia’l i concedeix-li els seus drets.

A la darrera sessió del projecte, els Cogombres vam continuar explorant com el nostre cos transforma els aliments per obtenir els nutrients necessaris per a les nostres cèl·lules.

Després de veure un vídeo sobre “La digestión del cuerpo humano”, alguns Cogombres vam adonar-nos que no en sabíem prou sobre aquest procés. Això ens va motivar a buscar més informació sobre la digestió i els òrgans que formen l’aparell digestiu.

Vam consultar la pàgina web de SàviaMENT, que explica d’una manera molt visual i amb un vocabulari adaptat a la nostra edat el procés de la digestió.

A partir de la informació recollida, vam documentar a la nostra llibreta les parts de l’aparell digestiu i vam aprendre conceptes com:

  • Bol alimentari: la massa de menjar que es forma a la boca quan masteguem i barregem els aliments amb la saliva.
  • Sucs gàstrics: líquids produïts per l’estómac que ajuden a descompondre els aliments.
  • Quim: la massa pastosa que resulta de la barreja del bol alimentari amb els sucs gàstrics a l’estómac. 
  • Substàncies digestives del fetge: el fetge produeix la bilis, que ajuda a digerir els greixos.
  • Suc pancreàtic: líquid produït pel pàncrees que conté enzims per digerir els aliments.
  • Absorció de l’aigua a l’intestí gruixut: l’intestí gros absorbeix l’aigua dels residus alimentaris abans de ser eliminats.

El més important que vam aprendre és que a l’intestí prim és on s’absorbeixen els nutrients del menjar i passen a la sang per ser distribuïts a totes les cèl·lules del cos.

POSA’T A PROVA!

Aquesta sessió ens ha fet veure la importància de prendre la iniciativa per documentar-nos i adquirir coneixements científics. Entendre com funciona el nostre cos ens ajuda a ser més crítics i responsables a l’hora de decidir quins aliments consumim.

ELS COGOMBRES INVESTIGUEM: QUIN VIATGE FA EL MENJAR DINS DEL NOSTRE COS?

Mireia Roca12/04/25  

César Coll

El coneixement no es transmet, es construeix.

Els nens i les nenes del grup dels cogombres estem descobrint moltes coses sobre el nostre cos i sobre com ens alimentem per estar sans i forts. Fa uns dies, després d’aprendre quins nutrients necessita el nostre cos, ens vam fer una gran pregunta: Quin viatge fa el menjar dins del nostre cos?

Per començar a pensar-hi, cadascú ha fet un dibuix del viatge del menjar des que entra per la boca fins que surt per l’anus en forma de caca, o millor dit, matèria fecal. Amb aquests dibuixos, hem vist què sabem ja i com ens imaginem aquest viatge tan especial que fa el menjar.

Després, ens hem assegut en Rotllana per explicar els nostres dibuixos i compartir què pensem que passa dins el nostre cos. Hem descobert que cada infant té idees diferents, i que tots i totes sabem coses molt interessants, però també hem vist que encara tenim molt per descobrir.

Fa unes setmanes, la Carla va buscar què vol dir la paraula digestió. Ens va explicar que la digestió és “un procés que fa el nostre cos per convertir el menjar en energia. El nostre cos el transforma en nutrients i aquests nutrients ens donen força. La digestió la fa l’aparell digestiu“. Gràcies Carla!

Una mirada pedagògica

Aquesta activitat no és només una proposta artística o creativa: forma part d’una manera de fer basada en una teoria educativa molt valuosa. El psicòleg David Ausubel deia que per aprendre realment cal connectar el que ja sabem amb el que volem aprendre. Per això, abans d’explicar com funciona la digestió, hem volgut saber què pensen i què saben els infants, i així activar els seus coneixements previs. Quan fem això, aconseguim que els aprenentatges siguin més significatius i que tinguin sentit per a cadascú.

Ausubel (1986)

 Existe aprendizaje si hay un proceso intencionado de reconciliación integradora que permite establecer relaciones entre los nuevos conocimientos y las estructuras previas del aprendiz

A l’escola, no fem les coses perquè sí: cada activitat està pensada per respectar els ritmes dels infants, fer-los partícips del seu propi aprenentatge i ajudar-los a construir coneixement de manera viva, activa i compartida.

Per continuar aprenent, hem mirat un vídeo sobre com funciona el sistema digestiu. Tot i que algunes paraules eren una mica difícils, el vídeo ens ha ajudat molt a veure com és per dins el nostre cos i a entendre millor com fa la digestió.

Ara que sabem una mica més, volem continuar explorant i investigant com el nostre cos transforma el menjar que ens posem a la boca en energia i nutrients.

Seguirem treballant la digestió i ben aviat segur que serem uns petits experts i expertes del tema!

EXPLORANT EL PROCÉS DE LA DIGESTIÓ

Eva Valls06/04/25  

Aquesta setmana, el grup de projectes dels dònuts hem continuat investigant el procés de la digestió. En les sessions anteriors, vam activar els nostres coneixements i idees per dibuixar què imaginàvem que passava dins el nostre cos: des que un aliment entra a la boca fins que es converteix en rebuig en forma d’excrements. Els nostres dibuixos eren molt diversos i reflectien les nostres diferents perspectives.

Ara, ens hem centrat a entendre com els nutrients arriben a tot el nostre cos. Per fer-ho, vam visualitzar un vídeo molt interessant que ens mostrava el viatge d’un tros de menjar. Alguns infants van comentar que el vídeo semblava cosa de científics, ja que ens va permetre observar de manera clara el recorregut dels aliments a través de les diferents parts de l’aparell digestiu. Vam veure com els aliments es van trencant en trossets cada vegada més petits, fins a convertir-se en nutrients que el nostre cos pot utilitzar.

El nostre treball ha estat un procés lent i reflexiu, on hem parat per parlar, fer preguntes i connectar idees. A mesura que avançàvem, hem anat extraient les paraules clau que consideràvem importants en tot aquest procés. Quan vam arribar a l’intestí prim, ens van donar una informació que ens va portar a preguntar-nos quant creiem que pot mesurar ben estirat. Hi vam començar a fer hipòtesis.

Vam agafar un regle per adonar-nos dels nombres que dèiem, la majoria amb centímetres i inferiors al metre. Algun atrevit va aproximar-se als 2 metres, però quan ens vam fixar en la llargada que representava a l’aula, van sorgir molts dubtes.

Després de dinar, vam fer una lectura en la qual havíem de col·locar les paraules clau que havíem identificat. Així va ser com vam descobrir que l’intestí prim mesura realment més de 5 metres! Ningú s’ho podia creure, i molts van exclamar que era impossible! Llavors, va sorgir la pregunta: “Què és exactament 5 metres?” Vam decidir descobrir-ho i dibuixar-ho.

Vam tenir molta sort, ja que les Alícies del nostre grup tenien grans coneixements sobre el metre, en haver-ho treballat en el seu projecte d’aula, mesurant el jardí. Ens van explicar que en un metre hi ha 100 centímetres. Així que vam posar 5 metres en fila a terra per visualitzar fins on arribaria l’intestí. Finalment, ens vam dividir en grups per dibuixar els 5 metres i poder representar-ho de manera visual en un espai fix de la classe.

DEL PLAT AL COS: ELS INGREDIENTS INVISIBLES

Mireia Roca27/03/25  

Ludwig Feuerbach

Som el que mengem.

Durant aquests dies, el grup dels Cogombres seguim investigant sobre els aliments i les seves funcions en el nostre cos.

A mesura que avançàvem, ens van sorgir dubtes sobre el significat d’algunes paraules que apareixien en els textos que llegim. Per resoldre’ls, ens vam repartir les paraules per poder investigar-les a casa i després explicar-les a la Rotllana.

Després de diverses sessions, aquesta és la informació que vam descobrir:

  • Nutrients: Són les parts dels aliments que ens donen energia i ens ajuden a créixer sans i forts. Per exemple, la fruita i la verdura tenen molts nutrients bons per al nostre cos.
  • Proteïna: És un nutrient que ens ajuda a créixer i a tenir músculs forts. La trobem en aliments com la carn, el peix, els ous i els llegums.
  • Lactosa: És un tipus de sucre que es troba a la llet i als seus derivats, com el formatge i el iogurt. Algunes persones no la poden digerir bé i han de beure llet sense lactosa.
  • Calci: És un mineral molt important per tenir ossos i dents forts. El trobem en la llet, el formatge i els iogurts, però també en algunes verdures com els espinacs.
  • Substàncies: Són els diferents elements que formen part dels aliments i d’altres coses del nostre voltant. Per exemple, el sucre és una substància que fa que els aliments siguin dolços.
  • Hormones: Són unes substàncies que fabrica el nostre cos per ajudar-lo a créixer i funcionar bé. Per exemple, quan creixem, el cos produeix hormones que ens ajuden a fer-nos més alts.
  • Calories: Són l’energia que ens donen els aliments per jugar, córrer i fer totes les activitats del dia. Per exemple, els macarrons ens donen moltes calories per tenir energia.
  • Vitamines: Les vitamines són nutrients essencials que el cos necessita en petites quantitats per funcionar correctament i mantenir-se saludable. Es troben en aliments d’origen vegetal i animal, tot i que en alguns casos també es poden obtenir a través de suplements, com la vitamina D, que el nostre cos pot produir gràcies a la llum solar.
  • Minerals: Són substàncies que el nostre cos necessita per funcionar bé. Per exemple, el ferro, que trobem a les llenties i els espinacs, ens ajuda a tenir força i energia.
  • Fibra: És una part dels aliments que ens ajuda a tenir una bona digestió i anar bé al lavabo. Es troba en aliments com els cereals integrals, les fruites i les verdures.

Després d’investigar aquests conceptes, vam tenir l’oportunitat de llegir un article de la revista Cocoter que parlava sobre els nutrients que contenen els aliments i que són essencials perquè el nostre cos pugui desenvolupar-se i créixer de manera saludable.

Per comprendre millor l’article Qui és qui?, hem fet servir la dinàmica “La Classe invertida”. Cada grup s’ha preparat la lectura en veu alta d’una part de l’article i després ha elaborat tres preguntes per poder fer-les als oients i ajudar-los a comprendre millor l’explicació. 

La Classe Invertida consisteix en intercanviar l’ordre tradicional de l’aprenentatge: en lloc d’escoltar primer l’explicació del mestre i després fer activitats, l’alumnat es prepara el contingut de manera autònoma i després el comparteix amb els companys a classe. Això fomenta l’aprenentatge actiu, la comprensió profunda dels conceptes i la participació de tots els infants en el procés d’ensenyament.

Aquesta experiència ens ha ajudat a entendre la importància de conèixer quins nutrients necessita el nostre cos per estar sà i fort. Ara sabem que no es tracta només de menjar el que ens agrada, sinó d’intentar tenir una alimentació variada i equilibrada. Així, el nostre cos tindrà tot allò que necessita per funcionar correctament i gaudir d’una bona salut.

ENS CONVERTIM EN SALUDABLES PER UN DIA!

Eva Valls27/03/25  

Aquesta setmana, el grup de projectes de comunitat dels dònuts hem aconseguit el nostre repte: convertir-nos en saludables!

El nostre grup és l’únic que pertany als aliments considerats com a no saludables en la nostra dieta. En altres sessions ja vam parlar sobre allò que ens feia poc adequats, i quins aliments eren millors per prendre. Així i tot, l’aportació d’un alumne ens va fer repensar el què creiem i adonar-nos que la classificació no és tan senzilla.

Un aliment pot ser saludable o no segons com el facis.

Aquesta afirmació va donar lloc a una nova conversa en què vam reflexionar sobre si era cert o no, buscant exemples diversos. Les patates i la seva preparació a la cuina van ajudar-nos a comprendre-ho, anomenant diferents tècniques de cuina, i coincidint en el fet que si les patates que es cullen a l’hort, que són naturals, les fregim, es converteixen en una opció no saludable.

A partir d’aquí, ens vam fer una pregunta que ens va entusiasmar: 

És possible convertir un menjar no saludable en saludable? 

I més específicament, si podíem fer dònuts saludables. 

La nostra primera tasca va ser per fer a casa; buscant receptes de dònuts amb la premissa de considerar-se bons per la salut; i un cop a l’aula, vam compartir-les amb els companys, explicant els ingredients de cadascuna. Durant l’activitat, vam decidir excloure’n alguna per incloure certs ingredients dubtosos i també ens vam adonar que moltes afegeixen plàtan o poma com a substitut del sucre. Aquesta descoberta ens va permetre tenir clar un ingredient amb el qual segur que comptaríem i que ens aportaria dolçor natural.

I per fi va arribar el gran dia de convertir-nos en pastissers i pastisseres. En la nostra sessió de cuina, vam començar per identificar tots els ingredients i estris necessaris i amb molta cura, vam seguir els passos de la recepta, pesant cada ingredient tal com indicava. 

A mesura que els dònuts anaven prenent forma, estàvem més i més desitjosos de provar-los. No obstant això, un cop a la taula, la consigna va ser fer-ne només una mossegada, notar el gust i quedar-nos amb les sensacions i pensaments per poder-los explicar a la resta del grup. 

Hi va haver opinions diverses, però en general la sensació va ser de decepció: no eren com s’esperaven. 

– Estan “sosos”.

–A mi no m’agrada la civada.

–Està boníssim.

–No sap a res.

En aquest moment es va oferir la possibilitat de posar-hi a sobre xocolata, fet que va canviar l’opinió d’uns quants alumnes, que se’l van menjar de més bon grat.

La tarda va ser moment de continuar parlant-ne i de poder reflexionar per què ens havia passat. Alhora, vam llegir, comptar i escriure els ingredients de l’etiqueta d’un Dònut comprat al supermercat. N’hi havia més de 20! i la gran majoria no sabíem el que volien dir! Cadascú diu el què pensa i entre tots aconseguim marxar a casa amb dues idees clares:

  • Molts dels ingredients que posen són perquè el nostre cervell li agradi més i en vulguem menjar cada dia.
  • També hi ha ingredients que fan que no es facin malbé. El dònut comprat es posarà dur i una mica fosc però ja està. (Potser caldrà provar-ho!)

Us animem a fer els vostres postres saludables, ja que menjar bé no significa renunciar al plaer dels dolços! 

Plantem maduixeres!

Bernat Vidal27/03/25  

Aquesta setmana, el grup de projectes de comunitat dels Espaguetis hem dut a terme una experiència molt interessant relacionada amb la natura i l’alimentació. Tot va començar amb una pregunta que ens va fer pensar: d’on surt la fruita que mengem els dimecres?

Per esbrinar-ho, vam decidir plantar maduixeres. Primerament, vam parlar de què necessiten les plantes per viure: llum, aigua, terra i nutrients. Després, vam calcular el preu del material necessari per fer la plantació i vam investigar on podíem comprar-lo. Un cop ho teníem tot clar, vam anar a la botiga a comprar planter i llavors de maduixera.

A la tarda, amb molta il·lusió, vam plantar-ho tot! Ara ens queda esperar i observar com creixen. Però ens ha sorgit un dubte: les maduixeres que creixeran de les llavors seran iguals que les que hem comprat en planter? Ho descobrirem amb el temps!

Estem molt emocionats de veure com evoluciona el nostre projecte i aprendrem molt pel camí. Seguirem cuidant les nostres maduixeres i us mantindrem informats!

DESCOBRINT EL MÓN DELS NUTRIENTS I LA DIGESTIÓ

Lídia Rodríguez19/03/25  

Al llarg d’aquestes últimes sessions hem estat parlant dels nutrients. Això va sorgir arran de l’estada al Camp d’Aprenentatge de Juneda, on vam començar a preguntar-nos què són realment els nutrients i quin paper juguen en el nostre cos.

Per resoldre aquest dubte, vam decidir utilitzar el diccionari digital, una eina que ens va obrir les portes a una definició més precisa. No obstant això, en aquesta definició va aparèixer un terme que ens va cridar especialment l’atenció: digestió. Així doncs, una nova pregunta va sorgir: què és la digestió?

A través de la conversa en grup, vam compartir les nostres idees i ens vam adonar que, tot i tenir molts punts en comú, també hi havia moltes dubtes. Vam fer un dibuix inicial on cadascú va plasmar com s’imaginava el recorregut que fa un aliment dins del nostre cos.

A la següent sessió, vam decidir aprofundir en el tema i vam buscar informació en llibres tant de la biblioteca de l’escola. Aquesta recerca, feta per parelles, ens va permetre descobrir paraules clau i conceptes nous que abans no coneixíem. Amb aquest nou coneixement, vam tornar a dibuixar el cos humà, però aquesta vegada amb molta més precisió. Vam afegir els òrgans implicats en la digestió i vam intentar representar el camí que segueix l’aliment des que entra al nostre cos fins que es transforma en nutrients.

CUINEM “LECHE FRITA”

Cristina Vargas16/03/25  

“O maior elo de ligação entre a natureza e a cultura passa pela culinária, conhecer melhor o ingrediente e utilizar o seu potencial é o primeiro passo para conservar um planeta, é isso que precisamos de transmitir às pessoas”, Alex Atala.
“El vincle més gran entre natura i cultura és a través de la cuina, conèixer millor l’ingredient i aprofitar el seu potencial és el primer pas per conservar un planeta, això és el que hem de transmetre a les persones”, Alex Atala, cuiner brasiler.

Els Quefirs teníem ganes de cuinar i vam acordar a la classe fer recerca a casa de receptes que puguem realitzar a l’escola. Mentrestant, el dimecres passat la Cristina ens va portar una recepta de nom peculiar: leche frita. “La llet es pot fregir?”, va sorprendre’s algú. Sense una resposta clara a la pregunta, vam passar a llegir amb atenció els ingredients i els passos a seguir per poder comprendre-la i preparar-nos prèviament.

Litres de llet, grams de farina, ous, culleradeta de vainilla,
grams de sucre, canyella, pell de llimona i taronja, oli…

Cortar, pelar, hervir, añadir, colar, remover, disolver,
retirar, mezclar, verter, enfriar, calentar, rebozar…

Després de preparar tots els ingredients i de rentar-nos molt bé les mans, ens hem organitzat en dos grups per a treballar més còmodament. Hem anat seguint pas a pas, amb atenció i calma, compartint els diferents moments amb prudència vigilant amb els perills que teníem al voltant. Però cuinar també ens ensenya a tenir paciència i, en aquesta recepta, hem hagut tenir-ne i molta. Després d’aconseguir la barreja perfecta entre llet, farina i sucre, aromatitzada amb pells de cítrics, canyella i vainilla, hem hagut d’esperar que es refredés per portar-la unes hores a la nevera de l’escola.

A la tarda, recordem els passos seguits al matí per saber continuar i ens tornem a rentar les mans; higiene i paciència, paciència i higiene! Anem a buscar a la nevera la nostra safata i observem com la massa ha adquirit consistència, ara és més sòlida! La tallem en trossets i preparem la resta dels ingredients per passar a l’arrebossat. De mica en mica anem obtenint els trossets arrebossats i la Cristina els passa per l’oli que ja és calent, fregim la llet!

Un cop tenim tots els trossets fregits, esperem que es refredin una mica i passem al tast! Coincidim tots i totes amb què ens ha sorprès el sabor, a la gran majoria ens ha encantat i volem repetir! Deixem alguns trossets per deixar provar als mestres de l’escola i passem repartint-los, ens feliciten per la feina, ja som una mica més experts i quasi quasi… uns grans XEFS!

Cuinar sempre és una bona oportunitat per posar-nos a prova; mostrar-nos atents i prudents alhora de col·laboratius i generosos amb la resta de companys, però també valents a l’hora de provar noves textures i sabors. Cuinar també ens ajuda a descobrir i experimentar amb el llenguatge i la ciència, entendre conceptes i vivenciar transformacions!

EL CICLE DE LES OBAGUES

Cristina Vargas02/03/25  

“Amb el simple coneixement no n’hi ha prou: cal implicació, sensibilitat, tendresa i responsabilitat en la nostra relació amb el medi natural”, Salvador Grau i Tort.

Després de la nostra estada a Juneda, els Quefirs hem compartit tot el que allà hem pogut observar i experimentar. En aquesta conversa hem focalitzat la mirada en els aprenentatges que pensem ens ajuden a continuar fent créixer el nostre projecte i, entre tots i totes, hem anat confegint una llista. Tot seguit, ho hem documentat a la nostra llibreta.

En aquest compartir de moments i experiències diverses, ens adonem que a la granja de Les Obagues ho tenen tot molt pensat i organitzat de manera que tot s’aprofita. En petit grup, i a partir de les imatges dels espais principals del CdA de Juneda, pensem quines relacions s’estableixen entre ells.

“De l’hort surten les verdures i hortalisses que aniran a la cuina per fer el menjar”, “I de la granja també surt menjar!”, “De la granja també s’utilitza la caca dels animals per portar-la fins a l’abocador d’on fan el compost”, “I les restes de l’hort i de la cuina també poden anar a l’abocador…”, “I el compost va a l’hort!”…

En un pòster amb unes fletxes ja establertes, cada grup col·loca els 5 espais. Afegim unes imatges que representen diferents productes que poden entrar o sortir de cadascun d’aquests espais i els infants pensen en quina fletxa col·locar-los. No és fàcil! A Juneda passen moltes coses a l’hora! Amb paciència i lògica, anem col·locant la majoria de les imatges; i amb una mica d’ajuda acabem trobant el lloc dels productes més complicats.

Aquesta activitat ens ajuda a complementar la conversa que teníem en un principi sobre l’aprofitament màxim de tot el que tenen a Juneda. Estem d’acord que aquest fet és molt beneficiós alhora que observem una espècie de roda que comença, acaba i torna a començar. “Aquest procés té nom, es diu cicle“, comentem. En aquest moment més d’un Quefir relaciona aquesta paraula amb altres processos coneguts com el cicle de l’aigua o el cicle de la vida. I entre tots i totes intentem definir aquesta nova paraula que sens dubte interpretem com a molt important.

DESCOBRINT EL CICLE DEL MÓN RURAL

Mireia Roca01/03/25  

Proverbi indígena

La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills.

Durant la nostra estada de tres dies al Camp d’Aprenentatge de Juneda, la Comunitat de Mitjans ha tingut l’oportunitat de viure una experiència única per comprendre millor d’on provenen algunes de les matèries primeres que consumim diàriament. Hem visitat la granja i l’hort, observant de primera mà les necessitats que requereix la cura d’aquests espais i com els diferents elements que s’obtenen contribueixen a la nostra alimentació i benestar.

Per endreçar tots els aprenentatges adquirits durant aquests dies de colònies, hem dut a terme una activitat amb el grup dels cogombres, analitzant les relacions que s’estableixen entre els diferents espais del Camp d’Aprenentatge. Hem identificat els elements que hi entren i surten, així com les interaccions que es produeixen entre ells. Aquest exercici ens ha ajudat a entendre com tot està connectat i com cada element té una funció en l’equilibri del sistema.

El cicle del Camp d’Aprenentatge de Juneda

A través d’aquesta activitat, hem après el concepte de cicle com una seqüència de processos que es repeteixen de manera contínua, garantint la regeneració i la sostenibilitat dels recursos naturals. Al CdA de Juneda, hem vist exemples clars d’aquests cicles, com és el cas del cicle del compostatge: les restes de menjar i matèria orgànica es recullen i es transformen en compost, que després s’utilitza per fertilitzar l’hort. Això permet que les plantes creixin sanes i produeixin nous aliments, tancant així el cicle de la matèria. Comprendre aquests processos ens ajuda a valorar la importància de la natura i el paper fonamental que juguem en la seva preservació.

Aquesta experiència ens ha permès reflexionar sobre la importància de cuidar el nostre entorn i ser conscients de com les nostres accions poden afectar els diferents cicles naturals. Ens enduem nous aprenentatges que ens ajudaran a ser més respectuosos amb la natura i a comprendre millor el funcionament del món que ens envolta.