Moltes vegades sembla que a la vida només ens han de passar coses bones. Sembla que si no estàs content/a, les coses que et preocupen te les has de guardar per a tu mateix.
En canvi, quan et passen coses bones, tothom vol contar-les. És fàcil mostrar les coses que et fan feliç i per les que et sents orgullós/osa.
La realitat és que hauríem de normalitzar que a la vida hi ha moments de tot tipus. Moments on estem eufòrics, moments on les coses no ens van tan bé, moments on el temps vola i moments que sembla que no acabaran mai. I per què hauria d’estar normalitzat això? Doncs perquè tothom té aquests moments. És cíclic, i tot passa.
A la classe de les Tanits, aprofitant el nostre projecte d’aula, vam parlar de diferents moments de la nostra vida on hem estat tristos, on hem estat feliços, on hem sentit molta il·lusió, etc. I, com deia abans, tothom tenia moments de tot tipus.
Escoltar als nens i nenes parlar de certes coses hauria de ser una tasca obligatòria. Moltes vegades ens adonaríem de totes les coses que ells/elles poden ensenyar-nos.
Comentaris recents